Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo primer/IV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
CAPITOL III Tomo primer - CAPITOL IV
Viatjes de Ali Bey el Abbassi
CAPITOL V


CAPITOL IV


Arquitectura.—Mesquita.—Música.—Diversions.—Crits de las donas.-Ciencias.—Sants.


 L' arquitectura arábiga, mogrebina ú occidental, en res se sembla á la del temps present oriental antigua ó moderna. Lluny de trobar en l' arquitectura mogrebina la elegancia y valentía de l' árabe, totas sas obras portan imprés lo carácter de la més gran ignorancia. Los edificis están construhits sense plan y com al etzar, ab tal ignorancia de las primeras reglas del art, que fins en casas principals he vist l' escala sense 'l més petit raig de claror, de modo que era precís tenir sempre 'ls llums encesos. Generalment los porxos ó portals y las escalas son en extrém mesquins, encara que la casa sia molt espayosa.
 La forma de las casas consisteix sempre en un pati cuadrat, quals dos, tres y fins cuatre costats presentan un corredor. Paralel á aquest hi ha una habitació estretíssima en tota sa llargada; pero ditas habitacions no tenen regularment altra obertura ó finestra que la porta del mitj que dona al corredor; d' aquí prové que totas están mal ventiladas. Los sostres son plans y cuberts d'una capa de guix, lo mateix que 'l trespol ó paviment de las habitacions.
 Construheixen las parets ab guix, cals y pedras; pero més ordinariament ab argila y aygua. Pera fer la tapia posan una fusta perpendicular á cada costat pera subjectar las duas superficies de la paret; posan al mitj la terra mullada, de consistencia de pasta, y l' aplanan dos homes cadascú ab sa massa. Mentres s' emplean en aquest travall, cantan ordinariament al só de son instrument. Com allí es difícil procurarse bigas grans, se veuhen precisats á fer las cambras estretas á fi de poder construhir lo sostre ab las fustas curtas del país. Sobre aquesta ánima estenen un sostre de canyas, després altra de terra cuberta de guix, d' un peu de gruix. Tan pesada cuberta ensorra l' edifici y dura molt poch.
 Las portas estan construhidas grosserament. En Tánger la major part dels panys son de fusta.
 L' ús de las comunas y clots es casi desconegut; fan sas necessitats en un corral ó en un test.
 L' arquitectura de las mesquitas es tan pesada com la de las casas; la principal se compón d' un pati rodejat d' archs; per lo costat oposat á la porta hi ha algunas rengleras d'arcadas paralelas. La fatxada está enterament unida, y la torre ó minaret en l' ángul esquerra. Los archs y sostre son molt baixos, quedant en descubert l' armadura que es molt grullera. En general la construcció d' aquestos edificis es pobre. Haventme adonat que no hi havia en la mesquita aygua pera béure, vaig fer posar al costat de la porta un gran cossi d' aygua sólidament subjectat á la paret per medi d' un refors d' obra y un got pera beure: en fi vaig dotar l' establiment pera sa subsistencia y conservació de la font. En una habitació que está damunt de la mesquita viu un fill del kadí que cuyda de fer anar dos rellotjes de paret grans y un de petit; aquestos serveixen pera indicar las horas d' oració; més com pera arreglar sa marxa ab lo sol, no tenia sinó una especie de cuadrant dolent, no podia saber l' hora sinó per aproximació, y ab alguns minuts de diferencia. Per aquesta rahó durant ma residencia en Tánger vaig donar l' hora pera 'ls rellotjes; per consegüent lo moment de l' oració y la crida desde 'ls minarets depenian enterament del meu rellotje.
 La mesquita s' anomena en árabe El-jamaa, ó lloch de l' assamblea. En lo fons d' ella 's veu un nitxo casi en direcció de la línea que mira á la Meca, en la qual se posa l' imam ó la persona que dirigeix l' oració pública; á la esquerra hi ha una especie de tribuna, que 's reduheix á una escala de fusta, sobre la qual puja l' imam tots los divendres avans de l' oració de mitjdia pera predicar al poble. En la gran mesquita hi ha un armari tancat ab clau, que conté alcorans y altres llibres de religió: també hi ha duas tronas de fusta, en las quals s' assentan alguna vegada los fakihs pera fer sa lectura al poble. En lo alt de molts archs hi ha suspesas una aranya y algunas llantias de vidre vert y ordinari, colocadas sense ordre ni simetría. A terra casi tot está cubert d' estoras. En un pati, darrera de la mesquita, hi ha un pou d' ahont se treu aygua de bastant mala calitat, y sols s' emplea pera fer las ablucions.
