Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo tercer/XIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
CAPITOL XII Tomo tercer - CAPITOL XIII
Viatjes de Ali Bey el Abbassi
CAPITOL XIV




CAPÍTOL XIII



Descripció de Constantinopla.— Lo Bósforo.— Lo port.— L' arsenal.— Pera.— Top-Hana.— Galata.— Carrers de Constantinopla.— Santa Sofía.— Sortida del sultá los divendres. — Mesquitas.— Eyub.— Reliquias del profeta.— Serrallo ó palau del sultá.— Carruatjes.— Hippódromo.— Castell de las Set-Torres.— Murallas.

 Son tants los curiosos que han visitat Constantinopla, que no penso detenirme en donar una complerta descripció de la ciutat y sos monuments. Ab tot com no estaria be guardar silenci sobre tan famosa metrópoli, després d' haverhi estat, y per altra part á varis de mos lectors no 'ls pesará trobar aquí á lo menos una breu relació de dita ciutat, donaré una idea de tot lo que hi vaig veure durant ma curta residencia, describint los objectes tals com s' oferiren á mos ulls, sense atendrer á lo que hagin dit altres viatjers. Y com ans d' entrar en la ciutat vaig viure en Pera alguns dias en casa del embaixador, parlaré en primer lloch dels objectes que allí me cridaren l' atenció.
 Lo Bósforo de Tracia, nomenat per los turchs lo Bogaz, y 'l Canal per los cristians, perque uneix lo mar Negre ó Ponto-Euxi al mar de Mármara ó Propontide, al que donan los turchs lo nom de mar Blanch, está situat casi en la direcció NE. ab diferents sinuositats, que fan variar sa amplaria desde una milia fins á quatre.
 Te 'l canal corrent tan rápida com un riu, y ab direcció del mar Negre al mar Mármara. Dit fenómeno 'l causa la munió de rius que desayguan en lo mar Negre, y la poca superfície que presenta á la evaporació en latitut tan elevada; de manera que si 'l mar Negre no tingués desaygue per lo Bósforo, deuria necessàriament creixer y extendres fins que pogués oferir superfície bastant pera establir l' equilibri entre la cantitat d’ aygua suministrada per los rius, y la massa absorbida per la evaporació.
 La rapidés de la corrent es tal, que s' han de tenir homes en diferents punts de la vora pera sirgar los barcos y llanxas que no tenen prou forsa de rems pera vencer aquella quan pujan lo canal; hi ha també indrets en que las ayguas forman remolins tan rápits, que al lluny se veu la superfície cuberta de brumera.
 Considerant per altra part que l' aygua del mar Negre y del canal es tan salobre com la dels altres mars, no puch menos de creurer que deu existir en lo fons del canal una corrent contraria que fa entrar en lo mar Negre l' aygua del mar Mármara; puig de lo contrari seria impossible explicar com després de tants sigles ha pogut lo mar Negre conservarse salobre, ab tot y la enorme cantitat d' aygua dolsa que reb cada dia dels rius, y la massa d' aygua salada que surt per lo Bósforo.
 Lo balans que deu produhir la diferent gravetat específica de duas massas d' aygua diversament carregadas de sal y que 's troban en contacte, contribuheix igualment á probar la necessitat de la existencia de la corrent inferior desde 'l mar de Mármara cap al mar Negre, puig si 's suposan duas columnas d' aygua perpendiculars de la mateixa altura en un y altre mar, las quals pugan comunicarse per lo canal, es induptable que la del mar Negre, composta d' aygua salobre y de la dolsa dels rius, será més lleugera que la del mar de Mármara, casi del tot composta d' aygua salada: en consecuencia lo mar de Mármara, pera anivellar son pes al del mar Negre, deu descarregar en aquest part de sa aygua, fins que la depressió de son nivell y elevació del mar Negre compensen la diferencia de gravetat específica entre las duas ayguas. Per altre costat la columna prolongada del mar Negre, no podent sostenirse sobre 'l nivell de la columna corresponent, tirará sobre ella part de sa ayguá superior, pera mantenir en equilibri lo nivell d' una y altra columna; y aquí tenim la corrent superior establerta desde 'l mar Negre al de Mármara, y alimentada ab la contínua afluéncia dels rius que 's descarregan en lo primer. La necessitat de la existéncia d' una corrent inferior en sentit contrari, está igualment demostrada per lo mateix principi, que aixís mateix indica que deu ser menos salobre l' aygua dal mar Negre que la del mar de Mármara.
