Rondalles del poble/La Comtesa Violant

De Viquitexts
Sou a «La Comtesa Violant»
Rondalles del poble




LA COMTESA VIOLANT


(Llegendeta)



 I

Del castell á punta d' alba
Ja lo comte s' en partía.
Va á jurar son rey llegítim
Com és de lley y justicia;
Dèu caballers l' acompanyen
Perque donen fe cumplida;
Van los dèu en negres poltros,
Qui els comana en blanch s' ovira.
Mentre 'l comte ab gentileça
Fa á sos vasalls despedida,
Lo cavall sostenintli un patje
Per la renda que 'l captiva,
No esguarda 'l patje a son amo
Si á la comtesa bonica.
Lo noble d' alló s' adona
Y al estrep son peu arriba.
—«Adeu, mos vasalls y dames,
»Diu montant ab gallardía;

«Cuidéu tots no vinguen moros
»Mentrimentres fora estiga.
»Adeu ma estimada esposa.»
—«Que ell en tot vos asistixca.»
—«Penséu molt en vostre comte.»
—«No me deixéu molt temps viuda.»
—«Si al jorn seté no vinguera,
»Al fer el buit tornaría.»
—«No miréu á cap de dona.»
—«Quedéu d' aixó ben tranquila.
»¿Y que fará mentrimentres
»La Violant que 'm captiva?»
—«Capdellar de nit la seda
»Ab que brode per lo día.»
—«Ja 'm faréu present, senyora,
»De vostra tasca quant vinga.»
—«N' el moment que sola 'm quede,
»Començ li daré en seguida.»
—«Que Déu vos guart' muller meua.»
—«Que Déu, comte, us asistixca.»
Y tots los once s' allunyen
Perdentse pronte de vista.


 II

L' hermós patje y Violant
Están los dos en la cambra,
En la cambra del castell
Que maná 'l comte 's guardara.
Bell Gentil está dormint
Posat lo cap en la falda,
Raser de grat alcabor,
De sa noble y bella dama.
No 'l vol ella ben dormit,
Millor despert l' esguardara
Per mirarse en los seus ulls
Y besarlo enamorada.
—«Llevat, llevat mon amor,
»Que ja apunta p'el mar l' alba
»Ab son front de rosa y neu,
»De llums y colors voltada.
Despertat, pronte, Gentil;
»Mon patje que 'l día aclara;
»Feume cants com los aucells
»A la primer clarïana.»
—«Deixéu que 'n vostre regaç
»Me cure l' amor que 'm mata.»
—«Be te volguera yo aixís,

»Molt millor fentme abraçada.
»Mes pot lo comte aplegar
»Y vetlant trobarme encara.»
—«Aná lo comte molt lluny.»
—«Cinch díes ha feu la marxa.»
—«Y ha de vindre en lo huité
»Segóns á tots ens parlaba.»
—«Bell Gentil, lo meu Gentil:
»Prou que 't tinguera en ma cambra
»Acaronat sobre 'l cor
»O agrunsadet en ma falda
»Vesten, vesten fins demá,
»Deixa en l' hora la niuada,
»Que 'ns pot vore 'l casanius
»Si ja va per la montanya.»
—«Se 'l voría dende lluny.»
—«Si es que astut no s' amagava.»
—«S' ouiría l' alborot
»Aixís que al castell entrara.»
—«Bell gentil, lo patje meu:
»¿Quan mampendré yo la tasca
»Que al comte promesa he fet
»Amostrarli á la tornada?
»Mes calla; ¿has ouit quin bruyt?
»¡Sembla que munten la escala!
»¿Quí será tan matiner?»
—«¿Quí será ma bella dama?»

—«¿Será que 'l comte ha tornat?»
—«¿Será que 'l comte ens celava?»
—«Ay, amagat á un racó!»
—«No, no, que 'n ell me trobara.»
—«Baix l' escambell ajupit.»
—«Me podrá vore á la entrada.»
—«Puix abaix al replanell.»
—«Lo comte allí em descapsara.»
—«Patje Gentil ¿qué farém?»
—«¿Qué farém ma noble dama?»
—«Anarten pronte d' ací,
»Que ta presencia me taca.»
Tal rahonaven los dos
Quan entrá 'l comte en la cambra.

 III

—«¡Deu vos guart ma bella esposa.»
—«Ben aplegat mon marit,
»¿Cóm tan pronte de tornada
»Si el jorn cinqué no finí?»
—«La gran ansia de abrasarvos
»Ales doná á mon desig.»
—«Ben vingut siga lo comte
»A mos brasos molt feliç.»

