Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/VIII
L' endemá matí, 27 d' abril, després de visitar altras catacumbas ó casas subterráneas á poca distancia de Yeroschipos, vaig sortir pera la Couclia, passant per Coloni, Archia y Dimi. Existeixen en Archeia los restos y alguns archs d' un antich acueducte, que seria per los ingenis de sucre del país.
Lo principal administrador de la Couclia, que 'ns esperava, havia disposat un gran dinar. Se 'm queixá amargament de la sultana, mestressa de la possessió, la qual no volia gastar res pera la conservació d' aquell domini, que de dia en dia 's va malmetent, y acabará per arruinarse del tot. Paga anyalment deu mil piastras.
Se veuhen poquíssims arbres en lo país; més pot jutjarse per la disposició de las ayguas, que hi hagué antigament grans jardins, com també palaus y altres edificis considerables.
Entre las ruinas qu' existeixen en Couclia, hi ha una cosa admirable, aixó es: molts llens d' una muralla extraordinaria, composta de dos renglas de pedras grans que forman la base, y estesas unas sobre altras; dessobre s' aixeca altre filada de pedras, colocadas unas al costat d' altras, y formant per si solas la altura y gruixaria de la paret. Aquesta obra colossal pareix haber sigut elevada per mans gegantinas. No poguent créurer lo que veya, vaig voler tot seguit persuadirme de que aquella massa no era més qu' una pasta antiga petrificada, pero en vá me inclinava á aquesta idea son color negrench y un principi de descomposició: es impossible equivocarse; son pedras, pero de tan gran dimensió, que 's queda un espalmat al imaginar los esforsos que ha degut costar sa traslació y colocació en son siti. ¿Será potser arquitectura ciclopea?... Diuhen que tant aquellas ruinas, com lo mosáich de que he parlat avans, pertanyían a un palau de Afroditis. Admiro als autors de semblant obra, y contemplant los restes d' aquell maravellós edifici atribuhit á una dona, no puch menos de representarme á Catarina II, fent trasportar la base de la estátua de son marit.
Prop d' aquellas ruinas colossals n' hi ha d' altras que semblan de la etat-mitja. Allí s' hi veuhen inscripcions, baixos-relleus, y algunas pinturas al fresch de bastant bon colorit.
La dona del administrador de la Couclia es molt hermosa, encar que massa grossa. Sas duas criadas son també bonicas; pero las tres tenen la cara rodona. Asseguran qu' en Pafos, Ktima, y en tot lo districte, lo sexe es hermós en general.
Lo 28, després d' una tamborinada que durá fins á mitj dia, vaig tornar á Limassol per lo mateix camí per ahont havia vingut. Dormí en Lataniskio, ahont mos bons montanyesos turchs m' esperaban ab un deliciós sopar de lacticinis. Al següent dia vaig arribar á Limassol.
Pochs dias després vaig visitar las ruinas de Amatunta, á una lleuga al E de Limassol.
Era antigament Amatunta una ciutat inmensa, fabricada sobre molts turons á la vora del mar; també degué ser plassa forta y considerable, atenent los munts de runas qu' encar s' hi veuhen. Pero aquestas son tan informes, que ab prou feynas s' hi troba cap objecte notable. He tret alguns croquis de lo que 'm semblá més digne d' atenció.
Entre dits restes vaig observar los d' un temple, qual arquitectura irregular indica haver sigut construhit en época en que l' art havia ja degenerat. Sobre alguns archs se distingeixen pinturas cristianas d' excelent colorit, pero de dibuix detestable.
En lo cim d' una montanyeta s' hi veuhen los fragments d' una columna, y á poca distancia existeix altre monument singular: á saber, dos vasos esculpits ó formats de la roca sobre un peu y de grandesa colossal: l' un casi del tot destruhit; pero l' altre bastant ben conservat.
Sembla que 'ls dos vasos, qual dimensió es gegantina, colocats un al costat del altre, deuhen haver sigut destinats á un mateix objecte. Per entre la fosquetat de la tradició, la construcció d' aquests vasos en lo cim de la montenyeta de prop del monument, y la figura d' un toro en relleu esculpida ab la major perfecció als quatre costats de cada vas, corresponents als quatre punts cardinals, me fan creurer que estavan destinats als sacrificis ó libacions d' Adónis.
Hi ha també sepulcres oberts en la roca, y gran número de inscripcions grabadas en las penyas; lo que vaig procurar copiar fidelment.
Vaig treure també lo dibuix de las catacumbas ó grutas sepulcrals, qu' existeixen al O. fora del recinte d' Amatunta. La entrada está tant obstruida, que no s' hi pot entrar més que per un forat, arrossegántse algunas toesas ajegut, sens altra llum que la de las atxas que un mateix du.
