Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/VII
Lo dimecres 23 d' abril, á un quart de vuyt del matí vaig sortir de Limassol en direcció á Pafos. Vaig pendre tot seguit lo camí del O.SO. Duas horas més tart, desviantme més al O. vaig passar per Colossi, d' ahont, atravessant lo riu que corre al S. vaig anar á descansar á Epíscopi fins á tres quarts de quatre de la tarde. Seguint després la mateixa direcció, á dos quarts de cinch vaig passar per Sant Tomás y á las sis era á Lataniskio, ahont devía fer nit.
La plana de Limassol s' esten fins á Colossi, y al S. de aquest espay s' allarga lo Cap de Gatta.
Colossi es un poblet voltat de jardins ab molta aygua. Hi ha encara un fort ó torra quadrada que 's creu construhíren los templers y al costat un gran aqueducte qu' encare avuy serveix. Las duas obras son de márbre sense pulir.
Millor població que Colossi es Epíscopi, situat en paratje deliciós. Totas las casas están voltadas de jardins, arbres, plantacions de cotó y sembrats. Posat al peu de las montanyas que arriban fins á la vora de la mar, domina una extensa planura y la costa. Las ayguas son abundants y la terra excelent, ventatjas que fan de Epíscopi un lloch encantador é infinitament més digna de la Dehesa de la isla que Idalia y Citera.
Antigament era ciutat molt rica y tenía grans molins de sucre. S' hi veuhen encara las ruinas d' un aqueducte, de inmensos magatzems de volta y moltas iglesias gregas ab pinturas al fresch. Are es població petita composta de turchs y grechs que viuhen cada qual en barri separat. Me semblá que las donas gosavan de molta llibertat, mes no n' he vist de bonicas. La meva mala sort las robaría á ma vista.
Passant d' Epíscopi 's puja per montanyas calissas del tot, ahont hi han alguns singles sobre la vora de la mar, lo que fa 'l camí tan més perillós en quant lo sol es un pla inclinat de roca sólida y pelada, ahont ab prou feynas poden tenirshi los caballs. Després d' aquest pas perillós segueix lo camí per montanyas, entre boscos de xiprers, alzinas y matas, y entre plantas aromáticas qu' embalsaman la atmósfera.
Sant Tomás es una petita població situada a las montanyas. Lataniskio, una mica més gran, se troba en igual situació y com en lo centre de la serra.
Desde Lataniskio 's domina enterament lo cap de Gatta, quina extremitat sembla apartada set lleugas al SE.
La major part dels habitants de Lataniskio son turchs; semblan homes de be y travalladors, van vestits ab netedat, la major part blanchs; tots se deixan la barba, qu' es llarga y sovint roja. Serian ditxosos si no fos per las vexacions del gobern que 'ls maltracta encare més que als grechs, puig que 'l més pobre d' ells paga cent piastras cada any. Aquells bons pagesos me féren llástima. Son fidels, bons mussulmans y per tant dignes de millor sort.
Lo dia 24 vaig sortir de Lataniskio á dos quarts de nou del matí; vaig baixar á un estimbat torrent en quin fons hi ha una cristallina font, que com altras que n' he vist en la isla, está adornada d' un frontispici antich. Te dit torrent una fondaria de doscents quaranta peus, y presenta infinitat de capas horisontals de roca calissa ó de marbre brut. Tot lo que no está encinglat ho cubreixen grossos matolls.
A un quart de deu vaig passar per Yalectora, avuy dia poble pobre, peró antigament gran y rich, si s' ha de judicar per las ruinas d' iglesias y altres edificis que's veuhen encara. Está situat en la vessant de las montanyas, y rodejat de ricas valls moltas de las quals están conresadas.
Havent per fi sortit de la serra, á un quart de quatre vaig passar un petit riu á curta distancia de sa embocadura ab la mar, quina vora corre en aquell indret del E.SE. al O.NO.; y seguint ma ruta casi cap al N. vaig arribar á la Couclia, antich palau situat sobre un alt turó á mitja lleuga de la mar, prop del poble del mateix nom, casi del tot arruinat y que sols te unas deu familias. Lo palau es de pedra, compost de un gran pati rodejat d' estables y magatzems; las habitacions están en la part de dalt. Tot l' edifici 's va enrunant.
