Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/XI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
CAPITOL X Tomo segon - CAPITOL XI
Viatjes de Ali Bey el Abbassi
CAPITOL XII




CAPÍTOL XI



 Travessia á Rosetta. — Boca del Nil. — Rosetta. — Viatje al Caire per lo Nil

 Vaig empendre la continuació de mon romiatje lo dijous 30 d' Octubre de 1806, després de cinch mesos y mitj de permanencia á Alexandría, embarcantme en una djerme, acompanyat d' alguns dels principals scheihs de la ciutat, que s' empenyaren en seguirme en lo barco per lo menys durant duas horas de navegació. Llavors nos despedirem, y s' entornaren en un bot.
 La djerme es una barca descuberta, ab velas llatinas ó triangulars. La meva era de las més grans, tenia tres arbres, y en cada un una gran vela. Las vergas d' aquestos barcos están asseguradas en l' extrem dels mástils, de manera que quan s' han d' agafar los rissos á la vela, s' ha de pujar y correr per tot lo llarch de las antenas, lo qual exposa á mil accidents en barcos tan petits, sobre tot quan hi ha borrasca de vent ó de mar. No hi ha cap any que no 's perdin alguns d' aquestos barcos, per la mala disposició del velamen, y 'l pas difícil y perillós de la barra del Nil. Com teniam poch vent y la djerme no feya molta vía, no essentnos possible arrivar á temps de passar la barra ans del vespre, fondejarem en la badia d' Abukir á las cuatre de la tarde.
 Al extrem oriental de dita badía hi ha lo castell, fortalesa antiga, ab una torra elevada y algunas novas defensas. Prop s' hi veu un poble del tot arruinat, y més lluny algunas casas rodejadas d' arbres y jardins. Sobre la fortalesa hi ha alguns canons montats. Me digueren que sa guarnició no passaba de vuyt á deu homes. Davant hi ha alguns islots hont s' hi pot tirar l' áncora bé.
 A las tres del matí del divendres 31 nos férem á la vela, mes no tenint forsa lo vent, no arribarem á la barra fins á las set.
 La barra del Nil está á cuatre lleugas dins del mar. Per lo comú es molt fort allí 'l trangul, perque las ayguas del mar topan ab las del Nil. Los barcos hi troban poch fons, y 'ls estrets ó canals practicables varian de lloch casi continuament; aixís es que sempre hi ha una embarcació en la barra pera indicar lo pas.
 Ab tot y aquesta precaució, com la barra es tan ample que á vegadas se necessitan deu minuts pera atravessarla, succeheix que en las baixas del riu casi tots los barcos fregan á la sorra; lo qual es causa de molta fatiga á las tripulacions, y los exposa tot sovint á perdrers. Al passarhi, com lo Nil estava molt alt y l' mar tranquil, la barra no 's distingía més que per la línea vermellosa que forman las ayguas del Nil, sempre carregadas de llot, y nosaltres la atravessarem casi sense adonárnosen.
 Faltant absolutament lo vent, se tirá l' áncora al Nil, á la part interior y á curta distancia de la barra. ¡Quín hermós espectácle lo d' aquella especie de mar d' aygua dolsa! La boca del Nil distava encare una lleuga. Estavam en realitat en lo mar Mediterrá, y beviam las ayguas del Nil, que son perfectament dolsas, y retxassan las del mar molt més endins de la barra.
 A dos quarts de deu bufá un vent favorable y nos férem á la vela. A las deu entrarem per la boca del Nil. ¡Quin quadro tan admirable! Un riu majestuós, quals ayguas corren poch á poch per entre duas voras cuberta de palmeras, d' arbres de tota especie, de grans sembrats d' arrós, que allavors segaban, y d' una infinitat de plantas silvestres y aromáticas, quals aromas embalsaman la atmósfera; poblets, cabanas, casetas escampadas sá y enllá als dos marjes; vacas, moltons y altres animals, ó be peixent ó ajassats sobre l' herba; moltas menas d' aucells fent ressonar l' ayre ab sos cants amorosos; milers d' ánechs, pollas y gallinas d' aygua, y altres aucells fluvials saltant pe'l riu, entre 'ls quals se distingian grans vols de cisnes, que semblan los reys d' aquells pobles acuátichs... ¡Ah! ¿per qué la deesa del Amor no escullí per morada seva las voras de la embocadura del Nil?
