Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/XIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
CAPITOL XII Tomo segon - CAPITOL XIII
Viatjes de Ali Bey el Abbassi
CAPITOL XIV




CAPÍTOL XIII



Viatje à Suez. — Barcos árabes. — Travessía del mar Roig. — Perill de la embarcació.— Arribada à Djedda. — Assumptos ab lo gobernador. — Djedda.

 Terminat lo ramadan lo dia ll de Desembre, vaig donar las disposicions necessarias pera mon viatje á la Meca. Alguns de mos amichs eseribiren á sos corresponsals de Suez, Djedda y la Meca, pera ferme preparar allotjaments, y procurarme protecció en tots los punts hont me detingués. Lo dilluns 15 de Desembre de 1806 vaig sortir del Caire, acompanyat de molts scheihs.
 A curta distancia de la ciutat, me vaig despedir d' aquells bons amichs, que no vaig permetre s' internessen més en lo desert, y duas ó tres horas després vaig fer parada en Ashas, que está á mitja lleuga al N. de Matarieh.
 Vaig esperar dos dias á Ashas dins de ma tenda la reunió d' una gran caravana. Durant aquest temps vingueren á visitarme alguns de mos amichs del Caire, tant cristians com mussulmans, entre altres lo primer cónsul de Fransa, qui 's presentá acompanyat d' una comitiva bastant considerable, y de cinch mameluchs, renegats francesos, al servey de Mehemet Ali. Vaig preguntar á aquestos sobre sa situació, y vaig saber que després d' haver pertenescut al exércit francés, s' havian posat lo turbant, y 's trobavan ben establerts ab sas familias. Tenen cada hú d' assignació un duro espanyol diari, y casi sempre van de comissió pe'ls pobles cobrant las contribucions y altres objectes; destí que 'ls fa guanyar molt diner. Tenen ademés bonichs caballs ricament guarnits.
 Lo dijous 18 á mitj dia 's doná la senyal de sortir, y aviat apareixeren de tots los punts del horisó llargas fileras de camells, sortint de sos campaments respectius pera reunirse al gran grupo, que no tardá á posarse en marxa dirigintse cap al E. per mitj del desert.
 Jo duya solsament catorze camells y dos caballs, per haver deixat á Egipte tots mos efectes y part dels meus criats. La caravana contava cinch mil camells, y dos ó trescents caballs. Hi havia gent de totas las nacions mussulmanas que anavan a fer la pelegrinació de la Meca.
 Los camells caminavan arrenglerats, y á pas igual y regular com un rellotje. Acamparem part de la nit en mitj del desert.

 Dia 19. — Com la caravana anava molt poch á poch, seguint sempre la mateixa direcció, jo passava al devant, acompanyat de dos criats, que 'm posavan una petita catifa y un coixí al costat del camí, y m' assentaba durant més de tres quarts d' hora que tardava en desfilar; després tornava á pujar a caball, y arribant al devant altre cop, repetia tres ó quatre vegadas la mateixa maniobra, ab lo qual no se'm feya tan pesat lo camí.
 Aquest desert se compón del tot de dunas movedissas, sense 'l menor indici de plantas ó animals; no s' hi veu un insecte ni un sol aucell. Al lluny, sobre la dreta, se descubreix la branca del Djebel Mokkattam ó montanya tallada del Caire, que s' exten fins vora de Suez.

