Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/XIV
Restablert un poch, encara que molt débil, vaig sortir pera la Meca lo dimecres 21 de Janer, á las tres de la tarde, sobre una schevria que construheixen ab pals, y un matelás, en forma de petit sofá ó cabriolé y coberta ab unas telas sobre archs, va colocada en las espatllas d' un camell. Aquestas schevrias, son molt cómodas, puig un pot estar assentat ó ajegut; mes los moviments del camell, que sentia per la primera vegada en ma vida, me fatigavan molt, en l' estat de debilitat en que 'm trobava.
Los meus árabes comensaren á armar disputas en los carrers, disputas que duraren més d' una hora, donant uns crits capassos d' aturdir á qualsevol. Pensava que ja havian acabat; pero encare m' esperavan novas disputas y crits fora de las murallas, y detingueren encare ma marxa per espay de més d' una hora y mitja. Per fi tot quedá en pau y carregats los camells, se posaren en camí á dos quarts de sis, per la direcció del E.; atravessant una gran planura deserta, terminada al horisont en grupos aislats de montanyas que interrumpeixen algun tant la monotonía del desert.
A dos quarts de nou del vespre arribarem á ditas montanyas, que son petitas massas de pedra sense rastre de vejetació.
L' atmósfera serena, y la lluna que passava sobre nostres caps, feyan nostre viatje agradable, y 'ls árabes cantavan y ballavan al meu voltant. Jo no 'm trobava be ni molt menys; los moviments del camell se 'm feyan insoportables. Aturdit per l' estrépit, extenuat de fatiga, y abatut sobre tot per l' estat de debilitat en que 'm trobava, vaig dormir duas horas: al despertar s' encengué de nou la febre y vaig llensar sanch per la boca.
Haventse dormit los meus árabes, perderen lo camí. Després de mitja nit, adonantse de que anavam en direcció de Mokha, giraren cap al NE., entre montanyas de mitjana elevació en las que s' hi veyan alguns arbres. Havent per fi trobat lo camí, anaren seguint cap al E. fins á las sis del matí del dijous 22, en que 'ns detinguerem en un aduar de barracas, anomenat L' Hhàdda, hont hi ha un pou d' aygua salabrosa.
No vaig poder estimar exactament la distancia que haviam recorregut; pero crech nos trobavam llavors sobre vuyt lleugas al E de Djedda.
Las barracas de dit aduar son totas iguals, del tot rodonas, de set á vuyts peus de diámetro, ab sostres cónichs, qual vértice s' eleva de terra á la altura de set peus. Las forma un rengle de pals com una gavia, coberts de fullas de palma y matolls.
Se compón l' aduar d' un grupo de barracas, rodejat de fullaraca (que es hont viuhen los habitants), y de duas ordes exteriors de barracas buydas, separadas las unas de las altras, y destinadas á allotjar las cáfilas ó caravanas. Al arribar cadascú s' acomoda en una barraca, sense demanar permís á ningú.
Lo pou, situat entre 'ls dos recintes exteriors, forma un cuadro d' un peu y mitj per cada part, y sobre sis brassas de fondaria. En la obertura hi ha una corda ab una galleda de cuyro pera 'l servey dels que arriban. L' interior del pou fa suposar que 'l terrer se compón de sorra movedissa fins a una gran fondaria; puig pera impedir que s' enfonzi s' han vist obligats á revestirlo d' estacadas de dalt á baix.
Lo terrer ofereix en veritat algunas plantas, mes sense flor ni fruyt; y no es sino una vall de sorra en la direcció de llevant á ponent, rodejat de montanyas de pórfit d' un roig més ó menys fosch.
La manera que donan menjar als camells en aquell paratje me semblá curiós. Primerament estenen per terra una estora ó un tros de tela de figura circular, y de cinch ó sis peus de diámetro. Després posan al mitj un munt d' herba espinosa, tallada molt petita: fets aquestos preparatius, duhen un camell, lo qual s' ajup poch á poch devant d' aquella classe de taula; van arribant successivament lo segon, tercer y quart, que s' agenollan aixís mateix devant de l' herba, y á distancias iguals; y 's posan á menjar ab una urbanitat y orde admirable, prenent cadascú de l' herba que te devant á petitas bocadas: si algun se separa de son lloch, lo company lo renya amistosament, y l' indiscret torna al instant al orde; en una paraula, la taula dels camells es copia fidel de la de sos amos.
