Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/IX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
CAPITOL VIII Tomo segon - CAPITOL IX
Viatjes de Ali Bey el Abbassi
CAPITOL X




CAPITOL IX



Descripció d' AlexandrÍa. —Antiguitats.

 No fora difícil formar una biblioteca entera de viatjes á Egipte y descripcions d' aquell país. Essent ja bastant conegut, ho es molt més densá que l' ha visitat un exércit francés, acompanyat d' un cos de sabis, quals llums y esforsos reunits durant tres anys, han apurat sens dupte tot lo que podia cridar la atenció del observador. Tal vegada no hi ha més per dir sobre la patria de Sesostris; més ¿podrá un trobarse en aquesta terra célebre, y allunyarse d' ella com sombra fugitiva y muda, sens pagarli quan menys lo tribut d' admiració, y procurar excitar la dels demés? Jo parlaré aquí breument; y si 'l lector troba que no faig sino repetir lo ja dit, podrá passar endavant; mes seria molt afalagador pera mí que hi trobés alguna cosa nova.
 La posició geogràfica d' Alexandría está fixada en las taulas astronómicas pera l' any 1806, en latitut = 31° 13' 5" N., y en longitut = 27º 35' 30" E. del observatori de Paris. L' eclipse de sol del 16 de Juny no comensá pera Alexandría sinó alguns moments després de la posta d' aquell astre, qual lleuger retart m' impedí observar lo primer contacte: en lo dupte d' alguns moments d' erro en mon cálcul, vaig seguir l' astre ab mon telescopi fins á sa desaparició, afavorit en ella per una atmosfera del tot trasparent.
 Sapigut es que la primitiva Alexandría, un dels majors emporis de comers y cort d' Egipte, era una ciutat inmensa, ab més d' un milió d' habitants. Sa aduana en aquells temps d' opulencia, produhia sumas grossas, que podian valuarse en xexanta ó xexanta cinch milions de franchs; qual valor relatiu , á rahó de l' actual apreciació del diner, pot estimarse en cent vegadas lo valor nominal, ó considerat com equivalent á sis mil milions de franchs del dia!... y are sols ne produheix uns cincheents mil.
 Contan los historiadors, que en la época que 'ls árabes conquistaren la ciutat en temps del califa Omar, contenia cuatre mil palaus, igual número de banys públichs, cuatre cents borns, y cuaranta mil juheus tributaris... Tots aquests edificis s' han destruhit, y ab dificultat se coneix lo lloch que ocuparen.
 Fan aixís mateix menció del número infinit de jardins y horts que hermosejan los voltants de la ciutat. Avuy no son més que un desert de sorra movedissa y árida.
 Per fí la ciutat magnífica, obra del gran Alexandre, la opulenta capital dels Tolomeos, deliciosa residencia de Cleopatra, no es sino sombra de la passada grandesa. Una inmensa acumulació de ruinas, la major part enterrada sota la sorra, en una superficie d' algunas lleugas; la columna de Pompeyo, 'ls obelischs de Cleopatra, las cisternas, catacumbas, y algunas columnas senceras ó trossejadas, espargidas sá y enllá, son los únichs restes de son antich explendor. Un recinte de casi duas lleugas, rodejat d' alts y groxuts murs, ab torras mitj arruinadas, y una inmensa acumulació de fragments y trossos de paret que ocupan aquell espay, heus aquí los tristos restes de la edat mitja, ó segona época de la ciutat, quan caygué baix la dominació del islamisme. Una ciutat de cinch mil habitants de tots colors, nacions y cults, fundada en una petita llenga de terra, sens altres medis de subsistencia que 'ls débils recursos d' un comers agonitzant, y que pera més gran desgracia acaba de pérdrer lo present any (1807) la única aygua potable que tenia: tal es l' estat de la moderna Alexandría.
