Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/582

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




CAPÍTOL XII



Viatje á Constintinopla. — Antioquía.— Tarso.— Mont Tauro.— Arch Triunfal.— Hordas de pastors turcomans.— Modo de viatjar á Turquía. -Ciutat de Konia. — Assiom Karaissar. — Kutalch. —Serra del mont Olimpo.— Scutari.— Entrada á Constantinopla.


 Vaig sortir d' Alep lo dissapte 26 de Setembre á las cinch del matí, acompanyat solsament d' un esclau, un tatar, alguns traginers y cinch fusellers d' escolta.
 Caminant cap al O. ab una lleugera inclinació al N., pujarem per un país desert, tot de roca calissa. A dos quarts de nou nos trobavam prop d' un llogaret, hont nos deixaren los soldats de la escolta pera tornarsen á casa, perque á certa distancia d' Alep ja no hi ha por de ser robat per los beduhins ó lladres que rondan per los voltants de la ciutat.
 Hi ha en aquell indret, al costat del camí, una excavació perpendicular de forma casi elíptica, de més de cent peus de diámetro mitj, y cuaranta de fondaria. A la meytat de l' altura 's veu una galería que dona la volta, y las oberturas de diferentas covas. Creuhen los mussulmans que alló es lo que queda d' una ciutat ensorrada. Los cristians d' Alep asseguran que antigament havia sigut un anfiteatre pera 'ls combats de bestias feras, lo que sembla bastant probable. També podria haver servit aquell monument de presons ó catacumbas; y tal vegada també haja sigut una inmensa cisterna. Jo no m' atreveixo á decidirme sobre cap d' aquestos parers.
 Desde allí lo camí va girant més cap al SO., á través de las rocas que vaig tenir de anar pujant y baixant fins á tres quarts d' onze, hora en que 'm vaig detenir a esmorzar en un poblet anomenat Tadil.