Aquí repetirem la cerimonia de la purificació, tal com la haviam practicada en Araboh; es á dir, la ablució general que vaig fer ab aygua calenta, y la oració que deu resarse tot despullat; després de lo qual se cubreix un ab duas tovallolas sense costuras, l' una al vol dels lloms, y l' altra que rodeja lo cos passant per demunt de l' espatlla esquerra y dessota del bras dret; lo qual queda nu com també 'l cap, las camas y 'ls peus; en aquest se caminan alguns passos cap al costat de la Meca, resant la invocació. Bèïk, etc. Conservárem, segons lo rito, dit trajo fins á la tarde.
Los habitants del aduar venen aygua dolsa molt bona, que portan de las montanyas vehinas de la part del S.
Al anárnosen se presentá un árabe del aduar á demanar diners y rebé en efecte una gratificació pe'l allotjament.
A las tres de la tarde 'ns posarem en marxa en la direcció del E., per un camí ample y plá. Aviat vejerem alguns bosquets. Després de post lo sol passarem entre montanyas volcánicas, cobertas de lava negra; hont vejerem los restos d' algunas casas arruinadas per los wehhabis. Desde allí, atravessant alguns petits turons, á dos quarts de dotze de la nit, arribarem á unas graus, hont lo camí ofereix una excelent posició militar. Lo dijous per la nit 23 de Janer del any 1807, 14 del mes dulkaada, del any 1221 de la Héjira, vaig arribar á mitja nit, per lo favor de la suprema misericordia, á las primeras casas de la santa ciutat de la Meca, quinze mesos després de ma sortida del regne de Marroch.
Hi havia á la entrada de la ciutat molts mogrebins ó árabes occidentals que m' esperavan ab cantarets d' aygua del pou de Zemzem, la qual me presentaren pera beure, pregantme no la prengués de cap mes, y oferintme provehirme la casa, afegint en secret, que no begués may de la que 'm presentés l' encarregat del pou.
Varios particulars de la ciutat, que també m' esperavan, comensaren á disputar sobre quí m' hostatjaría, perque 'ls hostatjes son una de las principals especulacions dels habitants ab los pelegrins; mes los subjectes que durant ma permanencia á Djedda s' havian encarregat de provehir á mas urgencias, terminaren las rahons, conduhintme á una casa que m' estava preparada al costat del temple, y prop de la del sultá scherif.
Los pelegrins deuhen entrar á peu en la Meca; mes en atenció á ma malaltíe, vaig entrar dalt del camell fins á mon allotjament.
Al arribarhi, vaig fer una ablució general, y després vaig ser conduhit en professó al temple ab tot mon seguiment. La persona encarregada de guiarnos, resava al caminar diferentas oracions en alta veu, y nosaltres las repetiam tots plegats paraula per paraula, y en lo mateix tó. Ma debilitat era encare tan gran, que calgué que dos criats me sostinguessen.
D' aquest modo vaig arribar al temple, donant la volta per lo carrer principal á fi d' entrar per lo Beb-es-selem ó porta de la salut, lo qual se mira com felís auspici. Haventme tret las sandalias, vaig passar per aquella benaventurada porta que está prop l' ángul septentrional del temple. Ja haviam atravessat lo pórtich ó galería; estavam á punt d' entrar en lo gran pati, hont está situada la casa de Deu, quan nostre guía nos detingué y ab lo dit girat senyalant la Kaaba, me digué ab énfasis: Schuf, schuf lo Bèït Allah l' Haràm. «Mireu, mireu la casa de Deu la prohibida. La comitiva que 'm rodejava, lo pórtich de columnas que 's perdia de vista, l' inmens pati del temple, la casa de Deu coberta de dalt á baix ab sa tela negra y rodejada de llántias, la hora intempestiva y 'l silenci de la nit, y nostre guía que parlava devant de nosaltres com inspirat, tot aixó formava un quadro imponent, que may s' esborrará de ma memoria.
