Vés al contingut

Pàgina:Un Fandanguet en Paiporta (1867).djvu/26

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
—24—
Casimiro. ¿A mí?... que m'ha deixat bobo.
Marieta. Anem, burlat, ¡pero.... alerta!
Casimiro. ¿Qui?... yo burlarme, Maria,

cuant d'así á demá estaria
ointe en la boca uberta.

Marieta. Saps llavar molt be la cara;

¿qué no has olt mai cantar?

Casimiro. Hui mateix en Alfafár,

pero á tu nunca mes que ara.

Marieta. No eu tornarás á dir mes.
Casimiro. Gran gust he tingut de oirte,

y ya que yo t'ha oit pues....
ou tú lo que vach á dirte.

(L'escolten tots en alguna curiositat)

«Si un home, que ha naixcut sort,

l'oit adquirint mes tart,
per allá pel Plá de Cuart
oixguera cantar un tort,
¿no pendria un cant tan bort
per la música mes vera?
Si luego una cagarnera
trinant anara pel riu,
ó un gafarró fent piu-píu,
¿qué vols tú que el sort diguera?
Si una calandria despues
ferira la seua orella,
¿no deixaria ell per ella
de escoltar als atres tres?...
Chocantli un canari mes,
¿per qué no seguirli el vól....
hasta que, de nap en col,
de teulaí en paixarell,
soltára el seu gargamell
el pico de un rosiñol?
Pues olxí sort yo en Paiporta,
sols ha oit si molt m'apretes,
cuatre tits y buixqueretes
que van revolant per l'horta.
Mes ya de tots res m'importa