Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/11

Il P. Ricca predica in tal lingua [italià] tutti li venerdì, ed ha quel concorso che vi è qui ordinariament alle prediche spagnuole, che è sempre poco. Il medesimo P. Ricca ed il P. Vassallo fanno ogni domenica la dottrina cristiana in forma di dialogo, ed hanno gran concorso anche di plebe.^[1]

 L'activitat evangelitzadora del pare Vassallo va durar gairebé cinquanta anys, i almenys en tres ocasions el dugué a l'Alguer, on deixà un record inesborrable en la memòria dels ciutadans.^[2] I no podia ser altrament, si tenim en compte el mètode que seguia:

Calcavasi bene sul capo una corona di pungentissime spine, che gli facevano sgorgare tanto sangue, da irrigargliene la faccia, e da inzuppargliene le vesti, oppure dava mano a flagellarsi con discipline, e scagli di lame taglienti, con cui si stracciava di dosso le carni a brandelli. Spettacolo veramente pietoso e orribile ad un tempo, sino allora non mai visto, che traeva gemiti e grida di compunzione e di dolore.

 Antoni Miquel Urgias ens recorda la segona missió algueresa del prestigiós jesuïta:

Nella seconda missione fatta dal fù padre Vassallo verso l'anno incirca 1740 nella città d'Alghero, prevalendosi della divozione e fervore del popolo, persuase loro a voler perpetua fra essi una sorgente d'esercizi propri di missione in una fabbrica destinata al ritiramento spirituale. Contribuì volentieri al disegno tutto il popolo, ed oltre le copiose limosine raccolte dal pubblico a quest'oggetto, si videro le persone ancor primarie di questa città condurre processionalmente i materiali pella fabbrica disegnata.^[3]

 Aquest interès a dinamitzar l'espiritualitat local tot incentivant el corporativisme religiós coincideix amb l'estratègia que, ben bé des del segle XVI, els jesuïtes seguien a l'illa per tal d'assegurar els fruits de les missions. I el pare Vassallo els assegurà de manera eficaç: el seu deixeble Maurici Pugioni (1731-1803) es responsabilitzà fins a la seva mort, esdevinguda el 1803, de la direcció espiritual de la casa dels exercicis de l'Alguer (de vegades en conflicte amb Lluís Soffì, poc apreciat en aquesta disciplina) i, ben sovint, de la predicació quaresmal.

 L'any 1911 va veure la llum a la prestigiosa revista Archivio Storico Sardo l'article de Joan Palomba intitulat «Tradizioni, usi, costumi di Alghero». L'autor hi recordava que

durante il periodo della settimana santa per le vie della città si sente cantare la seguente canzone anonima in occasione della venuta in Alghero del padre predicatore Vassallo, missionario del 700.^[4]

 Per tal d'assegurar l'eficàcia de les missions, el jesuïta tenia per costum traduir al castellà o al sard certes pregàries que, en acabat, feia cantar als fidels tot al llarg de les processons penitencials. Traduïa també, ara a l'italià, la doctrina cristiana i, en forma de cançó, la difonia entre els fidels. Francesc Manunta ja insinuava la possibilitat que el mateix

1. R. Palmarocchi, La Sardegna sabauda cit., 98.
2. La primera estada del pare Vassallo a l'Alguer es remunta al Nadal de l'any 1726, en ocasió del seu trasllat de Gènova a Sardenya (E.M. Sundas, Un Apostolo della Sardegna cit., 54). Pel que fa a les missions alguereses, veg. Francesc Manunta, Cançons i líriques religioses de l'Alguer catalana, 3 vols. (L'Alguer 1988, 1990, 1991), III, 3 i 6-7, on l'autor dedueix que la tercera estada de Vassallo a l'Alguer ha de correspondre a l'any 1749-1750.
3. «Casa degli esercizi di Alghero» (Biblioteca Municipal de l'Alguer, ms. 53A: Antonio Michele Urgias, Manoscritti e memorie, vol. I, 1818, fol. 186). Publica el text complet d'aquesta memòria F. Manunta, Cançons i líriques religioses de l'Alguer catalana cit., III, 67.
4. Giovanni Palomba, «Tradizioni, usi, costumi di Alghero», Archivio Storico Sardo, VII (1911), 232; aquest text fou posteriorment reproduït dins Joan Palomba. Tradicions, usos i costums de l'Alguer, ed. Antoni Nughes (L'Alguer 1996), 261; veg. també les Actes del I Simposi d'Etnopoètica de l'Arxiu de Tradicions: Setmana Santa a l'Alguer, ed. Joan Armangué (Barcelona 1999), 125-128.