Jalous y en francés Tarbé, II, 98, le Marí Soupsoneux; Puymaigre, p. 217, la chanson de la Bergere; es digne de ser notat que aixís á Catalunya com á Lorena, aquesta cansó dialogada, en las festas populars, es talment representada per un jove y una donzella [1];—la mala muller (II, 85), hermosa y poética cansò dialogada; Mambrú (II, 127); esta cansó no es pas l' original y si no mes una traducció de la francesa sobre Malbroug; aixó mateix diu M. B. y ho proban fins los assonants y la tornada. Ella fa esperar una altra versió original sense cap de las taras que enlletjeixen á la present que poch valor literari té: es curios ab tot que lo patge al fer saber la mort de Mambrú, l' anomeni Compte de l' Anonja;—La Vella (II, 147);
- ↑ Devem dir en honra de la veritat que 'ns ha vingut de nou aixó de que 's ballés semblant cansó aqui Catalunya, y fins nos apar poch verossímil. Las cansons que s' acostuman á representar, pertanyen, assí á Catalunya, á un altre genre. (N. del T.)
—Ai 'no camiso,—iou la voudríou anar lavar?
—Anetz, salopo,-aviseta vous de trop restar!—
Doou temps que lavo - tres cavaliers n' a vist venir
que li ressembloun,-ses tres fraires dedins Paris.
Ello s' entouerno,-n' en ven avertir soun marit:
—Moun ami Pierre,—tres cavaliers n' ai vist venir.
que me ressembloun,-mes tres fraires dedins Paris.
—Ma mio Jeanno-prenetz les claus de moun casteou,
v' anaretz mettre-tout ce que n' avetz de plus beou.—
N' en pren l' escoubo-elo s' es mess' á escoubar.
Doou temps qu' escoubo,-ses tres fraires sount arrivats:
—Digatz, servanto,-ount' es la damo doou casteou?
—Siou la servanto-eme la damo doou casteou.
—Ma souere Jeanno-ount' a passat vouestro beoutat?
—Les cops de vergos,-les cops de bastoun l' ant levad'!
—Ma boueno souere,-ount' es anat vouestre marit?
—Es ana 'n casso-n' en tardara pas de venir.
N' es p' ana 'n casso-ses tres chins blanchs n' en sount aquit.
Ma boueno souere,-dounetz toutes vouestres claus.—
Clavoun, desclavoun,-a la plus hauto l' an trouvat.
Lou premier qu' intro-mai se l' a pas augear toucar;
lou dernier qu' intro-em' un poignard l' a poignardat.
—Moun fraire Antonio,-aguetz pietat de ses enfants.
—Prendrem les mendres-et vous laissarem lui pui gran,
et la filheto-la metrem dedins un convent.
Aquest cant mes que á la nostra cansó se sembla á una rondalla catalana que casi, casi te 'l mateix argument. (N. del T.)
