I
Ges per guerra no.m chal aver consir
ne non es dreiz de meus amis mi plagna,
c'a mon secors vei mos parens venir,
e de m'onor chascus se forza e.s lagna
perche.l meu nom major cors pel mon aia;
e, se neguns par che de mi estraia,
no l'en blasmi, ch'eu men tal faitz apert
ch'onor e prez mos lignages non pert.
II
Pero.l reson dels catelans auzir
e d'Aragon puig far part Alamagna,
e so ch'enpres mon paire gent fenir.
Del regn'aver crei che per dreiz me tagna,
e se per so de mal faire m'asaia
ninguns parens, car li cresch'onor gaia,
ben porra far dampnag'a deschubert,
ch'en altre vol no dormi ni.m despert.
III
N'Ebble, vai dir a cui ch'ausir s'o plaia
che dels latins lor signoriu m'apaia,
per qu'eu aurai lor, e il me per sert;
mas mei parens mi van un poc cubert.
I
No em cal neguitejar per guerra
i no és just que dels meus amics em queixi,
perquè en mon socors veig venir els meus parents
i del meu honor cadascun d'ells s'esforça i es capfica
perquè el me nom més curs pel món tingui;
i si sembla que algú de mi se separa,
no el blasmo, perquè jo porto obertament aquest fet
per tal que honor i mèrit mon llinatge no perdi.
II
Però el ressò dels catalans puc fer sentir,
i també dels d'Aragó, més enllà d'Alemanya,
i allò que el meu pare emprengué acabar.
Crec que per dret em pertoca posseir el regne,
i per això, de fer-me mal intenta
algun parent, , perquè li augmenti l'honor joiós,
bé podrà danyar-me obertament,
perquè no tinc altre desig ni dormint ni despert.
III
Ebble, ves a dir a qui això sentir vulgui
que dels llatins llur senyoria em plau
que jo els tindré a ells, i ells a mi certament;
però els meus parents es comportem amb mi un poc d'amagat.
Ges per guerra non chal aver consir:
Ne non es dreiz de mos amis mi plangna
Ch' a mon secors vei mos parens venir;
E de m'onor chascuns s'esforza e s' langna
Perch' el meu nom maior cors pel mon aix.
E se neguns par che de mi s'estraia,
No l' en blasmi che almen tal fatz apert
Ch' onor e prex mos lignages en pert.
Pero al reson dels Catalans auzir
E d' Aragon puig far part Alamagna,
E so ch' enpres mon paire gent fenir:
Del rengn' aver crei che per dreiz me tangnas.
E se per so de mal faire m'assaiz
Ninguns parenz, car li crescha onor gaia,
Bem porra far dampnatge a deschubert,
Ch' en altre sol non dormi nim despert.
Pobble, va dir a chui chausir so plaia
Che dels Latins lor singnoria m'apaia;
Per que amral lur e il me per sert;
Mas mei parens mi van un pauc cubert.
DOMPNE FREDERIC DE CICILIA
Gens per guerra no cal haver consir:
Ni són els drets dels meus amics el meu plany
Que al meu socor veig els meus parents venir;
I de la meva honor cadascú s'esforça
per què el meu nom major cos pel món agafi.
I si algú parteix i de mi s'estranya,
No el blasmaré que l'amaré tal fet obertament
Que honor i preu dels meus llinatges no en perdi.
Però del ressò dels Catalans
I d'Aragó puc fer-ne part a Alemanya,
I això ha emprés al meu pare i l'ha finit:
Del regnat haver cregut que per drets el tingui.
I si per això mal em fa
algun parent, car li creixi honor gai,
Bé em podrà fer damnatge a descobert,
Que en altre sòl no dormi ni em desperti.
Poble, ves a dir a qui entendre'l plagui
Que els Llatins llur senyoria em plagui;
Per que els amarà a ells i a mi per cert;
Mes els meus parents em van un poc amagar.
↑HISTOIRE D'ESPAGNE depuis les premiers temps jusqu'a nos jours par CH.ROMEY, Tome Septième, Chapitre neuvième, París, 1847, p.365-366. Transcripcions dels manuscrits de la Bibliothèque Laurentienne de Florence (PL.XLI, Codex XLII, f.63).
