Ultims quadros/Discurs de gràcies (1880)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca







DISCURS DE GRACIES

(jochs florals de 1880)












 Venir a parlar en prosa després que haveu sentit tants primors y agudeses entonats en lo llenguatge de la terra, me fa témer no us produhexi semblant efecte del que'n resultaría si en lo més concertat d'una sonata, en lo bell punt que l'ànimo restés delitosament captivat per les delicadeses de la música, paressin de sobte'ls instruments d'entonació més suau y dexessin sols als baxos donant ses notes graves que sonarían aspres y ingrates sense'l cant d'aquelles melodioses veus.
 Axís me trobo jo, y acàs confós, reflexionant que'l trànzit de la bella poesía a la prosa no us ferexi ab agresa'ls sentits, y fins temo gastar massa de la bondat vostra per conseguir que no us dongui enuig tan mal ocasionat mancament.
 Emperò, a qui falla y s'excusa quasibé no li pertocan renys. Siguèume atents, donchs, per curta estona, que a tots porto encàrrech, en nom del Consistori, de fer cumpliment de despedida. A vos primer, Reyna de la Festa, en qui la bellesa gelosa de reflectarse en lo mirall, se mira en vos, ¡y si'n queda de contenta al veures tan enamorada!
 A esta dinastía de Reynes que, any per any, exaltan en lo trono'ls guanyadors del premi d'honor y cortesía; y a vosaltres, nines, més galanes que roses de Maig, que teniu primor per ser tan boniques al hivern com per primavera, y aquest es lo mèrit per que sou tan volgudes les de cabell ros y mirades dolses—que solen donar encisos de molta tristesa; — les d'ulls negres, escayentes morenetes, qu'apar que del bellugueig d'aquexos ulls n'esclatin alhora raigs de claror ab visos d'ombra; perturbadores gracies aquelles y aquestes qu'emmalaltexen los cors ab una lley de sofriments que ¡ditxós qui l'hà, per tenir la ventura de cercar benehit remey!
 A totes vos saludo agrahit y potser ab recansa, qu'ab aquest Adeu s'acaba, per desditxa, la galana ilusió que formava la fantasía d'haver lograt pendre idea de quína sòrt de gentileses, ab quína diversitat de perfeccions se consegueix afinar lo complement de l'hermosura...

 Arribada exa festa al punt del seu acabament, prop a estingirse l'últim ressò dels cants de la poesía, esbargintse encara'ls regalats perfums d'aquestes flors, voldríam que'n quedés plascenta memoria per vosaltres, trobadors provensals, poetes de Castella, de Valencia y de Mallorca y pels digníssims senyors que tant l'haveu honrada ab vostra assistencia, per qual finesa, lo Consistori, verament obligat, se complau en donàrvosen les més complertes mercès.