Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/512

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


temple, un lloch consagrat ab la presencia particular de la divinitat, y prohibit als profans é infidels. La relligió mussulmana no regoneix més que dos temples, lo de la Meca y l' de Jerusalem: los dos tenen lo mateix nom de l' Haram, y 'ls hi esta igualment prohibida la entrada, per la lley, als cristians, juheus, y á tot lo que no sia mussulmá. Las mesquitas en árabe portan lo nom de lo Djamaa ó lloch de la assamblea. Son en veritat llochs respectables, mes no consagrats ab la presencia especial de la divinitat. Sa entrada no está prohibida als infidels per cap precepte canónich. Al poble, ab tot, no li agrada veure allí extranjers, quins no poden entrar sinó en virtut d' una orde de la autoritat pública; puig fins á Constantinopla entran los cristians en la mesquita de santa Sofía y en las demés, quan portan un firman del gobern. Peró cap gobernador mussulmá s’ atreviría á permetrer á un infidel penetrar en lo territori de la Meca ó en lo temple de Jerusalem. Tal permís seria mirat com un horrorós sacrilegi; lo poble no 'l respectaria, y l' infidel que s’ introduhís en los sants llochs, seria víctima de sa imprudenta temeritat.
 Forma dit monument l' ángul SE. de la ciutat de Jerusalem, en lo lloch mateix que ocupa lo temple de Salomon.
 La historia mussulmana dona al antich temple dels juheus una longitut de 750 pik stombuli ó colzes de Constantinopla, sobre 450 d’ ample, es á dir, 1563 peus 3 polsadas de llarch, y 958 peus 3 polsadas d' ample, mida de Paris. Lo nou se compon d' un gran pati ó plassa tancada, qual longitut es de 1369 peus, y sa amplada de 845.
 S' hi entra per nou portas, quals noms y posicions son las següents:

Beb lo Mogárba,
e Sensela,
lo Kataninn,
lo Hhadid,
lo Besseri,
  per lo costat del O.
lo Aatimm,
lo Hhuàta,
es Sábat,
  per lo costat del N.

—lo Guanime,    en l' ángul del NO.

lo Aatimm,
lo Hhuàta,
es Sabat,
  per lo costat del N.