L'ingeniós hidalgo Don Quixot de La Mancha - Primera part/Capítol XII
DE LO QUE CONTÁ UN CABRER ALS QU' ESTAVAN AB D. QUIXOT.
Estant en aixó arrivá un altre jove dels que 'ls hi portavan desde lo poble l' aliment: y digué ¿sabeu lo que passa en lo poble, companys? ¿Com podem saber? respongué un d' ells. Donchs sapigueu, digué 'l mosso, qu' ha mort aquest dematí aquell famós pastor estudiant anomenat Crisóstom y corra qu' ha mort d' amors d' aquella endiablada mossa Marcela, la filla de Gillem lo rich, aquella que va corrent per aquests turons vestida de pastora. Parlas de Marcela, digué un. D' ella parlo, respongué lo cabrer; y es lo bó que maná en son testament que l' enterressen en lo camp com si fos moro, y que siga al peu de la roca ahont hi ha la font del surer, perqué segons es fama (y diuhen qu' éll ho digué) allí es ahont la veigé per primera vegada. Y també maná altres cosas tals que los abats del poble diuhen que no s' han de cumplir ni es be que 's cumplian perqué semblan de gentils. Y á tot aixó respon aquell gran amich seu Ambrós l' estudiant, que també 's vesti de pastor ab éll, que s' ha de cumplir tot sense faltarhi res com ho deixá manat Crisóstom, y per tal disputa está alborotat tot lo poble; pero segons diuhen á l' últim se fará lo qu' Ambrós y tots los pastors sos amichs volen, y demá lo venen á enterrar ab gran pompa ahont tinch dit: y jo crech qu' ha d' esser cosa digne de veurers; á lo menos jo no deixaré d' anarhi encara que sapigués no tornar demá al poble. Tots farem lo mateix, respouguéren los cabrers, y farem á sorts qui s' ha de quedar á guardar aquí pera tots. Ben dit Pere, digué, un d' ells, encara que no será menester acudir á la sort, perque jo'm quedaré per tots y no penseu qu' es per virtut ó poca curiositat meva, sino qu' es que no 'm deixa caminar una esqueixada quo l' altre dia me va ferí aquest peu. Ab tot y aixó t' ho agrahim, respougué Pere. Y D. Quixot pregá á n' en Pere li digués quin mort era aquell y quina pastora aquella. A lo que Pere respongué, que lo que sabria era que 'l mort era un hidalgo rich vehí d' un poblet que hi habia en aquellas serras, qui habia sigut, estudiant molts anys á Salamanca, acabats los quals habia tornat á son poble ab opinió de molt saví y molt llegit. Principalment deyan que sabia la ciencia de las estrellas, y de lo que passan allá en lo cel lo sol y la lluna, perque puntualment nos deya lo cris del sol y de la lluna. Eclipse 's diu, amich, que no cris, l' enfosquirse aqueixos dos lluminars majors, digué D. Quixot. Empero Pere no reparant en ninyerías seguí son qüento dihent: aixi mateix endevinava quan habia d' esser l' any abundant ó estil. Estéril voleu dir, amich, digue D. Quixot. Estéril ó estil, respongué Pere, tot va á lo mateix. Y dich qu' ab aixó que deya se feren son pare y sos amichs que li donavan crédit molt richs perque feyan lo qu' éll los aconsellava dihentlos: sembreu aquest any ordi y no blat; en aquest podeu sembrar sigrons y no ordi; l' any que vé será de collita d' oli, en los tres següents no s' en collirá gota. Aqueixa ciencia s' anomena Astrología, digué D. Quixot. No sé jo com s' anomena, replicá Pere, pero sé que tot aixó sabia y encara mes. Finalment no van passar molts mesos després que vingué de Salamanca quan un dia aparesqué vestit de pastor ab son gayato y samarra habentse tret los hábits llarchs que com estudiant portava, y junt ab ell se vestí de pastor un altre son gran amich anomenat Ambrós, qu'
habia sigut son company en los estudis. Me descuidava de dir com Crisóstom lo difunt fou gran home de compondrer coplas, tan qu' éll feya los villancichs per la nit de Nadal, y los autos pel dia de Corpus, que 'ls representavan los jovens del nostre poble y tots deyan qu' eran de lo millor. Quan los del poble veijeren tan d' improvís vestits de pastors als do sescolars quedaren admirats y no podian endevinar lo motiu que 'ls habia mogut á fer aquella estranya mudansa. Ja en aquest temps era mort lo pare de nostre Crisóstom, y ell quedá hereu de molt patrimoni, aixis en mobles com en terras, y en no petita cantitat de bestiur gros y menut: y en gran cantitat de diners, de