Se compónen aquestas catacumbas d' una galería, una pessa central y altras tres cambras sepulcrals. Al entorn nostre volavan milers de rataspinyadas, que enlluernadas ab lo resplandor de las atxas, nos bofetejavan ab las alas. Aquell espectacle me recordá la célebre ventura de don Quixot en la cova de Montesinos, y ma imaginació sonrigué un moment en aquella fúnebre mansió. Pero las densas tenebras que 'm voltavan ab tot y las atxas, la humitat que traspua de tot arreu, los llits sepulcrals cavats en la roca y oberts, lo desagradable aspecte de las rataspinyadas, sos excrements que cubreixen la terra fins la alsada de més d' un peu, lo silenci del meu guia, que habia entrat únicament ab mi, me feren recordar ben prompte que 'm trobaba en la morada dels morts. Aixís que vaig terminar de cumplir ma intensió, vaig sortir, arrastrantme com habia fet al entrar, y apressurantme á sortir á la llum del dia.
Tals son los monuments dignes d' alguna atenció en Amatunta. Encare existeixen alguns llens de la muralla que rodejava la ciutat, pero en extrém deteriorats.
Antigament se construhiren las casas ab codols rodons, cullits á la vora del mar. Dits codols, massa durs pera unirse al morter, compost tal vegada de mala cals, s' han després; lo morter desaparegué, y no 's distingeix lo lloch de cada casa, més que per los grans munts circulars de codols molt nets.
Lo riu d' Amatunta corre á alguna distancia al O. de la ciutat, per mitx de la qual pareix haber tingut son curs antigament, entre los turons que enclou son recinte. Lo mar bat al peu de las murallas d' Amatunta.
A mitja milla, terra endins, hi ha una petita població, que du are 'l mateix nom. En mas investigacions sobre 'ls restos de la ciutat, me serviren de guias un grech y un turch d' aquell poble.
La inspecció de las antiguetats de Xipre, me confirmá en la idea de que han existit duas reynas diferentas, anomenadas Afroditis ó Vénus, en épocas molt distants entre sí; primer la Vénus primitiva, anterior á la época histórica, soberana de las catacumbas ó palaus subterránis de l' antiga Pafos, de Yeroschipos y de la Couclia; després la Vénus de Idalia y Citera, senyora del palau de la Reyna, sobre 'l cim de la montanya de Sant-Crisóstomo ó de Buffavent, y que floresqué en temps molt posterior.
Los poetas contemporánis de la segona Vénus, pera afalagar sa vanitat, no establiren diferencia entre ella y la primera, y los dels sigles posteriors enlluernats ab sos escrits, acabaren confonent la copia ab l' original sens reparar ab l' anacronisme, y donaren á una sola Vénus los atributs de la de Pafos y de la de Idalia y Citera. La superstició, llicencia é interés dels xipriotas consagraren temples á la apoteosis d' aquesta dona en los sitis que habia senyalat com morada de la Deesa la tradició dels poetas, únichs historiadors d' aquells temps. Trobántse precisament situat entre l' antiga Pafos y Yeroschipos lo port de Pafos ó Baffa, situat á la part occidental de la isla, sembla que fou lo punt de desembarch dels pelegrins grechs. Las ofrenas, empleadas sens dubte en la construcció del temple magnífich, quals bellas columnas existeixen fetas á trossos sobre la montanyeta de la nova Pafos ó Baffa, devant del port, degueren contribuhir á fer d' aquella ciutat un centre de riquesas y luxo, com ho demostra la inmensa cantitat de ruinas.
No recordo haber llegit cap descripció d' aquesta isla: també ignoro lo que altres viatgers han pensat; pero sia lo que 's vulla sa opinió jo estich en que la Vénus de Pafos, no es la mateixa que la de Citera é Idalia.
Si estigués la illa baix un gobern protector y amich de las arts, es probable que unas excavacions ben dirigidas donarian objectes tan curiosos com los d' Herculanum y Pompeya.
La illa de Xipre generalment te poca aygua: las montanyas vehinas á Pafos y Episcopi ne donan ab abundancia, pero en l' interior sols hi ha alguns riuhets ó torrents que al estiu portan poca ó gens d' aygua. Si s' hi prengués la pena, crech que 's podria treurer del cor de las montanyas de Pafos la necessaria pera las necessitats de la illa; y segons los numerosos indicis de conductes que hi ha per tot arreu, fins en los paratjes més árits, sospito que existí antigament un plan general de regor.
També 's veu que hi hagué en la mateixa época hermosos camins dels quals sols quedan vestigis: los del dia se troban en lo pitjor estat possible.
La illa de Xipre está castigada ab dos terribles plagas; lo primer es una munió de serpents de dos ó tres peus de llargada, qual picadura diuhen es mortal; més lo que proba que 'n realitat no ho es, es que hi ha xarramecas que s' alaban de curarlas ab oracions, reliquias y ceremonias superticiosas, que alguns éxits acreditan. Lo número de dits reptils obliga als habitants de totas edats y condicions á portar sempre sabatas. He vist diferentas d' aquestas serpents, qual mohiment es molt pesat.