 Ab tot y tals desventatjas, no puch trassar lo cuadro d' aquesta ciutat ab tan negres colors y tan desfavorable punt de vista com ho han fet alguns viatjers. Suposan que sos carrers son estrets é incómodos, las casas foscas y d' aspecte desagradable per la falta de finestras, los borns mal assurtits, los habitants inquiets, indócils y poch civilisats. No es possible que jo confirmi tals assercions; al contrari, 'ls carrers d' Alexandría son bastant regulars, y encar que n' hi ha d' estrets, com succeheix fins en las més hermosas ciutats d' Europa, també n' hi ha de bastant amples; alguns més espayosos tenen aceras; lo carrer dels Franchs no desdiria de qualsevol gran ciutat d' Europa, y no es l' únich d' aquesta classe que hi ha á Alexandría. Si 'ls carrers no están empedrats, no per això son menys cómodos pera 'ls que van á peu, puig lo paviment es de cals y sorra molt consistents: se podria comparar al de la hermosa ciutat de Valencia en Espanya. Las casas, diuhen, no tenen finestras. Apuradament pecan per l' excés contrari; perqué á excepció d' algunas miserables habitacions, que sols tenen las cuatre parets, com n' hi ha á totas las ciutats del món, no hi ha pessa per petita que sia, hont no hi haja cuatre, sis, deu y fins dotze finestras; tancadas, es cert, ab gelosías, mes que donan hermosa vista á l' exterior de las casas, y bastanta llum y ventilació á l' interior. Lo gust per las finestras es dut al excés, y fins se sacrifica á ell la regularitat en las construccions: hi ha carrers ahont las fatxadas de las casas no estan disposadas sobre una alineació crordinaria, sinó en ánguls entrants y sortints; lo qual doblant l' amplada de la superfície, afavoreix la multiplicitat de las finestras. Allí hont tal método no 's pot adoptar, practican en lo primer pis una classe de belveder ó volada, per medi de la qual part de la pessa ó saló 's troba com penjada sobre 'l carrer; la rodejan una, duas ó tres líneas de finestras, colocadas una sobre de l' altra, y tan juntas, que casi 's tocan totas en los tres fronts del cos avansat.
 Los mercats públichs están tan ben provehits com ho puguin estar los millors d' África; s' hi troba tota mena de carn, fruytas verdas y secas, llegums, volatería, cassa y pesca en abundancia, pá bastant bó, ous y lacticinis. Lo país casi no produheix res, puig está en mitj d' un desert: més las produccions de Rosetta, de tot lo baix Egipte, de las costas de Siria, illas del Arxipelach, y costa d' África fins á Derna, arriban allí sense intermissió en barcas petitas; de manera que en l' article de subsistencias, Alexandría res deixa que desitjar, á pesar de las críticas circunstancias en que avuy se troba, privada del comers exterior á consecuencia de las guerras ab los cristians, y del interior per causa de las dels mameluchs , d' ahont ve la falta de diner; á pesar també de la extrema dificultat dels trasports, y las devastacions de las tropas d' Elfi Bey, acampadas a curta distancia de la ciutat; á pesar de la fugida dels habitants del camp, inundació del estany Mareotis, causada per los inglesos durant la guerra d' Egipte, terrer perdut pera l' agricultura, que presentava abans més de cent cincuanta aduars establerts en sa superfície. Si ab tot y tantas circunstancias desfavorables, son tan ben surtits los mercats públichs; ¡quína devia ser l' abundancia en circunstancias més propicias!
 La massa principal dels habitants d' Alexandría se compon d' árabes, es a dir, d' homes generalment ignorants y grossers; mes lluny d' esser indócils y dolents ab los cristians, los serveixen y sufreixen sos capritxos é injusticias ab tanta paciencia com si fossin esclaus. Jo crech que anteriorment no era tan afable 'l poble ab los europeus, per la única rahó de las preocupacions religiosas; mes la expedició dels francesos los ha fet veure que 'l cristiá no aborreix al mussulmá, puig tenint la forsa suficient pera manar com senyor, tractava als habitants com germans. Circunstancias son aquestas que han produhit en aquells pobles una felís revolució. Las inmensas ventatjas de la civilisació, de la tàctica militar, de la organisació política, de las arts y ciencias de las nacions europeas, que han tingut la ocasió de coneixer; las ideas filantrópicas comuns à totas las classes de la societat, que han tingut temps pera apreciar, los han inspirat una classe de respecte per las nacions, que tantas ventatjas posseheixen sobre los árabes y turchs, qual inferioritat respecte dels europeus regoneixen francament.
 Las casas d' Alexandría tenen los terrats plans, com succeheix en tots los paissos ahont plou poch. Per gran que sia una escala sempre es estreta de grahons, y sols pot passarhi una persona.
