Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/X
He dit ja que la rodalia d'Alexandría se troba circunscrita y casi aislada per lo mar Mediterrá al N., y per lo llach Mareotis al S.
Antigament s' omplenava aquest llach ab l' aygua del Nil; mes havent sigut tallat cap á la segona época lo bras Canópich, com també lo canal que venia de la part superior, y careixent de comunicació ab la mar y ab cap altre riu, s' aná evaporant de mica en mica, y quedá transformat en un camp fértil y cobert d' habitacions.
Lo mateix succehí ab lo llach Mahadie, encare que estava resguardat dels cops del mar per una forta muralla que s' extenia desde la part de llevant fins al fons de la badía d' Abukir.
Ab lo temps també 's trencá la resclosa del llach Mahadie; l' aygua inundá lo lloch que ocupava, y com han deixat que s' anés malmetent la obertura del dich, es ja impossible restituhirlo á son estat primitiu.
Los llachs Mahadie y Mareotis están separats per una llengua de terra molt estreta, per la qual passa lo canal d' Alexandría, y que tallaren los inglesos en temps de la espedició francesa. L' aygua del llach Mahadie que ve del mar, s'estengué per lo terreno que abans ocupava lo llach Mareotis y cent cincuanta aduars quedaren negats perdentse molts milers de mojadas de terra vejetal. De resultas d' aixó Alexandría se troba privada d' aygua potable.
Per una fortuna singular, lo célebre Genib-Effendi, tres anys després lográ á costa d' innumerables sacrificis, restablir lo canal per medi d' un terraplé format sobre estacas, tapant lo trench fet per los inglesos. Desgraciadament se va també malmetent aquesta obra, y la dessidia natural dels mussulmans deixará arribar lo dia en que l' aygua del llach Mahadie trenqui altra vegada la dich, ó inundi novament lo llach Mareotis, que 's va ja assecant y reduhint de dia en dia per la evaporisació. Si aixó passa veig difícil trobar un segon
Genib-Effendi. Tot lo terreno que abandona l' aygua en las voras del llach al evaporarse, queda cubert d' una capa de sal marina perfectament blanca. La recolecció d' aquesta sal pertany al gobernador d' Alexandría, que treu d' allí anyalment grans sumas. Més ningú 's recorda de conservar ó reparar lo dich.
Lo llach Mahadie abunda molt en peix, haventhi sempre ocupats molts barcos en la pesca. Portan sols una vela llatina, y navegan per lo llach fins á sa embocadura en lo fons de la badía de Abukir. Habent visitat dita embocadura en lo mes de Juliol, vaig veure que l' aygua del llach era molts graus més calenta que la del mar, tant en la embocadura com á lo llarch de la llengua de terra que separa abduas ayguas, y qual amplada podrá ser de divuyt á vint peus.
Lo terreno sobre qu' está situada Alexandría, entre 'ls dos llachs y 'l mar, no es més que un desert de sorra movedissa sens altra senyal de vejetació qu' algunas matas de barrella. Més á pochs peus de fondaria hi ha una vena d'aygua més ó menys salobre, y casi potable en certs paratjes. Per aquesta rahó se veuhen plantacions de melons, figueras y palmeras per lo costat de Abukir, hont sembla impossible tota vejetació. Los caballs s' enfonzan en la sorra fins al estrep.
Lo modo de plantar melons consisteix en obrir amples valls de cuaranta cinch á xexanta peus de longitut, y de vuyt á deu de profontitat, que costan poch atesa la movilitat de la sorra. Més pera impedir que torni á cáurer, se veuhen obligats á donar molta inclinació á las parets dels valls, que en consecuencia son molt amples en la part superior, mentres en lo fons apenas tenen un peu. Allí sembran un rengle de llevors en tota la llargada del vall: las plantas se van agarrant y pujan per los costats. Com las arrels troban aviat aygua, las plantas prenen vigorós increment. Així cada plantació es un conjunt de valls un al costat de l' altre. Se conresan del mateix modo alguns ceps.