 Deixem á la esquerra del riu lo fort Juliá, que sembla se troba en bon estat y guarnit d' artillería; y á la dreta una gran illa novament formada anomenada Djezira Hhàdera, ó illa verda, y que deu son orígen á una djerme naufragada, sobre la qual s' han anat ajuntant sorra y llot: avuy es de gran extensió, y plena de casas y jardins. Continuárem aquesta deliciosa travessía acompanyats d' altras tretze ó catorze djermes, que ab la nostra formaban una petita escuadra.
 En un recolze del riu, tenint lo vent de proa, totas las tripulacions saltaren á terra á la vora esquerra; cada una remolcá son barco ab cordas fins á arribar á una segona recolzada en que tornant á guanyar lo vent de popa, s' issá vela, y arribarem á Rosetta á mitj dia. Tot seguit vaig saltar á terra, y me vaig allotjar en una casa que un amich meu me tenía preparada.
 La ciutat de Rosetta, que 'ls habitants l' anomenan Raschid, está situada sobre la esquerra del Nil, á la vora del aygua. Es poch ample, però molt llarga. Las casas, lo mateix que en lo camp, son de mahó, y de cuatre ó cinch pisos, lo qual afegit al gran número de finestras, y á altas y hermosas torres, dona á Rosetta l' aspecte d' una ciutat europea. Si á dit cuadro s' afegeix la inmediació del gran riu, y més enllá la perspectiva del Delta, la bellesa del clima y la excelencia de sas produccions, se pot jutjar lo deliciosa que seria l' estada en aquella ciutat, si 'ls homes no contrariessin las benéficas disposicions de la naturalesa.
 Rosetta te per gobernador á un agá arnauta, nomenat Ali Bey, que te á sas ordes personalment dos ó trescents soldats de sa nació. S' hi trobava per casualitat un turch nomenat Ali-Bey, fill d' un antich baixá; de manera que eram tres Ali-Bey á Rosetta á un mateix temps.
 Dita ciutat es residencia d' un bisbe grech. L' arquebisbe del mont Sinaï, que venia del Caire y passaba á Constantinopla, hi era ab lo Kiahía ó llochtinent general del capitá baixá, que seguia la mateixa ruta: aixís es que Rosetta ofería la imatje d' una petita córt.
 Lo dissapte me visitaren moltas personas de la ciutat; mes en aquell dia únicament vaig sortir pera anar á veure al célebre M. Rosetti, que m' obsequiá ab una petita festa. Lo diumenge caygué una abundant pluja acompanyada de forts trons.
 Lo dilluns 3 d' Octubre, á las duas de la tarde, me vaig embarcar en una canxa pera anar riu amunt. Las canxas son uns barcos destinats á navegar solsament per lo Nil. Sa construcció difereix poch de la de las djermes; son de la mateixa capacitat y tenen lo mateix aparell; pero tenen ademés una cambra molt cómoda, dividida en duas parts, que forman una sala y gabinet plens de finestras, ab una especie de balcó redera independent del resto del barco. En la canxa en que'm vaig embarcar, jo sol ocupava la cambra; mos criats, equipatje y caballs, s' havian acomodat molt be en lo cos de la embarcació.
 A dos quarts de tres passarem per davant d' Abu-Mandur, que es una mesquita d' un santó á la vora del Nil; y á las cinch arribarem prop de Berinbal, població de la vora dreta, després de deixar á Lemir á la esquerra.
 Las sinuositats del Nil obligan sovint á donar la proa al vent: llavors se sirga lo bastiment, á qual efecte las canxas portan tripulació més numerosa de lo que exigeix lo port de la embarcació; la meva duya catorze homes.
 A las vuyt del vespre tirarem áncora entre 'l poble d' Emtaubes, á la dreta, y 'l d' Edfina, á la equerra del riu.