 Son notables las duas voras del canal per gran número d' arrabals, casi tocant uns á altres, y que forman com un carrer contínuo de més d' una lleuga y mitja de llargada. Sols al pintor de las grans épocas de la naturalesa, sols al autor del Mahomet y de Zaira tocaria trassar dignament l' espectácle que presenta aquell inmens carrer acuátich, en mitj de la qual he vist navegar tota la escuadra otomana ab una munió de barcos, y milers de llanxas y embarcacions petitas. Palaus, hermosos belveders, casas de recreo del sultá, de las sultanas y dels grans del imperi, construhidas ab lo gust oriental més exquisit, competeixen per tot arreu en lo selecte del luxo. Los pintoreschs serrals de la vora del canal se veurien cuberts del més hermós verdor y d' elegants casetas aisladas; lo grupo colossal de Constantinopla se presenta coronat d' una selva de minarets, cúpulas y hermosos kioskos, tot pintat de mil colors interromputs per la verdor dels arbres; per fí la mar de Mármara termina l' horisó al S. Aquell magníhch conjunt forma un cuadro impossible de descriure, peró quina impresió no s' esborra maymés de la memoria.
 Mes enllá del espay de lleuga y mitja se veuhen ja més separats entre si 'ls pobles situats en las voras del Bósforo: la embocadura del mar Negre está defensada per una fortalesa á cada costat del canal y dos castells antichs en mitj de la costa á dreta y esquerra: la torre de Leandro está sobre un illot en mitj. Hi ha ademés diferentas baterías de campanya sobre las duas voras, á la embocadura del canal en lo mar de Mármara.
 Lo port de Constantinopla es lo millor del mon. Lo forma un bras de mar, que s' interna sinuosament en las terras, entre la ciutat y 'ls arrabals de Galata, Pera y altres, y está del tot rodejat de turons, y de consegüent á cubert de tots vents. Lo fons es tal, que naus de tres ponts poden arribar á la vora y tocar la terra ab la proa sense que fregui la quilla.
 Al costat del port oposat á Constantinopla s' hi veu l' arsenal, hont vaig contar catorze ó quinze barcos de guerra; uns equipats y armats del tot, altres mitj aparellats, y tots ben construhits y en bon estat. Vaig veure aixís mateix varis barcos ó cascos inútils, algunas llanxas canoneras, y en la dressana una fragata quals constructors eran europeos.
 La dressana es gran y ben provehida de materials. Conté infinit número de canons, la major part de bronze; una excelent grua, y un dich de construcció, qual únich defecte es fer aygua per lo fons: l' ocupava en aquella ocasió un gran vaixell de setanta quatre canons en carena. Al costat del estany hi ha duas hermosas maquinas pera vuydarlo. Prop del arsenal hi ha la casa del capitá baixá ó gran almirall de la marina otomana. Dit edifici, situat á la vora del aygua, te galan aspecte, y un hermós embarcader. Derrera hi ha la casa del jefe del arsenal, y devant de la porta una urna sepulcral que serveix de fent.
 Venint d' Assia pera anar á Pera, arrabal hont resideixen los embaixadors y negociants europeus, se sol desembarcar á Top-hana, altre arrabal situat á la vora del canal. Allí 's veuhen los cuartels dels artillers, y una batería de vinticuatre canons, montats sobre curenyas de diferentas formas, pera defensar la entrada del port. Vaig veure especialment una antiga culebrina, de més d' un peu de calibre ó diámetro interior, y dinou de llarch, destinada á tirar balas de pedra, de las quals n' hi ha bon número al costat de la pessa. Los cuartels son bonichs y contenen molt furgons y caixas de municions.
 L' arrabal de Galata, prop dels de Top-hana y Pera, es gran, molt poblat, y tancat per una muralla que toca als arrabals adjacents. L' atravessa d' una extremitat á l' altra un carrer llarch de mes d' un quan de lleuga; pero brut, mal empedrat, y casi del tot compost de tendas de comestibles. Las casas, casi totas de fusta, donan tristesa. Acabavan de reedificar la meytat de dit arrabal, consumida per un incendi l' any avans.
 La iglesia grega de St. Dimitri consta de tres petitas naus ben preporcionadas, y sostingudas per columnas de fusta revestidas d' estuch, imitant la pedra. Lo santuari no te cap ornament, y 'l temple es fosch. M' asseguraren que era una de las més hermosas iglesias gregas que existeixen en la capital.