Las figueras se troban rodejadas de palmas secas, que abrassan y cubreixen exactament l' espay comprés entre las brancas de la figuera y 'l sorral. D' aquest modo se preserva del sol lo terreno qu' está al peu de l' arbre, s' impideix que 'l vent acumule sorra, se manté la humitat y frescor, y 's defensa 'l fruyt de mans extranyas y dels animals del desert. Quan hi ha tres ó cuatre figueras juntas, estant tan prop una d' altre, que sas brancas s' enllassan, y á benefici del tancat s' encontren defensadas del sol y sorra, com si fossen sols un árbre. ¡Quin gust se sent, y com alegra la vista y 'l cor l' espectacle de la cultura, quan, després d' haberse fatigat lo físich y moral en la vasta aridés del desert, se troba un siti plantat de figueras, ceps y melons! En aquest despoblat lloch no 's descubreixen més que cuatre ó sis aduars, quals habitants viuhen pobrement ab un reduhit número de caps de bestiar.
Poblan lo desert gran número de xacals, llargandaixos y una prodigiosa multitut de gerbos, animalets molt bonichs, sobre 'ls quals hi ha una excelent disertació del viatjer Sonnini.
La confosa mescla dels habitants d' Alexandría, que son un compost de totas las nacions, fá que s' enrahonin allí totas las llenguas; perqué en aquesta moderna Babel s' olvida casi l' idioma matern pera parlarne molts y donarse á entendrer. Los noys aprenen sens mestre tres ó cuatre llenguas alhora, llenguas que jamay saben ab perfecció. Se pot dir que es Alexandría lo pitjor punt del mon pera apendre un idioma.
Los coftes, descendents, com se sab, dels antichs habitants d' Alexandría y Egipte, avuy estan reduhits á un miler d' indivíduos, dedicats generalment al comers. Tenian en altre temps pera son cult un temple magnífich, qu' ha sigut arrasat pera posar en descubert los fochs de la plassa.
Sols quedan en Alexandría unas cuaranta familias gregas domiciliadas; pero hi ha gran número de grechs de pas, perqué la major part dels barcos qu' entran son grechs ó servits per tripulació grega. Hi ha una iglesia y un convent d' aquesta relligió, hont resideixen lo bisbe y 'l patriarca d' Alexandría, subjecte apreciable y molt instruhit. No faltan alguns siris católichs, que fan petits negocis de géneros de liquidació.
Alexandría conté més de trescents juheus establerts, ocupats en lo comers y agiotatge y que mantenen correspondencias molt activas ab Liorna quan las circunstancias ho permeten. Tenen actualment duas petitas sinagogas provisionals, perqué la gran sigué arruinada per los europeus.
Los cristians y juheus del país vesteixen lo trajo llarch oriental, y no 's diferencían entre ells. Los turchs y árabes los tractan bé; aixís es que atenen á sos negocis, practican sa relligió, celebran sas festas, y ostentan tot lo luxo que 'ls acomoda, segons sos medis, ab entera llibertat, y sens temor de vexacions.
Aquí també, com en tot llevant, son coneguts los europeos ab lo nom de franchs. Son número, que pujará a doscents, presenta una mostra de totas las nacions. En temps de pau, ocupats en lo comers, no pensan sinó en sos negocis. Satisfets ab sas ganancias, viuhen tranquilament dintre de la comoditat; pero en la época de ma residencia, desvagats a causa de la casi total interrupció del comers, irritats ab la consideració de lo que perdian cada any, ab l' agotament de tots los recursos, comprant los géneros á preu alt y no guanyant en sas especulacions, la major part estavan en un estat de tristesa inesplicable. La més petita cosa los irritaba á uns contra 'ls altres; lo més xich deute, ó 'l menor assumpto de comers, produhía processos interminables. Aixís es que estavan tots tan renyits ó dividits que era casi impossible reunir en una casa una societat de quinze á vint personas.
