Vés al contingut

Pàgina:Un Fandanguet en Paiporta (1867).djvu/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
—25—
si el rosiñól no está entr 'ells;

perque, al oir cants tan bells,
despresie de totes veres....
torts, canaris, cagarneres,
calandries y paixarells,».

(Aplaudixen tots, meñs Llorensa, que manifestantse un poc selosa, y fent algun despresi de Casimiro, diu:

Llorensa. Aném á ballar, Gostino,

deixemse de cumpliments.

Gostino. Fruta es que no m'agrá chens,

el pan pan, y el vino vino.

Casimiro. ¡En facha!... Vinga el pandero.

Tot pera mi es de igual rango;
lo mateix toque el bolero
que la cachucha ó fandango.

Pren Casimiro el pandero y es coloca a un costat de la esena en compañia de atres, que canten mentres dura el ball, al cual se li podrá donar la forma y durasió que millor parega, segons les sircunstansies. Cuant acaben de ballar, apareix el Tio Pere en aquell acte mateix, y aguaitant el cap per entre la parella del mich, atrau les mirades de tots que el señalen en lo dit, rientse com ell.

TioPere. ¿Ya hau berenat?...
Gostino. No.(Fentse una creu
Marieta. No encara,en la boca)
Tio Pere. ¿Pues qué hau fet?...
Marieta. Sempre ballant.
Tio Pere. Dóna, ¿y no hagut un instant

pera beure... asó en qué para?

Marieta. Nos divertim tant aixina,

que ningú pensa en res mes.

Tio Pere. !Vaya! perdonen vostès....

pero aném paca la cuina. (Fent acsió de
Pues no ya entre chent de manta, beure.)
qui per discret tindre puga
si llaurador que no planta