Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo tercer/XIV
La cisterna de Filoseno, construhida en temps dels Constantins pera provehir d' aygua á la ciutat, no es avuy més que un soterrani sech, hont s' ha establert una fábrica de seda. S' hi baixa per una mala escala, que termina en un espay casi fosch, sostingut per molts centenars de columnas, y ocupat per máquinas de filar y torse la seda, quals fils, casi invisibles en aquella fosquedat, se divideixen horisontalment entre las renglas de columnas, de manera que casi no 's pot dar un pas sens exposarse á rómpren á milers. Per lo tant lo porter es un guia indispensable en aquella fosquedat. Conduhit donchs per ell, y seguit dels meus criats, desfilant uns darrera altres com una colla de cegos, recorreguerem aquella especie de soterrani, quin destino actual contrasta tan fortament ab lo primitiu. En lo sostre, apoyat sobre columnas, hi ha de tant en tant algunas oberturas, que are serveixen per dar llum y en altre temps degueren servir de brocals per hont se treya l' aygua.
Se compon cada columna de duas canyas una sobre l' altre, sens cap intermedi: la inferior en lloch de capitell remata en un sócol d' un peu d' ample mica més mica menos, sobre 'l qual descansa la superior, que du per capitell una figura informe, semblant á un cono truncat invertit. Las columnas son de márbre sens polir, qual superficie se troba ja menjada. La terra y runa, que en altra época se tiravan per las oberturas d' aquella inmensa cisterna, han enterrat las columnas inferiors fins un ters de sa altura. Nostre guia nos digué que hi havia més de cuatrecentas columnas. En las descripcions se 'n contan duascentas dotze; pero lo guia tenia rahó, puig feya entrar en compte las canyas superiors y las inferiors. Los obrers d' aquella manufactura tenen mal color y aspecte repugnant.
Al sortir de la cova passarem prop de la columna de Constantí, composta de varis fragments de pórfit roig á excepció de la part superior y la base, las quals son formadas de pedretas heterogéneas. Tal colorayna desdiu de lo restant del monument, y la columna comensa á arruinarse.
No vaig descuydarme de visitar lo mercat hont se venen las donas blancas y negras. Es un gran pati rodejat de tarimas de tres á quatre peus d' alsada hont s' exposan las esclavas. Hi ha uns cuartets hont lo comprador fa entrar la dona que li convé, pera examinarla més particularment. Lo dia que hi vaig anar no ho era de mercat, puig era temps de Pascua. Está ben tancat y custodiat, y segons diuhen no poden los cristians entrarhi.
Lo gran basar, nomenat lo Bezesteinn, es magnífich. Se compon de diferents carrers del tot coberts, hont penetra la llum per medi de lluhernas. Alguns de dits carrers están únicament ocupats per tendas de sedería ben assurtidas. En altres no s' hi veuhen més que joyas y objectes preciosos; los demés finalment presentan diversitat de magatzems d' armas, richs arnesos, indianas, cotó, llana, llibrerías, per cert en número reduhit, rellotjers, y productes de tot lo mon. Hi vaig veure en especial grossos diamants y una tassa d' or ab sa cuberta, de singularíssima bellesa y luxo extraordinari. S' hi troban també armas magníficas á la turca, pero molt pesadas.
Vaig buscar en las llibrerías la historia del imperi otomá, en llengua turca. Me la presentaren en dos volúms, un de vell y altre de nou, y me 'n demanaren vuytanta piastras. Ne vaig oferir xeixanta, mes no volgueren cedírmela á aquest preu. Hauria pogut insistir en la compra y adquirir la obra ab nova dita; mes un dels dos tomos era ja usat, y en país tan sovint exposat al flagell de la peste no m' agradava comprar res que ja hagués servit á altre. Aixís es que vaig renunciar facilment á la compra.
Lo barri de la ciutat habitat per los cristians grechs se nomena el Fanal. Allí s' hi troban las casas del patriarca y principals familias d' aquella nació. No vaig fer més que atravessar lo barri, en que hi vegí algunas casas de bastant bona apariencia, pero sense luxo exterior. No la te millor que las altras la del prímpcep Suzzo, nombrat llavors hospodar de Valaquia. Está prohibit als grechs pintar sas casas per fora ab colors llampants. No ho poden fer més que ab color negre ó altre de fosch, lo que 'ls hi dona un aspecte trist.
Durant ma residencia en Constantinopla me vaig embarcar en tres distintas ocasions pera visitar los voltants.
