Aquestes llistes de paraules —d'àmbits molt limitats, si volem, i d'ús privat— han de ser el resultat d'una recerca duta a terme a partir de fonts orals. Coneixem dos casos, però, en què el noble alguerès va voler confiar en l'autoritat de sengles textos antics, un de manuscrit i local i un altre d'imprès i de caràcter més general.
El primer dels dos textos consisteix en un breu dietari del franciscà Ramon Ursoni (1627-1637), que Bartomeu Simon va copiar per al seu ús personal, probablement interessat pel seu caràcter de crònica local d'expressió catalana.[1] En efecte, el dietari recull, entre d'altres anècdotes, notes relacionades amb antigues tradicions alguereses, com les processons a Vallverd i certes cerimònies religioses en què es demanava pluja al cel:
Fas nota com vui, dilluns, a 5 de juin 1634, segons die de Pentecoste, fonch violada la nostra iglésia de Sant Francesch d'esta ciutat de l'Alguer per unas estocadas que daren don Ramon Carcaçona, Salvador Grizoni, Jeroni Saba y Pedru Paulu Garau a doctor Hieroni Tibau, dins la dita iglésia, devant la capella de sant Juan Batista, ha hon està lo Santíssim Sacrament, y de la capella de Nostra Señora de Montserrat, de las quals perdé la vida.[2] Y lo pare guardià, que era lo pare fra Francesch Detori, té enviat a Sàsser al senyor Archibisbe don Diego Passamar per a beneir la aigua, y lo dit guardià té reconsiliat dita iglésia diumengie a 11, dia de la Santíssima Trinitat.
Fas nota com vui, a 27 de juin 1631, lo Il·lustre bisbe de l'Alguer, don fra Gaspar Prieto, de la orden de la Mercet, té rebut lo privilegi de President de Sardegna; té jurat, fet [sic] la professió de guardar los privilegiis en la seu catedral, aprés de vespres, en mans del senyor Jaume Pons, conseller segons, per ésser absent lo conseller en cap. Y tornant en sa casa lo acompagnava molta gent, y en la mà dreta de dit president anava lo conseller segons y a la esquerda lo senyor don Salvador Carcaçona com a vicari, en nom de la Iglésia. Y per ésser atollit, fora de la iglésia en dita mà esquerra anava lo doctor Antoni Canavera, ardiaca. Y al 5 de juliol del predit ain s'és partit per Càller ab ocasió de 9 galeras de Gènova, poch abans de sonar la Ave Maria. Hon, havent governat alguns mesos y administrat algunas justíssias, és tornat en l'Alguer, als 28 de abril 1632, ab unas fregatas.
Fas nota com vui, diumengie, als 6 de martz 1633, s'és fondada la congregatió de sant Felip Neri en l'Alguer, y molts foren amitits per mans de l'Il·lustríssim senyor bisbe de l'Alguer, lo senyor don fra Gaspar Prieto, qual digué la missa y té combregat a tots los jermans, cascú ab son siri en mans ensès, que foren quasi tresents. Y en dit die lo doctor Diego Carolo prengué lo bastó de veguer, qual lo tingué encomanat fins que vingué lo veguer que portava lo privilegi de Sa Majestat.
Fas nota com vui, a 14 de abril 1637, tercer dia de Pascua de Resurreçió, perquè molts mesos no havia plogut, lo Il·lustre capítol fiu portar a Nostra Señora de Vallvert en l'Alguer; y per acompagnar-la anaren las tres comfrarias fins la sua iglésia, ab molta devotió y llums. Y en sant Agustí anaren los señors capitulars ab totas las religions y molts cavallers ab sas achas ensesas. La entraren quatre sacerdots al coll ab lo baldaquino. La portaren en la Seu, estigué fins al diumengie de matí, y en lo entretant se feren grans festes, moltes lluminàrias, en la iglésia cada dia prèdica y a la entrada se tiraren artilleria y mascles. Y al tornar-la ennaren molts del capítol fins la sua iglésia, en hont acudí moltíssima gent tant de ciutat com forestera.
El segon text que ara ens interessa recordar arribà a adquirir per a Bartomeu Simon un valor d'autoritat lingüística indiscutida fins al punt que influí pregonament en la seva evolució
- ↑ Arxiu Guillot, doc. 233: «Copia autentica di varie notizie manuscrite nel folio precedente al frontispizio del libro de' Comentari del monsignore Ambroggio Machin, algarese, qual libro è del convento de' Minori Conventuali d'Alghero».
- ↑ Segons Carmen Dore, que va transcriure aquest fragment a partir de l'original —en una nota firmada el 19 de setembre de 1946, inclosa també al frontispici dels Commentari in prima partem S. Thomae—, Jeroni Tibau va ser nomenat capità d'infanteria d'una de les cinc companyies alguereses el 15 d'agost de 1626.
