de brases ab vn poch de oli dins / e apres pendras panses / e ametles / e pinyons / e tot aço vaja a soffregir ab les tallades de la sorra / e apres pendras vnes poques de panses e ametles / e pica les en vn morter / e com sien picades passa les ab vn poch de vinagre e aygua / e apres metras aquesta salsa damunt les tallades dela sorra e deles altres coses e met hi vna bona quantitat de canyella picada e mel e sucre / e apres deixaras coure tot aso vna bona estona ab les tallades de la sorra e poras fer de aço escudelles o sino fes ne vn gran plat en aquesta manera. Com la sorra es bona e cuyta ab tot son recapte pots ne fer plat dela mateixa que no la talles sino axi bona e sencera / e apres fes que aquella salsa bulla e com bullira lançalay damt / e si la voldras tallada fes ho de aquesta manera. Com la sorra sera cuyta talla la e fes ques çoffrija vn poch ab oli / e met hi la salsa e deixaras la coure vno bona estona / e apres met hi vnes poques de herbes capolades e fes ne escudelles. E vet ja fet.
Rou me par hauer parlat de moltes maneres de viandes / e haueu vistes les differencies delles / y del seruir y aparellar de totes les maneres de viandes tant de carnal / com de quaresma. Perço encara que diguen alguns que les viandes quaresmal no son tant profitoses / ni bones / com les de carnal dich te que aso no es sino voluntat de persones. Per que trobaras molts Senyors quels agraden vnes viandes mes que no altres / empero no resta que yo no haja fet totes mes forses de posar en lo present libre de tot lo que yo he sabut mes encara te vull auisar de vna cosa que alguns ignoren. Primerament de la lagosta per que lo menjar blanch nos pot ben fer sino hi metes de la Lagosta o dels pagells / empero si los pagells no son freschs met hi la lagosta / que sino ni hauia nos faria may lo menjar blanch bell ni perfet / e perso en aquest capitol seguent ne tractarem molt largament.
