publicat á Pau Mr. A. Lamazou. Es un preciós llibre que recomaném á tots los aficionats al art musical.
Del Romancerillo del Sr. Milá preném eix tros de la següent versió, diferenta de la que hem posat mes amunt.
Montanyas de Canigó
son frescas y regaladas,
al demés ara al istiu
que las aigas son geladas.
Allí me n' hi estat tres anys
sens veure persona nada,
sino un petit rossinyol
que nit y dia cantava:
«Rossinyol, bon rossinyol,
Dèu te dó bona volada;
á l' altra banda del riu
trobarás la mar salada
y dirás á mos parents
que mon pare m' ha casada...
Eix boci de cansó que posém al peu d' aqueixas ratllas, es (á lo que 'ns sembla) pertanyent á una versió antiga sobre 'l mateix tema; aixís nos ho fan pareixe certas analogias que te sa fi ab la fi de las versions mes modernas.
Ne tallan una saya—de un bet á la manyé.
La 'n tallan trenta sastres,—l' han cusen trenta tres.
Sona, sona la viola,
sona lo só cortés,
mira que ballan damas
comptes y cavallers.
A cada estisorada—pesols de tres en tres,
cada punta d' agulla—un ramet de l' aumés.