Los franchs y sas donas vesteixen á la europea, ab tot lo luxo, esmero y gust de la moda. Viuhen en un barri molt semblant á una ciutat d' Europa. Homes y donas surten lliurement dia y nit, tocan instruments, y cantan per los carrers, sense que may un mussulmá se permeti ab ells lo més lleujer insult, la menor descortesía. Aquesta llibertat s' exten també fins als protegits dels consulats, que, vestits á la europea, disfrutan dels mateixos privilegis que 'ls europeus, encare que sian juheus. ¡Quína diferencia d' aixó ab lo passa al regne de Marroch!
Los católichs tenen una iglesia y convent que están baix la protecció de Fransa, com tots los establiments d' aquesta classe que manté Espanya á Llevant.
Las donas del país, sian cristianas ó juevas, surten ab vel, y viuhen retiradas com las mussulmanas, mentres que las europeas disfrutan de la mateixa llibertat que en sa nació. Entre las cristianas y juevas del país n' hi ha d' hermosas. Si hem de jutjar de la bellesa de las mussulmanas per las formas de sos fills, no podrém deixar de formar péssima opinió; perque tots los noys mussulmans tenen formas repugnants, ventre gros, camas curtas y tortas, cap disforme y desproporcionat, ulls casi tots afectats d' oftalmía y lleganyosos, color moreno groch ó moreno verdós. Aquest conjunt desagradable que 's veu en casi tots los noys, no dona elevada idea de la bellesa y netedat de sas mares; tant més quant los fills d' europeas, nascuts y criats en lo país, son tan hermosos y ben formats com en la patria de sos pares. ¡Quant diferents son los noys mussulmans á Fez, hont se veuhen caras casi d' ángel!
Alexandría sols te dos banys públichs y allí 's veuhen indistintament personas de tots cults. Lo millor, situat fora de la ciutat, está enrajolat de bonichs marbres trets de las ruinas y bastant ben servit. Hi vaig anar de nit, acompanyat dels principals scheihs. Me guardaren la atenció de tenir oberta la porta de la ciutat fins á ma tornada, que no se verificá abans de mitja nit.
Las arts han conservat la tosquedat que s' adverteix en Africa per tot arreu. Vaig veure no obstant un bon rellotjer, un pintor de casas y alguns altres artistas europeus, tals com un sombrerer, dos sabaters, tres apotecaris, un dels quals era molt instruhit y alguns nomenats metjes, encare que sols un era passador.
Dech aquí rectificar un erro considerable del sabi viatjer inglés M. Brown.
«Se fabrican á Alexandría, diu, fanals y ampollas de vidre vert y blanch; s' emplea per aixó lo natrum, en lloch d' altre álcali, y la platja baixa de las costas d'Egipte subministra sorra excelent.»
No n'hi ha prou pera una fábrica de vidre de tenir l' álcali y la sorra. Lo primer article y fins lo més important, es lo combustible, y d' aquest no n' hi ha á Alexandría. Aixís lo afirmat per Mr. Brown me sembla impossible. He preguntat sobre aixó ab alguns habitants, que m' han assegurat que may ha existit cap fábrica de vidre á Alexandría. M' he informat més especialment sobre las fetxas anteriors, y tots m' han confirmat lo que jo ja creya. En efecte, basta lo més senzill raciocini pera fer compendrer que seria extravagancia pensar en establir fábricas de vidre en un país hont la llenya li duhen per mar desde Turquía.
Aquí com en altras parts acostuman los mussulmans solemnisar la circuncisió de sos fills. Cumpleixen ab aquesta cerimonia en totas edats, fins á dotze anys, encar que lo comú es en la primera infancia. Passejan solemnement al neófits per los carrers ben vestits y sobre caballs ricament guarnits y precedits de dolsaynas y timbals.
