Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/XII
Lo dilluns 10 de Novembre de 1806, vaig participar mon arribo al scheih Methluti, amich meu, y 'l segon personatje de la ciutat, puig era lo scheih Mogarba, ó jefe dels mogrebins ú occidentals.
Aixís que rebé ma carta, la transmeté á Seid Omar Makràm, primer scheih del Caire, que unía á aquesta dignitat la de Nekib l' Ascharaf ó cap dels scherifs, y que representava casi lo paper de primpcep independent.
Seid Omar m' enviá tot seguit prous camells pera desembarcar mos efectes. Scheih Medlutti sortí á rebrem ab altres, y 'm conduhí á sa casa, hont m' havia disposat una habitació.
Vaig rebre las visitas de Seid Omar, de Scheih Sadat, y altres dignataris del Caire, que en sa conversació desplegaren la més ardent filantropía. Mes ¡quína no fou ma conmoció al veurem entrar á Muley Selema, germá de Muley Soliman, emperador del Marroch! Son rostre, formas y mohiments me recordavan exactament las del meu car y respectable primpcep Muley Abdsulem. Mon cor pegá un salt, y vaig dir: ¡Muley Selema!... quan ja estavam als brassos l' un del altre. Per molta estona corregueren las llágrimas per nostres rostres.
Nos sentárem, més nostres cors encare oprimits no 'ns deixavan parlar.
Muley Selema te més anys que Muley Soliman, mes lo dret de primogenitura no serveix de res al Marroch, hont cap lley regula la successió al trono: tant sols la forsa fixa 'ls drets dels pretendents, com ja vam dir. A consecuencia d' aquest sistema d' anarquía, Muley Selema, després d' un regnat d' alguns mesos, havent sigut duas vegadas batut per son germá, se vejé precisat á renunciar al trono, retirantse definitivament al Caire, hont s' establí ab sa familia, abandonat de son germá, y vivint á despesas dels scheihs de la ciutat.
Estava jo al corrent de sa historia; ell sabia també la meva; aixís es que poguerem ab franquesa explicarnos tots dos. Se manifestá molt ressentit contra Muley Soliman. Vaig poder no obstant sossegarlo una mica, reconvenintli amistosament algunas faltas lleujeras, y després d' una llarga sessió, que terminá besantme la barba y 'l chal, digué que mas paraulas eran més dolsas que 'l sucre.
Vaig tornar las visitas als grans scheihs, y acompanyat de Seid Omar vaig anar á veure al baixá Mehemed Ali en quals mans vaig deixar la carta del capitá-baixá que 'm dispensá los més grans obsequis. Dit primpcep, encare jove, es petit y garbat; es valent, te 'ls ulls vius, y 's nota en éll cert ayre de desconfiansa; dotat de talent y bon sentit, no te instrucció, y sovint no se sab sortir del pas: y llavors es quan Seid Omar, que exerceix sobre éll notable influencia, fa senyalats serveys al poble y al mateix baixá.
Se fa pujar fins á cinch mil homes lo cos d' arnautas que te á sas ordes Mehemed Ali, qui domina l' Egipte. Aquestos soldats son revoltosos y exigents; mes lo poble 'ls sufreix ab paciencia, perque no seria més ditxós ab los mameluchs ni ab los turchs; y com no está en estat de donarse un gobern representantiu, sufreix lo jou en silenci. Per altra part Mehemed Ali, que deu sa elevació al valor de sas tropas, tolera sos excessos y no sab ferse independent; ademés que 'ls grans scheihs, gosant baix aquesta classe de gobern major influencia y llibertat, apoyan ab totas sas forsas lo sistema existent. Lo soldat tiranisa, lo poble baix sufreix, mes los grans no se 'n ressenten, y la máquina va com va. Lo gobern de Constantinopla, faltat d' energía pera mantenir lo país en complerta sumissió, sols gosa d' una especie de domini, que li produheix alguns petits rendiments, los quals procura aumentar d' any en any ab nous tributs. Lo petit número de mameluchs que hi ha está confinat al alt Egipte, hont Mehemet Ali no pot extendre sa dominació; mes com per una singularitat de la naturalesa no poden aumentar sa població en Egipte per medi de la generació, y no 's permet que 'n vingan més d' Assia, acabarán per desapareixer del tot. Elfi Bey, ab son cos de mameluchs, árabes, turchs y renegats, recorre 'l desert de Damanhur. Lo gobern de Constantinopla no pot contar ab Alexandría, la qual, no obstant sa posició geográfica, ni es ciutat egipcia, ni turca. Tal es lo cuadro fidel de la actual situació política d' Egipte.