 Me reservo parlar de la religió ó culte, pera quan tracti de la ciutat de Fez.
 La música de Tánger te poch pera agradar ni als que tenen los oidos menos delicats. Figuréuse dos músichs dolents ab duas dolsainas més dolentas encare, que volent tocar al unísono ab instruments que no acordan pren cadascú un moviment diferent. No tenen ayres determinats perque jamay los escriuhen en música y sols los aprenen de memoria. Passa sovint que un dels músichs arrastra al altre segons son capritxo, y 'l segon se veu forsat á seguir com pot son apressurat moviment. Aquest produheix un efecte exactament semblant al d' una órga dolenta quan l' afinan. Ab tot y tan espantosa melodía, la forsa de la costúm es tal que vaig arribar á acostumarme á semblant algarabía; encara més: vaig fer tan grans progressos en aquesta música, que vaig arribar á posar en clar alguns dels ayres que están allí més en boga, y que vaig apuntar en carácters de música europea. Dits ayres, als que es molt difícil posarhi un baix, van casi sempre per la corda de re.
 Es impossible que aquestos dolsayners puguin fer molts anys, atés lo molt que gastan sas forsas al tocar los instruments. Sas galtas s' inflan extraordinariament; y á pesar d' un anell de cuyro que 'ls cubreix duas ó tres polsadas al entorn de la boca, llensan molta saliva; lo ventre está tivant y dur per la forsada y violenta expansió del vent que emplean, lo qual indica lo molt que deuhen cansarse.
 Ja he dit que 'ls tals instruments van sempre acompanyats d' un timbal, qual esquerdat só se deixa sentir cada cuatre ó cinch minuts; pero més ordinariament de minut en minut, escepte en una especie d' ayre, en que marca cops regulars més alts.
 Los músichs acompanyan casi sempre 'ls casaments, circuncisions, felicitacions y festas de pascua; pero no son admesos en las mesquitas, y sa professió pera res entra en los actes del culte. Tal vegada temerán, com deya un viatjer, fer despertar al Etern esglayat.
 En Tánger no hi ha diversions públicas ni societat particular. Lo moro desvagat surt de sa casa per lo matí, s' assenta en terra en la plassa ó en altre paratje públich. Alguns altres habitants van arribant casualment y fan lo mateix. D' aquest modo forman sas reunions, ahont s' están garlant tot un dia.
 Tot lo temps de ma residencia, ma casa fou á la nit lo punt de reunió dels fakihs, que venian á péndrehi lo té. Los cónsuls y demés europeos s' arreglan sols: forman una especie de república enterament separada dels mussulmans y comparteixen entre sí totas las nits pera las tertulias ó reunions. Estant las donas absolutament separadas de la societat dels homes, no 'ls hi queda altre camí que fer en las festas los crits aguts y penetrants, que deixan escapar entre 'ls envolcalls que las amagan. Quan un xicot ha acabat los estudis, que consisteixen en saber llegir y escriurer, lo qual constituheix tota la ciencia d' un moro, lo passejan á caball per los carrers ab la mateixa solemnitat que en las circuncisions, y sa familia fa festas acompanyadas sempre dels crits penetrants de las donas. Aquestas cridan per la presencia del rey, y quan jo vaig tenir algun ascendent també cridavan per mí. Com es una especie d' art y talent en las donas lo de donar tan espantosos xiscles, aprofitan totas las ocasions d' exercitarlo, procurant excedirse unas á altras tant en lo agut del tó com en lo sostingut del crit. De vegadas las sentia passar á vols per davant de ma casa á la una ó las duas de la matinada, llensant sempre crits agudíssims. La lectura es molt difícil, per que no hi ha imprempta, per la forma arbitraria dels carácters d' escriptura, y per la falta de vocals y puntuació. No es, donchs, estrany que 'ls habitants de Tánger estigan sumits en la més gran ignorancia. En tot lo país sols vaig trobar un individuo que hagués sentit parlar del moviment terrestre. Contan mil extravagancias sobre 'ls planetas, sobre las estrellas y sobre 'l moviment dels cels, y no tenen la més lleujera idea de física. Un d' aquells que s' anomenan sabis, vejentme un dia entre las mans mon horisó artificial plé de mercuri, pera fer una observació astronómica, me previngué ab gran ponderació que era una materia excelent pera destruhir la picó y 'ls insectes y m' ensenyá 'l modo d' aplicarlo als plechs y embastas del vestit. Aquest era pera ell l' ús més útil que 's podia fer del mercuri.