 Dia 20. — S' emprengué la marxa molt dematí. Arribat á un petit turó, vaig descubrir la ciutat de Suez á llarga distancia. Llavors tots los que tenian caballs, com també 'ls árabes armats, montats en camells ó dromedaris, passaren devant de la caravana, y continuaren en aquest orde.
 Poch després vejerem sortir de Suez una escabot de gent á caball, y dirigirse cap á nosaltres. Ja 'ns disposavam á defensarnos, quan se reconegué eran soldats arnautas, y habitants de Suez que 'ns sortian al encontre. Ab aixó lo temor cedí son lloch á la alegría, y haventse reunit los dos cossos, comensaren los festeig.
 Caminarem en lo mateix orde, sobre una llarga bardissa, mentres alguns árabes, destacantse successivament de dreta á esquerra, se desafiaban mútuament, y s' entretenian en correr enjegant escopetadas paralelament á nostra línea, de manera que sentiam xiular las balas devant de nosaltres y molt aprop, lo qual divertia molt á tota la caravana.
 Es realment un admirable cop de vista veure aquells árabes destacarse de la línea, corre á galop, montats en caballs ó dromedaris, ab la llansa á devant, en una direcció paralela á la línea, y tan prop d' ella, que la extremitat de la llansa passaba á menys de cinch dits de distancia de nostres caballs. Figúrinse la classe de moviment que devian donar als seus, pera no tocar la línea, que no per aixó deixava de marxar endevant. Era indispensable que sa carrera fos oblícua y rápida com una exhalació. ¡Quíns caballs los árabes!
 Per fí, alií á mitj dia, al espetech dels tirs y dels crits d' alegria, feu la caravana sa entrada á Suez, hont m' allotjaren en una casa previnguda.
 Suez, es una ciutat petita que 's va arruinant, hont se troban sobre cinchcents mussulmans, y uns trenta cristians. Per sa posició á la extremitat del mar Roig, es la clau del baix Egipte per aquell costat, tant més no haventhi altre punt d' apoyo en mitj d' aquest desert.
 Lo port es dolentíssim; las embarcacions del mar Roig, nomenadas daos, no poden entrarhi sinó en la marea alta, y després de descarregar. Lo verdader port de Suez, está mitja lleuga distant cap al S., sobre la costa d' África, y es accessible á las grans fragatas.
 Lo mar Roig, devant de Suez, te tot lo més duas millas d' ample en la marea alta; en la baixa se reduheix á un ters d' aquesta latitut. Sobre l' embarcader hi ha un arrecife casi del tot format de petxinas, y molt cómodo pera 'l desembarch.
 Los carrers de la ciutat son regulars, sens empedrar, y 'l sol de sorra; en quant á las casas, la major part van cayent lo mateix que las mesquitas.
 Lo clima del país es molt variable. Lo mercat públich bastant ben provehit de certs articles; la major part dels queviures arriban allí per mar de las duas costas d' Arábia y África. Lo Wadi tor, lo Djebèl tor ó mont Sinaï, proveheixen á Suez de fruytas bastant bonás y llegums. Lo pá que allí 's fa es una espècie de coca mal pastada. La carn es escassa, y sovint falta de tot. Hi ha poch peix. La reunió dels convoys marítims y caravanas, fa circular allí una considerable massa de numerari, aliment contínuo de la activitat dels habitants, que son tots sens excepció, negociants, comerciants ó camálichs.
 La ciutat no te aygua; mes la duhen de lluny. Lo Bir Suez ó pou de Suez, qual aygua es salobre, dista cinch quarts de lleuga seguint camí del Caire; L' Aayon Moussa ó fonts de Moisés, que donan un aygua pudenta, están molt més lluny, sobre la costa d' Arabia. La única aygua bona es la que ve de las montanyas del E.; mes costa molt cara, y es tan escassa, que moltas vegadas es precís disputar ó pegarse pera tenirne un bot. Es tal la erma de la sorra que rodeja á Suez, que no s' hi veu un arbre tant sols, ni una herba.
 Los cristians, que son tots del rito grech, tenen á Suez una iglesia y un papas.
 Volta la ciutat una mala muralla, algunas trinxeras, y altras obras de campanya, aixecadas per los francesos; mes tot aixó no está defensat mes que per dos ó tres petits canons de á dos.
 Un negre, esclau d' un personatje del Caire, era llavors gobernador de Suez, ab títul d' agá, y trenta soldats arnautas á sas ordes. Sa kiàhia ó lloctinent gobernador era al mateix temps jutje civil de la ciutat. Tots aquestos soldats y sos jefes guanvan molt diner ab lo contrabando que fan habitualment.
 No conté Suez altres artesans que calafats.
 Sols hi vaig estar dos dias, y 'l dimars 23 de Desembre de 1806 me vaig embarcar en un dào pera fer ma travessia á Djedda, per lo mar Roig.

 Los daos son las embarcacions árabes de major port que navegan en aquell mar. Sa construcció es singular; sa altura igual á més d' un ters de longitut del casco del barco, y dita longitut s' aumenta encare en la part superior per una llarga projecció en la proa, y altra en la popa, á semblansa de las antigas galeras troyanas.

Proporcions del dao que jo montava.

Peus de Paris.
Longitut de la quilla  .   .   .   .   .   .   .   .   .   . 43
Projecció de la popa  .   .   .   .   .   .   .   .   .   . 16
Projecció de la proa  .   .   .   .   .   .   .   .   .   . 32
La major longitut del cos del barco  .   .   .   .   .   . 21
Altura del casco  .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   . 16
L' arbre midat desde 'l fons de cala  .   .   .   .   .   . 60
La verga  .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   . 80
Amplada mitja de la cambra  .   .   .   .   .   .   .   . 60
Sa longitut  .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   . 14
Sa altura  .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   . 5 ½

 Las cordas d' aquestos barcos son d' escorsa de palmera, y las velas de cotó molt bast. Duhen tres velas de repuesto de diferents tamanyos, y duas petitas de llatinas; pero may se 'n posa més que una de gran ó petita segons la necessitat. Lo barco en que jo anava no duya altre carga que plata acunyada, tancada en sachs sellats per los negociants de Suez ó 'l Caire, y dirigits á sos corresponsals de Djedda. Vaig llogar lo camarot pera mi sol; mos criats anavan sota cuberta, hont se trobavan igualment més de cincuanta pelegrins. Lo capitá era de Mokha, y 'ls quinse mariners de la tripulació flachs y negres com micos.
 Després d' esperar tres dias, s' issá vela lo divendres 16 per la tarde.