 Lo passeig dels habitants de Constantinopla es lo cementiri , nomenat pels cristians lo camp dels morts. Per lo tant no es lloch molt alegre, pero domina part de la ciutat y del Bósforo, y s' hi disfruta un admirable punt de vista. Per aquell costat hi ha també un bonich cuartel, habitat en altre temps per las tropas regulars y disciplinadas á la europea, á las quals nomenavan Nizàm Djidid que avuy ja no existeixen.
 Pera passar d' un de dits arrabals á Constantinopla s' atravessa 'l port en una petita llanxa ab un ó dos remers, y 's desembarca en llochs cuberts, hont se veuhen moltas llanxas tocantse unas ab las altras. Aquestos cuberts son de fusta, y s' hi entra sense desembarcar. A la porta d' aquells edificis, per la part de terra, se troban sempre cavalls de lloguer guarnits y disposats á trasladar als viatjers á son destí, á través d' aquells carrers brutíssims, de grans pendents, y plens á un y altre costat de tallers y casas de fusta, pintadas de colors forts, fora de línea, y formant unas ab altras ánguls entrants y sortints en lo carrer sense uniformitat: allí 's venen comestibles, confïturas, tabaco, drogas, etc.
 Me vaig allotjar en un bonich khan, construhit de pedra picada, sense altra companyía que 'l meu dragoman turch, mon esclau y un geníssar. Era mon dragoman un ente singular; nasqué cristiá en Albania, y passá á estudiar la medicina en Europa. Després d' haver viatjat cinch anys ab aquest objecte per Italia, Fransa y Alemania, visqué dos anys á Viena ab lo primer metje del emperador Joseph II, en lo mateix palau d' aquell primpcep, ab qui tingué l' honor de parlar diferentas vegadas. Llavors anava vestit á la europea. Arribat á Constantinopla s' havia fet mussulmá per no tenir de que viure.
 La conversa d' aquell home era bastant original. Com jo no se 'l turch, ni éll sab l' árabe, usava un llatí macarrónich barrejat d' italiá. Encar que en las escolas cristianas no m' han ensenyat l' alquimia, no obstant he aprés lo llatí, y encare no sé perque, puig no devent usar may aquest idioma, no 'l parlo millor que 'l parlava lo doctor albanés: ja que si 'l seu era un llatí italianisat, lo meu era un llatí árabe. Ab aixó figuris lo lector quinas havian de ser mas conversas ab un home, que unia ademés á una especie d' instrucció confosa una barreja d' extravagancias singulars d' imaginació. Per exemple, creya que l' ayre estava poblat de munió d' esperits ú homes invisibles, que tenen acció directa sobre nosaltres y forman una especie de confraternitat ab alguns dels mortals, etc. Per lo demés era home de be y franch.
 La gran mesquita d' Aya Sofia, antiga catedral de Santa Sofía, es un edifici magnífich. Sa inmensa cúpula rebaixada, rodejada de semicúpulas, espalma. No 'm detindré en ferne la descripció, puig ja l' han feta diferents viatjers. Los cristians poden entrar, com en las demés mesquitas de Constantinopla, ab un passe del gobern, que 'l concedeix sense dificultat. Las parets están revestidas de marbre, y las columnas bastant ben conservadas; peró 'l sostre comensa á malmetres. La tribuna del sultá no te res de bonich; es una especie de gabia sostinguda per quatre columnetas, y rodejada de gelosías dauradas.
 Lo que hi ha de singular en aquell temple es un gran número de pals y canyas, posats á lo llarch de las parets y al vol dels pilans: ne penjan trossos de tela, tals com cobrellits, toballons, y fins pellingots pera formar una especie de tribunas separadas, hont sols hi poden entrar los propietaris pera fer la oració ó pera llegir. Aixó fa del temple una especie de campament molt ridícul. En l' ángul NO. de la nau principal s' hi veu un hermós jerro de marbre, artísticament travallat, que serveix de font. Se nota en una galería superior una porta de marbre en forma de mampara, molt ben feta é imitant á la fusta.
 Un divendres vaig veure al sultá Mustafá anar á la oració pública, en la mesquita nomenada Sultá Djeàmi ó mesquita del sultá, situada devant d' una de las portas del serrallo. Lo carrer per hont devia passar lo sultá se trobava guardat per dos renglas de geníssars, desde la porta del serrallo fins la de la mesquita. Mon dragoman y 'l meu geníssar no volian acostarse, perque al sol nom del sultá tothom tremola: pero jo vaig penetrar per las filas, vaig entrar en lo pati de la mesquita, y 'm vaig colocar en la situació més ventatjosa pera veure be á sa altesa.
