Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/278

son Romancerillo ha despertat en nosaltres un viu desig coneixels tots: lo mateix savi autor que ha arreplegat aquest ¿no podria publicarne lo col-lecció?
 Entre las cansons que no 's troban en lo Romancerillo catalan, senyalarem S. Jaume de Galícia^[1] lo mateix fet, tret dels Miracles de S. Jaume, es atribuit á la Verge Maria, si be ab alguna diferencia, en una cansó bretona, N.—D. de Folgoat (Barzaz—Breiz, 6. ed. p.272.);—Isabel^[2] es una encisera y maliciosa cansó;—La esquerpa ^[3] aquesta cansó molt popular tan á Fransa com á Provensa, es la titolada de las transformacions, que Mistral ha rejovenit ab tant acert en la seva Magali (vejis Rev. crít. 1866, 11, 302);—La dama de Tolosa^[4] hermosísima cansó de argument conegut; ab est argument shakspeare hi ha compost son Mesura per Mesura:^[5]—Catarina de Lió,^[6] que M. B. compara ab rahó ab la belo Margotoun (D. Arbaud, chants populaires de la Provence, 11, 108);—Lo compte Garí, ^[7] cansó de las mes notables, que 'n recorda moltas altras (per ex.: los romans de Clotilde é de Joana de D. Arbaud (t. I, p. 83) sens coincidir del tot ab cap d' aqueixas;^[8].—La trapassera (volum II, pag. 73), cf: D. Arbaud, II, 152, lou

titola molt propiament Lo Rondallayre. La bona rebuda que li ha fet la prempsa, fa esperar la publicació de las séries següents. (Lo Rondallayre.—Verdaguer.—1871.)(N. del T.)

1. Volum I plana 71.
2. Volum I plana 111.
3. Volum I plana 125.
4. Volum I plana 133.
5. Drama en cinch actes.
6. Volum I plana 209.
7. Volum II plana 51.
8. Poca es la semblansa que tenen aquestas dos cansons, no mes, en lo desenllás es hont tenen una mica de tirada l' una á l' altra, perque nostres lectors pugan formarne juhí propi vejas la versió provençal:
   
   N' en soun tres fraires-n' ant qu' una souer à maridar,
   l' ant maridado-cinquanto legos luenc d' eici;
   l' ant douna 'n home,-lou plus mechant d' aqueou pays.
   L' a tant batudo,-em' un bastoun de vert-bouisset,
   soun sanch li couero-jusqu' au bout de ses blanch talouns,
   et tout li paro-em' uno tasso de loutoun:
   —Tenetz, salopo,-v' aquit lo vin que n' an beuretz.
   —Mon ami Pierre,-buvetz lou vous, iou n' ai pas set.