La primera vegada en una llanxa, dirigintme cap á un belveder del gran sultá, situat á la vora del aygua sobre la entrada del port, fora de las murallas del serrall.
Se nomena Alai kiosk, y 's compón d' una caseta cuadrada y tancada. Al voltant hi ha una espayosa galería, sostinguda per columnas de marbre, sense altra finestra ni tanca que cortinas de tela groixuda. Vaig entrarhi sense trobar ánima viventa: lo trespol estava cubert de catifas, lo sostre pintat y daurat y 'l sofá del sultá colocat mirant á la mar. Dit sofá, muntat sobre plata macissa, mes llis y sense adornos ni motlluras y tan ample com un llit gran, tenia un matalás senzill; estant cubert per una tela blava. Devant del matalás hi havia una font de marbre, pero sense aygua.
Desde la llanxa vaig seguir observant la punta del serrall hont se veuhen alguns belveders, la major part cuberts d' espessas gelosías. Sembla que es la habitació d' estiu de las sultanas. Tots aquells belveders s' han elevat sobre plan diferent y sense cap simetría. En un d' ells vaig véurehi columnas d' un clapejat preciós. En lo serrall, y á poca distancia de la punta, s' hi veu una antiga y magnífica columna, d' uns xeixanta dos peus; pero está colocada en un siti tan á cubert de las miradas profanas, que avans no la pogué descríurer cap viatjer. Solsament en l' últim atach dels inglesos fou quan al entrar los europeus en l' interior pera l' establiment y servey de la batería espanyola, se tragué un dibuix d' aquell monument, que 'l respectable marqués d' Almenara tingué la bondat de facilitarme.
La segona vegada que 'm vaig embarcar fou per examinar per devant la ciutat, per la banda de la mar de Mármara. Es espectacle realment magnífich aquella assombrosa munió de casas y edificis de tota mena, que s' extenen fins á perdres de vista per las riberas d' aquella mar.
Ja vaig dir que la punta terminada en la boca del port la forma 'l serrall, rodejat d' un senzill pany de muralla ab marlets, ab varis belveders á diferentas distancias y jardins.
Defensa per fora aquesta muralla una línea de baterías de campanya, construhidas en la mateixa época baix la direcció dels embaixadors de Fransa y Espanya, lo general Sebastiani y 'l marqués d' Almenara. Sostenen ditas baterías las de las voras oposadas del port y del Bósforo, posant lo serrall al abrich de tot atach per la banda de la mar. No vaig veure sobre las parets del serrall sino una batería, nomenada batería dels espanyols que ha sigut servida per individuos d' aquella nació dins del mateix serrall, mostra may vista de la confiansa del sultá.
No 's diferencia dita muralla de las demés que cenyeixen la ciutat per la banda de la mar. En la última batería del serrall cap al S., vaig veure alguns canons turchs grossíssims, dels quals alguns tenen set ó vuyt bocas petitas al voltant de la gran boca central: lo calibre de las altras es de més d' un peu de diámetro. Aquestas serveixen pera enjegar balas de pedra, preparadas y apilotadas prop de cada pessa. Aquells enormes canons están tocant á terra, sense curenyas, pera tirar á flor d' aygua; de manera que qualsevol embarcació que 'n arreplegui una bala va á fons sense remey. Mes com no 's pot mourer la pessa pera apuntar, es difícil tocar objectes movibles. Lo restant de las murallas més enllá del serrall no 's troba ja en lo mateix estat de defensa.
Me vaig embarcar per tercera vegada lo primer dia de Pascua, á fi d' examinar l' interior del port.
Tots los barcos otomans tenian issada sa bandera, mes no estavan empavessats, y com regnava una calma perfecta las banderas ni 's movian. Vaig contar uns trenta navios, fragatas y corbetas, haventnhi vint de disponibles, y deu llanxas canoneras.
Vaig admirar l' hermós frontis del cuartel d' artillería. Allí prop un rengle de morters feya salvas per ser diada assenyalada.
Després de passar per devant de la mesquita, del barri d' Eyub, y de diferentas casas de camp del sultá, lo canal del port s' estrenyé dividintse en altres diferents, entre illots mitj sumergits y cuberts de jonchs. Després entrá la llanxa en un canal d' aygua dolsa, que vé d' un poble nomenat Belgrado, distant tres horas. Havent passat per dessota de dos ponts de fusta, poch distants un del altre, vaig saltar á terra á véurer una casa d' esbarjo del sultá, situada á la dreta del canal, á una mica més d' una hora de distancia del punt en que 'm vaig embarcar. Consta de varias casetas y un hermós kiosko ab columnas de márbre; los sostres están ricament daurats y lo centre del saló adornat ab una font. A un costat se veu lo sofá del sultá que consisteix en un matalás y alguns coixins carmesins brodats d' or, tot mitj cubert per la bandera otomana en forma de cortina.
