Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/10

durant el regnat de Víctor Manuel II part integrant –de fet, regió perifèrica– del Regne d'Itàlia (1861).

 I.2. El context literari

 Durant el segle xviii, amb l'allunyament definitiu de Sardenya de la Corona d'Aragó, la llengua catalana sobreviu reclosa a l'Alguer. L'assimilació dels moviments estètics d'origen italià hi serà un fenomen paral·lel al de la pervivència de l'ús del català en la literatura popular i en alguns aspectes de la catequesi i de la predicació. En aquest sentit, convé recordar les diverses versions de la Doctrina cristiana, de les quals parlarem més endavant, i la cançó que comença «Qui bella missió / que diu pare Vassallo», de mitjan segle xviii.

 Pel que fa a aquest text convé assenyalar que el 1726, després de sis anys de presència sabauda a Sardenya, Víctor Amadeu II, canviant d'estratègia en comprovar que la confusió lingüística dificultava l'adaptació dels funcionaris piemontesos, encarregà al pare Falletti, jesuïta, que estudiés d'acord amb el virrei comte de Cortanze la manera d'introduir l'italià a l'illa: els nens havien d'aprendre'l a l'escola i els religiosos d'emprar-lo durant llurs prèdiques.^[1] El pare Falletti, bon coneixedor de la realitat cultural sarda gràcies a la visita general que el 1721 havia dut a terme als col·legis de l'orde, va adreçar-se tot seguit al virrei per tal de fer-li conèixer el seu projecte:

L'ostacolo occorre per parte de Maestri, i quali presentemente non sanno ne parlare ne scrivere nell'idioma italiano. Per vincere questa difficoltà sarebbe necessario che venissero in questa Provincia due ó tré Padri dall'Italia, i quali insegnando la lingua á Padri giovani, dopo d'alcuni anni s'avrebbe un numero bastante di Maestri instrutti per dar principio ad ammaestrare la gioventù del paese. ^[2]

 Pocs mesos després d'aquesta proposta, Falletti especificava en una memòria tots els mitjans i materials que considerava necessaris per a l'ensenyament de l'italià, entre els quals, escrivia, «si dovrà cercare qualche spediente per avere Predicatori Italiani».^[3] Un dels primers passos que calia dur a terme, segons el seu projecte, era ensenyar l'italià a tots aquells religiosos que, més endavant, haurien de difondre'l, a través de l'ensenyament lingüístic o doctrinal, a la resta de la societat sarda.

 El 2 de juliol de 1726 Víctor Amadeu II, advertint que no volia abolir el sard sinó arraconar a poc a poc el castellà en benefici de l'italià, va acceptar que fossin reclamats des de les Escoles Pies i les institucions jesuítiques sardes tots aquells religiosos necessaris per a difondre l'italià dins d'aquests ordes. Pel que fa als jesuïtes, es va preveure de destinar-ne un per a cadascun dels principals centres de la Companyia.

 Malgrat aquests projectes, el mes de març de 1727 tan sols s'havia establert a l'illa el pare Giovanni Battista Vassallo (1691-1775).^[4] Pel que fa a la seva activitat de predicador, hem tenir en compte allò que el 3 de març de 1728 va escriure el virrei:

1. Roberto Palmarocchi, La Sardegna sabauda, vol. I: Il regno di Vittorio Amedeo II (Cagliari 1938), 96.
2. «Lettera diretta al vicerè di Sardegna», del 5 de maig de 1726, dins Dispacci di corte, ministeriale e vice-regi concernenti gli affari politici, giuridici ed ecclesiastici del Regno di Sardegna (1720-1721) ed. Francesco Loddo Canepa [= Biblioteca Scientifica, vol. I, II serie] (Roma 1934), 13-14.
3. «Memoria de mezzi che si propongono per introdurre l'uso della lingua italiana in questo Regno», ibid., 50.
4. Convé tenir en compte una útil biografia del pare Vassallo: Enrico M. Sundas, Un Apostolo della Sardegna nel Secolo XVII [sic, per «XVIII»] (Cagliari 1923: seconda edizione migliorata) [1a. ed. dins Monitore Ufficiale dell'Episcopato Sardo (1912)].