 Anaren arribant un després del altre varis personatjes de la Cort, rodejats de criats de peu, y montant fogosos cavalls ricament guarnits. Desmontavan á la porta de la mesquita, y 'ls criats retiravan los cavalls en lo pati.
 Los geníssars de la guardiá duhen robas amples com los turchs, pero de diferents colors á voluntat de cadascú, sense altra senyal distintiva que un ridícui fes de feltre blanch-gris. La part posterior d' aquest penja per derrera, y cubreix tota la espatlla: per devant los hi cau sobre 'l front una planxa de metall, hont com en un estotx hi ha ficada una cullera de fusta, que cada geníssar ha de dur sempre. Van sense armas, usant sols una vareta.
 Aviat aparegueren deu cavalls de respecte del sultá, tots ben alts y de pel diferent, ab grans mantas ricament brodadas d' or y plata, y sellas cubertas d' un teixit magnífich.
 Arribá per fí 'l sultá, montat en un fogós caball, y precedit de trenta guardias bostandgis, armats de petitas alabardas dauradas. A un y altre costat del sultá hi havia quatre oficials, que 's podrian nomenar pantallas del sultá, puig ab los inmensos plomatjes que portan en lo cap, tapan de tal manera la persona de sa altesa, que queda amagada. Ab tot jo 'l vaig veure perfectament de cara, mirantlo ben be ab la ullera. Son rostre es en extrem llarch, y també 'l nas: te ulls grans, y la blancor de son rostre sols está interrompuda per petitas rosas: me semblá alt, no gayre gros, y bastant viu. Sols portava una senzilla bata de pells: mes adornava son turbant una riquíssima rosa de diamants molt grossa y tant brillant que enlluhernava. Al entrar en lo pati del temple feu un lleuger saludo, portant la ma dreta al pit, y mirant á un y altre costat. Regná 'l més profon silenci fins arribar á la porta de la mesquita. Aixís que desmontá, una dotzena d' homes colocats en la porta donaren alguns vivas.
 Derrera 'l sultá arribá 'l gefe dels eunuchs negres, quina cara es verdaderament espantosa : anava ricament vestit, montava un magnífich cavall, igual als del sultá, y 'l rodejavan sos criats de peu. Passá fent saludos contínuos á dreta y esquerra ab tan midada precisió, que semblava un autómata.
 Lo mateix dia vaig anar á Aya Sofía á fer la oració del divendres. No vaig véurehi cap ceremonia particular; sino que després de la oració un dels doctors pujá á una trona molt alta, desde hont, després de sentarshi, predicá un llarch sermó. Mentres l' escoltava devotament, l' oficial mestre de sala del capitá baixá, ab qui vaig fer coneixensa en Alexandría, me vejé, se m' acostá y 'm doná mil probas de son afecte, besartme mans y peus.
 Las demés mesquitas y capellas dignas d' alguna atenció en Constantinopla son:
 Lo Turbeh ó sepulcre del sultá Abdulhamid, pare del sultá Mustafá: hermosa capella octógona, hont se venera en un nitxo una pedra negra engastada en plata, sobre la qual s' ha conservat la petjada del profeta, com en un pa de cera tova.
 La mesquita Yenid Djeàmi, adornada d' hermosos marbres, no es més que una copia exacta d' Aya Sofia.
 Lo turbeh ó sepulcre del sultá Soliman, hermosa capella octógona semblant á la d' Abdulhamid, pero no tan rica, y situada en mitj d' un petit jardí al costat de la mesquita del mateix sultá, nomenada Solimania. Pera anarhi se passa per una plataforma que domina part de la ciutat, lo port y 'ls arrabals de Galata, etc, y presenta un punt de vista encantador: desde allí, atravessant un gran pati, adornat d' un peristil que sosté columnas d' ull de serp roig, s' entra en lo cos de la mesquita, hont se veuhen quatre magestuosas columnas de la mateixa pedra. La cara principal y 'l monbar están incrustats d' hermosos marbres. En un recó del temple hi havia una especie de missioner, assentat á terra, predicant ab fervor devant d' un números auditori d' homes y donas.