 A la entrada dels salons hi ha generalment un embá de fusta ab armaris, y formant en sa part superior una classe de gabinet ó palco, ab petitas balustradas ó ab gelosías, qual forma representa exactament una tribuna. Al entorn del saló y á la alsada de set peus, hi ha una post petita d' un peu d' ample, sobre la qual posan llibres ú altres objectes: lo fons del saló l' ocupa una classe d' estrado ó banch de mitj peu d' alsada y tres d' ample, que s' exten per los dos costats com á una cuarta part de lo llarch del saló. Lo banch está cobert ab un matelás y un rengle de coixins grans arrimats á la paret. Tal es lo sofá turch que allí s' anomena diuan ó divan.
 Moltas casas d' Alexandría tenen cisternas, mes com casi may plou, se veurien obligats á durhi l' aygua del Nil en camells, quan sobreix en lo canal al temps de la inundació.
 Los mercats se celebran en alguns carrers dels més amples de la ciutat, per no haberhi plassa bastant gran; la única que hi ha un poch espayosa está situada al exrém oriental de la ciutat. Dits carrers, destinats á la venda de géneros, están coberts de canyas, ramatje y estoras, y perfectament al abrich dels raigs del sol durant lo dia; pero á la nit regna la més profonda fosquetat. Quan considero que no obstant las facilitats que ofereix la ciutat als malfactors, may vaig sentir enrahonar de cap atentat mentres hi vaig viure, m' atreveixo á assegurar que no son los alexandrins tan dolents com se vol suposar.
 A excepció de la gran mesquita, y de la del sant Sidi Abul-abbas, pastor de la ciutat, qual sepulcre existeix en una de las capellas, las demés res contenen digne de menció. Mes es notable que la gran mesquita y altras moltas estan al primer pis; y á peu pla hi ha botigas, magatzéms y habitacions.
 En las formas del cuit també vaig notar una adició que no he vist en occident. Abans de comensar la oració del divendres, molts cantors resan alguns versiculs en coro; surt després un vell, qu' arriba al peu de la escala ó tribuna del predicador, pren en la má una especie de bácul ó bastó llarch, y dret y de cara al poble, ab veu nassal y tremolosa fent un falset, com un vell á punt de espirar diu. Allahu aki bàr, Allahu aki bàr. Lo coro de cantors repeteix en música las mateixas paraulas. Cántanlas segona vegada, y després continúa lo vell tota la fórmula de la oració, y lo coro també la repeteix versicul per versicul. Per fí resa lo vell á mitja veu una sentencia del Coran, en que 's recomana la oració del divendres: allavors deixa son bácul, se retira, y l' imam comensa lo sermó. Aquesta petita adició que 's practica en totas las mesquitas d' Alexandría, no es pas indiferent; perque comunica al cuit certa gravetat y unció.
 Las mesquitas no son ricas, y la dotació dels ministres es escassa: l' imam de la mesquita hont jo acostumava anar, sols tenia al mes quatre piastras turcas; mes las almoynas ó donatius voluntaris dels fidels contribuheixen a la manutenció dels ministres.
 Las magníficas mesquitas antigas de qu' enrahonan alguns viaijers, ja no existeixen; lo temps, los turchs y las guerras ho han destruhit tot. L' antich y magnífich sarcófach plé de geroglífichs de que fan menció los viatjers, també desaparegué, sembla qu' ha sigut transportat á Inglaterra.
 Com los queviures se portan de punts distants, los preus son una mica alts en proporció dels altres paíssos del África qu' he visitat. Una gallina costa una piastra turca, lo parell de colomins trenta paras, la oka de carn de moltó cuaranta paras, la oka de pa deu paras, la d' oli xeixanta paras, la de mantega cent quinze paras. L' institut d' Egipte ha analisat la correspondencia de las midas, pesos y monedas. Resulta que la oka val cuaranta unsas, doscents trenta cinch grans del pés de Fransa. La relació de las monedas qu' están en us es de cuatre piastras y mitja turcas, cada una de cuaranta paras, per un duro espanyol, y de deu piastras y deu paras per un zequí d' or de Venecia.
 Los queviures solen ser de bona calitat, mes l' aygua, que permancix estancada en las cisternas, presenta sovint al fí del any molts insectes, tenintse de purificar artificialment pera ferla potable.