Los naturals donan al Caire lo nom de Massar. Los turchs l' anomenan Misr Kahira ó Massar lo gran. Lo nom d' Egipte es desconegut als habitants, los quals anomenan a aquell país Berr-Massar ó Beled-Massar, es á dir, terra ó país de Massar: al alt Egipte li donan lo nom de Lo Saaid.
Molts viatjers cristians han dit que 'ls carrers del Caire eran molt bruts y d' aspecte trist. Puch assegurar que hi ha pocas ciutats en Europa ab los carrers tan nets. Tenen bon trepitjar com los passeigs d' Europa. No son empedrats y si 's veuhen alguns carrers molt estrets, també n' hi ha de molt amples, encar que tots semblan més estrets de lo que realment son, á causa de la projecció del primer pis com á Alexandría. Ditas projeccions ó voladas se troban de tal manera disposadas, que en los carrers estrets las casas casi 's tocan ab las del devant, puig sols las separa un espay de quatre dits, disposició que es necessaria y agradable en un país tan calent.
Lluny d' oferir los carrers del Caire aspecte trist, lo gran número de botigas y tallers, unit á la inmensa gentada que hi circula, fa variar la escena á cada instant, y jo 'ls trobo tan alegres y divertits com los de las grans ciutats d' Europa. Lo barri dels europeus, situat en un ángul solitari lluny del gran tráfech, haurá tal vegada donat peu á las descripcions fetas per los viatjers cristians. No m' empenyaré en negar que la residencia en lo Caire sia desagradable als europeus; tancats en son trist barri, y obstinats en conservar lo vestir y usos de sa patria, si 's presentan en los carrers; aquesta singularitat atrau sobre ells la curiositat pública: llavors s' aturdeixen y van com esparverats. ¿Podrá tirarse en cara aquesta grossería als árabes, gent sense civilisar, quan se veu á Londres al inglés civilisat fer altre tant, y encare insultar al extranjer que 's presenta ab un vestit dos dits més llarch ó curt que 'l seu?
Diuhen que l' estiu es llarch en lo Caire; mes la calor deu naturalment temperarse per la forma dels carrers y casas; los sostres de las habitacions tenen oberturas ben entesas pera produhir corrents d' aire. La tardor fou fresca mentres hi vaig ser, en termes de ferse allí tan sensible lo fret, com lo que havia jo experimentat á Londres á la mateixa estació. Previngut ja de la fredor de las nits en lo desert, havia pres las precaucions convenients.
Lo clima del Caire no es tan humit com lo d' Alexandría, puig l' higrómetro de Saussure sols marcá 56°. La disposició de mon allotjament no 'm permeté observar los vents. La atmósfera estigué alternativament serena y ab núvols com en Europa. Durant ma residencia plogué alguna vegada, mes may vaig sentir cap tró.
