Vés al contingut

Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/583

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
139
ali-bey el abbassi

Seguint lo camí á dos quarts de dotze vaig passar allá á la una per altre poblet nomenat Tereb; y d' allí, després de descansar duas horas, vaig entrar en una gran y hermosa planura plena de poblets. A dos quarts de quatre, acostantme á la direcció del SO. y passant per un poble arruinat, vaig atravessar la gran població d' Hazeni á posta de sol, anant á dormir á las sis en un lloch anomenat Mortahua.
Dita planura, qual terreno es hermosa terra vejetal, está molt poblada; mes per desgracia no té cap riu ni font, y 'ls habitants no tenen altra aygua que la dels pous y cisternas.
Tots aquells pobles ofereixen molts vestigis y restos de monuments antichs, y presumo que datan de la mateixa época las cisternas que existeixen. A cada pas se troban fragments de cornisas y altres ornaments d' arquitectura, barrejats ab pedrotas, que serveixen are per las feixas, així com los fragments de columnas pera cubrir los pous. D' aquest modo la má del temps, sempre més poderosa que 'ls inútils esforsos del home, restituheix á la naturalesa lo que l' art li havia arrebassat.

Dia 27.—Caminant cap al O. á dos quarts de sis del matí, sortirem poch després de dita planura pera entrar en una vall ben conresada, ab turons plens d' oliverars.
Allá á las set deguerem atravessar un coll de mal pas; y després, baixant y pujant costas, desembocarem á las nou en una gran vall, ahont está situat lo poble d' Armana. Una hora després ferem parada prop d' una font situada al costat d' un jardí. L' aygua n' es excelent. Aquellas montanyas de roca pelada tenen lo mateix aspecte que las de Jerusalem.
Mentre 'ns desdejunavam, se presentaren sis noyas á la part interior de la tanca del jardí. Se podian tenir per lo mes selecte del país, ¡tan hermosas eran! La blancor de sos rostres enlluhernava y los embellian encare més uns ulls encisers. Una bardissa espinosa que las separaba de nosaltres, las feya semblar més atrevidas; així es que 's cubrian y descubrian la cara á voluntat. No anavan pintadas com las donas d' Africa, y sols se 'ls veya tenyit lo voltant dels ulls. Las hi vaig enviar una caixeta de dolsos, y ellas me tiraren un ramellet (heus aquí un hermós principi de novela): pero no 'm fou