L'ingeniós hidalgo Don Quixot de La Mancha - Primera part/Capítol XI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XI.
DE LO QUE LI SUCCEHÍ Á D. QUIXOT AB UNS CABRERS.



 Fou acollit dels cabrers ab bona volensa, y habent Sanxo acomodat lo millor que pogué á Rocinant y á son ase, se 'n aná detrás de l' olor que llensavan certs tallassos de cabra qu' estavan bullint dintre d' un calderó; y encara qu' éll voldria en aquell mateix punt mirar si eran ja prou cuits pera trasladarlos de la caldera al ventre, ho deixá de fer perqué los cabrers los tregueren del foch, y estenent per terra unas pells d' ovella pararen promptament sa rústica taula y convidaren á tots ab senyals de molt bona voluntat oferíntloshi lo que tenian. Se sentaren a la rodona de las pells sis qu' eran los que en la pleta hi habia, habent tots primer ab grosseras cerimonias pregat á D. Qaixot que se sentés sobre d' un gabadal que girat á l' inrevés li posaren. Sentás D. Quixot, y quedavas Sanxo dret pera servirli la copa, qu' era de banya. Veijentlo dret son amo, li digué: pera que vegias Sanxo, lo be que en sí enclou l' aventurera cavallería, y quan prop están los que en qualsevol ministeri d' ella s' exercitan de venir promptament á esser honrats y eitimats del mon, vull qu' aquí á mon costat y en companya d' aquesta bona gent te sentis y que sigas una mateixa cosa ab mí, que só ton amo y natural senyor, que mengis en mon plat y beguis per ahont jo begui, perqué de la cavallería aventurera se pot dir lo mateix que del amor se diu, que totas las cosas iguala. ¡Gran mercé! digué Sanxo; pero sé dir á vostra mercé, quo si jo tingués ganas de menjar, tan bé y millor m' ho menjaria dret y á solas com sentat al costat d' un emperador. Y encara si va á dir la veritat, molt mes bó 'm sembla lo que menjo en mon recó sens melindrerías ni compliments, encara que siga pa y seba, que los galls d' indis d' altres taulas ahont tinga de menjar despay, beurer poch, aixugarme sovint, no estornudar ni tossir si me 'n venen ganas, ni fer altres cosas que la soletat y llibertat permeten. Aixís que, sonyor meu, aquestas honras que vostra mercé vol darme per rahó d' esser ministre y adherent de la cavallería aventurera, com jo ho só essent escuder de vostra mercé, convertéixilas en altres cosas que'm sigan de mes conveniencia y profit: puix aquestas encara que las dono per ben rebudas las renuncio per des l' aquí á la fí del mon. Ab tot y aixó t' has de sentar, perqué á quí s' humilia Deu l' exalta; y agafantlo pel bras l' obligá á que se sentés á son costat. No entenian los cabrers aquella guerga d' escuders y cavallers aventurers y no feyan altre cosa que menjar y callar y mirar á sos hostes, que ab molta llestesa y gana endrapavan cada tall com lo puny. Acabat lo servey de carn estengueren sobre las pells gran cantitat d'aglans avellanats y també un mitg formatje mes dur que si fos fet d'argamassa. No estava tampoch en baga lo bas de banya, perque passava de l' un al altre tan soviut ja pléja buit com catufol de sinia, de modo que ab facilitat se buidá un gat de dos que n' hi habia ostensibles. Després que D. Quixot se trobá ben cumplert, prengué un grapat de dits aglans avellants y mirantlos atentament comensá á parlar ab semblants rahons. Ditxosa edat y sigles ditxosos aquells als que los antichs posaren lo nom de daurats, y no perqué en élls l' or que en aquesta edat de ferro tan s' estima, se trobés en aquella venturosa sense cap fatiga, sino perque llavors los que en ella vivian ignoravan aquestas dos paraulas teu y meu. Eran en aquella santa edat totas las cosas comuns; á ningú li era necessari pera trobar son ordinari aliment pendrer altre travall qu' alsar la ma y cullirlo de las robustas alzinas que liberalment los convidavan ab son dols y madurat fruyt. Las claras fonts y correns rius, en magnífica abundancia sabrosas y transparents ayguas los hi oferian. En las esquerdas de las rocas y en lo cor dels abres formavan sa república las esmeradas y discretas abellas, oferint á qualsovol má sense cap interés la fértil collita de son dolcissim travall. Los valents sums llansavan sens altre artitici qua sa cortesía, sas amplas y lleugeras escorxas ab las que comensaren á cubrirse las casas, sostenintlas sobre rústicas estacas aixecadas solament pera defensa de las inclemencias del cel. Tot era pau, tot amistat, tot concordia: encara no