Tanca lo Caire algunas mesquitas, la major part de las quals no mereixen la pena de visitarse. La gran mesquita, L' Azahàr, es superba per la extensió del edifici, mes no per la magnificencia de la construcció y luxo dels ornaments, com diu M. Brown. Sas columnetas de marbre comú, á lo més d' un peu de diámetro, ab capitells grosserament travallats y molt bruts, no van be en un edifici d' aquesta naturalesa. Lo trespol, en compte de las ricas catifas de Persia de que parla lo mateix viatjer, estava cobert d' estoras molt ordinarias y usadas que renovaren mentres hi vaig ser ab altras de la mateixa classe. Vaig preguntar expressament als scheihs y á altras personas, ahont s' havian transportat las preciosas catifas que abans hermosejavan la mesquita d' Azahar; tots m' asseguraren que en aquell temple may n' hi havia hagut d' altras que las que veya, y de totas maneras fora impossible fer ús de las catifas, perque molts pobres tenen costúm d'anar á dormir á la mesquita, cubrintse ab las estoras, cosa que jo he vist sovint, y'ls insectes que deixan allí no moren sino quan se rentan ditas estoras, lo qual no podria ferse ab las catifas. M' es sensible contradir á M. Brown, viatjer dels que mes aprecio, per son atrevit viatje al Darfur, y me complasch en creure que sas descripcions de l' interior d' Africa no contindrán tantas inexactituts com se li poden notar sobre Egipte.
Aquesta mesquita, en quins voltants viuhen los més notables scheihs del Caire, está principalment destinada als mogrebins, que acudeixen allí á fer sa oració ab preferencia á tota altra mesquita. En dit temple 's reuneixen los consellers del cadí, com també los principals sabis, pera fer sas lecturas, ó donar las explicacions de la lley, dividintse en diferents rotllos per la vasta extensió de la mesquita.
Mes aquella hont la devoció atrau més gent, se nomena L' Hazanèinn; en la qual se veneran las reliquias d' un net del profeta. Sa construcció es semblant á la de las altras; mes te una capella cuadrada ab una bonica cúpula, hont se venera lo cap del santó Sidi Hassàn, colocada en un sarcófach de fusta, com ho son los de tots los santons mussulmans. Cubreixen dit monument ricas robas de seda brodadas d' or y plata, y 'l rodeja una reixa de llautó y plata, terminada en una especie de cúpula petita en la part superior.
Lo segon objecte de la devoció dels habitants es la bonica mesquita de Setna Ziànab ó nostra Senyora Zianab, aixís nomenada del nom de la germana de Sidi Hassan, neta del profeta.
La mesquita del sultá Hazan, prop de la ciutadela, es notable per la valentía de sa construcció, sa altura y una hermosa nau per l' istil d' algunas iglesias d' Europa.
Tampoch careix de mérit la mesquita del sultá Calaun; mes la capella separada hont se troba lo sepulcre d' aquest primpcep, es mes bonica encare. Termina en cúpula sostinguda per superbas columnas. En aquella mesquita vaig veure molts sastres ocupats en cusir una inmensa tela de llana negra, destinada á cubrir la Kaaba ó casa de Deu a la Meca. Aquesta tela que envian cada any del Caire, es una especie de xamellot, qual teixit artísticament travallat, forma la professió de fé: No hi ha altre Deu, que Deu. Los carácters, que tenen algunas polsadas de grandaria estan espargits per la tela com á flors ó altres dibuixos. Al entrar jo en l' obrador hont travallavan, los sastres me presentaren agulla y fil pera cusir; y com es acte piadós y meritori, vaig donar alguns punts á la tela, qual destí era tan respectable.
Entre las dependencias de la mesquita del sultá Calaun, hi ha un hospital general pera 'ls malalts dels dos sexos, y pera bojos. Tots aquestos desgraciats están en la més espantosa miseria, y sense robas, mentres l' administrador desplega lo més gran luxo. Després d' haverme ensenyat totas las parts del hospital, vaig deixarhi una almoyna, de lo que no vaig tardar en arrepentirme, al saber que 'l hospital possehia prous rendas pera acudir a la assistencia de tots los malalts, si la administració estigués en mans netas. Als principis del establiment havian portat lo luxo fins á fer construhir un magnífich menjador pera 'ls malalts, en mitj d' un gran pati rodejat de galerías, y pagar una cobla de músichs pera que toquessin cada dia sota dit menjador. Tot desaparegué, y avuy sols quedan ruinas, qual vista inspira la més profonda tristesa.
Ja hem parlat del Seid Omar lo Makram, cap dels scherifs, y de Scheih lo Methluti, jefe dels mogrebins: heus aquí los noms y empleos dels altres grans scheihs del Caire:
Scheih Scharkàui, jefe de la gran mesquita L' Azahar, y primer scheih del Ulema ó cos de sabis.