Entrarem en lo pati per una calsada diagonal d' un peu d' elevació, que termina desde l' ángul del N. á la Kaaba, la qual se troba casi en lo centre del temple. Abans d' arribar, allí 'ns feren passar per dessota d' un arch aislat, que forma com un arch triumfal, y s' anomena Beb-es-selém, com la porta per hont haviam entrat. Arribarem devant de la casa de Deu, ferem una curta oració, besarem la pedra negra, portada per l' ángel Gabriel, y nomenada Hàjera l' Assuàd ó pedra celestial, portant lo guía al devant, colocats en lo mateix orde ab que haviam arribat, y resant oracions plegats; després darem la primera volta á la casa de Deu.
La Kaaba es una torra cuadrilátera, situada casi en mitj del temple, coberta d' una inmensa tela negra, que no deixa descubert més que 'l sócol ó base sortint del edifici, l' espay hont está incrustada la pedra negra, y altre per l' istil sobre l' ángul del S., que es de marbre comú. Del costat del NO. s' eleva una barana á l' altura d' un home, formant casi un semicírcol, separat del edifici, y nomenat El Hàjar Ismàïl ó pedras d' Ismail.
Heus aquí lo detall de las cerimonias ulteriors que s' observan en aquell acte religiós, tals com las vaig fer jo en aquella época.
Consisteixen en set toms al voltant de la Kaaba. Cada tom comensa desde la pedra negra del ángul del E., seguint la cara principal de la Kaaba, hont hi ha la porta, y desde allí girant cap al O. y S. per fora de las pedras d' Ismail, y arribant al ángul del S., s' exten lo bras dret, y després de passar la má sobre 'l marbre angular, tenint molt conte en que la part inferior del vestit no toqui al sócol descobert, se passa la má per la cara y barba, dihent: En nom de Deu: Deu molt gran; alabansa sia donada á Deu. Se continua la marxa cap al NE., dihent: ¡Oh gran Deu! siau ab mí: donáume 'l be en aquest món, y donáume 'l be en l' altre: anant després al ángul del E., devant de la pedra negra, s' elevan las mans com al principi de la oració canónica, exclamant: En nom de Deu; Deu molt gran: y s' afegeix baixant las mans: Alabansa sia donada á Deu; després de lo qual se besa la pedra, y ab aixó dona fi lo primer tom.
La segona es en un tot semblant; mes las oracions son diferentas desde l' ángul de la pedra negra fins al ángul del S.; mes d' aquest á la pedra negra son sempre las mateixas en los set toms. La lley tradicional mana que 's donguin las últimas á pas llarch; mes atés mon estat de debilitat, las vaig fer sempre poch á poch.
Al fi del seté, després d' haver besat la pedra negra, se resa en comú una curta oració, de peu y de cara á la paret de la Kaaba, entre la porta y la pedra negra. Se passa després á una especie de menjador, nomenat Makám Ibrahim ó lloch d' Abraham, situat entre la Kaaba y l' arch aislat, que s' anomena Beb-es-selém, y allí 's resa una oració ordinaria. Desde aquell indret se va al pou Zemzem, d' ahont se treuhen galledas d' aygua, y 's beu fins que 's pot. Se surt per fi del temple per lo Beb Sàffa ó porta de Saffa, de hont se puja un carreró que hi ha devant, y que forma lo que s' anomena Djebel Saffa ó 'l turó de Saffa.
Al extrem del carrer, que termina en una especie de pati compost de tres archs sobre columnas, y ahont se puja per grahons, hi ha lo lloch sagrat nomenat Sàffa. Al pujar lo pelegrí gira la cara cap á la porta del temple que está devant, y resa dret una curta oració.
Llavors se dirigeix en professó pel carrer principal, y 's recorre part del Djebel Merua ó turó de Merua, resant sempre: al cap devall del carrer, que 's troba tallat per una gran paret, se pujan alguns grahons ab la cara girada al temple, encare que interceptin la vista las casas intermedias, y 's pronuncia una curta oració sempre dret. Se fa segon viatje cap á Saffa, altre tercer cap á Merua, y aixís fins á set vegades, resant en alta veu, y dihent las pregarias curtas en un y altre lloch sagrat; lo qual forma los set viatjes entre 'ls dos turons.