Aquesta música es com la del Marroch: res d' armonía, una melodía detestable y crits aguts en lloch de cant: heus aquí lo que conmou als habitants fins á ferlos llensar llágrimas.
La música turca, encar que del mateix género que la árabe, té millor composició, puig al menys se veuhen algunas cadencias ben terminadas. Lo capitá-baixá de la Porta Otomana que hi havia á Alexandría, tenia la bondat de enviarme sa orquesta cada dia, lo qual me posá en estat de poderla apreciar.
Aquesta orquesta de cámara de S. A. se compon de cinch músichs y un schaux ó director que sempre 'ls acompanya. Tocan cuatre instruments: un salteri, que tocan ab unas petitas baquetas y qual caballet del mitj se troba colocat de modo que las cordas sonan sobre l' esquerra la octava del tó que donan sobre la dreta; una viola ab sis cordas, trempada ab la progressió de do, mi, sol, do; una especia de dolsayna de só molt agradable, que té alguna analogía ab lo baixó, ó més bé ab la corneta inglesa; en fí dos petits timbals acordats á la quinta, en lloch de la cuarta com en Europa y que 's tocan picantlos suament ab las puntas dels dits. Lo quint músich canta, pero no toca cap instrument.
Cada vegada que dita orquesta venia á casa á passar la vetlla, lo schaux entrava fentme un cumpliment de part de S. A. Los músichs se sentavan á terra formant simicercol devant del meu sofá. Ja duyan los instruments trempats y á una senyal meva, comensavan per un adagi, en lo qual un dels instruments seguia lo tema. Los demés feyan un baix contínuo, y tocavan pianíssim, no tocant llavors los timbals. Fins aquí era tolerable y casi agradable en certs punts; més aviat comensava un andante ó alegro, en lo que prenian part los timbals: llavors era quan las veus ó instruments se esforsavan en vá pera posarse al unísono, y mas orellas, acostumadas á una música regular, purgavan los ratos agradables que s' habian dat en Europa.
Al cap d' un cuart cessava 'l cant y continuavan tocant los instruments: per fí paravan los timbals y venia un adagi semblant al primer. Després d' aquesta pessa, los músichs me feyan una cortesía, y s' acabava lo primer acte. Se 'ls hi servía café. Donavan després altre segon acte, ab las mateixas ceremonias y en tot semblant al primer. Jo aplaudia son talent músich, y 'ls feya algunas preguntas. En fí després d' encarregar al schaux presentés mos respectes á S. A. los hi donava una petita gratificació, y se n' anavan contents. La escena que acabo de referir se renová més de cent vegadas durant la residencia del capitá-baixá á Alexandría.
Considerant lo gran comers d' aquesta ciutat, es ben extrany que no hi haja oficinas públicas de correus: las correspondencias se fan del modo més ridícul y grosser. Los patrons dels barquets que venen sovint de Smirna, de Constantinopla y altres punts, s' encarregan de las cartas pera Alexandría, ó voluntariament ó per especulació particular. A sa arribada recorren los carrers y casas ab las cartas dintre un mocador ó sach que duhen á la má. Devegadas al treure las cartas del paquet cauhen en lo carrer y 's perden. Qualsevol que crega que li han d' arribar cartas deté al portador en son camí y li demana 'l sach. Aquest, que ordinariament no sab llegir l' árabe ni 'l europeu, li dona, y d' aquest modo poden alguns indiscrets fer passar per sas mans tota la correspondencia de la ciutat ab pretext de buscar las cartas que suposan las hi dirigeixen; fer inventari del sach, pendre las que 'ls hi convinga, y mitjansant una petita gratificació al portador, entornarsen tranquilament després d' haver violat tal vegada los secrets dels particulars y atentat contra la fé pública. Jo 'm feya creus de veure exposats d' aquesta manera l' honor y fortuna dels particulars y 'ls interessos polítichs de las diferentas nacions que tenen cónsuls á Alexandría. Vaig donar la idea d' un establiment públich de correus, més las cuestions particulars dels europeus oposaren sempre á mas ideas un obstacle insuperable.