Scheih l' Emir, administrador y tresorer del Azahar, y segon jefe del Ulema.
Scheih Sadàt l' Uafaïya, jefe de la orde ó confraternitat dels Uafaïyas. Es un rito que te sas prácticas y oracions particulars.
Scheih lo Bekri, jefe de la orde d' Abubekr.
Los quatre scheihs y jefes consellers del cadí:
| Scheih Hhaneffi, Scheih Schaffi, Scheih Maleki, Scheih Hanbeli, |
quals noms corresponen als cuatre ritos ortodoxos. |
Hi ha entre 'ls sabis principals:
Scheih lo Mehedi.
Scheih Soliman Fayumi.
Seid Dauahli.
Seid Abderrahman Djabarti, primer astrónom del país.
Sheih l' Arussi y scheih Saui gosan de gran consideració, en memoria de la que gosaren sos pares.
Seid lo Meheruki, jefe del comers, personatje de la més alta influencia.
Mahmud Hhassen, segon jefe del comers.
Aquestos dignataris ostentan tot lo luxo que 'ls hi permeten sos medis. Pot dirse que respecte d' aixó ofereix lo país lo contrast més marcat ab la miseria aparent que regna en l' imperi del Marroch. Cap d' ells dona un pas sense anar acompanyat de gran número de criats. Reben las personas de classe inferior ab tota la dignitat d' un sultá; surten casi sempre á caball, precedits d' una professó de saiz ó patjes de geneta, ab llargas varas á la má, mentres per derrera 'ls escolta altre grupo de criats armats y á caball. Aixó dona al Egipte la apariencia d' una república aristocrática, posada al jou del despotisme militar y que no vol abandonar aquell simulacre de llibertat, la qual creu conservar baix las formas d' independencia. Mehemet Ali y 'ls arnautas s' apuran poch per aquestas formas, mentres paguin y obeheixin.
Lo cult se practica ab las mateixas adicions que vaig donar á coneixer parlant d' Alexandría. Vaig passar lo Ramadan al Caire. Sapigut es que aquest temps d' abstinencia se reduheix pera 'ls richs á viure al revés, es á dir, dormir durant lo dia y divertirse á la nit.
Durant aquest temps, las mesquitas, casas y carrers están perfectament iluminadas. En los grans salons de las personas ricas se contan centenars y encare milers de llantietas ó gots de vidre de diferents colors, plens d' oli y suspesos de coronas de ferro de varis diámetros, posats uns sobre altres en forma d' aranyas; lo qual produheix un bonich efecte, sense llensar mal olor, puig lo fum se 'n va per las oberturas de dalt practicadas en lo centre de las cúpulas que hi ha en mitj dels salons.
Los habitants corren com á bojos per los carrers lo dia de pascua, ab fullas verdas de palma á la má. Las donas van en grupos d' una banda á l' altra, las més plorant y xisclant. La tradició mana que en aquestos dias se visitin los sepulcres; mes jo m' inclino á creure que aquesta costúm pública, de cap manera indicada per la lley, no es sino un resto del antich cuit d' Adónis ó Adonaï. ¡Tanta es la analogía que hi ha!... Com nostre any es llunar, ditas festas no queyan llavors en primavera; aixó no succeheix més que vuyt vegadas en cada período de trenta tres anys.
La ciutadela, que domina del tot la ciutat, está dominada també per una montanya; de modo que no podria sostenir un atach en regla. Aquí es hont se troba lo famós pou de Joseph, tantas vegadas descrit pe'ls viatjers.
Encar que las pirámides de Djizé estavan en aquella ocasió rodejadas dels árabes rebeldes é hi hagués perill en acostarshi, vaig voler ab tot y aixó arriscarme á veure aquells colossos elevats per la má del home. Havent sortit pera Djizé, ab tal intent, vaig avansar cap á las pirámides, escoltat de mas gents ab las armas en la má, fins á un punt, d' hont fora imprudencia passar, puig teniam casi á la vista alguns escabots de caballería enemiga, que 'ns amenassaban, y volian venjar la pérdua de doscents camells, que 'ls arnautas de Djizé tingueren la fortuna de péndrelshi la nit avans.