 Dissapte 27. — Havent navegat tota la nit y tot lo dia 27, se tirá l' áncora á las quatre de la tarde en un port de la costa d' Aràbia, nomenat L' Hammam Firàun ó banys de Faraon. La longitut d' aquell lloch, segons mas observacions es de 30° 43' 25" E. del observatori de Paris, a la punta del cap Almarhha, hont està situat.

 Dia 28. — Al capvespre nos detinguerem á poca distancia de la ciutat de Tor, en la costa d' Arabia.

 Dia 29. — Al matí entra nostre dao en lo port de Tor, hont permanesquerem tot lo dia. Mas observacions me donaren per longitut 31° 12' 55" E. del observatori de Paris.

 Dia 30 — Tot lo dia 30 estiguerem en la mar, y passarem per devant del cap Ras Abumohhammed, sobre la mateixa costa.

 31 de Desembre. — Després d' haver navegat tota la nit pera atravessar lo bras de mar que s' interna en l' Arabia anomenat Bahar l' Akkaba, maná nostre capitá tirar l' áncora, després de posta de sol, en un petit port ben tancat, situat en una de las illas Naaman ó dels Avestrussos.

 1 de Janer de 1807. — Navegarem tot lo dia, y á la nit fondejarem sobre la costa d' Arabia.

 Dia 2. — Las mateixas maniobras que 'l dijous.
 La navegació per lo mar Roig es terrible. Casi sempre 's camina entre esculls y rocas á flor d' aygua; de modo que pera dirigir la embarcació, cal tenir sempre de guardia quatre ó cinch homes á la proa, que observan atentament la ruta, y ab sos crits adverteixen al timoner que viri á dreta ó esquerra: mes si s' erran; si s' adonan del escull massa tart; si lo timoner que no veu las rocas no s' aparta prou, ó 's separamassa; si llensa 'l barco contra altre escull proper que no s' havia vist; si sent lo crit de través, com sol succehir; si 'l vent ó la corrent s' oposan al cambi de direcció en un temps tan curt com lo que transcorra entre descubrir la roca y la arribada del barco al punt del perill; ¡quíns perills no 's corren á cada instant entre la vida y la mort en tan perillosa navegació! Per aixó no hi ha cap any que no hi hagi molts naufragis en aquell mar, que sembla retxassar l' atreviment dels navegants. Mes, ¿qué es lo temor de la mort al costat de l' esqué de las riquesas? Los barcos árabes que conduheixen las preciosa produccions de la Índia, Persia y Arabias, solcan contínuament aquell mar insaciable de víctimas, y que tal volta los espera pera engolirlos.
 Pera salvar una mica tals inconvenients, tenen los daos una falsa quilla per sota, que al tocar minva una mica lo cop y preserva la embarcació, sinó es molt forta la batzegada. Per altra part la inmensa vela de cotó de casi un dit de gruixa, sa mala forma que exigeix la mateixa maniobra que una vela llatina, de manera que pera cambiar de rumbo cal deixarla anar, voleyant llavors com un inmens estandart, y donant terribles batzegadas; las grulleras cordas d' escorsa que obeheixen ab dificultat; tots aquestos inconvenients fan la maniobra tan pesada, fatigosa y lenta, que estranyo no sia major lo nombre dels naufragis. En ma embarcació no sempre bastavan quinse homes de tripulació pera maniobrar la vela; moltas vegadas tenian los passatjers que ajudals.

 Dia 3 — Passarem per entre 'l numerós grupo de las illas Hamara, y tirarem l' áncora prop d' una d' ellas.

 Dia 4. — Fondejarem al caure la tarde sobre un illot entre esculls.