Lo kiosko está devant d' un fall d' hont cau l' aygua per grahons en figura de petxinas sobre tot lo ample del canal, que vindrá á tenir setanta peus. Dessota hi ha un estany cuadrat, y d' allí cau l' aygua per altre fall esgrahonat també. En l' estany hi ha tres glorietas aisladas molt graciosas, y devant del kiosko una font imitant la figura de la columna de las serpents del Hipódromo, que llensa aygua per la boca de las serpents.
A la part inferior del canal se veu una font, bastament feta de márbre, y més avall una altra que figura un gran vas.
Desde dalt de la cascada se veu lo canal en línea recta fins á llarga distancia, sempre ab igual amplada y ab arbres á cada costat.
Antigament estava tencat aquest lloch, mes are se troba obert al públich y en un estat de gran deixadés. Lo Sultá Mustafá sols hi ha estat una vegada. Hi ha també algunas casas en que están allotjats los guardias bostandgis. Per allí 's veuhen alguns canons pera tirar al blanch. Aquells nos feren bona acullida y nos serviren café. Lo canal corra per una estreta vall closa entre montanyetas. Aquell paratje es conegut per las Ayguas dolsas.
En cinch quarts tornarem al embarcader de Constantinopla, ab tot y fer la llanxa, qu' era molt lleujera y de cuatre rems, més de lleuga per hora.
Durant las nits clássicas del Ramadan s' illuminan las mesquitas. La illuminació de las imperials es magnífica; la de Santa Sofía sobre tot produheix un efecte sorprendent. Allavors es quan un se forma idea de sa cúpula colossal, puig la llum que penetra de dia no es prou pera dar á conéixer la grandesa del edifici. Milers de llantions posats á lo llarch de las cornisas sobre las motlluras y parts surtints del interior, altres milers suspesos de la volta per medi de salomons de diferentas formas, y una infinitat d' aranyas de cristall y vidre de totas midas fan distingir la majestat del temple millor que la llum del sol. Confesso que no me 'n havia format idea complerta fins que la vejí en tota sa illuminació.
També fou nou pera mi lo modo d' apagar aquella munió de llums. Alguns homes ab grans vanos de plomas agitan l' ayre, y á cada mohiment apagan deu, dotze ó vint llums de cop encar que estigan á sis ó vuyt peus del vano, de manera que en un moment queda lo temple fosch altra vegada.
Mentres que ab tanta profusió s' emplean las llums en los temples y fins en las torras, hont pera res serveixen, no se 'n veu ni una en los carrers. Lo fanch de terra es del tot negre. Las casas pintadas de colors tristos contribuheixen á enfosquir l' atmósfera; la lluna no surt á las nits á finals del Ramadan, y la gran fosquedat que regna en tots los carrers afegida al fanch de que están plens, á lo mal empedrats que están y á sas pendents pronunciadas, fan la circulació molt cansada, encar que porti un devant una ó duas llanternas. Las que usan los habitants son de tela y donan tan poca llum que casi no 's veuhen los que las portan. Aixó fa que sembli una dansa de fantasmas aquella munió de llumets pálits que 's veuhen passar d' un banda á l' altra, com suspesos en la regió inferior del ayre. No 's troba de nit una sola dona per los carrers.
Acabá lo Ramadan l' últim dia de Novembre y al següent, primer de Desembre, comensá la Pascua. Celebrá lo sultá la festa en la mesquita Ahmed Djeamissi, segons es costum y ja hem dit avans. Desitjant véurer sa comitiva no vaig voler situarme en la mesquita, perqué Sa Altesa entra per fora en sa tribuna. Per aquesta rahó, després d' anar á las cuatre del matí á altra mesquita inmediata á fer la oració pascual á la surtida del sol, me dirigí després á la d' Ahmed, en quin pati vaig véurehi duas ó tres mil donas, pochs homes, alguns soldats bostandgis, geníssars y 'ls soldats del sultá y sa comitiva. Encara no s' havian acabat las ceremonias, y ja hi havia en lo carrer molta gent y dos rengles de geníssars.
