40 Gaietà Vidal de Valenciano i6o8f y de lo que alli va veures, i termina: «Aquest llibre s’es traslledat de un altre scrit de mà, vui a 22 de Juny de 1646, per Benet Vila, studiant en Girona».1 Disposat, doncs, l’original pera anar a l’es tampa, me fou remesa l’ultima copia, que data del 1611 i tant per aquesta raó com per les circumstancies de que parlaré després, donaré per inútil lo que tenia fet de molts anys, i, cedint als precs dels meus amics els proprieta- ris de la revista La Renaixensa, publicaré 1 referit Viatge, cenyint-me i ajustant-me al trasllat de 1621, sense perjudici de fer notar les diferencies més culminants que resultin de la confrontació amb els altres dos. Pera proce dir d’aquesta manera he tingut en compte dues raons: primera, la de que essent la copia de 1621, resulta quasi bé coetania amb el fet 1) A la relació del Viatge den Pere Porter segueix en aquest manuscrit la «Relació verdadera d’un cas maravellós succeit en Alemanya, en una terra dita Sle- burg, a a5 de Mars de 1533, estampat en Roma de Lluis Zannetti, ab llicencia dels superiors». Consisteix en que la gent de dita terra i dels pobles veíns se convingueren pera robar un gran tresor existent en una iglesia, i, havent tots comparegut pera efectuar-ho, després d’ha ver mortan alguns frares del convent, quan ja anaven a tocar-lo, esdevingué tal cataclisme, que tots moriren, excepte ls autors del pensament, que s quedaren con* vertits en estàtues prop de l’altar aont era 1 tresor.