 Dia 5. — ¡Terrible dia! Després de mitja nit s' aixecá una terrible tempestat. Refresca lo vent en termes que á las duas de la matinada los cops del huracá, eran cada vegada més violents; y en pochs minuts se feren trossos los llivants de nostras quatre áncoras.
 Abandonat lo barco á la fúria del vent y de las onas, fou arrastrat cap á una roca, contra la qual comensá á donar horribles embestidas. La tripulació, creyentse perduda, donava xiscles de defalliment y desesperació. En mitj dels crits, vaig sentir la veu aguda d' un home que plorava y cridava com un noy; vaig preguntar quí era, y 'm digueren que era 'l capitá. Vaig fer buscar al pilot, més inútilment. Veyent llavors la cosa perduda, puig lo barco estava abandonat á sa desgraciada sort, y continuava donant horribles cops contra la roca, no vaig voler esperar á que s' estrellés, y vaig dir á mos criats que preparessen la llanxa. Al instant s' apoderan d' ella; tothom s' hi vol precipitar, m' allargan la má, hi salto per sobre 'ls caps dels passatjers, y dono orde d' allunyarnos de la embarcació; mes un home que tenia son pare á bordo, la detenia ab una corda del barco, cridant: ¡Abuya! ¡Abuya! ¡pare! ¡pare! Vaig respectar per un moment aquest rebato d' amor filial; mes á la vista d' un grupo d' homes disposats á tirarse á la llanxa, crido á aquell bon fill, que deixi anar la corda. Sort á mas ordres va continuar cridant al seu pare; llavors un fort cop de puny que li vaig dar á la má, l' obligá á deixarla, y en lo mateix instant fou llensada la llanxa á més de doscentas toesas del dao. Aquesta escena passá en menys d' un minut... Moments curts, pero horrorosos... En compte de la dolsa claror de la lluna que devia iluminar nostra vía, un vel de negríssims núvols nos tenia en tan profonda foscor que no veyam res. Estavam casi despullats; los cops de mar omplian d' aygua la llanxa, mentres queyan á estonas forts rams d' aygua. Nasqué una disputa, perque uns volian anar á la dreta, altres á la esquerra, com si fos possible distingir nostra via entre mitj de las més espessas tenebras. Fentse cada vegada més séria la disputa, la vaig fer parar apoderantme del timó, y dihentlos ab imperi: Jo 'n sé més que vosaltres, y m' encarrego de dirigir la llanxa: desgraciat del que s' atreveixi á disputármel.
 Jo havia observat molt be la posició de la terra al caure la tarde; mes no sabia cap á quin costat dirigirme. No podent orientarme en mitj de la fosquedat que 'ns rodejava, procurava tot lo possible conservar ma posició relativament al barco, que encare 's veya. Pera complement de desgracia, estava atacat de violents vómits de bilis. No obstant no vaig abandonar lo timó.
 Vaig dar ordre de remar; mos companys no 'n sabian; vaig senyalar son lloch á cadascú, y després de distribuhirlos los rems, los hi vaig explicar la maniobra, y 'm vaig posar á cantar com los mariners del mar Roig, pera darlos lo compás y ferlos moure ab uniformitat. ¡Quín espectácle! Jo estava casi despullat, descobert als cops de mar, pluja y pedra; lligat al timó sense saber ahont anar, sufrint horribles vómits, y obligat á cantar pera regular la uniformitat de la maniobra. Alguna vegada la llanxa, nostre derrer y únich recurs, tocava en una roca, y la sanch se 'ns glassava. Per fi, després de passar una hora en tan horrorosa agonía, comensaren á aclararse 'ls núvols; un raig de lluna serví pera orientarme, y dugué l' alegría fins al fons de mon cor. Nos hem salvat, vaig dir. Llavors vaig fixar la direcció de la llanxa cap á la costa d' Arabia, encar que no hi hagués claretat bastant pera descubrirla; y després de tres horas de las més grans fatigas, nos trobarem casi en terra a punta de dia.
 Desembarcarem en número de quinse, tots casi despullats ó en camisa: nostre primer moviment fou abrassarnos y donarnos la enhorabona per nostra salvació. Mos companys sobre tot no 's cansavan de manifestar sa admiració per ditxa tan inesperada; me preguntavan com havia jo pogut saber, á pesar de la foscor, que la terra estava allí; y per un moviment espontáneo de reconeixement se despullaren de part de sa roba per oferírmela; ab lo qual me vaig trobar aviat vestit, grotescament es veritat, peró á lo menys al abrich del vent que feya.
 Sols faltava saber quina era la terpa ahont nos trobavam. Pera aixó vaig enviar quatre homes á la descoberta. Sa relació 'ns va donar á coneixer que 'ns trobavam en una illa deserta, que no era absolutament més que una planura de sorra movedissa, sense aygua, sense roca, ni vejetació. Se descubría lo continent á algunas lleugas de distancia; mes ¿cóm tornarnos á exposar en la llanxa y ab una mar que seguia esvalotada? ¿Y si la borrasca havia de durar alguns dias, com quedariam en la illa sense menjar ni beure? Lo temps, que s' anava aclarint cada vegada més, me feu descubrir en l' horisónt nostre barco acompanyat d' altre dao. ¡Quína fou nostra alegría al tornarlo á veure, quan lo donavam per perdut!... ¿D' hont venia l' altre barco?
 Lo temps girá altra vegada: l' aygua queya á bots y á barrals, y al mateix temps un vent glacial nos privava dels sentits. Nos apretarem uns contra altres; un sol capot que portavam l' estenguerem sobre nostres caps, y serví pera defensarnos algun tant dels cops d' aygua, y fernos entrar en calor.
 A mitj dia calmá un poch lo temps, y la llanxa del altre barco, que 'ns buscava morts ó vius, s' acostá lo suficient pera veure las senyals que li feyam ab una camisa posada en la extremitat d'un rem. Aviat s'acostá, sos mariners nos asseguraren que 'l dao s' havia salvat, sens averíá considerable, per ser molt fort y dur poch cárrech. Com havia perdut totas sas áncoras, fou afortunadament socorregut per l' altre barco, que arribant casualment en aquell moment d' aflicció, li havia deixat un áncora y alguns llivants.
 Nos embarcarem en las duas llanxas, y tornárem al barco. Mes ¿cóm pintar la escena que passá al arribar á bordo? Tothom boig d' alegría content per veurem salvat, se tirá á mos peus llensant llágrimas d' alegría; m' abrassavan, y no sabian com manifestarme son goig, perque 'ns havian ja cregut engolits per la mar, aixís com nosaltres creyam que ells s' havian fet trossos contra las rocas. No pogué mon cor resistir á tan tendra escena: conmogut profondament á semblants espontáneas mostras de son afecte, sentí mos ulls plens de llágrimas.
 En lo terrible moment en que vaig abandonar la embarcació, un home per saltar á la llanxa, havia caygut en la mar: fou la única víctima de la tempestat. Permanesquerem allí aquell dia y la nit següent, pera donar temps de posar en orde totas las cosas, á fí de partir l' endemá.