No es suficient la imaginació, sense l' auxili del tacte, pera formarse una idea justa y exacta de las pirámides, de la columna d' Alexandría, y de qualsevulla altre objecte de formas y dimensions extraordinarias. Me n' havia endut l' ullera acromática, y la ullera militar de Dollond. A forsa de comparacions, aproximacions y raciocinis, crech haver lograt formarme una idea, sino del tot exacta, lo qual es impossible quan sols se consulta un dels sentits, per lo menys sumament aproximada.
No parlaré aquí de sas dimensions, ja que la comissió d' Egipte ha resol completament lo problema; n' hi ha prou ab saber que son las massas més colossals que existeixen.
Las pirámides de Djizé son tres, de las quals duas considerablement més grans que la tercera; mes entre aquellas duas vaig creure advertir menys diferencia en l' altura de la que han indicat los viatjers.
Lo sabi historiador dels extravios del esperit humá, M. Dupuis, ha dit que la gran pirámide está construhida de tal manera, que colocat l' observador al peu lo dia del equinocci, veuria 'l sol á mitj dia, com assentat ó recolzat sobre 'l cim. Aixó vol dir que 'l plano inclinat ó 'l costat de la pirámide, forma ab lo plano del horizont un ángul igual á l' altura meridiana del sol en aquella época, ó á l' altura del ecuador. Estant las pirámides colocadas bastant exactament á la latitut de 30º N., resulta que aquest ángul deu ser de 60°. Com tots los costats donchs, semblan igualment inclinats, lo perfil de la pirámide tallada perpendicularment desde 'l vértice á la base pe'l mitj de dos de sos costats oposats, deu exactament representar un triángul equilátero. Aquesta felís casualitat, causada per la més simple figura rectilínea que s' emplea en la construcció d' un edifici, produheix aquest hermós fenómeno, y era pera mi un estímul que m' animava á comprobarho.
Quan se miran las pirámides á certa distancia, sembla que tenen la base molt més llarga que 'ls costats, ó l' ángul del vértice més obert ú obtús que 'ls de la base; mes aquesta ilusió prevé de que 's descubreixen casi sempre dos costats de la pirámide, y llavors se veu la diagonal del cuadrat de la base, que per sa naturalesa es més llarga que'l costat; lo qual fa semblar á la vista las pirámides aplanadas, encar que sa altura es igual á la longitut d' un dels costats de sas bases.
Está igualment resolt lo problema sobre 'l destí de las pirámides: foren elevadas pera servir d' última mansió als soberans, que portant més enllá de la tomba la distinció enorme de son rang sobre un poble esclau, feyan elevar al cel sas despullas mortals, mentres los cadávres de sos súbdits eran sepultats á poca distancia dels pous de las momias: aixís es l' home, sobre tot lo poderós.
Las pirámides son conegudas dels árabes ab lo nom de L' Haràm Firàun. Ne contan mil historietas, y creuhen que hi ha galerías subterráneas, que 's ramifican y extenen per tot lo baix Egipte.
Se sab que no existeix en aquells antichs monuments cap inscripció ni geroglífich capás d' oferir datos sobre la época de sa construcció. S' atribuheix la gran pirámide á Cheops, que vivia sobre vuytcents cinquanta anys abans de la era cristiana; mes jo crech que es millor créurela anterior á la época histórica, perque si fou obra d' aquell primpcep existirian altres testimonis que la simple relació d' Herodoto sobre un monument, que en son temps devia excitar la atenció y admiració dels homes.
Al peu de la gran pirámide hi ha un aduar árabe. La comparació detinguda de las casas y tendas ab aquesta construcció colossal me serví d' escala pera formarme la idea més exacta possible de sas vastas dimensions.
Inmediat á las pirámides vaig veure la Esfinje, busto ó cap format d' una roca d' enorme magnitut, que 'ls árabes nomenan Abulhhul. Se percebeix perfectament lo pentinat, los ulls, y la boca; mes com me trobava casi de front, no la poguí veure de perfil com volia.
