Sant Isidro

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



SANT ISIDRO.

Cansons de la terra (1871).djvu

Sant Isidro se 'n va á missa—ab molta devoció.
 Sant Isidro, Isidro, Isidro
 sant Isidro llaurador.
Quan ell ne torna de missa—troba l' amo mòlt felló.
—De qu' estéu felló, nostramo,—de qué n'estéu tan felló?
Encara que vaji á missa—lo parell no vaga, no,
que baixa un ángel del cel—á llaurar quan jo no hi sò,
que cada dia me sembran—deu quarteras de llavor.
L' amo diu á la mestressa:—«¿Que'l despatxarem ó no?»
—Si vos lo teniu per mosso—per un sant home 'l tinch jo:
apújali la soldada—per cada mes un dobló.—
L'endemá de matinada—esmorsar li porto jo.
—Estéu cansada, mestressa—estéu cansadeta ó nó?
—Jo no estich cansada, Isidro,—mes aiga beuria jo.—
Ne pega un gros cop d' aixada—y 'n fa sortí' un regueró.
—Bebéu, bebéu d'aquesta aiga—qu'es aiga de mòlt valor,
ne cura de mal de pedra—y tambè de tot dolor.

VARIANT.
Vers 4.

Si es perque hi anat á missa—per cert no teniu rahó,
los ángels del cel davallan—y llauran quan jo no hi sò.

NOTA.

 Esta versió es de creure que sia dels últims del segle xvii. Coneixem á mes altras versions; mes totas ellas sens cap classe de valor literari.
 Entre las menys dolentas n' hi ha una, escrita en un metro que vol venir á esser una especie de cinquenas, que comensa aixís:

 Sant Isidro n' es criat
 á la vila de Madrit, etc.