Cansons de la terra - Volum II/La cita
LA CITA.
—Com voléu que 'us baixi á obrir—rosa fresca y colorada
Com voléu que 'us baixi á obrir—si estich al llit acotxada
La somsom sobre de l' era,
la somsom sota del òm.
A un costat tinch lo marit,—á l' altre hi tinch la maynada
Estant en eixas rahons—son marit se despertava.
La somsom sobre de l' era
la somsom sota del òm.
—Me dirias, ma muller,—ab qui enrahonas ara?
—Es lo mosso del forner—que ve á veure si pastava.
—No tinch lo llevat posat—ni la farina passada.
—Ay, marit, llevéus qu' es hora—y fem llevar la maynada
l' un anirá á cercar foch—l' altre anirá á cercar aiga,
y vos, com á mes vellet,—aniréu á la cassada.
May fa de mes bon cassar—que á la fresca matinada,
tenen lo morret al niu—y la cubeta gelada.....
—Qui 'us poguès tindre, muller,—dintre una caixa tancada
ab los capellans cantant—y la creu y la mortalla!
—Qui 'us poguès tindre, marit,—á dintre d' un munt de palla
ab foch als quatre cantons—y la cendra ben ventada.
La somsom sobre de l' era
la somsom sota del òm.
Es de notar la semblansa que te aquesta cansò a la que dú per titol la mala muller y que forma part d' est volum. Entre 'ls cants populars Bretons n'hi ha un que 's titula ann eostil (lo rosinyol) que tè una argument semblant al de la cansò catalana que 'ns ocupa.