Per més que la temperatura d' Alexandría sía cálida, no ho es en proporció de sa posició geográfica. Es veritat que al estiu lo sol crema; més los vents de N. O. ó de mar, que regnan continuament, temperan l' atmósfera á la sombra, hont lo termómetro en los mesos de Juliol y Agost no puja visiblement més enllá dels vint á vintidos graus de Reaumur, terme de calor d' un estiu ordinari en Europa. Durant ma permanencia los vents de mar bufaren contínuament, l' ayre casi sempre sigué humit y 'l higrómetro marcá un grau d' humitat molt elevat los dias que devía deixarse sentir la calor més excessiva.
La oftalmia, considerada com la única malaltía endémica del país, me sembla prevé d' una causa purament mecánica: tal es sens dupte l' efecte d' alguns grans de sorra impalpables que voleyan sempre per l' ayre en aquell país. Penetrant aquesta sorra en l' ull, produheix en éll una mena de picó que obliga á fregarsel. Com l' ull se troba ordinariament irritat per la reflexió del sol y la pols salada, aixis que la sorra ha entrat en l' ull, la menor fricció trenca la pell y produheix una inflamació. Molt pochs n' hi ha que escapin d' aquesta malaltía. En quant á mi, quan sentia en l' ull un cos extrany, no feya cas de la picó, y ab aquesta sola precaució me vaig preservar de la malaltía.
No vaig ser tan cuidadós ab las variacions de temperatura en la tardor, las quals son tan repentinas que en l' espay de tres ó cuatre horas, s'experimentan variacions considerables de fret y calor. Se pot un preparar contra aquestos efectes posantse bastante roba. Ab tot y aquestas precaucions, vaig sofrir duas indisposicions per dita causa.
Encar que la historia dels paissos que he visitat me sembla objecte extrany al itinerari de mos viatjes, no obstant la singular situació política d' Egipte, país que no té soberá territorial, y gosa d' una classe d' independencia anárquica, exigeix atenció particular. Donaré, donchs, seguint las noticias que se m' han donat, una idea de sa situació, desde la expedició dels francesos fins al temps de ma partida pera la Meca.
Sapigut es que un grapat de francesos que ocupavan l' Egipte tingué que cedir als esforsos reunits d' un exércit inglés de 23,400 homes, manats per lo general Abercromby; d' altre de turchs de 6,000 homes, desembarcat en Abukir, á las órdres d' Hassan Bajá capitá de la Porta Otomana; altre inglés de 6,000 homes, al mando del general Baird, desembarcat en Suez; altre cuart exércit turch de 28,300, vingut de la Siria, y manat per lo gran-visir; lo qual unit á 27,000 mariners ó empleats, suma un total de 90,700 homes. Per medi, donchs, d' aquestas forsas, quedá l' Egipte en poder dels inglesos y turchs.
Algun temps després, de resultas del tractat d' Amiens, los inglesos evacuaren lo país, Hassan Bajá se retirá y 'l gobern d' Egipte quedá en mans de Mehemet Bajá, ab un cos de tropas turcas, qual major part se componia d' albanesos ó arnautas.
No tardaren los albanesos en rebelarse contra lo baixá turch, y cridaren als mameluchs, que vivían retirats en l' alt Egipte. Aquestos, ab son carácter dominant, s' apoderaren ben aviat del gobern, y 'ls arnautas no foren més que mers soldats á soldada del bey. Mes aviat cansats de la dominació dels mameluchs, se revelaren contra ells, y'n materen molts. Los que quedaren se retiraren al alt Egipte. Al principi de la revolució del Caire, lo valent Osman Bey Bardissi, se trobava en sa casa sense tenir á sas ordres més que uns vint mameluchs. Anaren á atacarlo milers de arnautas: maná ensellar tranquilament sos caballs, y de cop, manant obrir las portas, caygué com un llamp sobre los arnautas, passá per sobre d' ells ab sa petita escolta, y 's retirá al alt Egipte, d' hont no s' ha mogut. Segons sembla aquesta revolució sigué organisada per Kursuf Baixá, gobernador d'Alexandría, y 'ls scheihs del Caire tampoch ignoravan la intriga.
