Pàgina:Un Casament en Picaña.pdf/19

mos pillaba un aigua fòrta: y entonses llarga carrera preníem tement la plucha, y era la nóstra casucha la fresca y vèrda morera? Y á la bóra de un sequiól, baix un chop trist y sombriu, formabem els dos un niu que está á punt de pendre vól. Mil gotetes de aigua clara de dalt les fulles caien, y cuant á la ma et venien.... pillo! em bañabes la cara! Y en fi, collint pimentonts, ya collint sebes ó fabes, Tóni meu.... tú sempre estabes cosit en lo meus faldons. De aigua tinc plena la boca pensant en moment tan dolsos: ay! me sansenen els polsos! ¡yo em torne, yo em torne loca!

Tonet.

No pases ya mes abant, que al voret en eixe anhelo, babetes de caramélo tinc per la boca chorrant. ¡Santo Dios que tiempo aguel! Donantmos sempre besets, ya erem desde chicotets amantes fins de Tiruel: O bé arrancant safanóries, ó bé llaurant, ó segant, ó bé batent ó sembrant, ó bé arreplegant chicóries: tu sempre seguintme amable desde llevant á ponent, pa mi dolsisim torment has segut hasta en l'astable! Ya veus tú, téndres capolls desde que erem moñicots, ham anat sempre á calvóts per lo mich de eixos rastolls. Criats entre la verdura que rega la'igua del sél, el còr tenim plé de mél