La planura y turons del Sahhara, del tot cubertas de sorra blanca movedissa, terminan lo cuadro cap al occident.
Djizé está situada á la esquerra del Nil. Antigament aquesta població era, segons me contaren, un lloch deliciós, rodejat de casas de camp y de jardins. Are es morada ben trista y poblada de soldats arnautas, que no son res més que bandolers. Aixís que vaig posar los peus á terra, se m' acostá un de sos jefes, y 'm tocá l' arbornús, com pera examinar la calitat de la tela; pero aviat acudí un de mos criats ab ayre amenassador á ferli deixar, desviantli la má; al veure llavors aquell home molts criats armats y caballs que sortian de las llanxas y venian a colocarse á vora meu se retirá, y ja no se me 'n acostá cap més, ni al anar, ni al tornar de las Pirámides. Lo nom Djizé es pronunciat Guizé per los naturals, que donan lo so de Guim á la lletra árabe Djim.
Al retorn de Djizé vaig visitar la illa Rudi ó Ruda, sobre 'l Nil, prop de la vora dreta. Aquesta illa, are abandonada, era antigament un petit paradís, cobert de jardins deliciosos. Al extrem S., y en una especie de pati fondo que comunica ab las ayguas del riu, hi ha lo famós Mikkias, columna establerta pera midar cada dia l' altura de las ayguas del Nil, á la época de la inundació. Se divideix al efecte en colzes desiguals, ó per millor dir, inexactes y dits; de modo que cadascú pot segons aquestos datos calcular lo grau de fertilitat de la terra en la cullita següent. Mes avuy aquest monument de tan alta importancia se troba abandonat á una escabot de soldats, ó mes be de bárbaros que sembla conspiran á sa destrucció. Al desembarcar me conduhiren á uns pilots de ruinas desertas. ¡Quína no fou ma sorpresa y dolor al convencem, per lo testimoni de mos propis ulls, que la mateixa sort espera al mikkias! Ja están arruinats una mesquita y altres edificis adherents al mikkias; cuatre columnetas de las vuyt que formavan la galería superior son á terra; los sostres cauhen á trossos, y com si la má del temps no fos prou pera destruhirlo, los soldats van arrancant lo plom que uneix las pedras, y las fustas que forman lo sostre: aixís es com s' accelera rápidament la ruina d' un edifici de la més gran utilitat, y que per tants sigles ha contribuhit á la gloria del país.
En lo curs de sas expedicions en Egipte, havian los francesos fet algunas reparacions al mikkias, y restablert l' orde del servey; mes tot está ja destruhit, y la columna mateixa del mikkias hauria tingut igual sort, si no s' apoyés en una gran viga trasversal que 'ls francesos posaren sobre 'l capitell. Vaig preguntar si hi havia algú encarregat de guardar un edifici tant interessant y 'm respongueren: ¿Quí ho pagaria? — ¿Per qué al menys no 's posa una porta pera impedir la entrada? — Perque costaria diners, y 'ls soldats se n' endurian la porta y la viga... Las llágrimas son la única resposta á tan desoladora apatía. Vaig arribar á creure que Mehemet Alí conspirava com los demés á la destrucció del mikkias, qual ruina sembla haver també desitjat lo califa Omar.
Las parets del pati, en qual centre se troba lo mikkias, están revestidas de pedra quarsosa; la escala per la que se baixa al fons del pati, es de la mateixa pedra, com també la columna, á la que no 'm fou possible acostarmhi per estar rodejada d' aygua. Una cúpula de fusta, d' agradable forma, que cubria antigament lo pati y la columna, va desapareixent poch á poch de dia en dia.
