Rondalla de rondalles/Advertència
Rós.
AVént segút tostemps los meus desígs de pulír, y adelantar la Llengua valenciana, com se deixa enténdre de les Obres, que á este fi tinch estampades, pareixería cosa estranya, sino maprofitára daquells migs, que entench ser mólt del cas, pera llograr ma pretensió. Per tant done á la prensa esta Rondálla de Rondálles, Obra certament mes util de lo que santoixará als qui no acostúmen sino á mirar les coses per damúnt: perque encára que no pareix mes que un ensart dels modos de parlar sens Art, que usa la Gént comú, no obstant, com esta colecció sha treballat pera fer patents al Mon les móltes bajanades que parlen uns y altres, dasí es que es déu mirar com un Escrit mólt profitós, que pot servir de desengany als mes inadvertits. Y esta ha segut sens dubte la intenció de són Autor, lo qui, (com home que non té altres, que de aprofitar y fer bé al Comú en tot quant puga) no tant ha prés aquest treball pera divertir al Publich, quant pera véure, si mourá á alguns altres, á que traten mes seria y cumplidament daquest assumpt. No tinch mes que advertir, per véure, que així en la Carta, quem diríg Lautor, com en la Prefació que fa enaprés, se dóna conte de tot quant hiá digne de atenció en la Obra; la que no em vullch possar á alabar, como se mereix, pera que els Lletors nos queixen de que els he llevát lacció, sent dells mes propia que no mehuá per ser yo tan intim del Autor. Y aixi, Amichs, (parlant en lo Comú) báste de advertencies, perque nous vullch retardar lo gust, que tindreu en la Rondálla. Lligíula donchs, y repassáula bé, y bon profit queus faça, que pera vostra diversió y utilitat sha fet ab lo treball que enjamáy pagaréu á son Autor.