Tradicions religiosas de Catalunya/La bota de Sant Farriol
| ← La pota de porch | La bota de Sant Farriol Tradicions religiosas de Catalunya |
Santa Maria del Socors → |
EN un convent hi haguè una vegada un frare que se feu célebre per una confessiò.
Veuse aqui que hi havia una partida de lladres facinerosos que tenian tan estemordits á tots los vehins de las terras que ells petjavan, que tothom se posava á tremolar no mes de sentirne parlar. Lo capitá de la partida era lo mes dolent, lo de mes mal cor y de pitjors instins y 's nomenava Farriol. Peroab tot y la mala vida que duya, de tant en tant li pasava pèl cervell l' anarse á confesar y ho feya. Mes ay! com era tant malvat y sos pecats passavan de lo que pot perdonarse, lo confessor no podia absóldrel'. Y, ell, sabeu llavors lo que feya? Matava al confès. A tant arribá l' esfarahiment dels frares, que quan sentian á dir que lo capitá Farriol se volia confessar, tots s' amagavan excusantse de rébrel' per mes prechs que d' ell sentissen. Un dia que tots escondits eran, un llech va presentarse al pare prior y aixis mateix li va parlar:
—Pare prior, voldriau que jo m' encarreguès de confessar aquest home que á tots du l' esglay?
—Germá,—va respóndreli aquell,—no 'us dirè que no; mes ja sabeu lo que s' hi guanya.
—Perque ha mort á tots sos confessors m' ho dihéu?
—Si, germá.
—Donchs, si no es mes que per aixó, deixáume fer y, ab l' ajuda de Deu, no crech que en mi fassa altre tant.
—Anéu, anéu—va dirli lo Prior—mes recordause de que se 'us ha avisat.
—Si 'm mata, pera major gloria de Deu sia,—esclamá 'l llech.
Y, pausadament caminant, dret al confessionari va dirigirse. Ja l' esperava lo facineròs agenollat y compungit. Lo llech va séures' y l' altre comensá la confessiò de sas culpas.
—De que vos acuséu, pecador?
—De tal y tal y tal pecat—responia Farriol.
—Bah! no es pas gayre!—feya 'l llech.—¿Y de que mes?
—Y tal y tal y tal—anava dihent lo fascineròs, seguint la llista interminable de sos horrorosos y terribles crims.
Quan haguè acabat, fou ell lo qui preguntá al confès.
—Quina penitencia 'm donáu?—digué ab cara ferrenya.
—Penitencia! Penitencia!—feu le llech,—no será grossa jo 'us ho asseguro. Molt senzilla ha de ser. No mes 'us dono per penitencia que, cada vegada que 'l diable 'us tenti á fer un crim, vos recordéu d' aquestas solas paraulas: «Lo que no vullas pera tu no 'u vullas pera ningú.» Ja veyeu si es senzilla.
Lo lladre se n' aná mig rihent de lo que li havia dit lo confès y torná á son cau com si tal cosa.
No passaren gayres dias sens que sa partida no tinguès ocasiò de practicar son criminal ofici. Mes veuse aquí que tot d' un plegat, quan ja estavan á punt de posar en obra la malifeta, li vingueren á la memoria á Farriol las paraulas del confès: «lo que no vullas pera tu no 'u vullas pera ningú.» Ell que llavors se tomba de cara als seus y 'ls diu:
—Minyons, vos agradaria gayre que 'l mal que anem á fer vos lo fessen á vosaltres?
Al sentirlo, los uns se miraren als altres com si no entenguesen lo que volian dir aquellas paraulas.
—M' havéu sentit, companys, lo que 'us so dit? Lo que no vulláu per vosaltres no 'u vulgáu pels demès,—va repetirlos pausadament Farriol.
Tots quedaren muts y sorpresos del cambi del seu capitá. Emperò un moment en que aquest va deixarlos sols, reunintse en un cantò del bosch y desplaguts de sa mudansa, determinaren occirlo, y ho feren.
Mort que fou varen colgarlo en un seller ydamunt, perque no fos vist, hi posaren una bota buyda.
Los que vivian en aquella casa no 'n savian res. Anaren á treure vi y ab extranyesa, haventse equivocat de bota lo baylet, vejeren que la buyda tambè rajava. Creguéren ser alló una equivocaciò d' ells en haver pres per buyda una bota plena; mes la sorpresa fou quan s' adonaren de que lo vi d' aquella bota era inacabable. Passá aquesta com reliquia de pares á fills rajant sempre vi fresch y de bon sentit, fins que al cap de cent anys, encuriosintse los amos del mas volgueren sapiguer la causa d' aquell miracle. Alsaren la bota y al boy dessota, tal com lo havian deixat quan li varen posar, trobat fou per ells lo cos incorrupte del capitá de lladres. L' esglesia s' enterá del cas y endevinant en alló una obra de Deu en lo cos de aquell penident, veneraren aquest cos des d' aquell punt en avant y ab lo nom de Sant Farriol lo oferiren á la adoraciò dels devots.