Quamvis sublimes debent humiles metuere,
vindicta docili quia patet sollertiae.
Vulpinos catulos aquila quondam sustulit,
nidoque posuit pullis escam ut carperent.
Hanc persecuta mater orare incipit,
ne tantum miserae luctum importaret sibi.
Contempsit illa, tuta quippe ipso loco.
Vulpes ab ara rapuit ardentem facem,
totamque flammis arborem circumdedit,
hosti dolorem damno miscens sanguinis.
Aquila, ut periclo mortis eriperet suos,
incolumes natos supplex vulpi reddidit.
XXVII. La guineu i l'àliga
Els poderosos, encara els de més amunt, han de témer els humils,
perquè la venjança és accessible a l'enginy despert.
Vet aquí que un àliga s'emportà els cadells d'una guineu,
i els posà al niu per alimentar els seus aligots.
La pobre mare la va seguir i va començar a suplicar,
que no li donguès tant de dolor insuportable.
Aquella la menyspreà, protegida tanmateix per aqueix lloc.
La guineu prengué d'un altar una torxa ardent,
i emboltà l'arbre amb tot de flames,
mesclant el dolor de la seva enemiga amb els dels seus cadells.
L'àliga, per tal d'alliberar del perill de mort els seus,
va tornar sans i estalvis els cadells a la suplicant guineu.
