Vés al contingut

Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo primer/V

De Viquitexts
Sou a «Tomo primer - CAPITOL V»
Viatjes de Ali Bey el Abbassi

CAPITOL V
Juheus.—Pesos, midas y monedas.—Comers.—Historia natural.—Posició geográfica.

Los juheus del regne del Marrok viuhen en la més horrorosa esclavitut. Es una cosa particular lo que passa en Tánger, y es que 'ls juheus habitan junt ab los moros sense estar en barri separat, com succeheix en altres ciutats ahont regna l' islamisme; pero aquesta distinció causa mil disgustos á aquestos desgraciats, perque excita ab major frecuencia escenas desagradables, en las quals si no te rahó 'l juheu, 'l moro se pren la justicia per sa má, y si la té y va á queixarse al jutje, aquest sempre 's decanta á favor del mussulmá.
Aquesta terrible desigualtat de drets entre 'ls individuos d' abduas sectas, hi es desde petits; de modo que cualsevol mussulmá insulta y maltracta á un juheu, sense miraments á sa edat y defectes y sense que aquest tinga, per dirho aixís, dret á queixarse, y molt menos á defensarse. Los xicots d' abduas religions conservan entre sí la mateixa desigualtat, de manera que he vist á mils vegadas als noys mussulmans divertirse en maltractar als juheus, sense que aquestos s' atravissen jamay á fer lo més lleuger acte de defensa.
Per ordre del gobern vesteixen los juheus un vestit particular; se compon d' unas amples calsas, túnica que baixa fins al genoll, y una especie d' alburnús ó mantell que cau d' un costat, sabatillas y una gorra molt petita. Ditas prendas han d' esser de color negre, á excepció de la camisa, quals mánegas, amples en extrém, están obertas y caygudas.
Quan los juheus passan per davant de las mesquitas están obligats á tráurerse las sandalias ó sabatillas, y lo mateix quan passan per davant de la habitació del kaid, del kadí y dels principals mussulmans. Per Fez y per los carrers d' altras ciutats han d' anar descalsos.
Si troban á algun mussulmá d' elevada categoría han de trencar de camí á certa distancia, á 'l esquerra de la direcció del mussulmá y han de deixar en terra sas sandalias á un ó dos passos d' ells, posantse en una posició humil, ab lo cos enterament inclinat cap endavant, fins haver passat lo mussulmá, ó trobarse á llarga distancia. Si no 's someten al punt á tan humiliant mida, com igualment á la de baixar de caball, quan se troban ab un sectari de Mahoma, son castigats severament. Varias vegadas m' he vist obligat á detenir á mos soldats y criats, que anavan á maltractar á aquestos infelissos, quan no eran prou llestos, ó tardavan en posarse en l' aptitut prescrita per lo despotisme mussulmá.
Ab tot y aixó los juheus fan en lo Marrok un comers bastant considerable, y poch á poch han anat arrendant las aduanas. Pero succeheix casi sempre que acaban per ser robats, ja per los moros, ja per lo gobern. Al arribar allá vaig pendrer á mon servey dos juheus, y quan veya 'l tractament que 'ls hi donavan, y las penas que 'ls feyan sufrir, los hi preguntava perque no se 'n anavan á altre país, á lo que 'm responian que 'ls era impossible, ja que eran esclaus del sultá.
Los juheus son los principals menestrals en Tánger, y ab tot travallan molt pitjor que 'l últim menestral europeo. D' aquí 's podrá deduhir lo gruller de las obras dels menestrals moros. Pero al mateix temps los juheus tenen la major destresa pera robar, y 's venjan dels mals tractaments dels moros estafantlos y enganyantlos continuament.
Los juheus tenen sinagogas en Tánger, y també tenen sants ó sabis que viuhen y menjan bé á la esquena dels demés.
La bellesa es bastant comú entre las juhevas y n' hi ha que son hermosíssimas. Aquestas acaban per ser amistansadas dels moros, lo qual contribuheix alguna vegada á la reunió de las duas sectas enemigas. Sos colors son molt hermosos. Entre las moras es molt comú la cara de color mate blanch, com estátuas de marbre, ja sia á causa de sa vida sedentaria, ja perque sempre estan tancadas ó del tot cubertas quan surten, de modo que sa cara casi may está esposada al ayre lliure.
En lo regne de Marrok no 's coneix altra mida linear que la colzada, que anomenan draa; aquesta se divideix en vuit parts anomenadas tomins.
Com no hi ha patró ó módul originari pera la exacta dimensió de la colzada, es sumament difícil trobarne duas que sian rigurosament iguals; més per un terme mitj entre diferentas colzadas que he comparat á mos móduls europeos, vaig trobar que 'l draa ó colzada de Marrok es igual á 244,7 líneas de la toesa de Fransa, ó á 0,55126 d' un metro.
La mida de capacitat pera 'ls grans s' anomena almud. N' hi ha duas, la gran y la petita; aquesta es la meytat de la gran.
La mateixa falta d' exactitut que he notat en la mida linear, se troba en aquesta última. L' almud es un cilindre vuyt molt mal fet, qual capacitat, calculadas totas sas imperfeccions; pot considerarse com igual á 123 líneas 56 de diámetro, y 106 líneas 29 d' alsada; lo qual dona 856 polsadas y mitja de la toesa de Fransa.
Lo pes se troba afectat de las mateixas varietats ó vacilacions que la mida; pero en fi després d' haver comparat molts d' aquestos pesos ab mos móduls d' Europa, resulta, per un terme mitj, que la lliura del Marrok que anomenan artal te 16 onsas, 347 grans, 40 centéssimas de grá de Paris.
La moneda més petita del país es lo kirad, y la major lo baind'ki. Heus aqui la progressió:

