Ultims quadros/Sant Antoni
Era'l senyor d'aquella casa, el conseller y guía de la familia. Poques eran y contades les ocasions en que'l Sant no intervingués en los seus assuntos, solicitat a consulta pera resoldre dificultats, escoltar prechs y demandes d'alivio en les congoxes de la vida ò bestretes de salut ab pacte cerrat y formal de gent de be, de correspondre ab bones obres y lluhisme d'oracions.
¡De prometenses si n'hi havían fetes y complertes! De regalos quants n'havía rebut! Es dir: directament a Ell no havían volgut decantarli a voluntat ni la dretura dels seus propòsits ab enlluhernacions de pre sents costosos per boniquesa y per son valor. Acàs, més aviat se valían d'una trassa tan piadosa com segura pera conseguir lo que cobdiciavan; entre'ls seus prechs y demandes hi posavan entremitx al ninyo y'l que no logravan per tal influxo, era feyna sobrera y exclamacions perdudes cercarho per altre cantó.
Allà, en los anys de la joventut, casat y establert en la botiga de la Plasseta de la Fenosa, esperava ab dalè la vinguda al món del seu primer plansó, refiat de que sería un noy perque havía tingut moltes confidencies, d'amagat de la seva dòna, ab Sant Antoni, pera demanarli que'l servís y atengués, «sempre y quan, — afegía, — no hi hagi impediment ni reparo que contradiga la vostra opinió.»
Mes la seva muller també conferenciava obertament ab lo Sant. Li resava parts de rosari, y ab estalvis prudents, ben repartits, li ofería llum cada día; flors oloroses al istiu, més pobretes al hivern en que la voluntat hi afegía'ls aromes y colors que'ls hi mancavan, tot ab lo fi y efecte de conseguir que li alcansés la gracia de que fos una nena lo fruyt que portava en ses entranyes.
Tal vegada'ls prechs d'ella foren més ben endressats ò potser lo Sant s'agravià de qu'en Pau anés a férloshi d'amagatotis, com si's donés vergonya de demanarli aquella gracia, per quin motiu, ben segur, que no fou servit.
En lo punt y hora deguts, després de llargues hores d'angoxa y temensa, de sobte'l cor li va batre acelerat; los sentits se li encisaren escoltant plors de nova vida, que li semblaren esbargiments d'alegría; y la senyora Conxa, facultativa qu'assistía a la seva muller, li presentà una nena, rosa d'amor y boniquesa, a la que veya y no veya entremitx de les llàgrimes qu'entelavan sos ulls, y tan hermosa, que semblava que'ls àngels haguessen cuydat d'acompanyarla al món vestida ab rumbants llinets de blancor de núvol, guarnits ab puntes rexades de tofes de neu.
Aquell any la diada de Sant Antoni's celebrà ab molt adorno de flors y tanta encesa de ciris en la capella que, no conseguint la botiga engolir sos resplandors, s'escapavan fins a la solitaria Plasseta com riu de calor exit de mare ò com raig de gloria miraculosament conduhit pera coronar al Sant y extendre a sos peus enlluhernadora catifa, primorosament surgida ab clapes sobreres de llum.
Los vehins acudían a veure al Sant; alabavan la disbauxa de ciris, la boniquesa de flors y tan regalo de fins perfums. Prenían part a la festa y'ls hi servían bolados ab aygua fresca, anís de cumí a la quitxalla y molt obsequi a tots, xichs y grans, de bona cara riallera y festosos cumpliments.
— ¡Ay Sant Antoni de Padua! — exclamava en Pau dels canaris agenollat devant de la imatge, — ¡Sant axerit, de cara perfecta! Bon mosso: agraciat Sant Antoni del meu apreci... Vos no sabeu lo perjudici que se m'ocasiona y que no'l puch remediar mentres no volgueu concedirme una prenda tants anys hà demanada, tan humilment requerida, tan costosa d'obtindre, que vos la solicito sempre y'm veig venir que me faré vell sense conseguirla.