 Dita aygua venia, com he dit ja, del Nil cada any á la época de la inundació, per un canal que la prenia á poca distancia de Ramanich, y á catorse lleugas de Alexandría, en línea recta; mes lo canal acaba de ser romput d' orde de Elfi Bey, prop de Damanhur, y la ciutat no té altra aygua que la salobre d' alguns pous, ó la que portan per mar.
 Se sab que 'l antich far de Alexandría, mirat com una de las maravellas del mon, se troba situat en una isla poch distant del continent. Lo temps ha anat successivament dcpositant sorra entre la isla y la terra, y s' ha format un istme, sobre 'l qual se eleva la nova Alexandría. A un costat y altre hi ha altres tants ports. Abans de la espedició francesa los bastiments cristians sols podian entrar en lo port de llevant que es lo pitjor; l' altre, al occident, se reserbava pera los baixells turchs; mes desde allavors los dos ports están oberts á totas las nacions.
 Una barra que hi ha á la embocadura del port oriental, no deixa més que un pas molt estret; hi ha poch fons, que minva diariament per la inmensa cantitat de llastre que están tiranthi contínuament los barcos. Aquest port está del tot descubert á la cuarta del N.; y 'ls vents de N. O., que 'n aquells paratjes son furiosos, causan frequents desastres. Lo port de ponent té un excelent fons, y está ben abrigat: poden fondejarhi tots los barcos de guerra, ó de cert número de toneladas. Més també camina á sa destrucció per la mateixa causa que terraplenará ab lo temps lo de llevant, es á dir, per la gran cantitat de llastre que hi tiran.
 A la extremitat oriental de la isla, ahónt antigament existí lo far, hi ha una fortalesa ó torra de construcció árabe, que presenta bastant bon aspecte. Está elevada sobre una roca casi aislada, que 's comunica ab terra per un moll també mitj arruinat; y com los turchs jamay reedifican, aviat quedará aislada del tot. Aquella torra l' anomenan far, y la defensan algunas pessas de artillería y guarnició turca. L' extrem occidental de la península del far se diu Ras-et-tinn, ó Cap de las figueras, per lo gran número d' aquestos arbres que s' hi veyan en altre temps, y 's tallaren en las últimas guerras. En lo siti que ocupavan han fet los europeos construhir un llatzeret.
 Alexandría está en regular estat de defensa; molts forts construhits per los francesos, alguns trossos de muralla renovats, ab sos fossos, algunas trinxeras y murallas obligarian á un atach complicat: ab tot y aquestas obras, pera tropas europeas, no poden considerarse més que com fortificacions de campanya. Casi tots los forts y reductes se van malmetent per la incúria dels enginyers, los quals no conservan los travalls; y com no hi ha revestiments, aviat quedarán arruinats. Per aquesta rahó es impossible que dita plassa, fins fentse esforsos extraordinaris de defensa puga sostenirse contra europeos; més respecte á árabes, mussulmans ó turchs, que son ignorantíssims en l' art militar, pot considerarse com plassa forta. Per lo demés, trobantse Alexandría casi á causa dels llachs Mareotis y Mahadie, sa defensa contra 'ls naturals d' Egipte se redueix á guardar los dos passos estrets per ahont se pot venir del continent; y tampoch seria difícil aislarla del tot. Mes aquesta mida aumentaria la dificultat d' abastir la ciutat, privántla per sempre de l' única aygua potable que 's pot procurar.
 En lo recinte y sobre 'l terreno de l' antiga Alexandría hi ha alguns migrats jardins. A exepció de las palmeras, que semblan apropiadas al terrer, la vegetació no presenta més que plantas petitas y neulidas, lo qual prevé de no tenir los habitants altra aygua pera regar que la dels pous, que per altra part no es molt abundant.
 Pera anar á passejar als jardins, ó passar d' un punt á l' altre de la ciutat, se serveixen d' ases d' especie tan petita, que 'ls que 'ls muntan tocan de peus á terra. Si son petits dits animals, en cambi son tant caminadors, que son pas ordinari equival al gran trot d' un caball. No pocas vegadas se veuhen, carregats ab lo genet, y encara ab pesos enormes, córrer sens parar d' un extrém de ciutat á l' altre com caballs de posta. Sos conductors van sempre á peu, y també á tot córrer pera poderlos seguir; lo qual ordinariament es materia de diversió per los espectadors. Jo vaig pendre la mida de tan interessants animals; lo terme mitj d' ella es ordinariament trenta nou polsadas de Fransa y molts sols ne tenen trenta set. ¡Quant útil no seria sa introducció en las grans ciutats d' Europa! Lo gasto que fan diariament no arriba á la cuarta part de lo que consum un caball ó una mula, y 'ls serveys que prestan son tan grans com los d' aquells.