 La mesquita del sultá Ahmed es també molt hermosa: los quatre grans pilans que sostenen la volta central están revestits de marbre blanch en forma d' estrías; la tribuna del sultá descansa sobre gran número de petitas columnas, entre las quals n' hi ha ab clapejats de blanch y negre; la columna angular es verda. En lo pati s' elevan algunas magníficas columnas d' ull de serp roig. Lo sultá celebra en dita mesquita las duas pascuas y 'l naixement del profeta, per ser sa situació molt cómoda pera tot lo séquit, que pot extendres en l' Hippodromo devant de la mesquita.
 La del sultá Mohamed segon, que conquistá Constantinopla, es també un edifici notable. Quan la vaig visitar, los pórtichs del pati estavan plens de petitas tendas de géneros, hont los venedors cridavan com en una fira; en l' interior de la mesquita hi havia també cinch ó sis predicadors que cridaran encare més fort: ab aixó no es difícil figurarse lo soroll que de tot plegat ne resultava. Lo turbeh ó sepulcre del sultá, colocat al costat de la mesquita, en lo centre d' un petit jardí, no ofereix á la vista més que una pobre capella d' obra, pero lo tumbol está cubert per una riquíssima tela. La capella y avinguda estavan plenas de donas que acudian á visitar lo sepulcre.
 La mesquita Osmanie es bonica; peró no tan gran com las altras.
 Al sortir de la ciutat, seguint la direcció del port, se troba á distancia d' un quart de lleuga un bonich palau del sultá, desde hont se va al arrabal d' Eyub, situat a la vora del canal del port.
 Pren nom dit arrabal del d' un sant deixeble del profeta, venerat com lo patró de Constantinopla, y quins ossos foren miraculosament trobats en lo mateix lloch. En la mesquita dedicada á éll es hont se posa 'l sabre al nou sultá, ceremonia que equival á la coronació dels monarcas en Europa.
 Essent prohibida als infidels la entrada á aquell temple, no n' existeix cap descripció, y per aquesta rahó en la sola visita que vaig ferhi vaig aixecarne un plano aproximat, no haventme sigut possible midar cap de sas parts.
 Després d' atravessar una plassa irregular, s' entra en l' edifici, compost d' un pati en lo centre, una mesquita á má dreta, y una capella á la esquerra, hont se veu lo sepulcre del sant. Dits tres cossos se troban de dalt á baix incrustats dels més hermosos marbres, tant las parets com lo paviment.
 Forma 'l pati un paralelógram rodejat d' archs per tres costats. Al mitj hi ha duas albas, quinas brancas donan sombra á tot lo pati, y produheixen galan efecte.
 La mesquita se sembla á totas las de Constantinopla, es á dir consta, com la de Santa Sofía, d' una gran cúpula sobre un cuadrat; pero en aquesta hi ha duas particularitats que la distingeixen: la primera es que 'ls pilans dels ánguls del cuadrat son molt prims; que la cúpula descansa sobre sis pilans cilíndrichs figurant columnas als tres costats del cuadrat, dos á cada un, y que sobre la paret s' aixeca una semi-cúpula formant una capella hont está lo mehereb ó nitxo del imam: la segona particularitat es que la tribuna del sultá no está á la dreta del mehereb, com en las demés mezquitas, sinó á la esquerra, y al mateix costat que 'l monbar. Las parets están revestidas dels marbres més variats; lo trespol cubert de ricas catifas, y gran número de barras en círculs concéntrichs, suspesas horisontalment del sostre á set ó vuyt peus d' altura, sostenen una infinitat de llántias y aranyas de cristall y de plata, ous d' avestrús, cocos, petits ornaments, tot tatxonat d' or y plata, esmaltat dels colors més bonichs y formant un conjunt admirable.
 A la part oposada del pati s' hi veu un saló adornat de catifas y sofans. Sas parets están cubertas de centenars de cuadrets ben pintats y adornats de varias maneras. En un petit nitxo practicat en lo gruix de las parets del saló, s' hi conserva un tros de marbre bionat de blanch y plom, ab la petjada del profeta. Es la més ben impresa, per lo menys de totas las que he vist en mos viatjes, en monuments d' aquesta especie. Aquell saló es, per dirho aixís, l' estrado de la capella hont se conserva lo sepulcre del sant.
 Dita capella, llumenada per hermosas finestras, forma un petit temple rematant en una elegant cúpula. Las parets están cubertas de cuadros com las del estrado; lo túmbol del sant, posat al mitj, se veu aixís mateix cubert d' una rica tela, y rodejat d' una balustrada de plata. A la part del cap hi ha una bandera plegada dins de sa bossa, que es la senyal distintiva del deixeble del profeta. A l' altra banda hi ha un pou d' hont se treu aygua ab galledas de plata pera beuren en gots del mateix metall. Diuhen que fa miracles.