Alguns autors miran á Couclia com la antiga Crafaa y altres creuhen que es Arsinoe. Sos habitants miran aquell lloch com lo jardí ó lloch preferit de la reyna Afrodita, (nom grech de Vénus). Dit palau domina una vasta y hermosa plana ben regada per torrents y rius. Are es la possessió de una de las sultanas del Gran Senyor; mes aquesta propietat abandonada á arrendataris y subarrendataris que descuydan son conreu y deixan morir los arbres, lluny d' esser un país de delicias y mantenir, com podria, milers d' habitants, arribará de mica en mica á ser un desert.
L' administrador ó encarregat principal de la Couclia era llavors un cristiá grech que vivía en lo palau. Com era fora, vaig deixar pera ma tornada de Pafos la visita y descripció d' algunas antiguitats que hi ha en sos voltants.
Desde Couclia 's veu la mar á mitja lleuga al S.SO. y un poble turch nomenat la Mandria á distancia d' una milla y casi en la mateixa direcció.
Al precís instant de marxar, un sacerdot grech me conduhí á algunas toesas de la porta del castell y m' ensenyá sobre la meytat de la montanyeta dos espays quin diámetro sería de uns tres peus, novament descuberts, ahont s' hi veu un bonich mosaich. M' admira que algun aficionat á las arts no hagi fet descubrir lo demés, puig la capa de terra sols te algunas polsadas de gruixa. Lo sacerdot me digué que en aquell indret hi había hagut un temple de Afrodita.
Vaig sortir de Couclia allá á dos quarts de cinch de la tarde caminant cap al NO., y passant un riu per un bonich pont d' un sol arch ahont hi ha una inscripció turca, á las cinch vaig atravessarne un altre y los poblets de Dimi, Ascheïa y Coloni, poch separats l' un del altre. En fi, á tres quarts de set arribárem á Yeroschipos, paraula grega que significa jardí sagrat y es lo nom que dú aquest poble desde la més antiga época tradicional. Se diu que es lo lloch que ocupava 'l jardí sagrat de Vénus, mentres la Dehesa residía en Pafos.
Sobre la vasta plataforma de roca que domina lo jardí sagrat hi ha cap al N. una petita població nomenada també Yeroschipos, composta únicament de turchs y alguns grechs. Vaig posar á casa d' un del país que 's deya Andreu Zimbolaci, agent del consulat inglés quin pabelló tenía issat. Dit subjecte, home de be y molt atent, había adoptat enterament lo vestit y las costums inglesas. Sa filla gran me semblá digna d' habitar lo Yeroschipos Afroditis: es la bellesa més perfecta que he vist en la isla de Xipre. Sa cara, sense ser molt blanca pot passar per un modelo de gracia y perfecció; ab tot vaig notar en ella lo defecte característich que tenen totas las donas de la isla, es á dir, un ayre de reserva y aturament, y la sina en res semblant á la de la bella Europa que Metastasio descrigué en lo següent vers:
Ja que 'ns trobém en la isla de las Gracias, no se m' acriminará que parli de las donas sempre que la ocasió s' ho porti. La filla de Zimbolaci estava, per desgracia seva, casada ab un capitá de barco mercant, quinas arribadas, per cert molt raras, costavan á la pobre dona algunas pallissas. Aixís passava la vida en un estat de soletat y viudesa aquella desgraciada que no tenía més de vint anys.
