El món invisible en la literatura catalana 39 no devia ja viure, o, si vivia, devia esser molt vull en Pariy 1555, primer de la serie en que esdevingueren les coses senyalades contingu des en el manuscrit. Més fonament té, doncs, l’opinió den Fuster, que atribueix dit treball itl fill de l’expressat doctor en drets, que en 1530 fou sortejat mustassaf de la ciutat, en 1538 jurat segon pel braç de cavallers i gene rosos, i que morí en 21 de Novembre de 1575. Però resultarà també que en el manuscrit a que s refereix D. Victor Balaguer no podia existir el Viatge fet a l’Infern per Pere Porter, com no continués la Memoria de coses senya lades altre escriptor; perquè mal podia Antist fill registrar abans del 1575, en el qual mori, un fet que, tenint en compte ls noms del virrei Pignatelli i dels bisbes Rovirola i Aréva lo, ha de referir-se precisament als anys 1604 o 1605. Fixada aquesta data, fundats en els noms continguts en el manuscrit que primer em donà noticia de l’existencia del viatge den Pere Porter, puc descriure ls demés. El segon, o sia I que m servi pera omplir els buits que en el primer resultaven, comen ça de la següent manera: Relació que féu Pere Porter, pagès de la pila de Tordera, prop d'Hostalrich, de que avia estat en el Infern desde’l dia de la vigilia de Sant Bartomeu fins el dia de Sant Miquel de Septembre de l’any