Aquests duyan son trajo ordinari: los bostandgis caftans vermells ab llarch fes del mateix color. Una dotzena de geníssars duyan unas casullas grisas y moltas penjarellas de plata. Jo 'm vaig posar en l' ángul interior de la porta.
Desfilaren cert número de capidji bachalar vestits de grans caftans, ab amples mánegas que 'ls hi penjan per derrera, ricament forradas per dintre y brodadas d' or per fora; anavan montats en fogosos cavalls ab guarniments riquíssims.
Las personas d' alt bras portavan en lo cap lo gran turbant de ceremonia, que consisteix en un cono truncat invertit, de prop d' un peu y mitj d' alt, tot guarnit de muselina.
Anaren surtint un derrera l' altre molts oficials y alts empleats del serrall, montats en cavalls magnífichs. Vingué després l' Scheih el Islam, rodejat de sa comitiva d' Ulemas ó sabis.
Derrera d' ell vaig véurer arribar deu ó onze cavalls de respecte del sultá, ab arreus plens de diamants y pedras preciosas. Sobre tot los estrebs y la brida eran preciosíssims. Alguns portavan sobre la dreta de la sella un escut de dos peus de diámetre, y á l' esquerra un sabre, tot igualment carregat d' or y pedrería.
Girantme á altre costat vaig veure montat á Mussa Bajá, kaimakan del gran visir, en mitj de cuatrecents á cinchcents oficials, empleats y soldats, tots á peu, los quals lo portavan casi en l' ayre. Havéntme reconegut me saludá afectuosament, corresponentli jo tot seguit, y continuá sa marxa girant lo cap pera mirarme. Al surtir de la porta me feu altre lleuger saludo ab un sonriure afectuós. Causá alló tal sensació que varis oficials geníssars vingueren á preguntar als meus criats qui era jo, dihent que no havian vist may apuntá 'l riure en los llabis d' aquest Cató mussulmá. Vaig sentir realment que las circunstancias me privessen d' estrenyer entre mos brassos á aquell excelent amich, mes com tal intimitat hauria contrariat mon plan, me vaig sentir ab bastanta fortalesa pera resistir als afectes de mon cor y per ofegar las passions que en igual circunstancia haurian determinat á cualsevol altre. ¿Podia en efecte, després d' haverme mantingut insensible á las afectuosas instancias y enérgicas persuasions de Muley Abdsulem, mon amich més estimat, y de son germá Muley Soliman, abandonarme al sentiment d' afecte que m' unia á Mussa Bajá ó rendirme tal vegada al atractiu dels honors que 'm podia donar á mans plenas? No; perdona, amich estimat. Sé que en aquest instant estás esperant ma visita; pero fugiré lluny: demá al matí abandonaré Constantinopla.
Seguí al kaimakan un cos de bostandgis d' infantería. Se sentí un viva y allavors aparegué lo sultá montat en son cavall y tapat sota los inmensos plomalls de sis ó vuyt oficials que anavan al costat seu. Li poguí veure molt be la cara, y li vaig dirigir un saludo, al qual tingué la bondat de correspondre: son rostre me semblá pálit y fins demacrat. Son caftá es vermellós; la hermosura, riquesa y brillantor de la rosa y ploma de diamants excedeixen á tota ponderació.
Prop del sultá seguian tres oficials distingits, dels quals un portaba un turbant altíssim, adornat de la rosa y ploma de diamants com lo del sultá; los altres cadascú duya kauk ó turbant de la dimensió y forma ordinaria. Aquets tres turbants perteneixen á Sa Altesa, que se 'ls posa en las ceremonias de la mesquita. Anavan mitjs cuberts de ricas telas.
Vingué després lo números corteig de grans personatjes á cavall, ab trajo y turbant ordinari, sens cap senyal distintiu. Me digueren que era la primera noblesa del imperi, los fills y nets dels prínceps, etc. Tancava la marxa un cos d' infantería.
Los turbants del kaimakan, del gran visir y del reis effendi, se distingian per un galó d' or en la muselina. Vaig veure varis oficials de graduació, negres, de caras horribles, vestits y adornats tan ricament com los demés. Lo gefe dels eunuchs negres portava sobre son turbant la mateixa senyal distintiva que 'l gran visir. Cada un dels principals personatjes de la comitiva portava derrera un criat ó empleat, sostenint en las mans un turbant de dimensió ordinaria, cubert ab un rich envoltori. Es lo que 's posan al cap pera la oració de la mesquita, en lloch del turbant de ceremonia que allavors se treuhen.