—«Doneume un bes amorosa.»
—«¿Sols un bes? Y cent y mil.»
—«¡Que sou bella ma comtesa!»
—«¡Que és lo meu comte garrit!»
—«¿Cóm vos trobe desgrenyada?»
—«Perque fa poch me lleví.»
—«¿Qué us fa ser tan matiner?»
—«Lo pensar en vos seguit.»
—«¿Cóm tan groga y ullerosa?»
—«De vetlar y no dormir.»
—«¿Cóm tan mal engafetada
»Que us s' obri 'l gipó p'el pis?»
—«Perque adonat no m' havía
»De que 'l portava yo aixís.»
—«¿En la cambra sens cambreres
»Mes ab lo patje Gentil?»
—«Ay lo patje, lo mal patje,
»No estigau proper de mí;
»Llanseulo, comte, llanseulo,
»Que á mon honor s' ha atrevit.»
Quan va escoltar açó 'l noble
Maná amarrar á Gentil
Y que á la cova 'l portaren
Pera aplicarli 'l castích.


 IV

—«Aforqueulo marit meu.»
—«Tal castích esposa bella?»
—«¡Ay! que es atrevit y osat.»
—«Yo li arrancaré la llengua
»Ara veníu; sobre 'l cor
»Recolseu la hermosa testa;
»Y mentres bese feliç
»Vostre front, que l' alba sembla,
»Conteume tot lo que hau fet
»Dende 'l començ de m' ausencia.
»Amostreume lo brodat
»Segóns me fereu promesa.
»Deu ser feyna tan gentil
»Que á les fades dará envetja.
»¿Veritat que es un primor?
»¿Qué lo trevall representa?
»¿Es un cor en flama encés
»Ferit per dura sageta?
»El meu será, de segur,
»Que sols per vos aleteja.
»Pero... teníu tremolor.
»¿Qué vos passa muller meua?
»Esteu gelada com neu

»Y el cor us glatix apresa.
»¿La tasca no hau començat
»Ni haveu capdellat la seda?
»¿En qué passaveu les nits
»Si no féeu cap de feyna?
»¡En qué los díes, digau,
»Tota arreu la cabellera,
»Desgafetat lo gipó,
»Com viciosa bordellenca?...
»¡M' haveu trahit Violant!
»¡Trahit haveume comtesa!
»¡Ay del bell patje Gentil!
»¡Ay de vos indigna fembra!»

 V

—«Oh lo frare, lo bon frare;
«¿A qué veníu tan de nit?»
—«Ay comtesa, la comtesa;
»A confesarvos sols vinch.»
—«Oh lo frare, lo bon frare,
«¿Per qué confesarme aixís?»
—«Ay comtesa, la comtesa,
«Perque 'l comte m' ho te dit.»
—«Oh lo frare, lo bon frare;
»Lo demanat per ell cumplím.»

—«Ay comtesa, la comtesa;
»Confeséu vostres delits.»
—«Oh lo frare, lo bon frare;
»Cap n' he fet que us puga dir.»
—«Ay comtesa, la comtesa;
»Per la Verge no mentíu.»
—«Oh lo frare, lo bon frare;
»Per ma vida que es aixís.»
—«Ay comtesa, la comtesa;
»¿Y vostre amor á Gentil?»
—«Oh lo frare, lo bon frare;
»Me calumnia qui ho ha dit.»
—«Ay comtesa, la comtesa;
»Penséu que aneu á morir.»
—«Oh lo frare, lo bon frare;
»Vinga pronte lo butxí.»
—«Ay comtesa, la comtesa;
»Oïntvos ab pena estich.»
—«Oh lo frare, lo bon frare;
»No passéu pena per mi;
»Fora pitjor que morira
»Ab lo pecat en lo pit.»
—«Ay comtesa, la comtesa;
»Si pecat no ne teníu
»Vaig á contarliu al comte
»Que alegrará si l' ho dich.»
—«Oh lo frare, lo bon frare;

»Al comte digauli aixís:
»Ans que viuda enmaridada,
»La mort, la mort preferixch.»
—«Ay comtesa, la comtesa;
»¿Es tot cert lo que m' ha dit?»
—«Oh lo frare, lo bon frare;
»Es tan cert com sou açí.»
—«¡Oh ma comtesa estimada!
»No soch lo frare que hau vist;
»Soch, aymada, vostre comte,
»Que per provarvos vinguí.»
—«¡Ay lo comte de ma vida!
»¡Quántes penes he sufrit!»
—«Oblidéu aixó, comtesa.»
—«¿Qué hau fet del patje Gentil?»
—«Vaig manar que lo mataren.»
—«Ara, comte, soch feliç.»