També vaig veure en la mateixa casa una criada turca molt rossa: era bonica, peró tenía un ayre tan fréstech, que semblava una pagesa suissa. Es vritat que no es entre las mussulmanas ahont s' han de buscar los restos de la antiga bellesa xipriota. No hi ha dupte que son bonicas; mes ningú ignora que 'ls turchs, quin orígen es tártar, han barrejat la seva sanch ab las georgianas, circassianas y mingrelianas introduhidas en los harems. Entre las gregas es ahont s' ha de buscar lo tipo de la Vénus de Médicis; mes ¿cóm descubrirlo, evitant com evitan sempre las miradas de tothom? Altra reflexió. ¿Ha existit may aquest tipo? Tal volta 'l poch mérit de las demés donas gregas serví pera realsar lo de las xipriotas; tal volta la coquetería y disolució que en aquell temps regnavan en la isla suplíren la bellesa pera enardir la fantasía dels pintors, escultors y poetas. Confesso que, deixant á part l' ayre monástich qu' he observat en totas las gregas d' avuy en dia y que tal volta sía efecte del abatiment y esglay de sa situació política, sas caras massa rodonas y per consegüent sense espressió, sos pits cayguts y sos mohiments poch graciosos, no donan pas gran idea de la antiga bellesa tan celebrada, fins judicant per las donas que passan per guapas en lo país y que realment ho eran als meus ulls.
L' endemá matí, divendres 25 d' abril, vaig anar á veurer lo jardí sagrat de Vénus. Es una plana á la vora de la mar, de duas millas d' extensió al llarch de la costa y una d' ample. S' exten en pendent suau fins á la mateixa vora y la volta en sa part alta una roca calissa de capas horisontals, tallada perpendicularment, lo qual dona al jardí la apariencia d' un soterrani, ja que per qualsevol costat que s' hi entri es necessari baixar per un barranch; y quan regnan los vents més forts en lo pla superior, format de la mateixa especie de roca en tot lo país, com passava quan jo hi vaig ser, gosa'l jardí de perfecta calma.
Dels diferents trenchs de la roca brolla aygua clara y bona y 's veu que antigament degué sortirne també per altres paratjes. Com ve de la part de dalt podía fácilment distribuirse per medi del pla inclinat del jardí.
Lo tallat de la roca forma moltas sinuositats, lo qual diversifica 'ls quadros y facilitaria la divisió del jardí en molts compartiments quedant en cada un diferentas grutas ó habitacions obertas en la roca.
La entrada principal me semblá una especie de rampa ó baixada practicada en la roca al costat del actual poble, quina volta s' ha ensorrat deixant lo pas descobert y ple de runas, lo que 'm confirma en la opinió de que s' entrava al jardí per una gruta com las que hi ha encara prop. Tal vegada l' aspirant sería detingut allí pera sufrir las probas ó participar dels misteris de la iniciació. En tal cas, quan lo tornavan á la claror, al mitj del jardí, debia creures transportat á una regió celestial. Es positiu que dita capa de roca está considerablement minada, puig se notan en diferents punts oberturas ó lluernas; y en tal suposició ¿quí será capás de descríurer lo fosch laberinto que tenian de recorre 'ls iniciats avans d' arrivar al jardí? Tenim ja noticia de las terribles iniciacions de Isis y Osiris; també sabém que 'l mateix Pitágoras, volent participar dels misteris de Dióspolis, se vegé obligat á sometres á la operació cruel de la circuncisió. ¿Que no podría ser que s' exigís aixó en las iniciacions de Afroditis, cosa que jo no veig lluny?... Parlo de las iniciacions primitivas, anteriors á las que s' usavan en los temples de la Dehesa.
Tota la superfície del jardí estaba sembrada de diferents grans y una mica de tabaco; d' arbre no 'n vegí cap sinó en algunas sinuositats de la roca; més produccions expontáneas molt pocas á excepció d' algunas miserables plantas que afegí á ma colecció. Aixís es que aquell famós jardí, antigament delicia dels habitants de Grecia y Assia, no es are més que la habitació y camp d' un pobre arrendatari.
A la meytat poch més ó menys s' hi veuhen los restos d' una iglesia grega dita Aïa Marina, entre 'ls quals vaig notar lo capitell d' una columna estriada de marbre gris, molt senzilla y elegant per demés.
Al peu del poble de Yeroschipos, y en lo jardí, hi ha la font principal, que també surt de la esquerda d' una roca: dona també aygua excelent com totas las del sagrat jardí de Vénus.