 Los moros confonen l' astronomía ab l' astrología, y tenen molts astrólechs. No tenen la més petita idea de la química; pero no faltan entre ells alguns pretenguts adeptes alquimistas. Ignoran completament la medicina. Sas nocions sobre aritmética y geometría son molt limitadas: entre ells casi no hi ha poetas, y molt menos historiadors; aixís es que ignoran sa propia historia, y las bellas arts son pera ells cosa desconeguda. Lo coran y sas esplicacions son la única lectura dels habitants de Tánger.
 Per desgracia semblant pintura es massa exacta; y aquestos paissos poden ab molta rahó anomenarse bárbars.
 Esser sant entre 'ls mussulmans es un estat ó més be un ofici, que 's pren ó deixa arbitrariament, y de vegadas passa en herencia. Sidi Mohamed l' Hadji, fou un sant molt respectat en Tánger. Després de sa mort se venera son sepulcre en la capella de que he parlat; y son germá gran, que ha heretat sa santedat, está en igual veneració. Aquest subjecte es un bargant molt traydor que de tant en tant venia á veurem, ab lo qual jo rebia un singular favor als ulls dels habitants. Sa capella y jardí son un lloch sagrat pera tot criminal que vulgui lliurarse de las persecucions de la justicia: no hi ha un mussulmá que s' arrisqui á entrar hi sense haverse disposat préviament per medi d' una ablució legal, ab l' aygua d' un pou que hi ha prop de sa porta; peró jo que per una gracia especial, deguda á mon ilustre orígen, era mirat com superior á tots, entrava alguna vegada á caball ab mon criat en la habitació del sant sense haver fet la ablució.
 Tánger te la ditxa de possehir altre sant molt venerat, que arribá á ser també molt amich meu. Es un home taujá, ja que á copia de dirli que era un pillet y que enganyava á sos conciutadans, per fi hi convingué y m' ho confessá. Jo 'm reya ab ell en secret de la credulitat dels altres, perque sabia perfectament, y sovintet ho repetia, que 'ls tontos en aquest món serveixen pera la diversió dels que saben més que ells.
 Altre sant corria per los carrers com un boig, acompanyat de molta gent: portava 'l cap descubert, una llarga y embullada cabellera, y en la má una corda d' una mena d' espart que abunda en lo país. Lo tal personatje distribuhia en forma de reliquias petits brins d' aquesta planta als que n' hi demanavan. Quan topá ab mí en lo carrer, me 'n doná un gros grapat com un singular favor; jo vaig posar sobre mon pit ab tota la veneració possible tan preciós regalo.
 Un dia que jo caminava sol per lo carrer, se m' acostá un moro y me digué: donéume un duro y mitj pera comprar un alburnús; jo soch sant, y si no voleu créurem ó no vos fieu de ma paraula, pregunteuho á vostres criats ó á vostres amichs, y veureu com no vos enganyo. Manifestant donar crédit á sas paraulas, m' hi vaig entendre y li vaig donar mitj duro.
 Tánger posseheix igualment altre sant, que es ó aparenta ser un beneyt: está sempre en la plassa principal, y sa presencia es anunciada per una especie de cucleig semblant al del ánech. Son vestit y modals son molt asquerosos: llensa sempre per la boca aliments que han estat dintre de son cos y que vomita quan vol. ¡Sembla impossible! Hi ha fanátichs de fé bastant robusta pera xuclarlos y fins pera engolirsels. Me contaren que 'l tal sant havia comés en algunas ocasions públicament cosas ben contrarias á la decencia. En fi l' excés d' estupidés y fanatisme d' aquestos habitants, respecte á aixó, sembla impossible, y s' assembla als cuentos de las mil y una nits. Los fakihs y 'ls talves dissimulan sobre aquest particular, y deixan al poble en l' error per més que ells son ben despreocupats, y més d' una vegada m' han parlat ab franquesa sobre aquestas aberracions del esperit humá.