Kursuf marxá sense detenirse á aquesta ciutat, y prengué 'l mando d' Egipte. Més los arnautas, sempre inquiets, excitats també per los scheihs del Caire, destituhiren á Kursuf, y posaren en son lloch á Mehemet Ali, baixá actual.
Mentres los mameluchs estavan en lo Caire, la Porta Otomana nombrá per gobernador d' Alexandría al inquiet Ali Bajá, que ja s' havía donat á conéixer durant la revolució de Trípoli en Berbería, hont per algun temps havia sigut baixá intrús. Arribá ab instruccions d' abatre lo poder dels arnautas y mameluchs y restituhir l' Egipte á la obediencia de la Porta. Lo seguía un cos de tropas dignas de tal jefe: arribava á tal punt sa indisciplina, desordre y llicencia, que tot sovint tiravan á las personas que trobavan pel carrer, y las matavan, duts solsament per son bárbre capritxo. Los europeus mateixos y sas casas no estavan al abrich de sas violencias: un dels cónsuls establerts en Alexandría m' ensenyá algunas balas que havia recullit en los cuartos de casa seva, d' escopetadas enjegadas per aquells bandolers al seus balcons. Per sa part Ali Bajá, l' home més crudel que puga imaginarse, no passava dia que no fes donar garrot á algunas víctimas, y tirar sos cossos al mar, al mateix temps que feya assesinar á altres secretament en las catacumbas. Tal era lo carácter del home que la Porta enviava á Egipte pera tornársel á fer seu.
Havent sigut infructuosas totas las reclamacions dels cónsuls europeus pera posar un fre als excessos de sas tropas; prengueren en fí la resolució d' embarcarse ab sas familias en una fragata que 's trobava en lo port, y desde allí 's queixaren á sos respectius embaixadors á Constantinopla.
Temerós Ali-Bajá de las consecuencias d' aquest pas dels cónsuls, los proposá entrar en negociacions, accedint per últim á la proposició que 'ls hi va fer de tornar á terra y restituhirse á sas casas, després d' haver estat á bordo quinze dias, y fet una solemne capitulació ab lo baixá.
Terminat aquest assumpto, lográ dels mameluchs y arnautas que 'l deixessin anar al Caire sense tropas. Tot just arribá, que sa gent, que també avansava, fou sorpresa y derrotada en lo camí. A consecuencia, Ali-Bajá rebé la orde de sortir del Caire y del país per lo camí de la Siria. Sortí escoltat per un destacament de mameluchs: mes al cap de tres dias, haventse aquestos quedat endarrera, feren foch sobre 'l baixá y sa comitiva, y 'ls assessinaren á tots. Mentres passava aixó, la política anava preparant una revolució molt més important pera l' Egipte y pera lo comers europeu de llevant, si no s' hagués desbaratat.
Quan los inglesos evacuaren l' Egipte, lo mameluch Elfi Bey, esclau y un dels hereus de Murat Bey, marxá ab ells á Malta ab intenció de passar á Lóndres. Com las circunstancias políticas variavan á cada moment, y la importancia de la persona d' Elfi Bey caminava ab sas vicissituts, cansat de la poca consideració que li tenian los inglesos á Malta, resolgué entaular relacions ab la Fransa; y estava á punt de marxar allá, quan los inglesos li oferiren una fragata, en que s' embarcá pera Lóndres. Desembarcat ja tractá de lo que convenia á sa ambició ab los interessos de la Gran-Bretanya. En sa consecuencia se li facilitaren fondos y medis pera prosperar y s' arreglá lo plan de conducta que 's devia observar á Egipte.