Lo mateix dia á dos quarts de deu del matí vaig sortir del poble dirigintme al O.N.O., deixant á ma esquerra la ciutat y port de Pafos ó Baffa. A dos quarts d' onze entrarem en Ktima, residencia del Gobernador turch de Pafos y sede d'un bisbe grech.
Estava aquest gobern, mirat com la segona dignitat dels turchs en la illa, feya molts anys á mans de Alaï Bey, anciá dotat d' exquisida finesa, y que s' havia guanyat l' amor y respecte de turchs y grechs. Vaig baixar á sa casa y 'm rebé ab solemnitat, puig m' obligá á entrar á caball fins á la porta de sa habitació, y se 'm serví després una sumptuós dinar.
Al acabar vaig trasladarme a una casa que m' havian preparat, hont vaig fer ma ablució, anant tot seguit á la mesquita. Aquest edifici, d' hermosa construcció, pero petit, era en altre temps iglesia grega dedicada á santa Sofía.
La ciutat de Ktima, antigament considerable, no es avuy més que un laberinto de ruinas. Ab la apariencia d' una població de vint ó trenta mil habitants, no conta més de doscentas familias turcas y vint de gregas. Lo palau del arquebisbe, ab sas dependencias, está en barri separat; mes lo bisbe, que llavors era fora, sembla haver fixat sa residencia en una ciutat del interior, que diuhen que es bastant gran y poblada sols de grechs.
Havent lograt bonas observacions en Ktima, vaig fixar la latitut34° 48' 4" N. Una inmersió del segon satélit de Júpiter doná per longitut2h 0' 9" E. del observatori de Paris; y una distancia llunar doná1h 59' 40". La longitut mitja será, donchs,1h 59' 54" en temps, ó 29º 58' 30" en graus E. del observatori de Paris.
Lo port de Baffa está á mitja lleuga al S. de Ktima, y per consegüent als 34º 46' 34" de latitut N., y sa longitut la mateixa que la de Ktima29º 58' 30" E. del observatori de Paris.
L' endemá matí, després de rebrer la visita del respectable Alaï Bey, vaig anar á l' antiga Pafos, distant una milla á la vora del mar.
Al acostarme á la ciutat, no hi vejí de moment més que uns enderrochs aislats en la planura. ¡Mes quina no fou ma sorpresa, quan acostantmhi, vaig veure que cada roca estaba per dins travallada ab la major regularitat, y formava una verdadera casa! ¡Y quant no cresqué la meva admiració al veure sota de terra la imatje d' una ciutat socavada á la roca! Los sostres de ditas casas están oberts en voltas de mitj punt; també n' hi ha que no tenen cintre; las parets son perpendiculars y pulidas, y 'ls ánguls exactament rectes. Alguns de dits edificis tenen la apariencia d' un palau ab sos patis, galerías, columnas, pilastras y tot l' esmero y luxo arquitectónichs imaginables; tot grabat y tallat en la roca viva ab motlluras las més preciosas y afiligranadas: y després de tan considerable trascurs de temps tot conserva encare lo més perfecte puliment. Quan se considera aquest esfors del home, se sent un penetrat de fonda admiració pels constructors d' un sistema d' obras, que sembla molt anterior als llibres y medallas de la més remota antiguetat. La roca que forma 'ls dits edificis es una pedra calissa arenosa, d' un blanch groguench y de grá petit, y forma capas horisontals oblícuas. En un d' ells hi vaig veure una columna trencada, quals capitells permaneixen penjats del arquitrau, perque forman una pessa ab la cornisa, cosa molt singular.
Encar que puguin considerarse aquestos edificis com catacumbas, á causa de sa situació y del gran número de nitxos estrets, que semblan haver sigut destinats á contenir féretres; no obstant la falta de tals nitxos en moltas de las pessas, y en altras la comunicació dels nitxos uns ab altres, com també la classe d' ornaments adoptats en ells, me fan creure que aquells monuments serviren també d' habitació.