 Dia 6. — Després de navegar tot lo dia, y passar prop de la illa de Djebel Hazen, se tirá l' áncora sobre la costa d' Arabia al vespre.

 Dia 7. — A la cayguda de la tarde abordarem al port de Ienboa, ciutat bastant considerable, y la més important de la costa d' Arabia després de Djedda.

 Dia 8. — Lo capitá volgué passar lo dia en Ienboa, pera comprar áncoras y altres efectes que li faltavan, y reparar las averías del barco.

 Dia 9. — En aquest dia passarem lo trópich, y pararem en Algiar. Vaig fer algunas observacions, que després vaig perdre.

  Dias 10, 11 y 12. — Durant lo dia navegavam, y passavam la nit al áncora sobre la costa d' Arabia; mes se m' han perdut las notas que vaig pendre.
  Vaig comensar llavors á sentir un doloret contínuo en lo baix-ventre, y una considerable inflor en la part inferior; lo que 'm feu temer hi hagués trencadura. Sens dupte fou efecte del violent esfors que vaig fer al saltar en la llanxa la nit de la borrasca. M' entristí tant més aquesta persuassió, perque vaig creure que no podria soportar cap fatiga, y que no podria montar á caball, en lo moment que més necessitava de mas forsas.
 Com aquest accident no l' havia previst, y no havia pres en mas notas de medicina cap dato sobre dita malaltía, no sabia com curarla. Guiat pe'l simple raciocini vaig fer us de venas y faixas, y vaig posarme ajegut en la posició més favo- rable á mon estat.
 Un d' aquells dias arribarem allá á las deu del matí á Araboh, que 's troba en lo límit N. del Beled l' Haram ó Terra-santa: lo barco encallá la proa en la sorra, á fí de facilitar als pelegrins la práctica de la primera cerimonia de la pelegrinació nomenada Iaharmo. Pera aquest preliminar un s' ha de tirar al mar, banyarse, fer una ablució general en aygua dolsa ó sorra, resar tot seguit la oració despullat, embolicarse la cintura y fins los genolls ab un drap ó toballola sense costuras, ó sia l' Ihràm, donar alguns passos en la direcció de la Meca, proferint la següent invocació:

Li Bèïk; Allàhumma li Bèïk.
Li Bèïk; la scharika làka li Bèïk.
Inna alhàmda, ua naamàta làka,
Uèl mulku, la scharika lèïk.