 Los caballs que 's venen á Alexandría son de totas las rassas d' Egipte, Arábia, Siria y África: n' hi ha pochs de bons; y 'ls que ho son los ramblers los fan pagar ben cars. Los estreps, molt més grans que en lo Marroch, tenen ánguls aguts, que serveixen pera punxar als caballs, perque ningú usa esperons. Aquí lo mateix que á Xipre, aixís que un desmunta lo criat pren lo caball per la brida y 'l passeja á poch á poch cosa d' un quart, com pera fer passar per graus al animal al estat de repós, y es costúm á que may faltan, encare que 'l caball no haja fet cap carrera pesada.
 Hi ha en la ciutat individuos que s' emplean en servir de patjes de geneta y cuydar los caballs: los hi diuhen sàz. Sempre que hi ha caballs pera comprar ó vendrer, arman embolichs en l' assumpto sortinthi sempre guanyant. Quan se surt á caball, lo saiz sol anar davant, ab un bastó de set ú vuyt peus, pintat de vert ó vermell, que porta perpendicular á la má. Los bajás y grans se fan precehir per gran número de saiz. Aquestos van de dos en dos, y per pochs que sian, lo corteig se sembla bastant á las professons que he vist á Europa.
 Alexandría no te escolas pera las ciencias: l' art d' escriure está reduhit á las formas més grosseras. Com que 'ls mestres d' estudi no están subjectes á exámen ni inspecció particular, forman los carácters caligráfichs cada qual á son capritxo; en una paraula, alteran á son modo la forma de las lletras. Los coftes, grechs y juheus, y fins cada tribu, te sos rasgos y gradacions particulars; aixís es que no basta la vida d' un home pera apendrer á llegir correctament. Los que segueixen la carrera de las lletras, van á estudiar al Caire.
 Los més respectables scheihs de la ciutat tenen també son rato de lectura en las mesquitas principals, lo qual contribuheix á difundir algun poch la instrucció. Pera fer ditas lecturas públicas, s' assenta 'l scheih sobre una catifa extesa en lo centre de la mesquita; al voltant y á certa distancia, los oyents forman un rotllo; los que van arrivant successivament ne forman altres darrera del primer, mes tots assentats á terra. Sobre una tauleta posada al mitj, hi ha un candelero ab un ciri vert. Devant del scheih s' assenta un llegidor ab uns papers á la má, que solen contenir articles dels principals comentadors del Coran. Comensa lo llegidor un versícul; més aixís que n' ha llegit algunas paraulas, l' interromp lo scheih, comentántlas més ó menys lleugerament, y á vegadas sobre una sola hi fa lo més extravagant comentari, y més extrany al text. Torna 'l llegidor a son tema, y 'l scheih á sos comentaris, parlant sempre en tó d' inspiració: de tant en tant se permet alguns acudits.
 En la nit del dia 27 del mes d' Archàb se celebra l' ascenció ó rapte de nostre sant profeta. Feya cuatre horas que predicava lo scheih á la mesquita principal, quan vaig arribar pera fer ma oració. Després d' escoltarlo per algun temps, li vaig dir á l' orella: Sheih, sou home de ferro. Se sonrigué, y sens vacilar digué en alta veu á la multitut que l' escoltava: Sidi Ali Bey diu que soch un home de ferro; ab aixó per avuy ja n' hi ha prou. Pera la festa havian iluminat la mesquita ab moltas llantias; s' hi veyan á més algunas coronas de llum, d' ahont penjan fanalets de vidre de colors, que produhian un efecte magnífich.
 Tot lo nivell de l' antiga Alexandría s' ha elevat considerablement per la sorra del mar que 'ls vents del O. trasportan sens may parar. Aquesta es la rahó de trobarse coberts de sorra tots los restes de la ciutat antiga, y per la mateixa se veuhen enterradas de molts peus lascolumnasque no han caygut y 'l obelisch. Si per aquest se calcula, sembla que 'l nivell de l' antiga Alexandría ha pujat de quinse á setse peus de Paris. Dita elevació es igual en tot lo desert que rodeja á Alexandría, y sembla ser produhida per la mateixa causa.
