Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/279

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Jalous y en francés Tarbé, II, 98, le Marí Soupsoneux; Puymaigre, p. 217, la chanson de la Bergere; es digne de ser notat que aixís á Catalunya com á Lorena, aquesta cansó dialogada, en las festas populars, es talment representada per un jove y una donzella [1];—la mala muller (II, 85), hermosa y poética cansò dialogada; Mambrú (II, 127); esta cansó no es pas l' original y si no mes una traducció de la francesa sobre Malbroug; aixó mateix diu M. B. y ho proban fins los assonants y la tornada. Ella fa esperar una altra versió original sense cap de las taras que enlletjeixen á la present que poch valor literari té: es curios ab tot que lo patge al fer saber la mort de Mambrú, l' anomeni Compte de l' Anonja;—La Vella (II, 147);

    —Ai 'no camiso,—iou la voudríou anar lavar?
    —Anetz, salopo,-aviseta vous de trop restar!—
    Doou temps que lavo - tres cavaliers n' a vist venir
    que li ressembloun,-ses tres fraires dedins Paris.
    Ello s' entouerno,-n' en ven avertir soun marit:
    —Moun ami Pierre,—tres cavaliers n' ai vist venir.
    que me ressembloun,-mes tres fraires dedins Paris.
    —Ma mio Jeanno-prenetz les claus de moun casteou,
    v' anaretz mettre-tout ce que n' avetz de plus beou.—
    N' en pren l' escoubo-elo s' es mess' á escoubar.
    Doou temps qu' escoubo,-ses tres fraires sount arrivats:
    —Digatz, servanto,-ount' es la damo doou casteou?
    —Siou la servanto-eme la damo doou casteou.
    —Ma souere Jeanno-ount' a passat vouestro beoutat?
    —Les cops de vergos,-les cops de bastoun l' ant levad'!
    —Ma boueno souere,-ount' es anat vouestre marit?
    —Es ana 'n casso-n' en tardara pas de venir.
    N' es p' ana 'n casso-ses tres chins blanchs n' en sount aquit.
    Ma boueno souere,-dounetz toutes vouestres claus.—
    Clavoun, desclavoun,-a la plus hauto l' an trouvat.
    Lou premier qu' intro-mai se l' a pas augear toucar;
    lou dernier qu' intro-em' un poignard l' a poignardat.
    —Moun fraire Antonio,-aguetz pietat de ses enfants.
    —Prendrem les mendres-et vous laissarem lui pui gran,
    et la filheto-la metrem dedins un convent.

    Aquest cant mes que á la nostra cansó se sembla á una rondalla catalana que casi, casi te 'l mateix argument. (N. del T.)

  1. Devem dir en honra de la veritat que 'ns ha vingut de nou aixó de que 's ballés semblant cansó aqui Catalunya, y fins nos apar poch verossímil. Las cansons que s' acostuman á representar, pertanyen, assí á Catalunya, á un altre genre. (N. del T.)