A l'onrat rei Frederic terz val dir
Q'a noble cors nos taing poder sofragna,
Peire comte; e puse li ben plevir
Che dels parenz ch'aten de vas Espagna
Secors ogan non creia ch'a lui vaia,
Mas en estiu fasa cont chels aia
E dels amics; e tegna li oil ubert
Ch'els acoilla pales e cubert.
Ne nos cuig ges ch'el seus parenz desir
Ch'el perda tan ch'el regne no li remagna;
N'el bais d'onor per Franzeis enrechir:
Ch'en laisaran lo plan e la montagna.
Confondal Deus e lor orgoil decaia:
Pero lo rei e Cicilian traia
Onrat del faitz, che l poublat el desert
Defendon ben da chosion apert.
Del gioven rei me plaz can non sesmaia
Per paraulas, sol qa bona fin traia
So ch'el paire chonquis a lei de sert,
E si 'l reten tenremlen per espert.
A l'honrat rei Frederic terç val dir
Que a noble cor no es pot fer que sofreixi,
comte Pere; i puc-li ben dir
Que dels parents que espera d'Espanya
que portin Socors, no cregui que li vagin,
Mes en estiu faci comte que no els tindrà,
Ni els amics; i tingui els ulls oberts
que els aculli en públic o en secret.
Ni es cuidi gens d'allò que els seus parents desitgen
que el perdi tan que el regne no li romangui;
Ni deixar caure l'honor per als Francesos enriquir:
Que deixaran el pla i la muntanya.
Confongui'l Déu i llur orgull decaigui:
Però el rei i els Sicilians tragui
Honrats del fet, que el poble el desert
Defendrà bé de l'atac obert.
Del jove rei em plau car no es desmaia
Per paraules, sol que a bona fi tragui
Això que el pare conquerí legalment,
I si el retén el tindrem per expert.
I
A l'onrat rei Frederic terz vai dir
q'a noble cors no.s taing poder sofragna
per re q'om te, e pusc li ben plevir
che dels parenz ch'aten devas Espagna
secors ogan non creia ch'a lui vaia,
mas a l'estiu fasa conte che l'aia,
e dels amics, e tegna l'ioll ubert,
che l'acoilla pales e descubert.
II
Ne no.s cuig ges che.l seus parenz desir
ch'el perda tan che.l regne no.il remagna,
ne.l bais d'onor per franzeis enrechir,
ch'en laiseron lo plan e la montagna.
Confunda.ls Deus e lor orgoil dezaia!
Pero lo rei e cicilian traia
onrant dels faitz, che.l publat e.l desert
defendon ben: d'acho sion apert.
III
Del giovern rei me plaz zar non s'esmaia
per paraulas, sol q'a bona fin traia
so che.l paire chonquis a lei de sert,
e, si.l reten, tenrem l'en per espert.
I
A l'honrat rei Frederic terç vaig a dir
que a un noble cor no li escau manca de poder
en res del que té, i li puc assegurar
que dels parents que espera d'Espanya
socors, aquest any no crec que li arribi,
sinó que a l'estiu faci compte de tenir-lo,
i també dels amics, i que tingui els ulls oberts,
per acollir-los de manera palesa i descoberta.
II
I que no es pensi que els seus parents desitgen
que perdi tant que el regne no li resti,
ni que humiliï el seu honor per els francesos enriquir,
que deixaran el pla i la muntanya.
Confongui'ls Déu i el seu orgull condemni!
Però que el rei i els sicilians surtin
honradament dels fets, que pobles i deserts
defensin bé: d'això en siguin experts.
III
Del jove rei m'agrada que no es desanima
per les paraules, amb tal que a bona fi dugui
el que el seu pare conquerí ab bona llei,
i si el conserva el tindrem per un expert.
↑HISTOIRE D'ESPAGNE depuis les premiers temps jusqu'a nos jours par CH.ROMEY, Tome Septième, Chapitre neuvième, París, 1847, p.365-366. Transcripcions dels manuscrits de la Bibliothèque Laurentienne de Florence (PL.XLI, Codex XLII, f.63)