s' habia atrevit la pesada rella de la corva arada á obrir ni visitar las entranyas piadosas de nostra primera maret puix ella sense férseli forsa oferia per totas las parts de son fértil y espayós pit, lo que podia cumplir. alimentar y delectar als fills qu' allavors la possehian. Allavors sí qu' anavan las senzillas y hermosas sagalas de vall en vall y de turó en turó en trena y en cabell; sense mes vestits qu' aquells qu' eran preeisos pera cubrir honestament lo que la honestedat vol y ha volgut sempre que se cubresquia; y no eran sos adornos do los qu' ara s' estilan, en los que la púrpura de Tir y la per tans modos martiritsada seda encareixen, sino tan solament algunas fullas de verts pampols y curas entreteixidas, ab lo que tal vegada anavan tan pomposas y ben vestidas com van ara nostras cortesanas ab las raras y estranyas invencions que l' ociosa curiositat los hi ha ensenyat. Allavors se decoravan los concoptes amorosos del cor cándida y senzillament, del mateix modo y manera qu' ell los concebia, y sens buscar artificiós circunloqui de paraulas pera realsarlos. No s' habian la frau, l' engany ni la malicia barrejat ab la veritat y senzillesa. La justicia s' estava dintre de sos límits sense que goséssen turbarla ni oféndrerla los del favor ni del interés que tan ara la malmeten, torban y persegueixen. La lley del encaix encara no s'habia sentat en lo enteniment del jutge, perqué llavors no hi habia que judicar ni qui fos judicat. Las donzellas y la honestedat anavan, com tinch dit, per qualsevol part, solas y senyoras, sense por de que l' estranya desenvoltura y las ciuintent las malmetessen, y sa perdició naixía solament de sou gust y propia voluntat. Y ara en aquests nostres detestables sigles no n' hi ha cap de segura encara que se l'amagui y tanqui en altre nou laberinto com lo de Creta; perque allí per los resquicis ó per l' ayre ab lo cel del malvat cuidado se 'ls hi entra l' amorosa pestilencia, y las fa anar ab tot son recolliment á pico. Pera qual seguretat avansant los temps y creixent mes la malicia s' instituí l' ordre dels cavallers aventurers al objecte de defensar las donzellas, amparar las viudas, y socorrer als orfans y als necessitats. D' aquesta ordre só jo, germans cabrers, á aquí agraesch l' agasajo y bon acolliment qu' habeu fet á mí y á mon escuder; puix encara que por lley natural están tots los que viuhen obligats á favorir als cavallers aventurers, encara per saber que sens saber vosaltres aquesta obligació m' acollireu y regalareu, es rahó que ab tota la bona voluntat á mí possible agrahesca la vostra. Tota aqueixa llarga arenga (que molt be se podia escusar) digué nostre cavaller perqué los aglans que li donaren li van portar á la memoria l' edat daurada; y se li antoixá fer aquell inútil discurs als cabrers, los que sense respóndrerli paraula embablecats y suspesos l' estigueren escollant. Sanxo així mateix callava y menjava aglans y visitava molt sovint lo segon gat, lo que pera que se refresqués lo ví tenian penjat d' una alzina surera. Mes tardá en acabar de parlar D. Quixot que no en acabarse lo sopar, rematat lo qual, un dels cabrers digué: pera que ab mes veritat pugue dir vostra mercé, senyor cavaller aventurer, que l' agasajem ab prompte y bona voluntat, volém donarli solás y gust fent que canti ua company nostre que no tardará molt á venir, qu' es un sagal molt entés y molt enamorat y que sobre tot sab llegir y escriurer, y toca un rabaquet de modo que no hi ha mes que desitjar. Apenas hagué parlat lo cabrer quan se sentí lo só del rabaquet y desseguida arribá qui 'l tocava qu' era un jove d' uns vint y dos anys y molt agraciat. Preguntárentli sos companys si habia sopat, y com respongués que sí, aquell qu' habia fet los oferiments li digué: Anton, be podrás fernos plaher de cantar un poch, perqué vegia aquest senyor host qu' aquí tenim, que també per las montanyas y boschs hi ha qui sápiga de música: li habem contat tas bonas habilitats, y desitjem que las treguis y nos fassis quedar bé: y aixís prechte per ta vida que 't sentis y cantis lo romans de tos amors que t' escrigué lo beneficat ton oncle, puix en lo poble los ha agradat molt. Ab gran gust, reepongué 'l jove, y sens ferse pregar mes se sentá sobre lo tronch d' una esmotxada alzina y afinant son rabaquet d' alli á poch ab molt bona gracia comensá á cantar d' aquesta manera:

ANTON.