 Dia 4. — A las vuyt del matí varem issar vela ab vent fluix: vuyt homes saltaren á terra pera sirgar; pero no poguent caminar per la vora del riu qu' estava entollada, tornaren á bordo y gobernaren ab perxas. A poca distancia d' allí, lo pilot, que tenia gran coneixement práctich del terreno, feu per segona vegada saltar los homes al aygua; nadaren fins á set ó vuyt toesas de distancia, hont trobaren solsament dos peus d' aygua, y encar que 'l barco se trobava bastant separat de terra, continuaren sirgant.
 Allí vaig veure també un pescador assentat tranquilament en un petit ray, format de set ó vuyt pals; altre home anava per l' aygua empenyent poch á poch lo ray, mentres lo pescador estava al aguayt. Quan aquest veya á tret als peixos tirava la xarxa, se tirava al aygua, los treya y'ls matava apretantlos ab las dents. Treya tot seguit la xarxa, y tornava á son ray, pera comensar la mateixa operació.
 Los barcos que baixan pe'l Nil no duhen vela ni rem, y quan la corrent es grossa, los pilots s' hi deixan portar: pero gobernant per la proa ab un pal ó perxa llarga, que tres ó cuatre homes maniobran contínuament.
 Se 'ns tirá demunt un nuvol de moscas molt molestosas; pero hi havia pochs mosquits, y encara sols á la nit.
 Allá á las deu del matí nos pararem un instant en la vora esquerra, pera deixar descansar la tripulació y donarli temps de menjar. En lo lloch hont eram era l' aygua tan profunda fins á la mateixa vora, que 'ns atansávam á terra fins á fregar las canyas del marge ab las finestras de mon camarot, sens que la quilla toqués lo fons. A dos quarts d' onze se prosseguí remolcant. No tardarem en passar per entre 'ls pobles de Schemschera á la dreta, y 'l de Fizzara á la esquerra del riu.
 Llavors vaig veure passar una comitiva fúnebre á Schemschera. Un personatje respectable y ben vestit, tal vegada l' imam, obría la marxa, seguit de dotze ó quinze personas; venia després lo cadavre á espatllas de quatre homes, y cobert de diferents draps de mort, dels quals l' últim era vermell; seguian al acompanyament un centenar de donas que ploravan y xisclavan. Anavan aixís com totas las que he vist prop del Nil, vestidas de blau, escepte una, més elegant que las demés, que anava ab una gran bata de ratllas blavas y blancas. Arribada la comitiva al lloch de la sepultura, las donas se retiraren, y 'ls homes quedaren sols pera enterrar lo cos.
 Tot sovint veyam eras hont se batia arròs. Las voras estavan plenas de vacas y búfalos: molts d' aquells animals están casi sempre al riu ab aygua á coll; de tant en tant fican lo cap al aygua y s' estan en dita posició un minut ó dos.
 A la una passarem per entre 'l poble de Derot, á la esquerra, y 'l de Sindiun, á la dreta del riu; á dos quarts de quatre eram devant de la ciutat de Foua, situada á la vora dreta, y de molta extensió, puig vaig contarhi catorze minarets, ademés de que las casas son molt grans: llavors hi havia molta tropa ó soldats arnautas. Devant de dita ciutat hi ha lo poble de Zurumbé. En aquest lloch deu tenir lo riu mitja leuga d' amplada, en qual centre hi ha una gran illa.
 A dos quarts de sis de la tarde, passá nostre barco per devant del poble de Salmia, situat á la vora dreta; y tres horas després, atravessant entre la ciutat de Rahmanieh á la vora esquerra, y 'l poblet de Dessuk á la dreta, tirarem l' ancora á la vista d' ellas.
 L' aspecte de Rahmanieh, com lo de totas las ciutats interiors del baix Egipte, te molt poch d' agradable. Las habitacions están fabricadas sobre petits turons de terra negra, y construhidas, á falta de pedra, ab mahons mal cuyts de la mateixa terra, y com no blanquejan donan á dita ciutat un aspecte trist. S' hi veu també un barri enter format de colomars, de forma igual á un pá de sucre ó cúpula parabólica, qual conjunt dona á Rahmanieh un ayre original.
 Al costat de la ciutat, y á la vora del riu, hi havía un campament de dos mil arnautas, que tenia gran número de barcos colocats á lo llarch de sa línea.