tot lo que quedá lo jove senyor desolut; y en veritat que tot ho mereixia, puix era molt bon company y caritatiu y amich dels bons y tenia una cara qu' era una benedicció. Després se vingué á saber que l' haberse mudat de vestit no habia sigut per altra cosa que per seguir per aquests despoblats á aquella pastora Marcela que nostre bailet ha anomonat, puix d' ella s' habia enamorat lo pobre difunt Crisóstom. Y ara vull contarvos, perqué es bó que ho sapigueu, qui es aquesta rapása, puix tal vegada y sense tal vegada no haureu ohit pas somblant cosa en tots los dias de vostra vida encara que visqueu mes anys que sarna. Diehu Sarra, replicá D. Quixot, no poguent sufrir l' alteració dels vocables del cabrer. Mes que prou viu la sarna, respongué Pere, y si es, senyor, que m' habeu d' anar criticant á cada pas las paraulas, no acabarem ab un any. Perdoneu, amich, digué D. Quixot, puix per haberhi tanta diferencia de sarna á Sarra vos ho he dit; empero vos responguereu molt bé, perque viu mes sarna que Sarra, y seguiu vostra historia, puix jo no os replicaré en res mes. Dich donchs, senyor meu de ma ánima, digué lo cabrer, que en nostre poble hi visqué un pagés encara mes rich que lo pare de Crisóstom, qui s' anomenava Guillem y á qui doná Deu, amen de las moltas y grans riquesas, una filla de qual part morí sa mare que fou la mos honrada muller que hi hagué en tots aquests encontorns: no'm sembla sino qu' ara la voig ab aquella cara que á l' un costat tenia 'l sol y á l' altre la lluna y sobre tot era travalladora y amiga dels pobres, per lo que jo crech que á l' hora d' ara deu estar sa ánima gosant de Deu á l' altre mon. Del greu pesar de la mort de tan bona dona morí son marit Guillem, deixant á sa filla Marcela soltera y rica en poder d' un oncle seu, capellá y beneficiat de nostre poble. Cresqué la nina ab tanta hermosura que 'ns feya á tots recordar la de sa mare que la tingué molt gran, y ab tot y aixó 's creya que li habia de passar la de sa filla, y aixís feu que quan arribá á l' edat de catorze ó quinze anys ningú la mirava que no benehís á Deu que tan hermosa l' habia criat y los mes quedavan enamorats y perduts per ella. Guardábala son oncle ab molt zel y molt tancadament; pero ab tot y aixó la fama de sa molta hermosura va correr de tal manera qu' aixis per ella com per sas moltas riquesas, no solament dels del nostre poble, sino de moltas lleguas á la rodona, y dels millors d' élls, era pregat, solicitat y molestat son oncle á que 'ls ha li donés per muller. Peró éll que á las dretas es bon cristiá encara que vulgués casarla prompte, al véurerla ja de bona edat, no volgué ferho sense son consentiment, y aixó ho volia fer sens pensar per res á la ganancia y grangeria que li reportava lo maneitx dels bens de la xicota mentres allargava son cansament. Y á fé qu' aixó 's digué á mes d' una rodona en lo poble y en alabansa del bon sacerdot. Puix vull que sapiga, senyor cavaller aventurer que en aquests poblets petits de tot se parla y de tot se murmura; y creguia, com jo ho crech fermament, que seria excessivament bó lo clergue qu' obligués á sos feligresos á que diguessen bé d' éll, particularment en las parroquias dels camps. Axis es, digué D. Quixot, y seguiu vostra narració, puix lo qüento es molt bó y vos bon Pere 'l conteu ab molta bona gracia. La del Seuyor no'm falti, qu' es la que fa al cas. Y per lo demés teniu de saber qu' encara quo l' oncle proposava á la nevoda, y li esplicava las prendas de cada hú en particular dels molts que per sa muller la demanavan, pregantli que 's casés y escullís á son gust, ella may respongué altre cosa sinó que encara no volia casarse, y que per rahó d' esser tan noya no se sentia hábil pera portar lo jou del matrimoni. Ab aquestas que donava, y en apariencia justas escusas, deixava l' oncle d' instarla y esperava á qu' anés fent anys, y ella sapigués triar companyia á son