                    Ja se Olalla que m' adoras,
                encara quo no m' ho digas
                ni ab los ulls que solen esser
                del amor las llenguas finas.
                    Perqué sé qu' ets sabidora
                y m' afirmo en que m' estimas
                puix l' amor que es conegut
                jamay ton plé de desditxa.
                    Be n' es cert que tal vegada
                Olalla m' has dat indici,
                de que tens de bronze l' ánima
                y lo pit de roca viva.
                    Pero entre tos desayres
                y desvíos honestíssims,
                lo ribet de ton vestit
                crech que l' esperansa afirma.
                    A tal senyal s' abalansa
                ma fe, que jamay podía
                ni minvar per no cridar
                ni creixer per escullida.
                    De la que tu tens, jo trech,
                si l'amor es cortesía,
                que 'l fí de mas esperansas
                ha d' esser com jo desitxo.
                    Y si los serveis son part
                per algun pit, ablanirne,
                alguns d' aquells que jo he fet
                lo meu partit, fortifican.
                    Perque si tú t' has parat
                mes d' una volta veurias,
                que m' hi posat al dilluns
                lo que ai diumenge calía.
                    Y com l' amor y las galas
                van per la mateixa vía
                en tot temps davant tos ulls
                m' hi volgut posá ab condícia
                    Deixo 'l ballar per ta causa,
                no parlo de las músicas,
                qu' has escoltat á deshoras
                quan lo gall se dexondia.
                    No conto las alabansas
                que deta bellesa he ditas,
                que encara que certas, fan
                esser jo d' altres mal vist.
                    Teresa del Berrocal
                quan jo 't llohava va dirme:
                hi ha qui 's pensa adorá un anjel
                y á un mico no mes estima.
                    Gracias á los molts adornos
                y á los molts cabells postissos,
                y á las falsas hermosuras
                qu' al mateix amor trahían.
                    La vaig desmentí y ofesa
                son cosí va protegirla;
                me desafiá, y Ja saps tú
                qui dels dos va ser mes digne.
                    No 't vull jo pendre la sort
                ni pretench barraganía
                puix mon desitx es mes bó
                ma intenció mes enaltida.
                    Xanguers te la santa iglesia
                que son fets de seda fina
                posa tú 'l coll en lo jou
                jo l' hi posaré ab delicia.
                    Y si no, desd' ara 't jur
                per lo sant que mes estimas,
                de no sortir d' estas serras
                sino ab roba caputxina.

 Aquí dona fí lo cabrer á son cant, y encara que D. Quixot li pregá que cantés alguna altre cosa, no ho consontí Sanxo Pança, perque estava mes pera dormir que pera ascoltar cansons. Y aixis digué á son amo; bé pot vostra mercé mirá sens entretenirse ahont ha de passar aquesta nit, puix lo traball qu' aquesta bona gent té tot lo dia no permet que passin las nits cantout. Ja t' entench Sanxo, li rospongué D. Quixot, puix be conech que las visitas del gat demanan mes recompensa de dormir que de música. A tots nos agrada, benehit sia Déu, respongué Sanxo. No ho nego jo, replica D. Quixot, pero vesten tú allá ahont vulgues, puix los de ma professió millor están vetllant que dormint: pero ab tot y aixó bó sería Sanxo, que 'm tornesses á curar aquesta orella, que va fent mes dolor de lo que seria menester. Feu Sanxo lo que se li manava; y veigent un dels cabrers la ferida, li digué que no li donés pena, puix ell hi posaría un remey ab que facilment se curés, y prenent algunas fullas de romaní, del molt que per allí hi había, las mastegá y barrejá desseguida ab una mica de sal, y posantli aixó sobre l' orella li envená molt bé, assagurantli que ja no habia de menester altre medicina com aixis fou.

___________________