La vasta extensió que ocupan aquestas ruinas fa presumir que podrian trobarse objectes interessants si s' emprenguessin excavacions ben dirigidas y sostingudas, com las d' Herculano y Pompeya, qual antiguetat no es res en comparació de l' antiga Pafos.
La tradició que presenta aquest lloch y 'l Yeroschipos com la morada de Vénus, está molt ben fundada pera poder psarse en dubte, y las grans grutas que encare s' hi veuhen, concordan ab la idea que tenim de las iniciacions misteriosas de la Dehesa. Mes que aquesta Dehesa de Pafos sia la mateixa que la de Idalia y Citera, y en consecuencia la reyna del palau quals ruinas coronan lo cim més alt de las montanyas de Nicosia, no ho asseguraré; perque l' estil d' arquitectura del palau, es evidentment de temps molt anterior á las ruinas y restes de Pafos.
Ja reconegut aixó, pot sentarse ab bastant probabilitat, que hi hagué en la illa de Xipre duas reynas Afroditis ó duas Vénus, la primera de las quals regná en Pafos, Yeroschipos y Couclia y la segona, en época menys remota, habitá lo palau de las montanyas de Nicosia, y doná sas lleys á Citera é Idalia; que essent una y altra molt anteriors á la época histórica, los poetas las confongueren, fent d' ellas una sola divinitat ó soberana única de Citera, Idalia y Pafos. Las hi dedicaren temples en cada una d' aquellas ciutats, como á un sér idéntich. Tal es per lo menys lo resultat de mas observacions, las que someto á la prudencia de mos lectors, desitjant que de no participar del meu modo de veure la cosa, puguin dir al menys: Se non é vero, é ben trovato; puig soch amant de la veritat y estich disposat á inmolar davant d' ella tot sistema que no vagi apoyat en demostracions geométricas, ó fets incontestables. Per desgracia quan se tracta de cosas tan remotas, un se veu en certa manera obligat á contentarse ab probabilitats ó condempnat á callar.
Es de notar que l'antiga Pafos, situada á la vora del mar, es un monument del estat estacionari del Mediterrá, que 'n l' espay de tants sigles no ha disminuhit una sola polsada del nivell general. En veritat lo mar es qui ha format las rocas en que está enclotada l' antiga Pafos; mes aixó degué ser en época molt anterior al últim gran cataclisme del globo.
Havent observat lo pas del sol en mitj de las ruinas que descrich, vaig trobar la latitut34° 48' 4" N.; y trobantse aquestas exactament al O. de Ktima, queda perfectament confirmada la situació d' aquesta ciutat, com també la del port de Baffa.
Sortirem de las ruinas després de mitj dia, y marxarem á nova Pafos, port de mar distant mitja lleuga, que 'ls turchs y cartas náuticas anomenan Baffa.
Fou antigament ciutat considerable: s' hi veuhen encare infinits fragments de columnas, archs y altras ruinas: mes are la composan sols un curt número de casas habitables, espargidas entre las ruinas, y alguns jardins.
Lo port es petit y casi cegat de sorra, en termes que sols poden fondejarhi barcos petits. Damunt un cim de roca al SO. hi ha un fort edificat per los turchs, y defensat ab artillería. Aixís que'ns oviraren, s'arborá lo pabelló. Havia donat orde lo respectable Alaï Bey pera que 'm saludessen ab tres canonadas al entrar en lo castell; mes essent tart vaig continuar lo camí sens detenirme. A la vora del mar, davant lo port, y en una petita montanyeta de roca, hi ha excavacions en forma d' habitacions, quals entradas están tapadas. Sobre dita montanyeta los fragments de moltas columnas acreditan l' antiga existencia d' un magnífich monument; son de marbre gris negrench y molt ben brunyit. Los habitants diuhen que era un palau d' Afroditis. Potser los soterranis tenen la mateixa fetxa; mes jo crech que l' edifici, qual forma es impossible regoneixer, era un temple dedicat á son nom ó cult, y construhit molt després.
Havent donat un cop d' ull al laberinto de ruinas de la nova Pafos, vaig tornar a Yeroschipos aquella mateixa tarde.