 Finalment se fan alguns pilots de sorra ab la má; y després s' embarca ab lo meteix vestit, repetint las mateixas oracions durant lo resto del viatie.
 Com no 'm trobava be, no 'm vaig tirar al mar, fent ma ablució ab sorra: mos criats formaren un clos ab roba de llit y hhaiks, pera preservarme del vent, mentres feya ma ablució, oració é invocacions, y feya pilots de sorra segons lo rito, sense faltar á la circunstancia que ordena se fassi tot al ras. Vaig tornar tot seguit á bordo sostingut en sos brassos, com n' havia sortit.
 Per qualsevol punt que arribi 'l pelegrí al Beled l' Haram, está obligat á fer las mateixas cerimonias que 's miran com lo preludi indispensable de la pelegrinació; encar que presentan algunas lleugeras diferencias en los quatre ritos ortodoxos de la lley.
 Desde aquell moment ja no 's deu afeytar lo cap fins haver donat las set voltas á la casa de Deu, y besat la pedra negra, begut l' aygua del pou sagrat, nomenat Zemzem, y fet los set viatjes entre 'ls turons sagrats de Ssafa y Merua.

 Dia 13. — Se tirá l'áncora felisment en la badía de Djedda, terme d' aquella travessia marítima.
 Al instant vaig despatxar un de mos criats á terra ab cartas pera 'l negociant Sidi Mohamed Nas, encarregat de mos assumptos.
 Poch després de mitj dia vingueren á buscarme en un bot que 'm trasladá á terra, desembarcant allá á las tres. Vaig ser ben rebut en una habitació adornada ab tot lo luxo oriental, y se 'm serví un sumptuós dinar.
 Al pondres lo sol feu lo barco sa entrada en lo port, y l' endemá, havent fet desembarcar mos criats y efectes, vaig establirme en una casa que vaig llogar pera mi sol y mas gents.
 Me trobava malalt y dèbil, en termes que casi no 'm podia moure. Los quatre primers dias de ma arribada vaig tenir molta febre; malgrat això lo divendres vaig anar á la mesquita, hont vaig sufrir un lleuger disgust, qual historia vaig á contar.
 L' endemá d' haver arribat, lo gobernador nomenat Uisir, que es un negre, esclau del sultá scherif de la Meca, me feu dir que tenia noticia de que portava ab mi algunas sellas de montar, y volia véurelas. Clar está que 'l objecte de tal pas era que n' hi regalés quan menys una; mes no havent rebut d' aquell personatje cap mostra de consideració, no tenint d' ell necessitat, ni motiu pera témel, vaig dir al meu escuder que li enviés cinch sellas que jo duya, mes únicament pera ensenyárlashi.
 Lo gobernador, haventlas examinat, deixá escapar algunas indirectas devant del meu criat. Aquest feu lo desentés, segons mas instruccions, y se 'n entorná ab las cinch sellas.
 Segons sembla aquella aventura picá l' orgull del gobernador, y pera venjarse procurá ocasionarme algun disgust públich. Esculli pera la execució de son projecte lo divendres, quan me vaig presentar á la mesquita.
 En tots los paissos per hont he viatjat, acostumava pera cumplir los divendres ab la oració en la mesquita, ferme precedir d' alguns criats encarregats de posar una catifa al costat del imam, y guardarla fins que jo arribés. Y aixís per molta que fos la munió dels assistents, ma catifa era sempre respectada.
 Lo divendres citat, haventme precedit mos criats á la mesquita, posaren la catifa com solian ferho, y vaig fer sobre ella la oració preliminar. No tardá en arribar lo gobernador ab sos oficials també negres y alguns soldats, los quals feren retirar als que hi havia prop de mí, y posaren la catifa del gobernador de modo que part d' ella cubrís la meva, sense que per aixó s' atrevissin á dir un mot.
 Lo gobernador se colocá en sa catifa, y son primer oficial, després de duptar alguns moments, s' adelantá fins á tocarme lleugerament á l' espatlla. Vaig girar lo cap, y llavors me feu senya de que me 'n anés, lo que vaig executar al instant per no causar escándol. Llavors se posá aquell en mon lloch á fer la oració sobre ma catifa.
  Tots esperavan ab impaciència lo fí de la escena, y desitjaran veure com jo ho prenia. Mes, jo, scherif, fill d' Othman Bey el Abbassi, tenia per ventura de sufrir l' insult d' un esclau!... Ell ab tot tenia la forsa, y buscava provocarme, y si m hagués deixat arrebatar, podia abusar de sa autoritat. Vaig pendre, donchs, altre partit.
  Aixís que vaig acabar la oració, y abans que ningú s' aixequés, vaig dir á mos criats ab ayre resolt: Treyeu aquesta catifa; duéula al imam, y dieuli que li regalo pera que se 'n serveixi en la mesquita; jo ja no puch fer oració sobre ella: enduéuvosla. Mos criats tregueren depressa la catifa, y se la presentaren al imam, qui quedá molt content del regalo. Tothom aplaudí ma acció. Lo gobernador y sos oficials negres quedaren de pedra. Vaig deixar algunas almoynas á la mesquita y als pobres, y acompanyat de moltas personas, vaig tornar á casa pera ficarme al llit, atormentat sempre per gran febre.