En coure...... Lo kirad.
Lo flus.
En plata..... Lo muzuma ó blanquilla.
Lo derhand ó la onsa.
En or......... Lo mitj ducat.
Lo metzkal, mat'boa ó ducat que val 10 onsas.
Lo baind'ki que val 25 onsas.
Tota la moneda d' Espanya es corrent en lo Marrok, y 'm sembla que 'l duro espanyol, que anomenan arrial, es la especie més abundant en lo país, y son valor es molt arbitrari. Lo duro espanyol val ordinariament 12 onsas del país, y la pesseta d' Espanya 3 onsas, de manera que hi ha d' una á altra 25 per 100 de diferencia; y encare que 's cambia 'l duro per cuatre pessetas y mitja, lo qual reduheix la ganancia, aixó dona lloch á un grandíssim contrabando de moneda, ja que la major part dels barcos ó llanxas que venen d' Europa portan continuament en frau pessetas d' Espanya pera cambiarlas per duros.

S' hi troba també molta moneda falsa que ve del extranjer, y que segons las noticias que he adquirit pot molt be haver sigut fabricada en Inglaterra. La balansa de comers es molt ventatjosa pera 'ls queviures; pero molt elevada pera 'ls objectes de fábrica. A pesar de la excelent situació del port de Tánger, son tráfech se troba reduhit á una módica exportació de queviures, á un petit comers de contrabando ab Espanya, y á algunas débils relacions ab Tetuan y Fez, ahont se fan alguns envios poch considerables d' objectes europeos. En quant al comers del Marrok en general, ja 'n parlarém ab més extensió en altre lloch. Las botigas son tan petitas, que al comerciant assentat en mitj d' ellas no li cal mourers pera arribar á cualsevol objecte y oferirlo al comprador.
Lo terreno, que forma la base de la costa de Tánger, se compón de diferents capas de granet secundari de textura compacta ó granulosa fina. Ditas capas, inclinadas cap al orient, forman ab ell un ángul de 50 á 70 graus; son espessor es ordinariament d' un peu y mitj á dos peus; sa direcció al est-oest; y sa inclinació pera formar l' ángul es del costat del Nort.
La distancia d' una capa á l' altra es ordinariament de dos peus, y aquest espay l' ocupa una argila poch dura que forma en la mateixa direcció capas intermediarias com á pissarras.
Ditas capas de granet y argila s' elevan poch sobre 'l nivell del mar, puig la major alsada que d' ellas he trobat es de 30 á 40 peus; peró sa extensió es gran, puig son exactament las mateixas en lo riu de Tetuan que dista vuyt lleguas. També he notat algunas capas de granet que 's fican al mar en la mateixa direcció y fins á una distancia considerable. Si fos permés treure grans induccions de cosas petitas, diria que la catástrofe que obrí l' estret de Gibraltar, fou un enfonzament soptat, no del terreno que forma 'l fons del estret, sino del que está prop d' ell per la part del mitjdía, y en qual buyt caygué la montanya ó massa terrestre que ocupava l' espay reemplassat avuy per lo bras del mar. En consecuencia d' aquest moviment las capas perpendiculars de granet prengueren la direcció actual; més per altre costat, com dit granet compacte sembla d' elevació secundaria, se poden admetrer totas las direccions possibles en sas capas, sense necessitat de suposar un trastorn posterior á sa formació.
Sobre aquest llit ó base general de la costa, han acumulat las ayguas y vents altras capas d' argila blanca y sorra, las quals forman turons y montanyas altas pel camí de Tetuan: finalment las despullas vejetals y animals han format la capa de terra vejetal, que ho cubreix tot, y es fértil en extrém. En la part sur de la badía de Tánger, sobre la vora de la mar, los vents del est han anat formant poch á poch grans acumulacions de sorra que ja presentan turons que van estrenyent la badía, y acabarán ab lo temps pera tancarla. Ditas sorras son absolutament movedissas, y no contenen cap materia apte pera lligarlas: ab tot y aquesta particularitat, se veuhen creixer en ellas liliaceas y algunas altras plantas que tinch en ma colecció.
La temperatura de Tánger es bastant dolsa. Mon termómetro, posat ab tot lo cuydado necessari, á fi de que no rebés ni la impresió directa ni una reflexió inmediata del sol, sinó que expressés solzament la verdadera temperatura de la massa del ayre, no marcá durant ma residencia un calor major de 24º 6 de Reaumur, lo 31 d' Agost á mitj dia, en que s' experimentá un calor extraordinari. Altre termómetro, colocat al sol ab la major escrupulositat pera que rebés tota sa influencia durant lo mateix temps, senyalá 39° 5, lo 22 d' Agost á las duas de la tarde.