Terminat mon seté viatje á Merua, vaig veure alguns barbers establerts en aquell lloch pera afeytar lo cap als pelegrins, lo qual fan ab la major lleujeresa, dihent oracions en alta veu, que repeteix lo pelegrí paraula per paraula.
Es sabut que tots los mussulmans se deixan creixer un manyoch de cabells al mitj del cap; mes com lo reformador Abdulwehhàb declará que 'l conservar lo manyoch es pecat, y 'ls wehhabis dominan en lo país, tothom s' afayta ben be 'l cap. Me vaig veure, donchs, obligat á deixar caure 'l meu á las mans del inexorable barber.
Ja era prop de punta de dia quan haviam cumplert aquestos primers debers: llavors me digueren podia retirarme á disfrutar algun repós; mes com no faltava molt pera la hora de la oració del matí, vaig preferir tornar al temple, ab tot y ma debilitat y fatiga, y no vaig entrar á casa fins á las sis.
A mitj dia vaig tornar al temple pera la oració pública del divendres, després de donar segona vegada los set toms de la Kaaba, resar una oració particular, y beure molta aygua del Zemzem.
L' endemá, 24 de Janer de 1807, 15 del mes de dulkaada, l' any 1221 de la Héjira, s obrí la porta de la Kaaba, lo qual no 's verifica sino tres vegadas al any, y en diferents dias. La primera vegada es pera que tots los homes que hi ha á la Meca puguin fer sas oracions en l' interior; la segona, que 's verifica al dia següent, pera las donas; y la tercera, cinch dias després, se destina á rentar y purificar la casa de Deu. Per aquesta rahó los pelegrins que ordinariament no permaneixen á la Meca més que sis ó vuyt dias en la época de la pelegrinació d' Aarafat, tornan á la seva terra sense haver vist l' interior del temple.
La porta de la Kaaba está situada sobre la fatxada del NE., á poca distancia de la pedra negra, y com á uns sis peus d' elevació sobre 'l plano del gran pati del temple. Pera entrarhi se coloca fora una bonica escala de fusta, que duhen sobre sis corrons de bronze.
Aquest dia me conduhiren al temple, y com hi havia una gentada inmensa, me feren sentar en una especie de menjador hont hi ha la guardia de la Kaaba, devant de la pedra negra. Dita guardia 's compon d' eunuchs negres.
Havent disminuhit la gentada, alguns guardias y mon guía me conduhiren á la casa de Deu. Tingueren molt cuydado en ferme posar lo peu dret en lo primer grahó de la escala.
Entrat en la Kaaba, vaig ser conduhit directament al ángul que mira al S., hont permaneixent en peu, ab lo cos y cara arrimat lo més possible contra la paret, vaig resar una oració en alta veu, després de lo qual vaig fer la ordinaria de cara al ángul del S.
Vaig passar després al que mira al O., y tot seguit al del N., repetint exactament en cada hú lo que havia fet en lo del S.
Passant després al ángul del E., hont vaig fer dret sols una curta oració, vaig besar la clau de plata de la Kaaba, que al efecte tenia en la má un fill del scherif assentat en una cadira, y vaig sortir escoltat per los negres, que apartavan la gent á cops de puny pera obrirme pas.
Aixís que 'm vaig veure fora, vaig besar la pedra negra, y vaig tornar á fer los set toms á la casa de Deu; entrant després en un petit fosso, al peu de la Kaaba, al costat de la porta, hont vaig recitar la oració ordinaria, y després d' haver begut aygua del pou de Zemzem, vaig tornar á casa.
Aquell mateix dia per la tarde vaig rebre avís de que m' aparellés pera presentarme al sultá scherif.
Vingué á buscarme lo Nekib l' Ascharàf ó cap dels scherifs, y m' acompanyá al palau. Pujá primer, y jo vaig quedar á la porta esperant la orde d' entrar. Poch després baixá á buscarme 'l gefe del pou de Zemzem, que ja s' havia fet amich meu. Pujarem la escala, á meytat de la qual hi ha una porta que tanca 'l pas. Mon conductor picá. Dos criats armats la obriren, y continuarem pujant. Atravessarem després un corredor fosch, y després de treurens las sabatas en aquell paratje, entrarem en un bonich saló, hont s' estava lo sultá scherif, nomenat Scherif Ghàleb, assentat prop d' una finestra, y rodejat de sis personas que continuaren dretas.