 Havent deixat dintre abundants almoynas, y haventne distribuhit també á la porta del temple, obstruhida sempre per un batalló de mendicants, poch molestos en veritat puig están matriculats y sols se presenta son gefe á demanar y rebrer los donatius dels fidels, vaig anar á visitar lo sepulcre de la mare del desgraciat Selim III. Es un petit temple, revestit de preciosos marbres, adornat per dins y per fora ab columnas y motlluras de gust molt delicat, y ple al voltant de grans finestras ab reixas dauradas. Lo frontis de la porta forma un hermós vestíbul sostingut per columnas.
 Vaig visitar ademés altras mesquitas célebres per sos noms, pero qual arquitectura res te de notable. Prop d' ellas se veuhen los sepulcres de personatjes ilustres, bibliotecas, escolas, hospicis pera 'ls pobres, khans pera 'ls viatjers, hospitals y altras fundacions pías; pero dits establiments han sigut ja ben descrits per altres.
 Vaig voler també visitar una casa en quin saló existeixen gran número de mausoleos perteneixents á una família que posseeix entre altras cosas alguns pels de la barba del profeta; tresor molt més preciós que totas las riquesas de la India. S' exposa dita reliquia á la veneració en una capella situada devant dels sepulcres. Al entrar, un ministre me presentá un plat y un coixinet cubert de diferents trossos de tafetá morat, que exhalavan un olor agradabilíssim. Després de ferme adorar lo plat, me tocá 'ls ulls, nas y boca ab un cabell posat sobre un tros de cera negra, resant diferentas oracions á cada tocament, mentres jo 'm mantenía en lo més gran reculliment. Després vaig fer mas oracions y vaig deixar ma ofrena que semblá al ministre bastant considerable pera que 's dignés oferirme que repetiria la cerimonia del plat y del cabell, lo que vaig aceptar ab molt gust, com un favor distingit. Me doná á més una ampolleta plena d' aygua, hont s' havian mullat los sagrats cabells, sortintne contentíssim. Lo cabell que serví pera 'ls tocaments era vermellench, recargolat, aspre y llarch d' uns dos dits. Acostumat á reflexionar sobre tot lo que 'm passa, vaig admirar en aquesta ocasió lo miracle de la divina Providencia, que 's complagué en fer rica y opulenta á una familia, ab lo sol producte d' un manyoch de cabells.
 L' endemá vaig anar á visitar altra casa hont se venera un tros del vestit del profeta. Ocupava la porta una guardia de geníssars y scherifs: la casa estava plena de donas, que solen anar al matí á adorar la reliquia, y s' esperavan alguns carruatjes al carrer. Nos vingueren á dir que era impossible entrar fins després de la oració de mitj dia. Esperarem, donchs, en una mesquita d' allí prop fins á la hora indicada.
 Mediant una retribució, se distribuheix á la porta en ampollas una aygua, hont diuhen que s' ha ficat la reliquia.
 Es costum deixar lo calsat al peu de la escala, hont hi ha un scherif pera guardarlo y tornarlo al sortir. Se puja primer á una sala de figura irregular y sostre molt baix; allí se fa oració y 's passa després á la capella hont está depositada la relíiquia que es una pessa de deu á onze peus en cuadro, baixa com un entressol, peró á tall de mesquita. Te son mehereb ab una finestra á cada costat, tot cubert de richs tapissos.
 Ocupa lo mehereb un scherif que te devant una tauleta cuberta de varis cobritaulas ricament brodats y posats un sobre altre. L' extrém de la reliquia surt per sota d' un d' ells pera la veneració dels fidels creyents. Ab tot y la relligiosa fosquedat de la cambra, vaig poder reconéixer que la relíquia es un tros de tela de llana basta, de color negre ó de burell, y que no está colocada en mitj, sinó á un costat cap á la dreta, sens dubte pera preservaria de las innumerables besadas que li fan los devots. Aquestos, penetrats de sant temor y respecte especial, besan sens reflexió en mitj del cobritaula hont no hi ha la relíquia, y per tan ignocent artifici se salva d' una infinitat de tocaments, que no deixarian de malmétrela y embrutarla. Jo, una mica més reflexiu, peró tant devot com los demés, vaig besar la mateixa relíquia, aplicant successivament los llabis, ulls, front y galtas: pero vaig cuidarme al mateix temps de deixar una bona almoyna pera indemnisarla d' aquest servey extraordinari: ¡Alabat sia Deu!
