Tratat de adages y refranys valencians/Prolech

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tratat de adages y refranys valencians, y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana
Carlos Ros i Hebrera
Prolech




PROLECH.


C
Harissim, y discret Lector, lo primer, que yo dech previndre en aquest Prolech, per coneixer, que serà tambè lo primer, ques descobrirà als ulls, es que mòlts diràn: per què no he possat en lo present Tratat de Adages, lo nom dels Inventors de ells, cosa que serìa pera major intelligencia, y delectació del Lector? A lo que vull satisfer. La causa de no possar tals noticies ha estat, perque en elles abultarìa el Tratat, de tal modo, que eixirìa un llibre de mòlt volumen, y no per aixo estarìa mes gustòs, puix ans bè cansarìa al Lector: y ademès de aço, als homens llegits, ò doctes, no sòn menester eixes noticies, perque jà se les saben: als no estudiants los basta el Adage sols, puix cada hu de per si diu pera que pot servir; perque sil Adatge, Proverbi, ò Refrany (entre altres difinicions) es una sentencia de llarch ùs, comparada adallò, que volèm, ò à les coses dels temps, quant vinga la ocasiò pot mòlt bè usar cada hu de ell, sens que li sia menester saber hon se inventà, per qui, ni el per què. Y tots los Doctes no ignoren, quels Adages, ò Refranys, sòn la Phylosophìa mes antiga, mes lloada, y tenguda per mes excellent en Creta, y Lacedemonia, per ser amichs de la brevetat; puix nom poden tindre à mal, que hatja yo recopilat Adages, Refranys, ò Proverbis (possant en la Prefaciò, n. 7. per la general, de hon sòn trets, y Valencianats) sens mes noticies, puix la mia fi de qualsevol modo es llograrà, com aixi ho confie.

Lo motiu, que yo he tengut, pera donar à la llum publica este breu Tratadet de Adages, ò Refranys Valencians, no ha estàt per volerme acreditar de home docte, en traure llibres, puix me reconech mòlt ignorant; y ni en este, ni en lo de Orthographìa, que lany 1732. imprimì, mapropie el titol de Autor, si tan sols de Recopilador, puix no he fet altra cosa, que recopilar; lo fi meu, com jà he dit, pera que tinguen tots una extensa practica de la llengua Valenciana, per trobarme empenyat en ella. Este assumpt dels Adages, me pareguè el millor pera llograrho, puix serà este llibre, casi com lo Catò Christià, ques dòna en les Escholes, perque asi tambè hià doctrina pera la anima, bona criança, desenganys pera molts vicis, politica pera bè parlar, y norma pera llegir, y escriure en Valencià; puix los dos Diccionaris, que al ultim del Tratat porte, sòn bastants pera la intelligencia de nostra Lengua; y encara quel modo descriure en ella el facilìte en ells, puix me pareix, que à Valencià algù li pot ser dificultòs, si que ans be sense treball se pot trobar qualsevol destre; y que de asi en avant tots los Valencians lentendràn com yo, jà per les noticies, y claritat en que la explique, com per la recta pauta, y segura quels dòne; tal volta aurìa ben poques persones, à lo menys de ma professiò, que satreviren à fer tant; puix tot discret ha de coneixer, aixì per este llibret, com per lo Tratat de ma Practica de Orthographìa Castellana, y Valenciana, entench nostra Lengua bè; y no es genero de jactancia, perque les obres ho diuen, puix yo à elles me referixch, en aquel Adage que diu: Callen barbes, y canten cartes; y aixì ab estos supots, ningù sadmire si als Adages, Refranys, ò Proverbis, no troba el per què, ni per qui.

Tambè no dubte, prudent Lector, aurà alguns, que per mocegar la obra, puix may falta qui à tot tira quixalada, y de ordinari sol ser la boca que no tè dens, quem diràn: la llengua Valenciana, hui en dia, ni sestima, ni usa; y que à què pot vindre traure yo aquest Tratadet, ni cansarme en allò que no servix? Responch. En estos afanys meus fas yo dos coses à un temps. La una ès, acreditarme de bon Valencià, y amant de la mia Lengua, obligaciò que cada hu de per si tè, sia de la Naciò que vulla, puix dèu aprear, y defendre les coses de la sua Patria, y tambè el Lenguatje, encara que no tinga pera què; quant, y menys encontrantse en lo nostre Idioma tantes grandees, excelencies, y circunstancies pera ser amat; com algunes de elles ne tinch ponderades en lo breu Tratat que imprimì en lany 1734. en llengua Castellana, intitulat: Origen, y Grandezas del idioma Valeniano; el que confie reimprimirlo, anyadintli mòltes noticies, ques folgaràn tots de llegirles. Laltra, que per la llengua Valenciana salcança i deprèn à escriure la Castellana ab mes fonaments, y seguritat quels mateixos Castellans; com aixì ho tinch tambè imprès en un fullet de paper, y llenguatje Castellà intitulat: Norma breve, por la que los Valencianos (sin hazer estudio particular en la Orthographia) sabràn escrivir medianamente la lengua Castellana (guiandose por la Valenciana) segun el uso mas recto, conforme de los Eruditos, y ajustado à los fundamentos de los Antiguos.

Y encara, que no fòs aixì, quin dany pot fer als Valencians donarlos regles clares, y segures pera que no olviden sa Lengua, y que la sapien llegir, y escriure correntment? Clar està, que qualsevol home de rahò dirà, sòn mos desvels profitosos al comù; puix per això ideì fòs lo assumpt de Adages, Refranys, ò Proverbis Valencians, per ser cosa gustosa, que facilment se queda en la memoria, y que tinguen tots escrites en Valencià eixes doctrines sentencioses, Humanes, y Divines, utiloses à la Republica, ò Patria. Mes com totes les Obres, que ixen à la llum publica estàn expossades à la censura, suplìque al sabi Lector, disimùle, ab sa molta prudencia, les faltes, y defectes de ma insuficiencia. VALE.


De la mateixa Poetissa, (Rosa Trincares en pur anagrama) que escriguè un Soneto en Valencià, al llibre de Orthographìa.


SONETO.

 Tan gustosa quedì, y tan agradada
de lligir ton Tratat de Orthographìa,
que no puch explicar tanta alegria
com tinguì, perq̃ fonc mòlt sublimada:
 Bè pot esta Ciutat, y Patria amada,
estimar los desvels de ta Thalìa,
puix per cert, que ta ploma mereixia
per Obres tan selectes ser premiada.
 Posses punt à la boca la malicia,
no mocègue tes obres, ques pecàt,
puix mereixes (ò Carlos) de justicia
ser de tota Valencia ben lloat;
perque en este Tratat, ques de Refranys,
dones llum de sa Lengua, y desenganys.



Del Doctor en Medicina Alonso Carrasco.

OCTAVA RIMA.

 Este erudit Tratat, ques de Refranys,
ab gran delectació mia he lligit,
y he trobat pera els vicis desenganys,
que seràn à tot hom de mòlt profit:
jà pera dies, mesos, sigles, y anys,
tindràs este llibret ben admitit;
y sil Zoylo el mocèga, tin paciencia,
que la embetja ho farà, mes no sa sciencia.


DECIMA.

Bè poden los Valencians
(del Plebeu al Cavaller)
admetrel ab tot plaer,
perques pera gichs, y grans:
quen arribant à ses mans,
si en carinyo, y de tot cor
lliguen aquest gran tesor,
advertiràn ben cabal,
en cada reglò, un panàl,
y en cada lletra, una flor.