La segona plaga son las llagostas que 's reproduheixen anyalment d' un modo espantós, sens que s' emplehi lo més lleuger medi pera destruhirlas, lo qual seria molt fácil. Vaig escríure al arquebisbe prímpcep una memoria relativa al objecte, y me respongué ab la carta més llausenjera.
Si la població aumentés fins al grau de que crech susceptible la illa de Xipre; si una constitució lliberal assegurés la llibertat y propietat individual, fent desapareixer en lo possible la rivalitat dels cults, podria ser aquesta illa un dels llochs més ditxosos de la terra. Son clima temperat; sas ayguas excel-lents, que ab facilitat podrian ferse abundants ab alguns travalls, y plantant boscos que atraguéssen las plujas; la fertilitat de la major part del terreno; las cullitas de cotó, ví y grans, que aumentarian en rahó de la població, industria, llibertat y seguritat dels habitants; las fábricas de sucre y tabach, que poguessen restablirse; los boscos d'arbres corpulents, que facilment se multiplicarian en las altas montanyas; lo traball de las abundants minas de cóure, y encara de metalls més preciosos qu' existeixen en la illa; la disposició dels habitants á un nou orde de cosas, que afavoriría lo desenrotllament de la industria nacional; tot conspira á fer de Xipre un país interessantíssim.
En quant á la part topográfica, pot considerarse la illa com un segment de círcul de xexanta lleugas de corda ó longitut, y divuyt y mitj de radi. Se divideix aquesta superficie en tres grans parts; primera, la serra de Pafos ó del Mont-Olimpo, quals pichs més elevats estan sempre cuberts de neu. Aquesta serra de primera formació compren la part S. de la illa, desde las inmediacions de Pafos, ahont se troban los cims més alts, fins á las de Larnaca. Segona, la planura de Nicosia, que atravessa tota la illa per lo centre de ponent á llevant. Tercera, la serra de las montanyas volcánicas al N., que s' exten desde 'ls voltants de Chirigna fins al cap de Sant-Andreu.
Mas observacions astronómicas, fetas en diferentas épocas en Limassol, donaren la latitut de dita ciutat34° 42' 14" N.; la longitut30° 36' 30" E. del observatori de Paris; y la declinació magnética11° 26' 14" O., sobre resultats satisfactoris.
Volent continuar ma peregrinació á la Meca, vaig aprofitar la primera ocasió pera fer ma travesía á Alexandría de Egipte: vaig ferla ab un petit bergantí grech, qual cambra vaig nolejar pera mi sol, ab lloch pera mos criats. Com no podia desterrar de la memoria la idea de las tempestas que habia sufert, no 'm dava cap satisfacció empendre lo viatje en tan petit barco; pero al fí 'm vaig resoldre, embarcarme lo 7 de Maig á la tarde.
L' endemá matí una terrible tempestat del O. me obligá á desembarcar, y vaig passar dos dias més en Limassol. Vaig tornar á embarcarme la nit del 9 al 10, y á las pocas horas darem vela ab vent favorable que durá fins la nit del 11, en que 'l tinguerem de front, més cambiá prompte y seguirem nostra ruta al matí del 12.
Ans de mitj dia 's descubrí un barco de guerra que venia sobre nosaltres vent en popa, y vejerem aviat que era una fragata turca. Al anar á issar lo pabelló, se buscá per tot arreu y no 's trobá. Lo capitá, desesperat y tement algun insult ó pallissa de part dels turchs, si no l' arborava, comensá á copejarse lo cap contra 'ls caixons y pipas; més lo pabelló no surtia. En fí pren un determini, y arbora un pellingot de mil colors que casualment trobá en un recó.
Vingué sobre nosaltres la fragata. Després dels saludos y preguntas d' istil, nos digueren: ¿Quin pabelló es aquest? Lo capitá respongué sens detenirse: Lo d' un bey scherif, fill del sultá, que hi ha á bordo, y va á Alexandría—¿Cóm se diu?—Sidi Ali Bey el Abbàssi.—¿D' ahont ve?—De lo Garb (del occident.)—¿A hont va?—A la Meca.—Bon viatje: y 'ls dos barcos se separaren. Vaig alabá la bondat dels turchs, y tot aplaudint la bona pensada de mon capitá li vaig encarregar no 'm comprometés per segona vegada. Plegá lo pellingot y continuá buscant son pabelló turch, que per fí 's trobá dintre d' una caixa.
No tardarem en descubrir lo port de Alexandría, hont entrá felisment nostre barco á las tres de la tarde del 12 de Maig de 1806, després d' una travesía de dos dias y mitj.
Lo matí següent vingué á buscarme á bordo lo segon scheih de Alexandría, anomenat Scheih Ibrahim Baschà. Inmediatament vaig desembarcar, y 'l vaig acompanyar á casa seva, hont prenguerem café y llimonada. D' allí 'm conduhiren á la posada que m' havian ja disposat.
En la aduana no volgueren obrir ni registar cap de mas maletas y fardos; en una paraula, vaig rebrer totas las probas de consideració y respecte que la honradés pogué inspirar á aquella bona gent.