Ple de presents y riquesas, se restituhí Elfi á Egipte en una fragata inglesa. Osman Bey Bardissi, que entre 'ls beys mameluchs era 'l que tenia més influencia, y era lo més valent, tement lo poder d' Elfi, esperá 'l moment de la arribada de son enemich. Aixís que ho sapigué prengué sas midas pera ferlo enmatzinar; portant son odi fins al extrem d' enviar alguns escabots pel camí pera ferlo assessinar, cas que 's lliurés de las matzinas. ¡Desgraciada política assiática, que sempre va armada d' aquestas y del punyal!
Elfi sospitá, ó tal vegada rebé avís secret del perill que corria, y escapá á més correr atravessant lo desert, sol, sense diner, y en l' abandono més complert. Se conta que en sa fugida, havent entrat, sense saberho, en la tenda d' un beduí, enemich seu, en ocasió de trobarse sola la dona, ocultá son nom pera obtenir socorros. Espantada ella del perill del fugitiu, li doná queviures y aygua, pregantli que s' allunyés tot seguit, perque son marit, á qui nombrá, era son mortal enemich. Elfi seguí lo consell, y fugí. De retorn lo beduí, sa dona li contá lo que li passá mentres era fora. Plé de furor, pero animat al mateix temps dels més nobles sentiments, respongué: «¡Muller!... si l' hagués trobat aquí, no sé lo que hauria fet... potser l' hauria mort... mes... també t' hauria mort á tú, si no li haguesses dat hospitalitat y socorro.» Rasgo admirable, y del que no faltan exemples en la historia.
Tot lo magnífich equipatje y preciosos efectes que Elfi portá de Lóndres foren després de sa fugida saquejats, destrossats y venuts.
Havéntseli agregat alguns mameluchs, s' establí en lo desert. Ab lo diner que feren arribar á sas mans los inglesos, pogué formarse un partit, ab lo qual subjectá alguns aduars, y tribus y tot, y aná á bloquejar la ciutat de Damanhur, aprop d' Alexandría. Mes los habitants, que s' havian declarat contra Elfi, s' han defensat per espay de dos anys fins ara, ab una curta guarnició d' arnautas.
En aquest temps los inglesos y 'ls agents d' Elfi obtingueren firmans del Gran-Senyor pera constituhir á Elfi Bey Schèih-lo-Belèd, es á dir, primpcep feudatari d' Egipte.
La Porta enviá al capitá-baixá ab tota la escuadra otomana, á fi de fer executar los firmans; enviá també á Mussa, baixá de Salónica, ab algunas tropas en calitat de baixá del Caire; mes Mehemet-Ali, y 'ls scheihs de la ciutat s' oposaren á semblant disposició, y per medi de novas negociacions ab lo capitá-baixá y la cort de Constantinopla, obtingueren nous firmans á favor de Mehemet-Ali. Lo capitá-baixá y Mussa Bajá se retiraren, sense fer res, lo 18 d' Octubre de 1806. Elfi Bey quedá sol y abandonat en lo desert. Aquest fou sens dubte un cop fatal pera 'ls inglesos, que perderen lo fruyt de tants sacrificis, y la ventatja de quedar amos del comers d' Egipte. Per lo demés, jo sols dich lo que m' han contat sense garantir res, perque no responch més que de lo que veig; y encar que tant lo capitá-baixá com Mussa Baixá hagin tingut la bondat de prodigarme las mostras més inequívocas de consideració y amistat, desde 'l primer dia fins al derrer, mon carácter, més propens á la contemplació de la naturalesa que á las intrigas dels homes, m' ha mantingut sempre distant de tals assumptos.