La major alsada del barómetro fou de 28 polsadas 1 línea y 9 décimas de línea del peu de Paris, y la menor de 27 polsadas 3 líneas, lo qual dona 4 décimas de línea de variació.
La menor humitat atmosférica observada fou de 38º del higrómetro de Saussure lo dia 15 de Juliol; més aquí se troba l' ayre comunment carregat d' humitats, lo qual se fa sensible no solzament per las indicacions higrométricas, sinó també per tots los metalls, los quals s' oxidan rápidament en Tánger, á causa d' aquesta excessiva humitat atmosférica.
La diferencia de las estacions es ben marcada en Tánger. L' estiu fou constantment seré. Cap al equinocci comensaren las plujas y borrascas, que continuaren ab la mateixa constancia. Durant aquest temps caygueren molts llamps, y un d' ells matá á un home.
No obstant la fertilitat de la terra se troban pocas especies de plantas en los encontorns de Tánger. Lo mateix succeheix ab los insectes, á lo menos en la época en que jo vivia allí, perque la estació favorable á investigacions d' aquesta classe deu ser la primavera.
Un infinit número de cigonyas fan sos nius, ó més be sas barracas, sobre las murallas de la ciutat, pero desde lo mes de Setembre totas marxan cap al sud. Sos nius permaneixen intactes, y 's diu que quan tornan, cadascuna regoneix lo seu; afegint que si per casualitat lo primer dia 's fica una cigonya en lo niu d' altra, al arribar aquesta 's suscita un sangrent combat entre las duas, fins que una ó altra queda vensuda. S' assegura que aquest espectacle se repeteix moltas vegadas lo dia de son regrés, que 's verifica per la primavera.
A Tánger no pot un home pujar al terrat de sa casa sense comprometres per la gelosía dels que habitan las vehinas. Las duas en que vaig viurer successivament estavan tan mal situadas, que vaig poder fer molt pocas observacions astronómicas, y aquestas ab molta pena. Per altra part havia deixat mos instruments y bagatje en Cádiz, y quan me 'ls portaren era la estació de las plujas, durant la qual se veu pocas vegadas lo cel seré: circunstancias que 'm varen impedir fer gran número d' observacions. Apesar de tals obstacles ma latitut observada per un terme mitj poch distant dels extrems doná 35º 47' 54" nort.
Havent observat l' últim contacte d' un eclipse de sol lo dia astronómich 17 d' Agost, M. Lalande calculá ma longitut en Tánger0° 33' 9" en temps oest del observatori de Paris, ó en graus 8° 17' 15". Comparat aquest resultat ab altras observacions, tenim que la longitut de Tánger, per un terme mitj que no 's separa dels extrems sino o° 3' 15" de grau, es 8.° 14' o" oest de dit observatori. No tenint encare mos instruments quan succehí l' eclipse, vaig fer ma observació ab una petita ullera acromática de Dollond, d' un peu de foco, que tenia á má; lo qual m' obligá á adoptar lo terme mitj anunciat, perque vaig tenir que portar lo contacte final del eclipse alguns segons avans que 'l contacte verdader. En quant á la valuació del temps, era exacta, perque tenia un cronómetro qual marxa fou assegurada per gran número d' observacions fetas tant en lo mateix dia com en los que 'l precediren y seguiren.
La carta geográfica del regne del Marroch, que's troba en l' atlas, la he dirigit jo mateix sobre mas observacions astronómicas, pera la estimació de mas rutas que conservo en nou grans cartas de derrota, y per las noticias que adquiria en lo país.
Havent midat molts ánguls acimutals, la declinació magnética doná21º 13' 24" oest.
Apesar dels obstácles que m' impedian fer coleccions de historia natural, vaig recullir en Tánger y sa badía bastants objectes, entre 'ls quals se troban hermosos fucus ó ovas. Totas las plantas marinas las vaig arrancar plenas de vida per ma propia má del fons del mar.

Los mussulmans tenim grans dificultats que vencer quan volém formar coleccions entomológicas: primer á causa de la puresa legal que prohibeix tocar animals impurs, y després per que no 'n debém cremar cap de viu. Lo primer obstacle fa molt difícil formar colecció de coleópteros, y lo segon inútil la de papallonas de totas classes, perque s' agitan avans de morir si sols reben la ferida de l' agulla que las atravessa, la que no pot ser ruenta de foch. Me va succehir un dia per la mateixa causa, que havent ficat viu encare en una caixa d' insectes un escarabat de molta forsa, s' agitá ab tanta violencia, que 's desprengué de sa agulla y destruhí tots los demés insectes que jo havia reunit. Entre aquestos se contava una falsa tarántula molt gran é interessant.