 Dits oficials negres ostentan lo luxo oriental més refinat; portan hermosos xals de catxemira, riquíssimas telas de la India, armas magníficas, y esquisits perfums.
 Ab tot y trobarme tant malament vaig fer algunas observacions astronómicas que 'm donaren la longitut per distancias llunars=36° 32' 37" E. del observatori de Paris: la latitut per passos de sol=21° '33' 14" N., y la declinació magnética= 10° 4' 53" O.
 Djedda es bonica població, ab carrers regulars, y casas agradables, de dos y tres pisos, totas de pedra, pero poch sólidas; tenen gran nombre de finestras grans, y 'ls sostres plans. Hi han cinch mesquitas, que no mereixen la atenció.
 Volta la ciutat una bonica muralla ab torras irregulars; á deu passos de distancia per la part de fora, hi ha un fosso del tot inútil, puig no hi ha cap obra que 'l sostinga. En lloch de pont de balansa, devant de la porta de la ciutat, lo fosso está plé de terra: encar que es de construcció moderna, no sembla que haja de durar molt temps, perque sas parets están talladas á plom sense talús. Tampoch son arrebossadas. Tindrá de nou á deu peus d' ample y uns deu de fondaria.
 Los mercats públichs de Djedda estan ben provehits; mes los preus son molt alts: una gallina costa un duro espanyol. Las llegums se duhen de molt lluny, perque no haventhi en los voltants ni fonts, ni rius, tampoch hi ha jardins ni hortas.
 L' aygua que 's beu d Djedda es de pluja, y excelent, per que está ben conservada en cisternas. No puch elogiar aixís lo pá que no 'm sembla de molt bona calitat.
 Se respira allí sempre un ayre embalsamat, perque en tots los llochs públichs hi ha gents que venen aygua en vasos pera beure, y tenen sempre prop d' ells un braseret hont creman incens y altres aromas. Igual método se practica en los cafés, tendas, casas, y per tot arreu.
 Hi ha á Djedda uns cinch mil habitants, y pot mirarse aquella ciutat com lo centro de circulació del comers interior del mar Roig. Los barcos de Mokha duhen allí 'l café y demés generós de India y de Llevant, d' ahont los transportan en altras naus á Suez, al Ienboa, á Kosseir, y á altres punts de la costa d' Arabia y África.
 Si 'ls árabes estiguessen més adelantats en l' art de la navegació, sens dupte Mokha podria enviar directament sos carregaments á Suez, sense fer escala á Djedda, lo qual aumenta molt lo valor dels géneros; mes aixó es casi impossible en l' estat actual de sa marina, ab sos barcos sense pont, mal construhits, y manats per patrons tan ignorants, que una simple travessía de Mokha á Djedda, es pera ells casi donar mitja volta al mon.
 L' interés dels árabes deu per altra part oposarse á tota millora en lo particular, puig avuy dia 'ls generós de passada deixan en sa patria un producte d' interessos, comissions, transports y drets, que la perfecció de sa navegació 'ls hi faria perdre, y en tal cas ja no seria Djedda una escala important com ho es are. Los negociants de Djedda compran á Mokha, ó per millor dir los negociants de Mokha fan sos envíos á Djedda; y 'ls negociants del Caire per la intervenció dels comissionistas de Suez envian sos fondos á Djedda pera comprar. Arriban á Djedda per la vía de Suez alguns objectes d' Europa, principalment telas; pero ni ab ells n' hi ha prou pera pagar las produccions de la India y 'l café del Iemen; la major part dels valors es en duros espanyols, ó en escuts d' Alemania: aquesta última moneda es molt buscada á Djedda, puig guanya considerablement á l' Iemen y á Mokha.
 Lo negociant encarregat de mos assumptos á Djedda, me semblá feya comers bastant extens; mes vaig presumir tindria poch metálich, puig me costava molta dificultat tréurenhi.
 Se nota bastant luxo en lo vestir y habitacions; mes en lo poble baix hi han individuos que van casi despullats y en la última miseria.
 La guarnició se compón de doscents soldats turchs ó árabes; mes no 's vagi á creure que montin guardias ó prestin algun servey militar: sa ocupació se reduheix á passar lo dia assentats ó ajeguts en un café, jugant als escachs, fumant, ó prenent café.
 En Djedda no hi ha europeus. Se veuhen alguns cristians coftes, confinats á una casa ó caverna propera al embarcader.
