Vés al contingut

Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/108

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
APÈNDIX V


LA PLATAFORMA ALGUERESA DE CULTURA CATALANA


«Model local de transició» (febrer 1999). Cal tenir en compte que el Model local de transició pròpiament dit havia de ser format per la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana de l’IEC, adaptada i completada a través de la Proposta per a una normativització del català de l’Alguer, de la qual foren eliminades les referències als àmbits «general» i «restringit» i als registres «formal» i «informal».

1. L’ARTICLE DAVANT NOMS COMUNS: És admissible l’ús de les formes «lo», «los» (per «el», «els», respectivament).
2. ELS POSSESSIUS: Són pròpies les formes «mia», «tua», «sua» i els plurals respectius.
3. ELS POSSESSIUS: Són pròpies les formes «nostro» i «vostro» i els plurals respectius.
4. ELS QUANTIFICADORS I INDEFINITS: És propi de l’àmbit general «qualsevulla»-«qualssevulla».
5. ELS QUANTIFICADORS I INDEFINITS: Són propis «manco» i «ningun»-«ninguna».
6. ELS QUANTIFICADORS I INDEFINITS: És admissible l’ús de la forma «u» (en comptes de «un» amb valor indefinit).
7. ELS QUANTIFICADORS I INDEFINITS: És admissible l’ús de «molt» en lloc de «gaire».
8. CARDINALS: Són pròpies les formes «desset» i «denou».
9. ORDINALS: És admissible la construcció de l’ordinal recorrent a l’expressió «el de» seguida d’un cardinal: «el de quatre», per «el quart».
10. ELS PRONOMS PERSONALS. FORMES FORTES: És admissible l’ús de «mi» darrere la preposició «segons»: «segons mi» per «segons jo».
11. ELS PRONOMS PERSONALS. FORMES FEBLES: És admissible l’ús proclític de la forma plena «nos» i l’ús enclític de les formes plenes després de vocal («dóna-me», per «dóna’m»).
12. MORFOLOGIA VERBAL. PRESENT D’INDICATIU: Són pròpies les formes 1 «cant», «serveix», 5 «cantau».
13. MORFOLOGIA VERBAL. PRESENT D’INDICATIU: És admissible la pronúncia 2 «dormis», 3 «dormi», 6 «dormin» de les formes 2 «dorms», 3 «dorm», 6 «dormen».
14. MORFOLOGIA VERBAL. IMPERFET D’INDICATIU: És admissible la pronunciació d’una -«v»- entre el radical i la terminació: 1 «dormi[v]a», 2 «dormi[v]es», etc.
15. MORFOLOGIA VERBAL. INDEFINIT: És pròpia la formació de l’indefinit amb l’auxiliar «ésser» en verbs de moviment, reflexius o acompanyant els verbs «ésser» i «estar»: 1 «só tornat», 1 «me só vestit», 1 «só estat».
16. MORFOLOGIA VERBAL. IMPERATIU: És pròpia la forma 5 «cantau»; és admissible la pronúncia 2 «dormi» de la forma 2 «dorm».
17. HAVER. PRESENT D’INDICATIU: Són pròpies les formes 4 «havem» i 5 «haveu».
18. HAVER. És admissible la formació de la perífrasi d’obligació amb el verb «tendre» + «de».
19. ÉSSER. PRESENT D’INDICATIU: Són pròpies les formes següents: 1 «só», 2 «sés», 4 «sem», 5 «seu».
20. ÉSSER. CONDICIONAL: Són pròpies de tots els registres les formes 1 «fóra», 2 «fóres», 3 «fóra», 4 «fórem», 5 «fóreu», 6 «foren».
21. ÉSSER. IMPERFET DE SUBJUNTIU: Són admissibles les formes 1 «fóra», 2 «fores», 3 «fóra», 4 «fórem», 5 «fóreu», 6 «foren».
22. APARÈIXER. PRESENT DE SUBJUNTIU: Són pròpies les formes 1 «apareixi», 2 «apareixis», etc.
23. APARÈIXER. PARTICIPI: És pròpia la forma «apareixut».
24. CAURE. PRESENT D’INDICATIU: És pròpia la pronúncia «caun» de la forma 6 «cauen».