Los turchs son en sa conducta pública en la época del Ramadan y Pascua molt diferents dels demés mussulmans. Ja he dit que no iluminan las casas durant las nits del Ramadan. Per Pascua tampoch fan corridas de cavalls, simulacres ni jochs públichs, com en los demés paíssos subjectes al islamisme. Totas las demostracions de pública alegria se redueixen á passejarse gravement d' una part á altra, visitarse, menjar á desdir, y fer salvas ab los canons y morters del port á diferentas horas del dia.
Vaig visitar los grans dipósits d' ayguas potables de Constantinopla: totas venen per lo NO. de la ciutat del indret de Belgrado, lloch casi poblat de grechs, com tots los dels voltants.
Hi ha en dit indret, en tres llochs distints, tres groixudas parets, las quals, tancant lo pas d'una montanya á altra, forman los dichs pera detenir l' aygua de pluja. Aquestos dichs son coneguts ab lo nom de Bent.
Lo bent principal se troba á unas tres lleugas de Constantinopla; vindrá á tenir uns cent setanta peus de llarch y quinze de gruixa en la part de dalt, ab una gran talús que aumenta considerablement lo gruix de la paret en la part inferior. Es de pedra picada y está en bon estat. Com las plujas encare no havian comensat, estava casi sech, á excepció d' un petit torrent que l' atravessa.
Poch distant d' aquest bent n' hi ha un altre construhit per la sultana Validé, mare del sultá Selim III. La muralla compren un espay casi tan gran com l' anterior, y s' ha format sobre un plan més ben entés; puig presenta del costat del aygua un ángul apoyat contra dos grans massas. Per desgracia lo talús es molt poch pronunciat y aquest defecte radical perjudicará á sa durada.
Las ayguas dels bents arrivan á Constantinopla per conductes subterránis y per acueductes més ó menys ben executats.
L' acueducte de Justiniá, situat en lo poblet grech de Pirgos, té tres órdes d' archs, uns sobre altres, tots de márbre; mes sa costrucció se ressent de la imperfecció de las arts en la época en que fou fet: los pilans son massa revinguts y 'ls archs massa estrets, desiguals en alsada y amplaria y de migrada projecció.
No lluny d' allí hi ha l' acueducte construhit per lo sultá Soliman Canuni. Aquest sols vaig ovirarlo.
Una mica més amunt de Pirgos n' hi ha un altre construhit per los grechs. La valentia de sos archs y bellesa de sa construcció acreditan la superioritat de la primera época sobre la segona ab relació á las arts. Mes aquell hermós monument, abandonat després de tants sigles, comensa ja á enrunarse per la banda de dalt.
Vaig anar á visitar per últim un altre acueducte, construhit per los turchs en los temps moderns devant del Bósforo no lluny de Buyukdere. Los archs son iguals als del acueducte Justiniá, tenint més regularitat.
Dits acueductes en sa projecció forman ánguls ab las sinuositats de las montanyas, en las quals los conductes van per sota terra allá hont no ho ha impedit algun obstacle.
Se compon lo districte de Belgrado de montanyas poch altas, coronadas d' hermosos y espessos boscos, que s' extenen á llarga distancia. Abundan, segons contan, en cabirols y tota mena de cassa.
Lo carácter dels turchs es sério, y fins trist. Comparat ab lo dels árabes, me sembla que 's pot assegurar que si uns y altres arribessin al grau de civilisació europea, tindrian los árabes lo carácter francés y 'ls turchs l' inglés.
Las bellas arts se troban desterradas dels paissos mussulmans; aixís es que un turch creu que 's rebaixa tocant algun instrument, cantant (excepte pera la oració) ó ballant. La costum de reunirse en tertulias, pera passar lo temps, es casi desconeguda entre ells. Las donas, del tot separadas de la companyía dels homes, no poden contribuhir á corretgir la aspresa de costums y fer agradable la societat. La ignorancia, diguemho aixís, absoluta dels turchs respecte als idiomas d' Europa, y sa poca correspondencia ab l' exterior, los privan de casi totas las noticias d' aqueixa part del mon y ni 's fixan en lo que hi puga ocorre. Per fi la falta de llibres y mestres pera apendrer las ciencias físicas y 'ls innumerables descubriments dels últims sigles, los manté separats dels coneixements interessants que no podrian deixar d' elevar sos esperits.