 Lo personatje de mes suposició y principal negociant de la ciutat se nomena Sidi Alàrbi Djilàni: home de talent, y molt relacionat ab los inglesos, ab los que fa casi tot son negoci.
 Los habitants de Djedda estavan llavors molt irritats, per haverse apoderat los francesos l' any abans d' un barco del sultá scherif, ricament carregat, com aixís mateix d' altres barcos árabes. Apesar d' això no 's volian pas venjar, ni aborrian à la nació francesa; al contrari desitjavan un arreglo, per més que no sabian com ferho. Jo crech que comensavan en realitat á estimar als francesos, després d' haver vist sa conducta en Egipte.
 Enganyat ab la fama dels caballs árabes, havia jo enviat los meus desde Suez al Caire; mes ben aviat me 'n vaig penedir, al veure que no n' hi havia á Djedda, escepte alguns que perteneixian á richs negociants, los quals no volian desfersen. Tampoch vaig veure mulas. Los ases son excelents, grassos y ben formats; mes en quant á la alsada no'n tenen més que 'ls d' Egipte. Hi ha un número gros de camells, únicas bestias de cárrega que hi ha en lo país.
 Va pe'ls carrers un prodigiosa cantitat de gossos perduts ó sense amo, com en totas las poblacions mussulmanas. Sembla que estigan organisats ó dividits en diferents tribus ó familias. Aixís que un gos te la desgracia ó atreviment de passar á un departament ó tribu extranjera, aixecan los d' aquesta un crit infernal, y 'l temerari no n' escapa sens rebre moltas feridas. No es menos lo nombre de gats, que son molt parescuts als d' Europa. Hi ha també algunas moscas; mes no mosquits, ni insectes de cap classe.
 Djedda no te gens de carbó; l' únich combustible es la llenya que 's du de lluny, ó las desferras dels barcos. La farina se porta d' África.
 Los habitants me semblaren una mescla de sanch árabe, abissinia ó negra, ab una mica de sanch india. He vist caras que tenen bastanta analogia ab la fesomía indiana, y participan de la xina.
 Es tan comú l' ús de tenir per donas esclavas abissinias ó negras, que 'l dia que vaig arribar á Djedda, una de las primeras cosas que 'm proposá mon negociant íou comprar una esclava abissinia; mes no 'm vaig aprofitar de son oferiment, encar que no ho prohibeix la lley, perque 'm considerava en un estat de penitencia durant ma pelegrinació.
 Se contan uns cent barcos que fan lo cabotatje de Djedda á Suez, y altres tants que fan la travessia a Mokha; mes com sempre n' hi ha ab averías ó en carena, crech se podrá reduhir dit número á vuytanta. Veritat es que no hi ha cap any que no se 'n perdin alguns en los esculls del mar Roig; mes també se 'n construheixen sense parar a Suez, Djedda y Mokha.
 La ciutat era antigament més rica que en la fetxa de mon tránzit; mes la guerra dels wehhabis la ha fet decaure molt, perque 'ls habitants s' han vist obligats á fer dia y nit, durant molt temps, l' ofici de soldats. Per altra part la Europa paralisa lo comers de llevant; las revolucions d' Egipte y Arabia matan lo del país, y las de Berbería impideixen ó retardan las pelegrinacions dels occidentals; totas aquestas causas exerceixen una influencia directa y poderosa en la felicitat y prosperitat de Djedda.
 Fora dels murs de la ciutat, pe'l costat de terra, hi ha un gran barri de barracas molt poblat, quals habitants me semblaren tots pobres; aixís es que no s' hi veuhen més que venedors de géneros bastos y de comestibles.
 Está Djedda situada en un plá, que es un verdader desert, y en clima molt inconstant. D' un dia al altre veya jo l' higrómetro passar de la extrema sequedat á la extrema humitat. Lo vent N. que atravessa 'ls deserts d' Arabia, arriba en tal estat de sequedat, que la pell se posa seca; lo paper cruix, com quan ha sigut esposat á la boca d' un forn; y 's veu l'ayre contínuament carregat de pols: si 'l vent cambia al S., s' experimenta de cop y volta la sensació oposada; l' ayre, y tot quan se toca, s' impregnan d' una humitat pastosa, que relaxa las fibras animals, y es en extrem desagradable, encar que 'ls habitants la creuhen més saludable que la sequedat del vent N. La calor més forta que vaig experimentar fou 24º de Reaumur. Ab lo vent S. he vist la atmósfera carregada d' una especie de boyra.
 Una nit vaig tenir la lluna en mon zenit y aitra per la part del N.; efecte de la latitut, puig me trobava poch més ó menys á dos graus S. del trópich.
 Desde que vaig arribar, me presentaren cada dia petits jerros del aygua del milagrós pou Zemzem de la Meca: jo bevia, y pagava.  Lo dia ans de marxar cap á la ciutat santa, havent vingut á veurem lo capitá del meu barco, me va rompre lo cabell del higrómetro.