1(1 món invisible en la literatura catalana 37 tant, que aquest no influí en poc ni en molt en el nom de dit carrer. Més, prescindint d’això, consigna termi- nantment D. Victor Balaguer que 1 fet tingué lloc en 1603, data que, si convé a l’epoca en que regia 1 virreinat de Catalunya D. Héctor Pignatelli, i el bisbat de Girona D. Francisco de Arévalo, no confronta amb els anys en que fou bisbe de Barcelona Filustre Rovirola; de manera que per aquest costat res he conseguit. Ks dir, la noticia de D. Victor Balaguer nons proporciona més llum pera fixar l’any en que 1 llibre fou escrit, o, millor, respecte d’aquell en que se suposa realisat el viatge. Però diu també Fautor de Las Calles de Barcelona que «entre los cuentos de vieja y populares consejas de Cataluña existe una tradición, que vamos á relatar por lo que de novelesca tiene y poética, y por referirse tam bién en algún modo á la calle de que nos ocupamos. Ya esta conseja se halla relatada en una obra manuscrita del autor valenciano I). Gaspar Antist, cuyo título es Memoria de coses senyalades que se han seguit en la ciutat de Valencia y regne de Aragó, obra que se conservaba inédita en un convento de Valen cia, y cuyo volumen habrá acaso desaparecido, como tantos otros, para desgracia de las letras.» Que la llegenda fou popular a Catalunya, i