gust. Puix deya éll, y deya molt bé, que los pares no habian de donar estat á sos fills contra sa voluntat. Pero veus aquí que quan menos hi penso, compareix una matinada la melindrosa Marcela feta una pastora: y sense que hi valgués son oncle ni tots los del poble que li desaconsellavan, comensá á correr los camps com las demés sagalas del poble y ella mateixa se posá á guardar son remat. Y aixis com sortí en públich y sa hermosura 's veijé al descubert, n' os sabré pas dir bonament quants jovens richs, quants dihalgos y quants pagesos acomodats han pres lo vestit de Crisóstom, y van tirantli floretas per aquests camps, un d' ells com ja está dit, fou lo nostre difunt, de qui deyan que l' acabava d' olvidar y l' adorava. Y no 's pensi ningú que per haberse posat Marcela en aquesta llibertat y vida tan llibre y de tan poch ó cap reculliment, que per aixó hagía donat indici ni per sombra que vinguía en mengua de sa honestetat y reserva sino que molt al revés, es tanta y tal la vigilancia ab que mira per sa honra, que de quants la serveixen y pledejan ningú s' ha alabat, ni ab veritat se podrá alabar, de que l' hi hagía donat cap petita esperansa d' alcansar lo que desitja. Puix encara que no fuig ni s' esquiva de la companyía y conversa dels pastors y 'ls tracta á tots cortés y amigablement, en arrivant á descubrirli sa intenció qualsevol d' ells, encara que sia tan justa y santa com la del matrimoni, los tira tan lluny com ab un trabuch podria ferho. Y ab aquest tan estrany geni fa mes mal en aquesta terra que si en ella hi hagués entrat la peste, perque s' afabilitat y hermosura atrau los cors dels que la tractan á servirla y estimarla; pero son desden y desengany los porta al extrem de desesperarse, y aixis es que no saben que dirli, sinó, anomenarla en altas veus cruel y desagreida, ab altres semblants titols que molt be la calitat de son genial manitestan; y si aquí estiguesseu, senyor, algun dia, hi veuriau ressonar aquestas serras y valls ab los conplants dels desenganyats que la segueixen. No 's troba pas molt lluny d' aquí un punt ahont hi ha casi dos dotzenas d' alts faigs y no ni ha ni un qu' en sa escorxa no tinguia gravat y escrit lo nom de Marcela, y fins sobre d' alguna una corona grabada en lo mateix arbre, com si mes clarament digués son aymador que Marcela la porta y la mereix de sobre tota l' hermosura humana. Aquí suspira un pastor, allí se 'n queixa un altre, allá se senten amorosas cansons, mes ensá desesperadas coplas. Hi ha qui passa totas las horas de la nit sentat al peu d' alguna alzina ó d' una roca, y allí sense tancar los plorosos ulls embegut y trasportat per sos pensaments lo troba 'l sol a la matinada; y tal hi ha que sense donar descans ni tregua á sos sospirs en mitj del ardor de la mes enfadosa mitjdiada del estiu, estés sobre l' ardent arena, envia sas queixas al cel piadós, y d' aquest y d' aquell, y d' aquells y d' aquests, llibre y desinvoltament ne triumfa l' hermosa Marcela. Y tots los que la coneixem estem esperant veurer com acabará sa altivesa y qui ha d' esser lo ditxós qu' ha de venir á doblegar condició tan terrible y gosar d' una hermosura tan estremada. Per esser tot lo que tinch contat tan sabuda veritat, me flguro que també es cert lo que ha dit nostre sagal que 's contava de la mort de Crisóstom. Y aixís vos aconsello, senyor, que no deixeu de venir demá á son enterro, puix sera cosa de veurer, perqué Crisóstom te molts amichs, y no hi ha d' aquest lloch á aquell ahont éll vol que l' enterren mitja llegua. Cuidado m' en tindré, digué D. Quixot, y vos agraesch lo plaher que m' haveu dat ab la narració de tan sabrós qüento. ¡Oh! replica lo cabrer, encara no sé jo la meytat dels cassos succehits als aymadors de Marcela; pero podria succehir molt bé que demá topessem pel camí algun pastor que 'ns 'ls digués y per ara bó será que vos aneu á dormir sota teulat, perque la serena vos podria endanyar la ferida, encara que tal es lo remey que se vos ha posat, que no hi ha que tenir por de cap contrari accident. Sanxo Pança, que ja donava al diable la llarga arenga del cabrer, demaná per sa part que son amo se 'n entrés á dormir á la cabanya de 'n Pere. Ho feu aixís, y tot lo mes de la nit se li passá en memorias de sa senyora Dolsinea á imitació dels aymadors de Marcela. Sanxo Pança se collocá entre Rocinant y son burret y dormí, no com enamorat desfavorit, sino com home macat á cossas.