 Los restes dels antichs edificis de pedra, enterrats en la sorra, son las pedreras ahont van los habitants de la nova Alexandría á buscar materials pera la construcció de sas casas. Dit espay está ademés minat per cisternas, algunas de las quals se veuhen adornadas ab diferentas ordes de columnas que sostenen archs uns sobre altres. Antigament existia una mesquita dita de las mil columnas.
 Gran número d' aquestas, tretas d' entre las ruinas, havian sigut en diferentas fetxas dutas per los europeus fins á la vora del mar pera trasportarlas á son país; mes un dia que 's trobava la flota turca en lo port, sentint los capitans que la manavan no tenir un embarcader cómodo, las feren tirar al aygua, unas demunt de las altras, formant aixís en un instant un petit moll d' aquells preciosos objectes, que per segona vegada quedan enterrats en la sorra, y perduts pera 'l luxo del home. Lo citat embarcader, únich en sa classe, se troba situat en lo port d' occident.
 Los obelischs, que també 's diuhen Agullas de Cleopatra, se veuhen en la extremitat oriental del port de llevant, prop d' una macissa torra, que li donan lo nom de torra rodona. Son dos, un dret y altre caygut: un y altre d' ull de serp de color de mahó, y coberts de geroglífichs ben conservats en algunas caras, y casi del tot esborrats en altras. S' han practicat excavacions pera descubrirlos del tot. La base del obelisch que queda dret s' apoya sobre tres gradas de marbre blanch de petxinas.
 Si s tracta d' examinar quin pogué esser lo destí d'aquell doble monument, diré que, vejentlo construhit á la vora del mar y sa base casi al nivell del aygua, podrá considerarse com un embarcader, y que la posició dels dos obelischs devant de la torra del far, fa conjecturar que l' espay entre 'ls dos punts estava destinat á las naumaquias.
 La columna nomenada de Pompeyo, colós tal vegada únich en son género, y de la mateixa pedra que 'ls obelischs, se compón de cuatre pessas que forman lo pedestal, la base, la canya y l' capitell; la canya, que es d' una sola pedra, te xexanta tres peus una polsada tres líneas de longitut, sobre vuyt peus duas polsadas duas líneas de diámetro en sa part inferior. ¡Més quan enganyadors son los sentits del home! A cinquanta passas, la vista no 's dona encare compte del colós que te devant; la imaginació no queda ferida ab la presencia d' aquella massa, fins á estarhi á molt curta distancia; lo qual prevé de trobarse la columna aislada sobre una petita eminencia, sense tenir á prop cap objecte de dimensió ordinária que serveixi d' escala de comparació. Los sentits se representan una gran columna y res més; mes quan s' arriba á la distancia de set ú vuyt passas, allavors, com si de cop s' esqueixés un vel devant dels ulls, es quan se coneix lo grandiós del monument. Nosaltres aprenem á veure tocant, y aquí l' ull no dona la mida del objecte fins que casi se 'l toca, ó quan menys fins que 's compara la dimensió de qualsevol de sas parts ab la de nostre cos. Llavors es quan un raig de llum sorpren de sobte nostra imaginació, y queda un espalmat de la gran massa que te al devant. No es la primera vegada que he experimentat aquest fenómeno d'óptica, que han explicat ab acert los inteligents. Los furats que hi ha al capitell indican haver sigut antigament coronat d' una estátua.
 S' ignora absolutament la fetxa de la construcció de la columna y obelischs. Los noms que se 'ls donan de Cleopatra y Pompeyo no poden considerarse sinó com denominacions modernas: perqué indubtablement son monuments molt anteriors als personatjes quals noms portan. Lo de Serero , que li donan altres á la columna, es encare molt més absurdo, puig son orígen revela la ignorancia del llenguatge árabe. Aquells pobles l' anomenan Lo Suari, nom que significa la columna, y que per la imperfecció de la escriptura árabe s' escriu ab los mateixos carácters ó lletras que la paraula Severo, que es lo que ha ocasionat l' erro.