Després que 'l vaig saludar, me feu las següents preguntas:
Scherif.—¿Sabeu l' árabe?
Ali-Bey.—Si, senyor.
S.—¿Y 'l turch?
A.—No, senyor.
S.—¿Solsament l' árabe?
A.—Si, senyor.
S.—¿Parleu las llenguas dels cristians?
A.—Algunas.
S.—¿Quín es vostre país?
A.—Haleb.
S.—¿Sortireu molt jove de vostra patria?
A.—Si, senyor.
S.—¿Hont haveu estat durant vostra ausencia?
Li vaig contar ma historia: llavors digué 'l scherif al que estava á la seva esquerra: Parla molt bé l' árabe, son accent es verdaderament árabe, y dirigintme la paraula, continuá: acosteuse. M' hi vaig acostar una mica, y repetí: acosteuse. Llavors vaig avansar fins á éll y 'm digué, senteuvos. Vaig obehir tot seguit, y éll maná igualment á la persona que tenia á sa esquerra que 's sentés.
Sens dupte dueu novas de la terra dels cristians, continuá: dieume las últimas que haveu rebut. Li vaig fer una breu relació del estat actual d' Europa. Me preguntá després: ¿Sabeu llegir y escriurer lo francés?—Una mica.—¿Una mica no més, ó bé?—Una mica, y no més.—¿Quínas llenguas parleu y escribiu millor?—L' italiá y l' espanyol. Continuarem conversant més d' una hora, y després d' haverli presentat mon regalo y 'l firman del capitá-baixá, me vaig retirar acompanyat del gefe del Zemzem, qui 'm conduhí fins á casa.
Avans de passar endevant, vull donar á conéixer á aquest interessant personatje, que se m' havia ja fet amich.
Era un jove de vintidos á vintiquatre anys, d' hermosa presencia, ulls bonichs, ben vestit, molt fi, d' ayre dols é interessant, y dotat de totas las cualitats exteriors que fan amable á una persona. Depositari de tota la confiansa del scherif, desempenyava la plassa més important... la d' enmatzinador en cap... Tranquilisat, lector, y no tremolis per mí. Aquest home perillós ja m' era conegut. Desde la primera vegada que vaig anar al Zemzem, me galantejava sens parar; m' havia dat un sumptuós banquet; cada dia m' enviava dos petits jerros del aygua del pou maravellós, espiava las horas en que jo anava al temple, y acudia ab la dolsesa y gracia mes delicada á presentarme una tassa plena del aygua miraculosa, que jo bebia sense rezel fins á la última gota.
Aquest malvat observa igual conducta ab tots los bajás y personatjes de categoria que van á la Meca. A la més petita sospita, al més petit capritxo, lo scherif ordena, y'l desgraciat extranjer mor aviat. Com seria impietat no aceptar l' aygua sagrada presentada per l' encarregat del pou, aquest home 's troba per tal medi amo de la vida de tots los pelegrins; y porta ja sacrificadas moltas víctimas.
Desde temps inmemorial tenen los sultans scherifs de la Meca un enmatzinador en sa cort; y lo més notable es que no se 'n amagan, puig la cosa ja es sabuda en lo Caire y en Constantinopla, en termes que 'l divan ha enviat en varias ocasions bajás y altras personas á la Meca, pera desferse d' ells per aquest medi. Heus aquí la rahó perqué 'ls mogrebins ó árabes occidentals, que estavan del tot á ma devoció, s' apressuraren á prevenirme me mantingués alerta, quan vaig arribar á la ciutat. Mos criats aborrian al traydor; jo 'l tractava ab las majors mostras de confiansa, y bebia la seva aygua y menjava en sos convits ab una serenitat y sanch freda imperturbables; solsament tenia la precaució de dur sempre vidriol blanch, vomitiu molt més actiu que 'l tártaro emétich, y que obra al instant; á fi d' aprofitarme desde 'l moment que sentís lo més lleuger indici de traició.
