Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/369

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


oració en alta veu, després de lo qual vaig fer la ordinária de cara al ángul del S.
 Vaig passar després al que mira al O , y tot seguit al del N., repetint exactament en cada hú lo que havia fet en lo del S.
 Passant després al angul del E , hont vaig fer dret sols una curta oració, vaig besar la clau de plata de la Kaaba, que al efecte tenia en la má un fill del scherif assentat en una cadira, y vaig sortir escoltat per los negres, que apartavan la gent a cops de puny pera obrirme pas.
 Aixís que 'm vaig veure fora, vaig besar la pedra negra, y vaig tornar á fer los set toms á la casa de Deu; entrant després en un petit fosso, al peu de la Kaaba, al costat de la porta, hont vaig recitar la oració ordinária, y després d' haver begut aygua del pou de Zemzem, vaig tornar á casa.
 Aquell mateix dia per la tarde vaig rebre avís de que m' aparellés pera presentarme al sultá scherif.
 Vingué á buscarme lo Nekib l' Ascharàf ó cap dels scherifs, y m' acompanyá al palau. Pujá primer, y jo vaig quedar á la porta esperant la orde d' entrar. Poch després baixá á buscarme 'l gefe del pou de Zemzem, que ja s' havia fet amich meu. Pujarem la escala, á meytat de la qual hi ha una porta que tanca 'l pas. Mon conductor picá. Dos criats armats la obriren, y continuarem pujant. Atravessarem després un corredor fosch, y després de treurens las sabatas en aquell paratje, entrarem en un bonich saló, hont s' estava lo sultá scherif, nomenat Scherif Ghàleb, assentat prop d' una finestra, y rodejat de sis personas que continuaren dretas.
 Després que 'l vaig saludar, me feu las següents preguntas:
 Scherif. — ¿Sabeu l' árabe?
 Ali-Bey. — Si, senyor.
 S. — ¿Y 'l turch?
 A. — No, senyor.
 S. — ¿Solsament l' árabe?
 A. — Si, senyor.
 S. — ¿Parleu las llenguas dels cristians?
 A. — Algunas.
 S. — ¿Quín es vostre país?