Durant ma permanencia, vaig fer algunas adquisicions interessants d' objectes d' historia natural y antiguetats. Havia dissecat un bonich peix volador, pescat en aquella costa; mes com las bestiolas lo comensavan á malmetre lo vaig dibuixar.
Vaig passar dinou dias, acampat ab ma gent, fora de las murallas de la antiga Alexandría, á poca distancia de las avansadas d' Elfi. Vaig pendre 'ls banys de mar, y vaig formar una bonica colecció de plantas marinas, que vaig extreure vivas del fons de l' aygua; traguent també la vista general d' Alexandría. La capitá-baixá tingué la bondat d' enviarme son metje casi cada dia, que venia per mar en una llanxa; m' enviava també dolsos, y altras futesas que creya 'm serian agradables. La vigilia de la seva sortida d' Alexandría tingué la finesa de donarme, sense jo solicitarho, una carta de recomanació pera Mehemed Ali, altra pera 'l baixá de Damasch y un firman pera 'l sultá scherif de la Meca. Las duas cartas anavan tancadas, mes lo firman estava enrotllat en una bossa de satí blanch, tancada ab un cordó de seda, ab una mica de cera vermella tova, y un trosset de paper per fora, que tenia la direcció ó sobre. Lo firman anava concebut en aquestos termes:
Al primpcep ilustre, gloria dels primpceps, hereu dels profetas de la gloria divina.
»Vos presento mos respectes ab tanta major sumissió y humilitat, en quant aquestos sentiments prevenen d' un cor que vos es apassionat baix lo doble aspecte d' estimació y santa fidelitat.
»Lo portador de la present, nomenat Ali-Bey, es un senyor al servey de sa majestat Muley Ismael, rey del Marroch. Ha vingut aquí ab intenció de cumplir lo deber que prescriu la relligió. Ha permanescut algun temps en Alexandría, y surt avuy pera Arabia, hont desitja obtenir perdó de sos pecats, cumplint lo vot de son cor y 'l de sa relligió. Després d' haver donat en la terra l' exemple de totas las virtuts, vol anar á visitar los llochs sants, y tornar després á sa llar. Mon cor m'obliga á recomanarvos á dit senyor, no tant per trobarse al servey de sa majestat lo rey Muley Ismael, com per la admiració que m' inspiran sas virtuts y talents. Per lo demés, quan se vos presenti, y pugau coneixel y apreciarlo, no tardareu en veure que ab ell porta la recomanació, sense necessitat de la meva. No obstant vos escrich aquesta carta, pera aprofitar la felís ocasió de presentarvos mos respectes, y demanar vostra santa benedicció.
»Crech, donchs, que en consideració a un senyor que está al servey de sa majestat lo rey Muley Ismael, y á favor de las virtuts y talents que l' adornan, lo distingireu del número dels que se vos presentan. M' atreveixo á esperar, que al tenir la satisfacció de presentarseus lo rebreu ab generositat y bondat. Deu vos conservi y allargui vostres dias.
»Aquell á qui sosté la misericordia del Altíssim.
Lo sobrescrit deya aixís:
»Al respectat de la potencia Otomana, nobilíssim, majestuosíssim y reverendíssim scherif de la santa Meca.
Lo precedent firman, escrit sens tenirne jo noticia conté dos erros: lo primer donar lo nom de Muley Ismael al emperador del Marroch, que 's nomena Muley Soliman: lo segon suposarme al servey d' aquell primpcep, lo qual no es cert, encar que 'ls mogrebins ó marroquins que hi havia á Alexandría ho diguessen pera ferme passar á la opinió pública per un agregat a sa nació: mes tant sols després d' escrit lo firman vaig adonarme d' aquells erros que ja no era temps de rectificar, puig lo capitá-baixá havia sortit d' Alexandría, y 'l firman escrit en turch no 's traduhí fins á Rosetta, hont ho verificá lo dragoman del consulat francés, molts dias després de sa sortida.