Lo scherif me semblá de trenta sis á cuaranta anys, y una mica moreno; te grans y hermosos ulls, barba regular, es bastant gros, y no obstant te molta vivesa; son traje consisteix en un benisch ó caftan exterior, altre caftan interior cenyit ab un chal de catxemira y altre chal de la mateixa classe per turbant. Tenia derrera seu un gran coixí, altre al costat, y altre més petit devant, sobre 'l qual sovint s' apoyava. No hi havia en lo saló altres mobles ó adornos sino una gran catifa que cubria lo trespol.
Durant ma visita, lo sultá scherif fumava sa pipa persiana ó nerguilé, colocada en altra pessa, y qual canó de cuyro anava á parar á sa boca per medi d' un forat practicat á la paret. Havent proclamat lo reformador Abdulwehhab com pecat l' us del tabaco, y essent molt temuts generalment sos sectaris, que dominan l' Arabia, no 's fuma sino ab molta circunspecció y d' amagat.
L' endemá, 25 de Janer, vaig fer ma visita al Nekib l' Ascharaf ó cap dels scherifs, y li oferí un petit present. Usá ab mi totas las mostras de consideració y amistat que podia desitjar. Era aquest lo segon dia de la obertura de la Kaaba, com he dit; pero exclussivament dedicat á las donas. Entran allí á empentas pera resar sas oracions, y lo mateix que 'ls homes donan los set toms per fora.
Lo dilluns 29 de Janer, 20 del més dulkaada, se fregá y purificá la Kaaba ab las cerimonias següents.
Duas horas després de sortir lo sol, lo sultá scherif passá al temple, acompanyat de trenta personas y dotze guardias, part negres, part árabes. Ja estava oberta la porta de la Kaaba, y rodejada d' una inmensa gentada; mes encare no s' havia colocat la escala.
Lo sultá scherif, pujat á espatllas d' uns y sobre 'l cap d' altres, entrá en la Kaaba ab los principals scherifs de las tribus. Los demés volian fer lo mateix, mes los guardias negres defensavan la entrada á cops de canyas y bastons. Jo estava lluny de la porta pera evitar la gent, quan per orde del scherif, lo jefe del Zemzem, me feu senyal ab la má de que passés endevant, mes ¿cóm passar per entre més de mil personas que m' ho privavan?
Tots los ayguaders de la Meca s' adelantavan ab sos bots plens d' aygua, que feyan passar de má en má fins als guardas negres de la porta, com aixís mateix gran número de petitas escombras de palma.
Los negres comensáren á tirar aygua per lo trespol que está enrajolat de marbre; també tiravan aygua de rosas. Escorreguentse l' aygua per un forat fet baix lo llindar de la porta, la recullian ab ánsia los fidels, mes com aixó no 'ls satisfeya y 'ls que eran més lluny ne demanavan á crits pera beure y banyarse, 'ls guardias negres ne tiravan en abundancia sobre 'l poble ab tassas y ab las mans. Tinguéren la atenció de donarmen un jerret y una tassa y 'n vaig beure tanta com poguí, tirantme la sobrera per demunt, perque, dita aygua, per mes que es molt bruta, porta en sí la benedicció de Deu. A més que está ben aromatisada ab aygua de rosas.
Vaig fer llavors un esfors per acostarmhi; moltas personas m' alsaren sobre 'l grupo y anant per dalt dels caps vaig arribar per fi á la porta, ahont los guardias negres m' ajudaren á entrar.
M' havia preparat per aquesta operació, no portant mes que la camisa, una caschaba ó camisa de llana blanca sense mánegas, lo turbant y 'l hhaik ab que anava embossat.
Lo sultá scherif en persona escombrava la sala. Aixís que vaig entrar, los guardias me traguéren lo hhaik y 'm presentaren un manat d' escombretas de las que 'n vaig agafar algunas á cada ma. Tot seguit tiráren aygua á terra y 'm vaig posar á escombrar ab las duas mans y ab una fe ardent, per mes que las rajolas fossen ja netas y lluhentas com un mirall. Durant la operació, lo scherif, qu' havia acabat d' escombrar y perfumar la sala, estava fent oració.