Ja n'estich content, y vos ho estimo, de qu'haguesseu escoltat a la meva dòna intercedint perque li enviesseu dues noyes com era del seu gust y voluntat. Però ara'm toca a mi que, també tinch mes fal-leres y enveges ben fonamentades perque... Escoltèu, Sant Antonet maco, si Vos teniu los vostres engrescaments y perque sou de la confiansa del Pare Etern vos dexa portar al bras al ninyo, refiat de la vostra reputació y crèdit y perque vos agradan les criatures... donchs a mi també m'agradan. Y parlant en plata, com puch anar ab lo cap alsat per tot arreu, proclamo que Vos y jo tenim tirats d'estimació que s'assemblan, que'ns fonem per la quitxalla tots dos, que si Vos us daliu d'amor pel Jesuset, jo també so criaturer y per prudencia no us petonejo al ninyo que dueu a bras. Favoríume ab la gracia d'enviarme un noy pera mi, pera casa nostra; un Antonet dels canaris que'ns serà regalo dels ulls, goig del cor, alegría de tots y ventura meva per quan la vellesa arribi y ab les mans balbes, lo cos tremolós pel cansament puga reposar sens que la feyna del establiment s'endarrerexi...
No'm guardeu rancunia si no'm dich Anton, que'l meu padrí va volguer usar de ses lliures voluntats y me va posar Pau en hora y lloch en que jo no podía reclamar perque no tenía vot ni paraula franca, ni esma pera dir rès, qu'en l'acte de batejarme més feyna y dalit tenía pera plorar qu'a fer reclamacions de cap conformitat. Y desde llavors me dich Pau per rigor y drets de l'aygua santa que'm tiraren al cap; però so Anton per devoció, per gust y per apreci y lley a les coses vostres. Si la gracia qu'ab tanta porfía vos demano, m'es otorgada... que'n veurèu de coses boniques, de luxos trets a venal, de canturies y música d'instruments cars, de flors, de llums y goigs y novenaris y rosaris cantats devant la imatge que vos representa,'l día de la vostra festa de Juny!...
Vos guarniré la capella com cosa may vista ni ideada per ningú més. La finestra en qu'ara s'enquibeix la faré engrandir y guardar ab rexat de filferro, y per cubrir aquesta aspresa, ab brins d'eura tendre hi farèm un jaspi de verdor. Los canaris més hermosos y preuats, aquells travessats de verdum y cadernera, de cantar dols com les arpes; lo rossinyol, qu'es delicia meva y enveja de quants lo senten, que me'n oferexen quaranta duros si me'l vull vendre; la calandria xerrayre, queno para ni sossega y respira bo y cantant; lo passarell ab vista (que no'n tinch de besties esguerrades y fetes cegues a grat meu), que refila ab tot esplay quan apunta al cel la claror de Deu, y que tots dos, passarell y calandria, quan se contrapuntan enjogassats ab aquelles alegríes de llum, forman una copla de més mèrit que la d'en Jurch... totes aquexes maravelles melodioses les etgegaré en lo gavial format en la finestra y reclòs per la capella b la fonadura trepada, perque si Vos teniu lo gust de girar lo cap, pogueu veure la cortina de sol que baxarà lliscant per fervos de dosser, aquella bellugadissa d'aucells de mèrit ab plomes acolorides y bechs trempats com instruments, que cantaràn en alabansa vostra les cansons més alegres, les passades més dificultoses y'ls trinos y gorgueigs que sols los cantan en les grans diades d'Abril y Maig, per son prometatge y casament ab la enamorada de flors y plantes aromoses. Volèune y demanèules, que no vos mancarà un prestatge de testos fent de grahó y marxapeu a la capella, ab clavellers matisats y de vermells com porpra real. Roses xalandrines, lliris que per sa blancor y sa puresa y per sos perfums suaus han de semblar cullits al cel, en prats de núvols, y axomarats ab essencia de rosada. Y en gerros de porcelana vos faràn guardia d'honor, entre mitx d'una encesa com de monument, alfàbrega y moraduix y poms de ginesta daurada com clapadissa de sol, y totes vos dirigi ràn al rostre sos olors, per esbarjo vostre y gala y rendiment al ninyo, qu'a Ell y a Vos van endressats tals obsequis, perque mes enveges vinguin ben acompanyades.
Sant Antoni de Padua, Vos que tant podeu, ¡es un fill lo que demano a Nostre Senyor! —