Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
8
viatjes per áfrica y assia

pare de Badia, li proporcioná ausilis pera la seva subsistencia y pera la educació de sos fills. Lo jove D. Domingo encara que empleat en rendas desde la edat de 14 anys, va saber aprofitar lo temps y sos talents, y 's dedicá particularment al estudi de las matemáticas y ciencias naturals. Portat de la entremaliadura de son ingeni y de sa condició emprenedora construhí una bomba aereostática, objecte allavors no gayre conegut; y en son projecte gastá sos diners y 'ls que li deixáren alguns companys. Se trobava á Madrid regentant en 1802 la cátedra de llengua arábiga D. Cristófol de Rojas Clemente, quan se presentá en la seva aula un desconegut que en poch temps va fer molts progressos y no trigá á proposarli un viatje científich que 'ls dos havian de empendre disfressats pera fer descubriments al interior del Africa. Contesta Rojas Clemente sens vacilar al incógnit que era Badia, que está disposat á seguirlo; y al cap de pochs dias reb lo nombrament real de associat á aquesta empresa ab la dotació de 18000 rals, sens que poguessen ferlo desdir de aquell viatje lo respectable Cabanilles ni altres que pintavan al incógnit com á un aventurer boig. Sortíren de Madrid al 12 de Maig de 1802 emprenent tant atrevida espedició, á que debia precedir un rápit passeig per Fransa é Inglaterra ab lo fí d' aplegar noticias, instruments de observació y altres articles indispensables. No contentantse ab assistir á Paris y á Londres á las llissons públicas conversava diariament ab los sabis d' una y altra capital, admirats de que un espanyol catalá arrostrés una empresa tant original que prometia tantas adquisicions á las ciencias. Ni á París ni á Londres deixá cult que no examinés en sos temples y sinagogas. Son company de viatge y ell devian circuncidarse á Londres á fí de que no duptessen á Africa de que eran mussulmans y no véurer malaguanyat son intent com Herneman y altres. Pero la desagrable novetat d' haverse vist exposat á morir Badia de resultas d' aquella operació quirúrgica que 's va fer ell mateix fou un motiu pera que deixés Rojas de ferla en sa persona á persuassió del mateix Badia que li ponderava los aguts dolors que havia sufert.
 Després s' embarcaren tots dos pera Cadiz hont los moros que allí hi havía los perseguian com á jueus disfressats, encare que després los miravan ab molt respecte. Badia passá tot sol al Africa desde hont escrigué á Rojas Clemente dihentli que no podia anar á aquell país per faltarli la circunstancia que ell ja tenia y que 'l posá tant en perill de mort.
 Sembla que avans de empendre sos viatjes va estar algun temps al Marrok, ahont aprengué la llengua y costums arábigas