M' entregáren després una tassa de plata plena d' una pasta composta de serraduras de sándal, fusta molt aromática y pastadas ab essencia de rosa. Vaig estendre dita pasta sobre la part inferior de la paret, incrustada de marbre, dessota la tapissería que cubreix la part superior y 'l sostre. Me donaren després un tros de fusta d' áloes, que vaig fer cremar en un braser pera perfumar la sala.
Llavors lo sultá scherif me proclamá Hhaddem-Bèït-Allah-el-Haràm; es á dir, servidor de la casa de Deu la prohibida, y rebí la enhorabona de tots los assistents. Vaig resar desseguida mas oracions en los tres ánguls de la sala com la primera vegada; ab lo qual terminaren del tot mas obligacions. Mentres jo estava en aquest acte piadós, lo sultá scherif s' havia retirat.
Una munió de donas que hi havia en lo pati y s' havian reunit á alguna distancia de la porta de la Kaaba, llensavan de tant en tant forts crits d' alegría.
Me daren una mica de pasta de sándalo, ab duas de las escombras, que vaig guardar preciosament com reliquias interessants. Los guardias me baixaren sobre l' poble, qui m' agafá y 'm posá á terra, fentme cumpliments de felicitació. Desde allí vaig anar á Makam Ibrahim á fer una oració, y després me posaren mon hhaik, y vaig tornar á casa mullat del tot.
Altres empleats del temple vingueren á durme successivament aygua del lavatori; lo fill del scherif, que tenia la clau de la Kaaba, m' enviá també un canti, ab un got de banya plé de serraduras de sándalo, pastadas ab aygua de rosa, altre vas de banya que contenia diferents aromas, una candela y duas escombretas. Deguí correspondrer á tants favors del millor modo possible.
Lo dimars 3 de Febrer, 25 del mes dulkaada, la gran tela negra que cubreix l' exterior de la Kaaba, fou tallada una mica més amunt de la porta al voltant de tot l' edifici; de manera que quedá descubert per la part inferior, lo qual completa la cerimonia nomenada Iaharmo-el-Bèït-Allah ó purificació de la casa de Deu.
Durant la operació, tots los empleats del temple procuraren obtenir algun tros de la tela, y la dividiren en petits fragments pera fer una especie de reliquias que regalan als pelegrins, los quals deuhen correspondrer á aquest favor ab alguna gratificació. A mi me 'n van dar tants, qué... ¡alabat sia Deu!
Aquell mateix dia entrá á la Meca un cos d' exércit dels wehhabis, pera cumplir lo deber de la pelegrinació, y pendre possessió de la santa ciutat. Los vaig veure entrar per una casualitat.
M' estava a las nou del matí en lo carrer principal, quan vegí venir una munió d' homes... Figuris lo lector una colla d' individuos apretats uns contra altres, no duyent més vestit que una petita faixa al vol de la cintura, y alguns una tovallola sobre la espatlla esquerra y sota 'l bras dret; y en lo demés del tot nusos y armats de fusells de metxa ab un khanjear ó gran ganibet corvo á la cintura.
A la vista d' aquell torrent d' homes nusos y armats, tothom se posí á correr pera deixar net lo carrer, que omplian del tot. Jo 'm vaig voler moure y vaig pujar á un pilot de runa, pera observarlos millor.
Vaig veure desfilar una columna que 'm semblá composta de cinch á sis mil homes, tan apinyats en tot l' ample del carrer, que 'ls era impossible moure la má. La columna, precedida de dos genets armats ab una llansa de dos peus de llarch, terminava en altres quinze ó vint montats en caballs, camells ó dromedaris, ab una llansa á la má com los primers; mes no duyan banderas, ni timbals, ni cap instrument ó trofeu militar. Durant la marxa, los uns donavan crits de santa alegría, altres resavan confosament oracions en alta veu, cadascú á sa manera.
En l' orde referit pujaren fins á la part superior de la ciutat, hont comensaren á desfilar en grupos pera entrar en lo temple per la porta Beb-es-Selém.