 Dia 5. — Regná calma. A las deu del matí bufá lo vent, y nos ferem á la vela.
 Mitja hora després nos trobavam entre 'l poble de Morgues, á la vora esquerra, y 'l de Maidmun á la dreta.
 Després, deixant lo poble de Mehalet Abuaali á la vora dreta, passarem per Caffer-Machar, situat en lo mateix costat del riu. En l' oposat se descubreixen varis grupos de casas y cabanas molt petitas.
 En tots aquets pobles y masías hi ha gran número de colomars com los de Rahmanieh; y com la carn va molt escassa en aquell país que no te pasturas, se supleix ab coloms. En dit lloch están las duas voras despobladas d' arbres.
 A mitj dia passarem per devant de Ssaffia, á la dreta; al cap de tres quarts entre Mahhaladiaya, á la dreta, y Hheberhhil, á la esquerra; una hora y mitja més tart, entre el poble de Dameguiniddena, á la dreta, y 'l de Scheberriss á la esquerra del riu.
 A las tres vejerem lo poble de Saun-el-Hajar, que es bastant gran y á mitja milla terra endins á la vora esquerra. Una hora després teniam Nikleh á la esquerra, y á la dreta una floteta de vint y quatre bastiments plens de soldats arnautas.
 Allá á las sis passarem per devant d' Addahharie, poblet situat á la esquerra, y ocupat llavors per los mameluchs. Per aquesta rahó evitárem l' acostárnoshi, y seguirem la vora dreta, hont hi ha alguns pobles; lo de Schabur está á la vora esquerra.
 Per fi, á las vuyt estavam á Noffa, á la dreta, d' ahont continuant nostra ruta, encallarem á las deu de la nit, prop de la mateixa vora. Aquest accident nos obligá á passar la nit en aquell lloch.

 Dia 6. — A punta de dia vaig veure que 'ns trobavam á la vista de Nitmé, á la esquerra, y de Caffer-el-Baga á la dreta.
 No bastant los esforsos de tota la tripulació pera fer surar de nou lo barco, se feren venir alguns árabes que nos tragueren del apuro; mes una forta ventada del E. nos precisá á fondejar á Caffer-el-Baga.
 A mitj dia vaig baixar á terra, y havent observat lo pas del sol vaig obtenir la latitut de dit poble=30° 47' 53" N.
 Havent amaynat una mica 'l vent á dos quarts de duas, se sirgá lo barco desde la vora dreta; més la contrarietat del ayre y corrent no li deixava fer molt camí. A las quatre estavam en Mischla, á la dreta, y una hora després nos vejerem en la necessitat de tirar l' áncora per falta de vent.
 En lo mateix lloch hi havia detinguts altres dos barcos; qual tripulació nos informá de que aquell mateix matí los árabes de la vora esquerra havian robat un barco, una mica més amunt, y que tenian duas llanxas armadas.
 A un quart de set bufá una mica lo vent, y aprofitant aixó se feren á la vela los tres barcos. Una hora més tart deixarem á Zaïra, á la vora dreta, y á dos quarts de nou nos detinguerem á Tunub, sobre la mateixa.

 Dia 7. — Una borrasca del SO. nos tingué detinguts tot lo matí. Havent calmat lo temps á dos quarts de tres issarem vela, seguint sempre la mateixa vora.
 Allá á las tres arribarem á un poblet nomenat Amorus, situat á la vora dreta. Al cap d' un quart vejerem la població de Komscherif, á la esquerra, y á dos quarts de quatre Tschtan, á la vora oposada.
 A las quatre passavam per devant de Zaueh, situat en la mateixa. L' aspecte d' aquell lloch es molt particular. Figúrinse un grupo de cent cinquanta cúpulas parabólicas; de divuyt á vint peus d' elevació, qual base podrá tenirne de deu á onze de diámetro, construhidas de terra y mahó negre, y un gran minaret que descolla en lo centre. Ditas cúpulas serveixen de colomars, y com son més grans que las miserables casetas que 'ls hi serveixen de base, podria dirse que es un poble de coloms hont viuhen alguns individuos de la especie humana.
 A punta de dia se posaren sobre las armas las tres tripulacions, pera estar disposats cas de ser atacats per los habitants de la vora esquerra.
 A dos quarts de set, deixarem á Nadir á la dreta del riu, y mitja hora després entrarem en lo canal de Menuf, al SE., abandonant lo bras principal del Nil, qual navegació es perillosa, estant exposada als insults dels árabes de la vora esquerra.
 Essent lo vent fluix, darem fons en lo canal a las deu de la nit.