Un monument d' aquesta especie en un país en que las cullitas dependissen de las plujas, ó altres causas accidentals, seria insignificant é inoportú; mes en Egipte, hont la abundancia y miseria son relativas al grau de pujada periódica del Nil, havent demostrat exactament la experiencia lo resultat que produheix sobre las cullitas cada colze d' aygua d' elevació, l' instrument destinat á midar aquesta pujada del riu deu ser de la més alta importancia pera un gobern ilustrat; puig li suministra un medi cert de prevenirse contra 'ls desastres que son inevitables en altres paissos, hont no 's pot coneixer lo grau, abundancia y escassedat sino al temps de la cullita. Per aquesta rahó dedicaren los francesos á dit objecte una atenció particular. A ells també se deuhen las hermosas ramblas que atravessan la illa Ruda en tota sa llongitut de S. á N.
Desde allí vaig tornar al antich Caire ó Massar l' Atik, arrabal sobre la dreta del riu devant de la illa y de Djizé.
Diuhen que antigament era aquest arrabal més agradable que 'l Caire, á causa del gran número de casas que 'ls grans y richs de la ciutat havian fet edificar; mes avuy las casas abandonadas se van arruinant, y jo mateix he vist soldats arrancarne la fusta pera véndrela. No obstant la població es bastant gran y 'ls mercats públichs están ben provehlts.
Hi han allí convents dels diferents ritos cristians. Vaig visitar lo monastir grech situat, en hermós indret, ab un terrat elevat que domina la ciutat y campinya. Desde allí se descubreixen las pirámides de Sakkara, que semblan rivalisar en altura ab las de Djizé, una de las quals está construhida á grans esglahons.
Hi ha en dit monastir una capella dedicada á Sant Jordi, que tenen en molta veneració en lo país. La imatje del sant se veu colocada en un ángul sobre un petit altar y derrera d' una reixa de filferro. Del centre de la capella s' eleva una columna á la qual hi ha una cadena de ferro, que serveix pera subjectar los bojos que portan allí pera implorar la protecció del sant: los monjos contan que fa curas miraculosas, sia la que sia la relligió dels bojos que s' hi presentan.
Havent anat á visitar lo convent dels coftas, m' introduhiren en una gruta sota del altar major, hont pretenen se refugiá la familia de Crist, quan vingué á Egipte fugint de las persecucions de Herodes. La cosa me semblá tan absurda en totas sas circunstancias, que no mereix fixar un moment nostra atenció. Es de suposar que la tal gruta ó capella no son monuments estérils pera 'ls monjos encarregats de sa conservació.
L' arrabal més considerable del Caire es Bulak, sobre la ribera del Nil. Hi ha bons edificis; y la situació d' aquest lloch es la que 'l preserva de la destrucció que ja amenassa á Djizé y al vell Caire. Lo port de Bulak está plé de gran nombre de barcos que fan lo comers ab tots los pobles de las voras del Nil: aixís es que 's nota molta activitat, y la aduana produheix beneficis considerables. Lo camí de Bulak al Caire es hermosíssim desde que fou reparat y embellit per los francesos.
Al parlar del comers de Bulak, cal convenir que tot just es sombra de lo que deuria ser; puig l' estat d' insurrecció del alt Egipte, ahont s' han retirat los mameluchs ab Ibrahim Bey y Osman Bey Bardissi, fa perdre al Caire casi tot lo comers del Africa interior. Las revolucions de Berbería destorban la sortida de las caravanas del Marroch, Alger, y tots los paissos occidentals. Per altra part los árabes del Ssaddor, arriban fins á las inmediacions de Suez á robar las caravanas que portan las mercaderías d' Arabia é India pe'l mar Roig; afegeixis á aixó que la guerra d' Inglaterra suspén del tot lo comers del Mediterrani: heus aquí las causas que han disminuhit tant lo comers exterior d' Egipte.
No es molt més floreixent l' interior. Los mameluchs dominan en tot l' alt Egipte; Elfi, en la provincia de Behira; los árabes de la provincia de Scharkia están revoltats; hi ha cada dia revolucions parcials en la Garbia ó Delta, de modo que es casi impossible donar un pas en Egipte sense correr los més grans perills.
Al veure que en circunstancias tan fatals se fa encare un gran comers en lo Caire, no puch menys de dir que l' Egipte es país admirable per sos recursos. Mes ¿qué seria en circunstancias més favorables, y baix un gobern tutelar?