Poesías de Angel Guimerá/Judith de Welp

Aquest text tracta sobre un poema d'Àngel Guimerà. Per a altres versions, vegeu Judith de Welp.

Judith de Welp

I

 Judith de Welp hi dú 'l sol
damunt sas galtas de nina:
d' or y d' argent te 'l bressol,
los volquers de seda fina.
En sent jorn, avora d' ella
trovadors polsan llauts,
y li donan la mamella
damas de nobles escuts;
mes sent nit, quan tot reposa,
lo diable als llabis li posa
sos mogrons escorreguts.

II

 Judith de Welp ha somniat
que al front garlanda cenyía;
lo comte l' ha despertat:
—Munta á cavall, filla mía.
Quinz' anys ha fet ta hermosura
y Ludovich vol muller:
sols de véuret, sa ventura
lligarás á ton voler.—
Y ja la pols los amaga:
y callat á rerassaga
lo diable hi va d' escuder.

III

 Judith de Welp es la flor
que al vell emperant agrada:
avuy al donarli 'l cor
la garlanda li ha donada.
Per la má la conduhía
dintre 'l palau imperial;
los caballers obren vía
fins á la cambra nupcial.
Cau després la nit obscura;
y envolt en negra armadura
lo diable vetlla al portal.

IV

 Judith de Welp á un galan
dona un bes que la encadena:
á la guerra es l' emperant;
una llántia 'ls enllumena.
Diu ella á un Crist anguniosa:
—Trayéume est amor del pit!...—
S' ou en lo flam que reposa
d' un brumerot lo brunzit.
Ja 'l llum ha mort d' un cop d' ala;
y brilla al fons de la sala
l' esguart del diable enrojit.

V

 Judith de Welp té al enfront
la cort y la cleresía:
groch Ludovich del afront
los Evangelis obría:
—Juréu aquí que sou pura;
que son crims eixos mormulls!—
Si ardida sa boca ho jura
sa destra no, y tanca 'ls ulls.
Que un bras resolt l' ha apartada,
y ha vist ab horror posada
l' urpa del diable en sos fulls.

VI

 Judith de Welp ja es al clos.
No hi ha en sa llosa 'l sant arbre:
tantsols la vetlla en repós,
de dia, un ángel de marbre.
Mes de nit, quan lo judici
ja apar la tempesta al lluny,
l' ángel s' acota ab desfici
y pe 'ls monts sa veu retruny:
—Deixóndat; ja es temps, ma esposa!—
Y en va al marbre de la llosa
lo diable hi truca ab lo puny.

**********