Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
9
ali-bey el abbassí

per encárrech de nostre gobern que solament sabía 'l Prímpcep de la Pau. Badia s'aprofitá tant bé en aquell estudi del árabe que durant sas excursions per Africa y Assia va ser considerat com un alarb instruhit que havia passat á Europa á estudiar y que sabia 'l llatí, francés, inglés, italiá y espanyol. Fácil es de pensar al mateix temps que deuhen ser molt curiosos los perills, los estranys encontres y aventuras extraordinarias que en las costas berberiscas, al peu de las Pirámides y en lo desconegut santuari de Mekka li havian de passar á un catalá emprenedor que 's fa passar per Scherif, fill de Othoman Bey, prímpcep dels Abbassidas, descendent de Aboul-Abbas, oncle de Mahoma, qual dinastía ha ocupat per set sigles lo trono del califa. Aquestos títols respectables de noblesa árabe donáren ocasió á Badia de tenir relacions ab la major part dels soberans y gefes quals paíssos visitá.
 Pero en 1807 estant nostre viatjer á Constantinopla corregué greu perill per la traició d' un criat, qui l' espiá al Divan com á cristiá. Lo bajá N. Kaimacan del Gran Senyor á quí habia tractat á Alexandria l' avisá de que tenia un criat traidor: y encara que sembla que 'l Divan no feu cas de la delació, ab tot Badia, despedintse solament del Sr. Hervás Marqués de Almenara, embaixador d' Espanya, son amich confident, abandoná al moment á Constantinopla. Atravessá la Turquía Europea, Alemania y Fransa y arribá per fí á Madrid lo 21 de Juliol de 1808 després d' haber passat per Bayona, ahont se trobava llavors l' intrús rey Joseph ab la junta de diputats espanyols. En aquells últims temps habian ocorregut fets memorables en nostra Cort. Badia que ja no va trobar allí al prímpcep de la Pau, son protector, se presentá á la Junta Central de Gobern que estava á Aranjuez, peró aquesta no doná crédit á las sevas relacions, y nostre viatjer s' hi quedá després que hi entráren los francesos. Habent seguit lo partit d' aquestos, fou nombrat Comissionat Regí ó intendent de Segovia en 1809, trobantse allavors tresorer de la mateixa provincia mon oncle D. Jaume Amat, ab quí tenia molta intimitat. Apesar d' aixó y de no poder ignorar que 'ns trobavam allí mon oncle l' Ilm. Sr. Amat, confessor que fou del Senyor D. Carles IV y jo que allavors me trobava de canonge en St. Ildefonso, tots compatricis seus, may sapiguérem que fós catalá: sols sentíam á dir que era un juheu que estava circuncidat, que havia sigut mussulmá y mil altres cosas ab que 'l poble 's complavía en presentarlo no sols com á afrancesat sinó com á masó, impio, etc., noms que pera 'l vulgo (particularment en aquella época) eran sinómins. De Sego-