Per lo camí de mort é cercat vida
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Per lo camí de mort é cercat vida pot tenir els següents significats:
- Per lo camí de mort he cercat vida, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Perlo cami de mort / he cercat uida, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]Per lo camí de mort é cercat vida,
on he trobat moltes falsses monjoyes;
quasi guiat per les falses ensenyes,
só avengut a perillosa riba,
sí co·l malvat qu·en paradís vol cabre
e ves infern ab cuytat pas camina,
y axí com cell qui de Migjorn les terres
va encerquant per vent de Tremuntana.
Gran és mon dan, segons ma complacença;
seguons lo ver, és poch lo meu dampnatge.
Yo pert delit, havent ab dolor liga,
e tal com fon, plach molt a ma natura;
en mi no pusch trobar àls sinó perdre,
e de mon bé, si bé u vull, no m'alegre.
Lo perdre sent, perqué, perdut dolç hàbit,
del bé vinent no·m trob certa fiança.
Axí com l'om, per molta fe que haja,
lex·ab dolor esta vida mesquina,
perque no sent los delits de l'Altisme
e sent aquests qu·en esta vida lexa,
ne pren a mi que·l delit d'amor lexe
ab tal dolor que no ssé on pot cabre;
ab molta por esper lo rahonable,
perque no ssé com lo sentré plaïble
Sí com aquell qu·entrar vol en batalla
e troba's cor ans que la sperimente,
e quant se veu ésser prop de l'encontre,
per gran paor fug, mostrant les espatles,
ne pren a mi qu·en contr·Amor m'esforce
fins a venir a fer-ne l'estret compte,
e quant só prop de aquell apartar-me,
com a vençut yo abandon mes armes.
Dubtar no·m cal si·m són fetes metzines;
ab algun·art són preses mes potences:
per son voler tot home del món ama,
y amar no·m plau e d'amor són mes obres.
Per los cabells a mi sembla que·m porten
a fer los fets que Amor me comana;
si·n vull fugir, portar no·m poden cames:
en tal contrast la mia vida penja.
Aquell dolç tast c·ab si l'acordant tasta,
no és en mi, mas dolor del discorde.
Qui no·s amat y amor d'altre cobeja,
no sent gran mal, puys un terme desija.
Yo son aquell qui·n res del món no·m ferme;
yo am a qui no mereix que yo l'ame,
e d'altra part veig obres en contrari:
de vida y mort he certana paraula.
A tot mesquí un gran bé no li minva,
ço és, haver de mort un molt poch dubte;
d'aquest gran bé yo no ssé on té casa:
no trob rahó per que viure desige.
En contr·Amor aytant yo no m'esforce
que don oblit en algun bé seu ficte,
n·él m'és bastant, sí com d'abans, complaure;
yo só·n l'estat lo qual deu tot hom tembre.
Font són mos ulls d'aygua dolça y amargua,
perque·n dolor y ab delit aquells ploren,
car una és la dolor delitable,
l'altr·ab aquell poch ne molt no·s companya.
Com ne per qué, saber açò com passa,
no ssia yo lo deïdor o mestre,
tant solament a ben sentir o baste.
Vinga·l juhý als qui d'amor més saben!
Cascuna part de si·m dóna creença;
tant que no ssé rahó que la desfaça;
Amor de ssi gran rahó m'à donada,
e si desam, no·m sia dada colpa.
Ja los meus fets rahó d'ome no·ls porta;
als fats és dat tot quant a mi seguesca;
a res a fer a mi és tolt l'arbitre,
no·m trob res franch, sinó la sola penssa.
Tornada
O foll·Amor!, les dolors costumades
vénen, per temps, que no donen congoxa;
s·axí no fos, ja no serien hòmens.
E per qué, donchs, aquest hús en mi·s trenca?