Gran número de noys de la ciutat, que serveixen ordinariament de guías als extranjers, sortiren á son encontre, y 's presentaren successivament als diferents grupos, pera servir de guías en las cerimonias sagradas. Vaig notar que entre aquells conductors benévols no hi havia un sol home fet. Ja los primers grupos pera comensar las voltas de la Kaaba, s' apressuran á besar la pedra negra, quan altres, cansats d' esperar, s' adelantan en confusió, se barrejan ab los primers, y prompte, arribant á son grau més alt la confusió, no deixa sentir la veu dels joves conductors. A la confusió succeheix l' escándol. Tots volen besar la pedra negra, y s' hi precipitan; molts s' obran pas bastó en má: en va un de sos gefes puja al sócol, prop de la pedra sagrada, pera restituhir l' orde; sos crits y mohiments son inútils, perque 'l sant zel de la casa de Deu que 'ls devora no 'ls permet escoltar la rahó ni la veu de son gefe. S' aumenta lo moviment en círcol per la impulsió mútua. Finalment se 'ls veu, com un escabot d' abellas que volan confosament al voltant del rusch, circular sens orde al entorn de la Kaaba, y en son confós entussiasme fan trossos ab los fusells que duyan á la espatlla totas las llántias que rodejavan la casa de Deu.
Després de las diferentas cerimonias al voltant del temple, cadascú devia aixís mateix beure aygua del pou miraculós y ruixarse ab ella; mes com anavan en confusió y tant depressa, en pochs moments quedaren fets trossos cordas, galledas y curriolas. L' encarregat y empleats del Zemzem abandonan son puesto. Los wehhabis, quedant sols amos del pou, se donan la má, forman la cadena, baixan al fons, y treuen aygua com poden.
Lo pou exigeix almoynas, la casa de Deu ofrenas; los guías reclaman son salari, mes la major part dels wehhabis no duyan ni una moneda: y 's descarregaren d' aquella obligació de conciencia donant vint ó trenta grans d' una pólvora molt granada, trossets de plom ó alguns grans de café.
Al fi de las cerimonias, com los cabells los hi havian ja crescut una polsada, cregueren de son deber fersels afeytar: aquesta operació 's practicá en los carrers, y 'ls barbers foren pagats en la mateixa classe de moneda que 'ls joves guias y servents del temple.
Los wehhabis de Draaiya, lloch principal de la reforma, tenen color de coure. Son per lo general ben fets, y molt ben proporcionats, mes d' estatura petita, y he notat principalment entre ells alguns caps bastant hermosos pera ser comparats als del Apolo, del Antinoo, ó del Gladiator. Tenen los ulls vivíssims, lo nas y boca regularment dissenyats, bonicas dents y fesomía molt expressiva.
Figuris lo lector una munió d' homes nusos y armats, sense casi cap idea de civilisació, y parlant una llengua bárbara. Tal quadro á primera vista espanta la imaginació, y sembla horrorós. Mes si un se sobreposa á aquesta primera impresió, troba en ells cualitats recomanables: may roban ni ab violencia, ni ab engany, excepte quan creuhen que 'l objecte perteneix á un enemich ó á un infidel. Tot lo que compran, y qualsevol servey que se 'ls fassi, ho pagan en sa moneda. Cegament sotmesos á sos jefes, sufreixen en silenci tota classe de fatigas, y 's deixarian dur al cap del mon. En fi, se veu en ells los homes més disposats á la civilisació, si se 'ls sapigués donar la direcció convenient.
Tornat á casa vaig saber que no cessavan d' anar arribant cossos de wehhabis á cumplir lo deber de la pelegrinació. ¿Qué feya en tant lo sultá scherif?... En la impossibilitat de ressistir á tals forsas, se mantenia tancat ó amagat per millor dir, tement algun atach. Las fortalesas estaban abastidas y preparadas á la defensa; los soldats árabes, los turchs y mogrebins se mantenian en sos llochs. Vaig veure guardias y centinellas en los forts y s' aparedaren moltas portas. En una paraula, tot se trobava prompte pera 'l cas d' agressió. Mes la moderació dels wehhabis, y las negociacions del scherif feren inútils aquestas precaucions.