 Aquesta relíquia inestimable, així com los pels de la barba del profeta, que vaig venerar lo dia avans, no s' esposan al cult públich sinó durant lo temps del Ramadan.
 Lo Seraya ó serrall, palau del sultá, pot considerarse com altra ciutat dintre de Constantinopla. Son recinte particular conté una multitut d' habitacions, casas, palaus, kioskos y jardins. Vaig veure duas portas en aquell recinte, pero están molt lluny de correspóndrer á la majestat del palau.
 Una d' aquellas portas guardada per los bostandgis, dona á un gran pati ó plassa llarga irregular, en la qual hi ha una casa de moneda que vaig visitar. Tres homes mouhen la rosca del encuny, altre presenta las pessas de moneda sota de la matris. En una casa situada en lo mateix pati hi ha un depósit d' armas antigas: las parets del vestíbul están cubertas d' escuts y de diferents armaduras d' homes y caballs.
 En lo fons del pati se veu altra porta ab una guardiá de bostandgis, eunuchs y altres empleats, los quals no 'm permeteren passar més endavant. Vaig veure desde aquella porta altre pati vastíssim ab varis kioskos y edificis aislats: es tot lo que puch dir del serrall del Gran-Senyor. Pero ja 'l han descrit altres que 'l vejeren ó que pretenen haverlo vist. Prou hauria pogut lograr permís pera entrarhi; pero no 'm semblá be gastar diner per tal cosa ni altres per l' estil, perqué si hagués desplegat cert aparato de magnificencia y grandesa, havia de sacrificar la dolsa independencia de que comensava á disfrutar en la especie de obscuritat que vaig escullir, y de la qual no desitjava sortir. Per la mateixa rahó m' he mantingut distant de la Cort, y he evitat presentarme á Mussa Bajá, mon amich d' Alexandría, allavors kaimakam del gran visir, es á dir, lo primer funcionari del imperi en Constantinopla, quan lo gran visir está en l' exércit, com se troba are en lo d' Andrinópoli. A presentarmhi, estich segur de que m' hauria acullit com un germá estimat.
 Al surtir del serrall vaig passar per la casa del gran visir, atravessant un saló á peu plá, en quin fondo hi ha un lloch elevat hont se coloca lo sofá de dit ministre pera las audiencias públicas. Lo saló es bastant gran pero poch convenient al objecte á que se 'l destina.
 La porta principal de la casa es un senzill arch devant de la muralla del serrall, notable per una torre hont va d' amagat alguna vegada lo sultá pera observar las ceremonias públicas del gran visir ab los ministres extrangers, etc.
 Hi ha al mitj de Constantinopla l' antich palau de Constantí, nomenat Eski Serai ó lo vell serrall; sols vaig poder veure sas murallas que son altíssimas. L' Ocupan las donas despedidas del serrall.
 Casi tots los carrers de Constantinopla son estrets y bruts. Tenen aceras de cuatre ó cinch polsadas d' alsada, están mal empedrats y tant molestos pera los que van á peu que jo sempre anava á cavall. Las casas semblan gabias, per estar plenas de finestras y balcons. Ja he dit en altre lloch que son de fusta, pintadas de colors molt vius, y forman ánguls irregulars. Dita construcció es causa de que casi cada any barris enters sian devorats per lo foch. Mentres hi vaig ser ocorregueren dos incendis. Pero lo fanatisme dels turchs resisteix á tan funestas probas: construheixen novas casas iguals á las antigas, deixant á la Providencia lo cuidado de conservarlas. Aixís arribará un dia en que 's podrá dir ab veritat que la ciutat de Constantinopla s' ha reedifïcat més de cent vegadas.
 Vaig veure algunas botigas com las d' Europa; un carrer d' argenters diamantistas y un barri enterament poblat de calderers, d' hont ne vaig sortir atabalat. Vaig passar també per un carrer llarch, hont se veu vaixella de coure, notable per la pasmosa multitut de pessas y per lo modo agradable ab que s' exposan al públich en cada botiga.
 Es Constantinopla la única ciutat mussulmana hont existeixen carruatjes. Los que s' usan van sobre cuatre rodas, son ben proporcionats y plens de daurats, cuberts d' una tela blanca ó vermella, y tirats per dos cavalls, conduhits á pas petit per un cotxero á peu: hi ha derrera del cotxe una escala de fusta que 's posa devant de la porteta pera pujar y baixar. Los turchs no tenen lacayos y sembla que menysprean servirse de carruatjes en la ciutat, puig en tot los que vaig veure sols hi anavan donas.
