Vaig dir que en la festa del Mouloud es quan los moros fan circuncidar sos fills: aquesta operació que 's practica públicament fora de la ciutat en la capella de que ja he parlat, es una festa pera la familia del neófit. Pera anar al lloch del sacrifici, se reuneix cert número de xicots, que portan mocadors, cinturons, y fins pellingots penjats de bastons ó canyas á tall de banderas. Darrera d' aquell grupo vé una música composta de duas gaitas, que sonan al uníssono, y no per aixó son menos discordants, y de dos ó més timbals esquerdats: orquesta ben desagradable á tot oido habituat á la música europea, com per desgracia era 'l meu. Segueix lo pare ó parent més próxim ab los convidats que rodejan al noy montat en un caball, qual sella va coberta d' una manta vermella. Si 'l noy es molt tendre lo porta en brassos un home á caball; los demés van á peu. Lo neófit porta ordinariament una especie de mantell de tela blanca; sobre aquest altre de vermell adornat de diferentas cintas, y'l cap voltat d' una faixa de seda. A cada costat del caball va un home ab un mocador de seda en la má, ab lo qual fa fugir las moscas del noy y de la bestia. Tancan la marxa algunas donas envolcalladas en sos grans hhaiks ó alburnussus.
Encara que hi ha circuncissions tots los dias de la festa del Mouloud, vaig esperar al últim, perque m' asseguraren que en éll n' hi hauria moltas més: en efecte se trobavan tots los carrers plens de gent que anava y venia, y de soldats ab sos fusells.
A las deu del matí vaig sortir de casa, y atravessant la