 Dia 8. — Issarem vela á dos quarts de vuyt del matí, haventhi una boyra molt espessa. En aquest indret podrá tenir lo canal de doscents cinquanta á trescents peus d' ample. Una bonansa complerta nos obligá á fer sirgar, aixís es que la lentitut de semblant maniobra no 'ns deixá arribar á Menuf fins á mitj dia. Alguns soldats arnautas volgueren obligar á mon patró á rebrels en son barco, pera transportarlos al Caire, á lo que'm vaig oposar, y vaig enviar dos de mos criats al gobernador. Aquest m' oferí donarme tota classe de satisfaccions; mes ans que arribés la resposta, los soldats havian desaparescut.
 Després d' haver fondejat á Menuf durant una hora, s' emprengué la sirga fins á la nit, en que bufá una mica de vent; y á las deu se tirá V áncora en lo canal com la vigilia.

 Dia 9. — A las set del matí se continuá sirgant per falta de vent. A las nou passarem per devant de Quéleti, á la vora esquerra: llavors fou quan vaig comensar á descubrir ab la ullera las montanyas del Caire.
 Poch després vejerem á la vora dreta un poblet ab molts colomars, formats de segments d' esfera ab terra cuyta, qual part convexa está cap á fora, y la cóncava, girada cap á dins, está destinada á servir de niu.
 Cada esfera podrá tenir un peu de diámetro, y cada colomar se compón de gran nombre d' esferas arregladas en cúpula parabólica, y unidas ab terra pastada: una sola finestra serveix pera entrar y sortir los coloms; l' amo hi entra per una obertura practicada en l' interior de la casa á la base de la cúpula. Per fora hi ha molts llistons petits clavats á la paret pera posarshi 'ls coloms.
 Havent desembocat del canal á un quart d' onze, entrarem en lo bras dret del Nil, que va á Dumia ó Damieta.
 Lo canal de Menuf pren l' aygua en lo bras dret del Nil, y la desayga en l' esquer. La sinuositat de son curs fa fatigosa la navegació, si 's fa ab vela, perque es precís maniobrar á cada instant, y si 's sirga per la dificultat que ofereixen las recolzadas. Sa direcció general ve del SE.; sa amplada mitja sembla ser á poca diferencia de 150 á 160 peus; sa corrent es bastant rápida, y sas voras están cobertas de prats descuberts, escepte en alguns llochs hont los arbres forman bonichs paissatjes.
 A tres quarts d l onze fondejarem en lo bras dret del Nil, desde hont vaig descubrir perfectament las duas grans pirámides, que distavan encare dotze lleugas.
 A dos quarts de dotze nos férem á la vela ab un vent que comensava á bufar, y una hora y mitja després vejerem á Buschara á la vora esquerra. A dos quarts de tres, á l' altura de Schobra, á la dreta del riu, s' ovirá la tercera pirámide.
 A un quart de quatre deixarem Chifeïta á la dreta, y una hora més tart passavam per devant de Darauek, situat á la punta del S. del Delta, en l' indret hont se divideixen los dos brassos del Nil.
 A las cinch teniam á Schalakan á la vora dreta; y sis horas més tart fondejarem felisment á Bulak, que es lo port del Caire sobre la mateixa vora.
 Aquesta navegació del Nil, desde Rosetta fins al Caire, es tan deliciosa, com poch interessant al llegidor la llista de tants noms de pobles desconeguts; mes no he pogut passarla en silenci sense faltar á la exactitut de mon itinerari.