Unidas tals causas á la existencia precaria d' un gobern despótich, al estat de desconfiansa, ó per millor dir, de guerra que existeix successivament en un país hont los gobernants segueixen un cult diferent del de casi tots los gobernats, y á las ideas erróneas de la dita, que 'ls inspiran desde sa més tendre infantesa, fan que 'l turch, incapás d' obrir son cor á una franca é ignocenta alegría, se cregui no obstant ditxós y més home, quan més s' acosta al estat de las bestias. Passar dias enters assentat en complerta inacció física y moral, fumant en sa pipa ó prenent café y altras drogas, emborratxantse ab licors ó píndolas d' opi; enervar sas forsas físicas ab excessos reiterats de gustos naturals ó contra naturalesa: tals son los plahers que constituheixen la felicitat dels mussulmans; y si 's dignan prestar atenció á un espectacle qualsevol, es únicament quan se 'ls presenta lo simulacre dels únichs objectes que forman sas delicias exclussivas.
Tenen, es veritat, espectácles; pero ¡quíns espectácles! Sa música, encar que faltada d' armonía, ofereix no obstant algunas modulacions dolsas; pero devegadas hi ha discordancias tan xocants, que sería impossible soportarla gayre temps. Per aquesta rahó solen tenir un juglar, que executa de temps en temps una dansa ó pantomima ridícula é indecent, y acaba sempre imitant un borratxo.
També tenen bailarins, qual talent se reduheix á caminar acompassadament, ballar una contradansa senzilla, fer giravols rápits y moviments ó pantomimas més que indecents, marxant en círcul un derrera l' altre, embutit lo cap en una perruca de cabell llarch tot deixat anar, ab castanyolas de metall en la má y executat tot de la manera més grullera. Vaig veure alguns d' aquells dansants representar pantomimas, donant en espectácle 'ls actes més asquerosos y repugnants. També fan sombras xinescas, y en ellas escenas que de tant lúbricas no 's poden dir.
Tals son los espectácles dels turchs, que 'ls grans, los sabis y encar lo gran visir, no 's donan vergonya de presenciar.
Vaig ser testimoni d' una proba de forsa molt curiosa: un home giravoltant molt depressa al só de la música 's lligava á la cintura uns enagus, que la rápides del vol desplegava en forma de campana ó parasol. Se treya després la camisa sense descordar lo salva cos que la cubria; dividia en diferentas trenas lo manyoch de cabells de la coroneta del cap, y agafant al vol, un després del altre, molts sabres desenveynats que li tirava un company seu, los lligava pel puny un á cada trena. N' hi vaig veure lligar d' aquesta manera dotze ó catorze, los que ab la rapidés de las voltas formavan com un círcul ó disch horizontal al voltant del cap. Agafava després un sabre desenveynat ab las dents y se 'n posava d' altres en diferents parts de son cos, en termes de trobarse tot herissat de sabres desenveynats. Continuant rodant ab la mateixa rapidés sense interrupció, desenvaina altre sabre, y, lo que 'm semblá més difícil, lo torná á envainar ab una seguretat y destresa pasmosa. Llavors comensá á desfer los sabres un per un pera donarlos á son company; se va treure 'ls enagus, torná á posarse la camisa sense descordar lo salva cos; y després de mitja hora de rápits giravolts, son company doná fi al espectácle tirant sobre ell un gran vestit de pells pera cubrirlo: precaució necessaria á causa de la gran suhor que se 'n havia apoderat.
Las donas dels magnats viuhen molt guardadas en Constantinopla, mes las del poble van solas per tot arreu. Per los carrers, basars, turbehs ó capellas, cementiris y vora del mar; se troban á totas horas tantas donas com homes. Tal llibertat en una ciutat tan populosa, plena de jardins, turons y boscos, per forsa te d' afavorir molt lo llibertinatje, y en efecte 's troba bastant generalisat en aquella metrópoli. Las donas portan la cara casi destapada, no obstant l' espés vel que la cubreix, puig engrandeixen de tal manera los forats destinats á mirar, que 's pot distingir sa fesomía casi del tot, á través d' aquellas oberturas.
Lo clima de Constantinopla es molt benigne, no obstant sa distancia del Ecuador, per trobarse al nivell de la mar, guardada dels vents del N. per las montanyas de Belgrado, y del tot descuberta al S. hont está la mar de Mármara; de manera que encare que 's deixa sentir la diferencia de las estacions, no s' experimentan los extrems tan incómodos en altres paissos baix la mateixa latitut.
Havia fet mos preparatius pera observar l' eclipse del sol del 29 de Novembre. Vaig pujar al efecte á un dels minarets, pero 'ls núvols s' oposaren á la observació.