 Un dia vaig voler examinar més detingudament l' Hipódromo, nomenat per los turchs Atmeidan. Es una plassa irregular, de unas duascentas cincuanta passas de llargada, sobre cent cincuanta d' amplada y en quin centre s' alsa un obelisch egipci d' ull de serp roig, igual á las agullas de Cleopatra en Alexandría, pero no tan alt. Li suposan setanta peus d' elevació. Cada cara presenta una línea perpendicular de geroglífichs de gran dimensió. Descansa sobre cuatre daus de bronzo, quina basa es un pedestal compost de diferents trossos de márbre mal travallat. Los cuatre costats del pedestal ofereixen una multitut de figuras extranyas en relleu, totas de cara, ab lo degradat gust grech de la edat mitja. Me digueren que aquellas figuras representavan los deixebles de Jesucrist; més lo que hi ha de cert es que lo pedestal deshonra lo monument y un dia causará sa ruina per no estar ben trabadas las parts que 'l componen.
 A algunas passas de dit obelisch se 'n veu altre elevat per los grechs, imitació del anterior. Crech també que está construhit sobre las mateixas dimensions; més essent format de pedras petitas de diferenta especie, y mal ajustadas, també amenassa ruina, contrastant singularment sa debilitat ab la canya del altre, admirable per sa forsa y grandesa.
 Casi al peu de dit obelisch hi ha un hospital de bojos, pero també amenassa ensorrarse d' un dia al altre ab la cayguda del monument.
 Entre un y altre obelisch hi ha una espécie de columna trencada de bronzo, de la que falta la part de dalt. Diuhen que rematava en tres caps de serpents, quins cossos enroscats forman la canya. Lo bronzo es molt prim, y com está plé d' esquerdas en varis punts, han omplert de pedras lo vuyt interior. Lo tros que 'n queda vindrá á tenir vuyt peus d' alsada.
 Havent examinat los monuments del Hipódromo, vaig anar dret al O., seguint á lo llarch una multitut de carrers. En una plasseta me cridaren la atenció duas hermosas columnas d' ull de serp abandonadas per terra. A la porta d' una casa sens apariencia vaig véuren altras duas de petitas de color vert fosch molt hermosas. També vaig visitar diferents mercats ben provehits, pero separats per carrers deserts.
 Vaig arribar per fí al peu d' una alta torra cuberta d' un cono en extrém punxagut; es una de las que componen lo castell de las Set Torras, hont se tancan los presoners d' Estat. Se considerava com á tal en altre temps al embaixador de cualsevol potencia que declarés la guerra al sultá, y per aquesta senzilla rahó era pres tot seguit y ficat en aquella torra. Ara sembla abolida tal costum.
 Allí vaig baixar y entrant en lo primer pati del castell, de sopte se 'm presenta un home de cara ferrenya, li demano permís per visitar l' interior, pero inutilment. Vaig sortir per una porta de la ciutat que 's troba al costat esperant al menos formarme idea d' aquella fortalesa observantla per fora. No me 'n vaig poder fer cárrech perque sols se distingeix un intrincat laberinte de torras y murallas unas sobre altras.
 Girant al N. á lo llarch y per fora de las murallas, vaig examinar las obras que defensan la capital del imperi otomá per la part de terra.
 Se reduheixen los medis de defensa á un fosso casi enterament plé y convertit en jardins: un primer llens de muralla molt baix com á parapet, un altre més elevat, y altra línea interior molt més alta, y flanquejada de torras més altas encare.
 Dits llensos de murallas en grahons, coronadas d' aspitlleras, son imponents, puig presentan tres líneas de fochs; més no podent sostenir lo de l' artillería, y tenint l' enemich la ventatja de poguer acostarshi ab la seva al abrich dels serrals y bardissas dels jardins que s' extenen fins al peu de las murallas, Constantinopla no podria sostenir un atach de vuvt dias contra un exércit de terra. Ademés, en un espay bastant considerable entre la porta d' Andrinópoli y la de Top, com també en altre entre aquesta última y 'l castell de las Set Torras, los tres pans de murallas están arruïnats del tot, haventse substituhit sols per un altre que més sembla una pobre, paret de tanca que fortificació d' una gran ciutat. Lo demés del recinte se vá també arruinant.