 Alguns árabes instruhits pensan que la columna es obra d' Alexandre, que ells anomenan Scander; mes jo he trobat en altres sabis del país una tradició més respectable y análoga á la naturalesa y grandesa del objecte. Diu, donchs, la citada tradició, que la columna s' elevá desde 'l temps y pera 'l cult d' Hércules, que ells anomenan Scander-lo-Carneim, es á dir, Alexandre dels dos sigles, perque la tradició es que visqué dos sigles; y no Alexandre dels dos corns, com han traduhit alguns autors: Carn vol dir sigle; carneinn, que es lo dual de carn, significa dos sigles.
 Las catacumbas ó grutas que componian l' antiga Necropolis ó ciutat dels morts son també objecte digne de la atenció del viatjer, N' hi ha de tallats á la roca, en forma de cambras més ó menos grans, ab un, dos y tres rengles de nitxos destinats á rebrer los cadavres. Prop de la habitació d' un morabit anomenat Sidi-lo-Pabbari, s' hi veu una especie de carrer, compost solsament de catacumbas y situat al peu de dos pujols un devant del altre. Un dels costats está casi totalment cobert de sorra, á excepció d' una catacumba gran per demés, puig conté tres salas y gran número de nitxos; lo costtat oposat conté onze catacumbas, de las quals, algunas se conservan perfectament, y tenen tres rengles de nitxos uns sobre altres.
 Las grutas més magníficas se troban á distancia de duas millas al SO. de la ciutat. Sembla que serviren de sepulcre als antichs reys d' Egipte; avuy están malmesas, y encare destruhidas en molts paratjes; gran part está obstruhida per la runa y sorra, perque 'l sostre cau. Per lo mateix es molt incómodo penetrarhi, lo que no 's pot fer sinó arrastrantse per terra. Abans de ficarshi es prudent enjegar alguns tirs de fusell ó pistola, tant pera espantar á las bestias fréstegas que se solen abrigar en aquella trista morada, com pera posar l' ayre en moviment. Després s' hi entra ab llums, y ab una corda que serveix de guía de tornada y qual extremitat se lliga á la porta.
 Regna un calor excessiu en l' interior d' aquellas grutas, y se sua en ellas com en un bany de vapor; de manera que al sortir nos vegérem obligats á detenirnos mitja hora en lo vestíbul d' entrada, pera aixugarnos la suhor, y posarnos gradualment á la temperatura exterior. Las tenebras son tan espessas, que ab la claror de moltas atxas tot just s' arriba á distingir de prop alguna cosa, fins després d' estarhi prop d' una hora, y d' haber rebut la retina tota la dilatació de que es susceptible.
 Las bestias fréstegas que habitan las catacumbas hi duhen sa presa pera devorarla, puig vegerem lo trespol cubert d' ossos de tota mena d' animals, molts dels quals semblava menjats de poch. No hi ha rataspinyadas com en las catacumbas d' Amatunta, mes sí gran número de falens ó papallonas nocturnas, y moscas de colors brillants com cantáridas. També s' hi veuhen calapats, quals caus penctran fins á terra, hont troban aygua á molt poca fondaria; sa pell es d' un blanch gris, y sembla polsosa. Tals son los habitants d' aquellas moradas sepulcrals que prepará l'home ab tant luxo pera eternisar la existencia de sas mortals despullas. Los cossos que va depositar allí la vanitat, convertits en pols ja fa temps, no han deixat rastre, y fins ignorém los noms dels que manaren obrir aquells monuments. La roca que 'ls compon es de sorra granítica lligada ab un glúten calís.
 A pocas passas al O. de las catacumbas reals, s' hi veuhen los banys de Cleopatra. Son tres pessas obertas en la roca, á tall de safreig, de forma casi quadrada, y d' onse peus poch més ó menys de costat. L' aygua del mar pot entrar allí per tres oberturas, elevadas alguns peus de terra: disposició que fa créurer que haguessen sigut realment banys... ¡Uns banys al costat de la morada dels morts! ¿Per quí, y en quin temps foren construhits? Res, absolutament res coneixém d'aquellas remotas fetxas. ¡Oh pérdua irreparable de la biblioteca d' Alexandría! Mes respectem la decisió del califa del major dels profetas.
 Seguint la vora del mar cap al O., hi ha á distancia de dos lleugas la habitació del morabit Sidi lo Ajami. En aquell indret desembarcá l' exercit francés.