¿Qué teniu lo meu marit?—¿De qué estéu trist, amor mia?
Báixaten baix la escala—porta aquellas telas finas.
y en lo mitj d' aquellas telas—n' hi ha un brot de medicina.
No 'm treguis moltas viandas—que 'ns basta un platet d' olivas.
Que un ó altre ha de morir,—que departirnos haviam.
Esta cansó es una traducció mes ó menys catalanisada de la castellana que du per titol Conde Alarcos, y que mes avall publiquem. Aquests apariaments del castellá eran mòlt en us en los romansos dels últims segles, en los quins la musa catalana, que comensá abeurantse en la provençal, finia imitant á la castellana. En una versió mòlt vulgar y de gens de valor literari, que podriam y podem nomenar moderna, se hi ha afegit una fi diferent á la de la versió castellana. Diu aixís en ella la mare despedintse de sos fills:
Mamáu mon fill preciós
que no 'us ne tornaré á dar,
ton pare m' ha de matar,
altra mare tindrèu vos.—
